dilluns, 16 de maig de 2016

El plànol comercial de Torelló, 1883

Entre els anys 1879 i 1890, l'empresari barceloní Joan Calvet i Boix es va dedicar a editar plànols comercials de diferents pobles i ciutats industrials de l'estat espanyol. Es tractava de mapes de ciutats impresos envoltats d'anuncis de les indústries locals que patrocinaven l'edició d'aquesta primera cartografia comercial. El senyor Calvet tenia una empresa de publicitat a Barcelona, i aquestes edicions de mapes ara tant habituals, van suposar tota una novetat en aquell moment. Els mapes editats ajudaven a transmetre una imatge de modernitat de les ciutats, en un moment de gran creixement i canvis socials i econòmics, fruit de la industrialització. 

Actualment es coneixen més d'una trentena d'aquestes edicions fetes per J. Calvet y Comp., la majoria de poblacions catalanes. Entre elles n'hi ha tres de de la comarca d'Osona: el plànol de Vic, de 1881; i els de Manlleu i Torelló, tots dos editats el 1883. En el cas de l'edició de Torelló, portava per títol Plano industrial y comercial de la villa de Sn. Feliu de Torelló, i ens ha arribat als nostres dies gràcies a una reedició feta per l'editorial Seix Barral el 1966 que es va regalar amb el Programa de la Festa Major d'aquell mateix any.

Fotografia en b/n del Plano industrial y comecial de la villa de Sn. Feliu de Torelló
Calvet i Cia., 1883. Reeditat per Seix Barral el 1966 [AMT]

Per a l'edició d'aquests plànols comercials l'empresari necessitava disposar de mapes actualitzats de les diferents poblacions, així com d'empresaris disposats a anunciar-s'hi per fer rendible el negoci. Els aixecaments topogràfics originals no els feia l'empresa Calvet, sinó que aquesta es limitaven a sol·licitar permís per copiar algun mapa preexistent, procurant, això sí, que fos el més recent possible. Un cop l'editor tenia la còpia planimètrica, només li calia fer la fotocomposició de l'edició amb la publicitat que havien venut als comerços de la població i de la rodalia. També s'hi incloïa un breu text amb una descripció geogràfica, lloant les virtuts de la vila en qüestió.

En el cas de Torelló l'únic plànol de la vila que existia abans de l'edició comercial era el mapa topogràfic que el 1867 havia aixecat el matemàtic i agrimensor torellonenc Joan Roca i Vilaseca (Torelló 1813- ?), a una escala de 1:200. 


Plano industrial y comercial de Vich, Calvet i Cia 1881.
[Institut Cartogràfic de Catalunya].

LA PUBLICITAT

Les empreses que s'anunciaven en aquestes edicions eren principalment indústries i comerços locals. En alguns dels anuncis només hi havia text, en canvi en d'altres hi havia dibuixos dels edificis de les fàbriques i dels establiments. En el cas del plànol de Torelló podem trobar-hi les principals indústries de l'època: la torneria de Joan Pujol i Fills; les filatures de can Mercadal (can Basses), Cal Feyner, o Espona, Gras i Comp. (can Tarrés); les colònies de Vilaseca i la fàbrica de fundició de coure de Lacambra; el Molí paperer de la Vídua i fills de Joan Fuster (can Blanch); així com la fonda de can Bosch i el balneari de la Fontsanta. També hi trobem un anunci del propi editor i de la seva agència publicitària de Barcelona.

En el plànol que es va editar de Vic, el 1881, hi podem trobar bastants anuncis d'empreses manlleuenques, però cap de Torelló. En canvi, en el plànol de Manlleu, editat el mateix any que el de Torelló, hi trobem un anunci corresponent a una empresa torellonenca que no s'havia anunciat al plànol local. Es Tracta de la fàbrica de teixits mecànics Comella, Bracons i Comp., amb dipòsit al carrer Nou número 40 de Vic, de la que fins al moment en desconeixíem la seva existència.


Plano industrial y comercial de Manlleu, J. Calvet, 1883.
[carrersdemanlleu.blogspot.com]
.
Detall de l'anunci de la fàbrica de teixits mecànics de Comella, Bracons i Comp. de Torelló,
al Plano industrial y comercial de Manlleu, 1883 [carrersdemanlleu.blogspot.com]

COMELLA BRACONS I COMP.

En el moment de trobar aquest anunci no sabíem de quina indústria es tractava i vam començar un procés de recerca en arxius que ens han donat bon resultat. El primer que varem mirar varen ser les matrícules industrials de l'època, que es troben en bastant malt estat de conservació i no en varem treure l'entrellat. Després, fent una altra cerca en els Acords Municipals de 1883, varem trobar una petició llegida en el ple municipal del 16 d'agost, on el vigatà de 23 anys Lluís Comella i Viñeta, que diu viure al carrer de Gesavall 37 des del novembre de l'any anterior, i posseir la fàbrica que hi ha al final del carrer a tocar del riu, la Quadra, demanava esser inscrit en el registre municipal. 
Imatge de Can Teula. L'edifici de la dreta de la imatghe que fa cantonada amb el carrer Ges Avall seria el què queda de l'antiga fàbrica de la Quadra. [SMC, 2016]

Tot ens fa pensar que es tractaria del propietari de Comella Bracons i Comp. de la que fins el moment no en tenim cap altra referència. Tot i que, segurament, el dibuix de l'anunci està una mica idealitzat, creiem que es tractaria de la fàbrica de la Quadra, a can Teula, entre el carrer de Ges Avall i la Ronda de les Pollancredes. Anteriorment aquesta fàbrica havia estat de Ramon Beneseit i Rafart, documentada des de 1857 i on hi treballaven 15 homes i 8 dones aquell mateix any. Originalment els telers de la fàbrica eren moguts per un vògit de tracció animal, i a partir de 1864 s'hi va instal·lar una petita màquina de vapor de 4 cavalls. A finals de 1882 en Lluís Comella hi va instal·lar la seva fàbrica, no sabem fins quan però en les matrícules industrials de 1905 ja no apareix aquesta indústria. Als anys 30, en aquest mateix emplaçament hi havia la indústria metal·lúrgica de can Cantabrana, on durant la Guerra Civil s'hi fabricaven les carcasses de bombes i obusos.


Text: Santi Molera i Clota

Informació extreta de: 
Arxiu Municipal de Torelló.
Carme Montaner. Mapes publicitaris de ciutats industrials: la iniciativa de Calvet i Boix (1879-1890). (Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 77, juny 2014, p. 133-150).
Fortià Solà. Història de Torelló. Torelló 1946.
*Volem agrair especialment la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Torelló.

Cap comentari:

Publica un comentari