dijous, 1 de novembre de 2012

La festa dels difunts

LA MORT A TORELLÓ

El primer dia de novembre és la diada de Tots Sants, la popular castanyada, l'endemà el dia dels difunts (31 d'octubre), dia en què es venera els avantpassats. Com que actualment només és festiu el dia 1, es habitual que en aquesta festivitat les persones visitin els cementiris i portin ofrenes florals a les tombes dels seus avantpassats. Aquest costum és d'origen pagà (precristià), i els romans ja tenien ho celebraven, el dia de la floriato, en el que les famílies romanes visitaven les tombes dels seus avantpassats i hi feien ofrenes florals, així com un seguit de libacions (ritual en què es donava de menjar als difunts). Aquest costum va ser absorbit i reinterpretat per la cultura cristiana, i així ha arribat fins a nosaltres amb les ofrenes florals del dia de Tots Sants.

Des d'època medieval, durant el procés de feudalització el poder eclesiàstic va obligar a enterrar els morts al voltant de les esglésies a la zona anomenada sagrera. Aquesta obligació servia per lligar les persones als centres administratius, les parròquies, esdevenint una nova forma de control social. Així, al voltant de tots els recintes de culte cristians de certa antiguitat hi trobem sempre els cementiris associats, o millor dit els hi trobàvem fins a mitjans del segle XIX.

En aquells moments, els creixement dels nuclis urbans estava colapsant els antics cementiris de sagrera. Coincidint amb aquell moment hi va haver un seguit d'epidèmies assetjaven les poblacions, i en conseqüència el govern de torn va editar un decret on demana als ajuntaments que adeqüessin unes noves instal·lacions per enterrar els morts a les afores dels nuclis habitats.

 
 Façana del Cementiri Municipal de Torelló, E. 1/100.
[Arxiu Municipal de Torelló]

EL CEMENTIRI DEL PUJOLET

A Torelló, la obligació d'enterrar els morts a la Sagrera (en un espai tancat al voltant de l'església parroquial de Sant Feliu) es va mantenir fins a l'any 1854, en què es va produir una important epidèmia de còlera que afectaria a tot el país. En questió d'un any varen morir més d'un centenar torellonencs per aquesta malaltia altament infecciosa. 

Perquè l'epidèmia no s'extengués més es va decidir enterrar els morts fora del nucli habitat de la vila. Cal dir que ja feia uns anys que els veïns de l'entorn de la Sagrera s'havien queixat en nombroses ocasions a l'Ajuntament per la manca de salubritat de a entorn de l'antic cementiri. Per posar remei al probñema, les autoritats varen habilitar un cementiri provisional en una zona anomenada “Els Comuns” (al voltant de la muntanya de Rocaprevera).

El cementiri dels Comuns era provisional i calia trobar un nou indret per establir-hi la nova necròpolis. El 1861, l'Ajuntament va estar buscant uns terrenys on ubicar el nou cementiri. Es varen considerar diferents opcions, uns terrenys a les Serrasses, uns altres als comuns, però es van topar amb la oposició veïnal. Finalment es varen comprar els terrenys del puig del Pujolet propietat de Maria Serra, la vídua Serrabou, on hi havia les runes de l'antic mas del Pujolet.

Per a disposar de diners per a la compra, l'Ajuntament es va haver de vendre en subhasta pública l'Hostal de Baix, al Carrer del Pont. En va treure 24.000 rals, un 80% dels quals destinaria a la compra dels terrenys i a l'edificació de l'espai.

Finalment, el 1863 es va beneir el nou recinte funerari que tenim avui. Des d'aleshores el cementiri ha sofert diverses ampliacions i modificacions. El 1882, es varen traslladar les restes del cementiri provisional dels comuns fins al nou recinte. Es va celebrar una gran professó i les restes es varen sepultar en una fossa comú.


Planta del Cementiri Municipal de Torelló construït al turó del Pujolet a mitjans del segle XIX.
[Font: Arxiu Municipal de Torelló]


SANTI MOLERA i CLOTA
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà.