Ens ajudeu? L’any passat un torellonenc ens va fer arribar una vella cinta VHS amb programes de TV3, dels anys 80 !!!
Aquesta primera gravació és un "Fes Flash" de l’Oliana Molls, del 1985 !!! Hi van participar el Taller Municipal de Teatre de Torelló, la Colla Gegantera, la Cobla Bofills i veïns del poble. Tots plegats ens expliquen i recreen la llegenda de de filla del senyor de Puigbacó.
Esperem que alguns dels seus protagonistes ens expliquin l’experiència en primera persona, anèctodes i sensacions alhora de ser gravats per una incipient TV3. Una televisió que va nèixer amb vocació de servei públic, cohesió territorial, normalització lingüística i per dignificar la programació infantil i juvenil del nostre país.
El vídeo és un "Fes Flash", la secció "Pobles i llegendes" un personatge de ficció, el professor Oliana Molls, que visitava diversos pobles de Catalunya. Amb la col·laboració de nens i veïns dels pobles descobria i explicava llegendes i costums del poble visitat. Aquest Oliana era un home gran, barbut, amb ulleres, i amb una llibreteta on anava anotant tot allò que li explicaven.
Oliana Molls va ser un personatge que va protagonitzar la seva pròpia telesèrie a Televisió de Catalunya als anys 80, amb el rostre de Pep Parés. Va nèixer co un Indiana Jones a la catalana. Tenia una característica banda sonora de la careta, xiulada i adaptada de la pel·lícula d'animació Robin Hood.
Era una època en que no hi havia tanta gent que estudiés música, o amb coneixements musicals musicals, o que sapuigués tocar algun instrument, ... i en conseqüència ni hi havia tants grups musicals, ni tanta moguda musical com ara. Malgrat això hi havia vida musical, i la gent que formava part dels grups d'aquesta època aconseguien fer i mantenir una activitat, que a més del gaudi personal que els deuria aportar, incorporava també un aspecte social i cultural que no els ha estat mai reconegut. Aquestes persones que ens van fer vibrar amb la seva música es van convertir sense voler-ho i potser perquè eren pocs i quasi sempre els mateixos en els nostres "músics" i "rockers" de referència.
Avikultores Modernos
Els Avikultores Modernos, són un exemple d’això,
amb uns integrants que es van mantenir una llarga trajectòria dins l’activitat
musical, tot i que no van arribar mai a primera línia, sí que es van
convertir en uns músics de referència de tota una generació a Torelló, i comarca d'Osona.
Però, segur que som molts els que pensen que la seva música no va trobar la sort que es mereixis i sempre és un bon moment per tornar-los a escoltar o descobrir-los gràcies al llegat que ens van deixar:
"Fils de Plata" (Single, ACuario, 1984)
"120 Milibares" (LP, Pdi, 1986)
"Con el rabo entre las piernas" (LP,
Sam Records, 1989)
"Spiral" (Cd, Opticdata, 2003), maqueta
del que havia de ser el seu tercer disc, "Spiral". (1990)
Aquí recuperen
3 cançons d'una actuació en directe al pavelló de Roda de Ter a l'hivern del 1989.
Recentment, i gràcies a la col.laboració d'en Raül que ens ha fet
arribar un antic programa emés el 17 de maig del 1984, podem veure un
incipent Mercat del Trasto gravat pel Comarques de TVE Catalunya i que
van passar per la primera cadena de la Televisió Espanyola.
Programa Comarques de TVE Catalunya.
Es tractava de la 4à edició del Mercat, el maig de 1984, una festa organitzada pel grup de Gresca, des dels seus inicis al 1980. Aquell any, a més d'elements clàssics com la Taverna, la subhasta o la xocolatada, hi va haver la novetat del TrastoBus, un autobús apunt de desballestar que durant els dies anteriors al mercat es va dedicar a fer de bus urbà.
Continuem recuperant més gravacions de TVT (Televisió de Torelló), aquesta vegada hem tret la pols a una vella cinta VHS de l'arxiu Xicoy & Faro, i ens ha aparegut aquesta filmació del grup de rock de Torelló Groom, cantant la cançó "Carol". Possiblement és un dels primers vídeos musicals del nostre país, que es va gravar a principis del 1984 a la desapareguda i recordada discoteca La Coope.
Fotograma de l'actuació per a TVT.
Groom es va formar el 1979 quan l'Ernest Barniol, en Tino Peralbo i en Marcel Carrera "Xena". Primer tocaven la guitarra espanyola, però no en tenien prou i van decidir "electrificar-se", i com van poder es van llençar a fer temes propis amb guitarra, baix i bateria... aconseguint un so molt contundent!
De seguida van començar a fer actuacions, sobretot a Osona i també al Bages. Poc temps després els membres de la banda van passar a formar part dels Avikultores Modernos, amb qui van gravar dos discos amb força èxit local, reconeixement comarcal i malauradament poca repercussió nacional.
"Carol" Groom (TVT) 1984
Al
mateix temps que formaven part dels Avikultores, els diferents membres de Groom
van participar en d'altres experiències musicals. En Xena (baix) va anar a
tocar amb Aurelio y los Vagabundos, en Tino (bateria) amb els Brighton 64, i
l'Ernest (guitarra) també va fer un parell de temporades amb Los Negativos.
Conjuntament també van formar part en diferents projectes: Steve and the
Hooligans, Este o Este.... i algun altre.
A finals del 1991 van decidir aprofitar l'experiència que havien adquirit, per recuperar el grup original i gravar el seu únic disc..."EN BUSCA DE COLOR Y MOVIMIENTO".
"El Cargol" un dels temes clàssics dels Groom, mai gravat en disc. (1991)
La primera emissió de Televisió de Torelló (TVT) va sortir en antena el diumenge 4 de març de 1984, coincidit amb la 7ena edició del Carnaval de Torelló. Es va preparar una treballada graella de més de 3 hores de durada, i avui recuperem una part d'aquell primer programa, la que es va dedicar al carnaval torellonenc, i que ja s'anomenava de Terra Endins.
Carta d'ajust de TVT.
Presentadors i alguns convidats a la primera emissió.
Dins d'aquell primer programa es va poder veure un resum dels carnavals dels anys 1982 i 1983, i una entrevista a gran part dels organitzadors i fundadors del primer Carnaval torellonenc recuperat després de la dictadura. Resulta impressionant la moguda torellonenca, que per aquells temps organitzaven un grup de gent que es feien dir Equip de
Gresca. La presentadora Berta Faro parla amb uns joves Pere Balmes, Joaquim
Sala, Carles Mercader, Josep Bardolet, Carme Cañada i Josep Maria Homs.
Primera emissió de TVT (Televisió de Torelló)
Saps l'origen del logotip del carnaval? Doncs aquesta és una de les qüestions que s'expliquen en el primer programa de TVT. En l'emissió que hem recuperat podem veure un petit reportatge
sobre la construcció de la carrossa de la organització, així com una entranyable entrevista a
Miquel Serra i Montse Arqués, guanyadors durant 3 anys (80, 81 i 82) a millor
carrossa. També s’hi explica el disseny i les col·laboracions del 3er llibret,
dissenyat per l’Oriol Parés i Rafà, amb l'extraordinària salutació a càrrec de l’escriptor
Pere Calders.
Entrevista als components de l'Equip de Gresca. [Setmanari Torelló]
Durant el programa es fa referència al concurs fotogràfic en motiu del
carnaval, que es va exposar al desaparegut local de la Promotora. També apareixen imatges del primer concurs d’aparadors, el veredicte del qual es va fer tot
aprofitant el ball de mascares i el concurs de disfresses que es va fer la sala
del Club Infantil, el divendres 2 de març, al mateix lloc on l’endemà actuarien
el llegendaris Los Burros. Els premis al millor parador van ser: tercer
premi per la Rellotgeria Codina, el segon per la desapareguda bombonera Can Candi i
el primer, la també desapareguda botiga de Tot Esport, que estava ubicada al
baixos de la Lliça.
Programa Carnaval 1984 (Foto JM Callén)
A la segona part del programa s’hi pot veure tota la desfilada de comparses i carrosses d'aquell mateix 1984, que va ser presentat pel periodista Martí Castells i el guionista Lluís
Camprodon.
Desfilada de comparses i carrosses 84.
L’equip que va fer possible aquesta primera emissió de TVT:
Presentadors
Dolors Sala
Lluís Camprodon
Roser Rifà
Raquel Carrera
Guió
Martí Castells
Berta Faro
Filmació
Jordi Tanyà
Josep Carrera
Jaume Ros
Rètols
Celia Arcarons
So
Jordi Terricabres
Joan Colomer
Cap de producció
Eduard Xicoy
Text El Cosidor Digital Imatges TVT (Arxiu Eduard Xicoy i Berta Faro)
El 3 de juny del 1990, es disputava la darrera jornada de la temporada de futbol de la Segona Regional, el C.F. Torelló i la U.E. Centelles es jugaven l'ascens directa de categoria per pujar a Primera Regional. El Torelló havia de guanyar el partit per ascendir directament, els de Centelles en tenien prou amb l'empat.
Al camp municipal d'esports de Torelló s'hi van aplegar unes 2.500 persones per seguir intensament el matx de màxima rivalitat comarcal. Els dos equips s'ho jugaven tot a cara o creu, i el partit va ser dur, tens i una mica més... Al minut 22 de la segona part ja s'havien ensenyat 15 targetes grogues i s'havia expulsat a sis jugadors, tres de cada equip.
Aquí teniu el vídeo de com va anar:
Hi ha grans discrepàncies sobre l'origen dels fets; la crònica del Setmanari Torelló atribueix l'inici dels aldarulls als seguidors del Centelles i segons el Mundo Deportivo, van ser els de Torelló que van començar la tangana.
Si ho vas viure en directe, ens agradaria molt compartir la teva versió dels fets.
L'àrbitre va decidir suspendre el partit, que es va jugar el següent diumenge a porta tancada. El Centelles va empatar a l'últim minut i aconseguí l'ascens a primera regional.
Marc Peiron El problema de fons és el monstre que s'ha creat entorn del futbol. En tots nivells. Un esport en què part de l'afició s'ha cregut tant el tema de defensar els colors de la samarreta fins al punt en què es començar a insultar per insultar, a agredir per agredir... o arribar a extrems d'organitzar baralles d'ultres on la sang arriba textualment al riu, i on el que menys els importa és el futbol. Que lluny estem d'altres esports on el respecte entre aficions és pràcticament sagrat.
Vas a camps petits de divisions inferiors i et fas creus de la mà d'insults gratuïts que sectors de públic propicia al pobre àrbitre que intenta fer la seva feina. Gent que és allà només per molestar. I al futbol base, on aquest esport encara no està corromput pels diners, on jugadors i àrbitres no cobren una pasta, és on més mal fa veure i sentir a explicar el que de vegades han d'aguantar. http://www.weloba.cat/article/el-monstre-que-sha-creat-entorn-del-futbol
Article de Jordi Sunyer pel diari ARA del 29 de maig del 2016. Fa referència a la tangana del 1990 i la compara amb uns fets actuals.
L'actual emissora de ràdio municipal Ràdio Ona, va nàixer a principi dels anys 80 com a una activitat dins de l'Escola d'Estiu de la Vall del Ges, que posteriorment es convertiria en un Taller de ràdio que posteriorment va convertir en un Taller de ràdio per a totes les escoles de la vila.
Uns joves locutors de Radio Ona Juvenil 1981. Edu castells i Lluís Sabatés
A l'any 1981, el programa "Quitxalla" de TVE a Catalunya es va emetre un reportatge sobre aquesta experiència que ara podem veure a:
Al 1984 es va crear la Televisió de Torelló (TVT), i els seus promotors van ser l'Alfons Ricard, l'Eduard Xicoy, Josep Carrera i la Berta Faro, entre d'altres. Les emissions es feien des de l'edifici del Centre a la plaça Nova, i s'emetia durant els caps de setmana.
Un dels molts reportatges que van elaborar i que van ser emessos per TVT va ser aquest sobre el riu Ges que ara, gràcies al seu autor, recuperem i podem veure aquí. Aprofitant que aviat es celebrarà el 75è aniversari de la inundació del riu Ges a Torelló, hem cregut convenient mostrar-lo.
"El riu Ges", direcció Alfons Ricardi Josep Carrera, TVT 1984.
El document ens fa un recorregut pels paissatges del riu Ges des del seu naixement a la Serra de Santa Magdalena (Ripollès), atravessant la Serra de Bellmunt per Forat Micó, fins a la seva desembocadura al riu Ter, havent passat la vila de Torelló.
Les baumes del Teixidor, a Santa Maria de Besora, ens serveixen per sumar les investigacions sobre el terreny de l’historiador
local en Ramon Vinyeta a l’any 1948, el bloc de l'Antoni Prat i
les imatges del realitzador de vídeo en Gregori Campàs, generant una sinergia entre vells historiadors, blocaires i realitzadors de vídeo.
A l'interessant notícia periodística publicada per Ramon Vinyeta en el seu moment, i al seu redescobriment en el bloc de l'Antoni Prat, des del Cosidor Digital ens hi sumem recuperant la gravació
que van fer en Gregori Campàs i la M Teresa Reig, el 27 de febrer de 1988. Aquestes imatges mostren dos
dels últims habitants d'aquestlloc singular, en Salvador Dot Subirana (1929-2014) i en Pius Dot Subirana (1931). Els germans Dot ens ho expliquen in situ, amb gran
passió, sinceritat i sense la recança d'un passat farcit de penúries.
El pas del temps, l'ús de l'espai com a estable d'animals i l'incivisme d'alguns visitants estan modificant definitivanent aquest bonic espai natural de la Serra de Milany. Sí no s'hi posa remei, en breu, desapareixeran els vestigis d'una forma de vida que va perdurar durant segles... Per reflexionar-hi.
A vegades no saps el perquè, però les casualitats fan que s'ajuntin
informacions i documentacions que trobes i reps per conductes diferents. Això
és el que m'ha passat en aquesta ocasió. I m'explico:
- Un dia, buscant per la pàgina web de l'arxiu municipal
de Torelló, vaig trobar que els constava un arxiu fotogràfic del Ramon Vinyeta.
Em vaig posar en contacte amb l'arxivera municipal, la Gemma Carretero, que
molt amablement em va donar totes les facilitats per veure'l. Es tracta d'una
colla d'àlbums fotogràfics -crec recordar que entre 12 i 14- que el mateix
Ramon Vinyeta va preparar i regalar a l'Ajuntament de Torelló. El seu contingut
és un aiguabarreig de fotografies sobre aconteixements, esdeveniments,
racons... de Torelló i els seus voltants. Molta diversitat temàtica. De fet,
tal com era el Ramon. Davant de qualsevol fet diferenciat que passava al poble
i rodalies, el trobaves a n'ell amb la seva inseparable màquina de fotografiar
a punt.
El conjunt de documents fotogràfics és d'una qualitat i diversitat
extraordinària.
I vaig demanar a la Gemma la còpia d'una selecció concreta d'aquestes
fotografies tot pensant que em podrien ser d'utilitat per temes relacionats amb
el bloc. Després dels tràmits oficials corresponents, les vaig poder tenir
degudament escanejades.
- Un altre dia, em vaig assabentar que l'any 1950
s'havia publicat un interessant relat del Ramon Vinyeta relacionat amb els
darrers habitants de la bauma del Teixidor, a prop de Santa Maria de Besora.
Concretament en el Butlletí de la Secció de Muntanya del Centre Excursionista
de Catalunya, en la seva edició nº 11 del setembre de 1950.
Em vaig posar en contacte amb aquesta important institució relacionada amb el
món excursionista i molt amablement em van facilitar aquest article, degudament escanejat.
I la sorpresa va ser que quan el vaig llegir, instantàniament vaig lligar el
relat que tenia als dits amb unes fotografies de les que havia seleccionat a
l'arxiu de Torelló. Tenia les fotografies que el Ramón Vinyeta va fer el dia 27
de juny de l'any 1949 en la seva visita a la bauma del Teixidor que va servir
per fer el relat publicat.
Aquest és el relat:
TROGLODITAS EN LA SIERRA DE MILANY
Un curioso estudio de Geografía Humana
En el corazón de la Sierra de Milany, en uno de sus
lugares más abruptos y poco frecuentados, existe una familia de payeses que
habitan en una cueva o "bauma" en las mismas condiciones, en algunos
aspectos, que reinaban en los tiempos del hombre primitivo.
En el transcurso de nuestras correrías por la Sierra
de Milany, repleta de atractivos de toda especie, nos entretenía,
preferentemente, disfrutar de los dilatados panoramas que desde sus cimas se
contemplan, gozando de la belleza de sus paisajes, ora armoniosos y
placenteros, ora salvajes de tétrica estructura. Las ruinas del castillo,
derrumbándose cada vez más, el característico peñasco de Llaers, la grandiosa
haya de las Tombes, las cascadas de Tavérnolas y las espesuras que rodean el
Barretó, eran los objetivos preferidos. Nunca, sin embargo, a pesar de conocer
su existencia, habíamos visitado las "baumes" habitadas existentes
entre el Teixidor y la masía de Milany. Y he aquí que, recientemente,
concretamente el día 27 del pasado junio, tuvimos la oportunidad de visitar
detenidamente la única de las "baumes" habitadas hoy en día. Fruto de
aquella visita, son las impresiones que ofrecemos al lector.
Toda la vertiente meridional de la Sierra de Milany,
está cruzada por unas fajas de acantilados que, en dirección sensiblemente
horizontal y formando escalonamientos en algunos lugares de considerable
elevación, se extienden algunos kilómetros, adaptándose a las sinuosidades del
terreno y obligando a los caminos a seguir un difícil trazado para salvar
algunos puntos, de otro modo inaccesibles.
En muchos lugares de estas fajas de acantilados, se han formado cavidades
naturales y "baumes" de gran tamaño, que, orientadas hacia el
mediodía y teniendo en su proximidad tierras fácilmente cultivables y grandes
espacios ricos en pastos, eran ya en tiempos prehistóricos lugares habitados,
escogidos por sus inmejorables condiciones de defensa, tanto de las condiciones
atmosféricas como de los animales feroces, muy abundantes en aquella época
primitiva. Estas cuevas naturales habitadas, han resistido el paso de los
siglos y aun hoy en día son utilizadas, a pesar de que en la misma comarca y no
muy lejanas de su emplazamiento existen masías que después de abandonadas se
van transformando lentamente en montones de ruinas.
Perspectiva general de la balma dels Teixidors, habitada fins l'any 1952 per una família pagesa. Ramon Reig Crespi al bell mig. Foto de Ramon Vinyeta.
Hablaremos pues, concretamente, de la "Bauma del
Burbau o del Teixidor" (término de Llaers) la única habitada y la más
accesible del grupo de cuatro que allí existen. Las tres restantes "La
Baumassa", "La Baumeta" y "Els Fleus" han sido
abandonadas recientemente. Más cercanas, en las proximidades de Besora, se
abren las "baumes" llamadas "dels Ferrers", más conocidas y
visitadas por su proximidad y haber sido teatro de hallazgos prehistóricos, en
el curso de unas excavaciones allí efectuadas. Estas "baumes" fueron
abandonadas anteriormente a las otras que hemos referido.
La "Bauma del Burbau" está situada a 995
mts. de altitud, formada por grandes bloques de piedra, por encima de los
cuales transcurre una torrentera que nace entre el Castillo de Milany y la
Ermita de la Calm. Cuando el torrente baja crecido forma un cortinaje de agua
por delante de las edificaciones de la "bauma", creando un
espectáculo de singular belleza. En invierno, cuando la temperatura baja
algunos grados bajo cero, el agua al caer forma columnas de estalactitas y
estalagmitas aumentando la maravilla del espectáculo.
La cavidad o "bauma", tiene una extensión de
unos 80 metros, con una profundidad variable de 3 a 20 y una altura de 15
metros en la parte exterior, que va reduciéndose a medida que se acerca a las
extremidades. La parte habitada, se halla en el extremo oeste, más resguardado
y en la parte opuesta se hallan los apriscos para el ganado lanar, que son de
considerable capacidad. En la parte central hay otros cercados para cerdos y
vacas y un amplio espacio escalonado para guardar la hierba, la paja, la carreta
y otros utensilios de labranza. La habitación humana, está formada por siete
departamentos, tres de los cuales tienen ventilación al exterior. Los muros son
de piedra y cal, con un espesor de 40 cms. Naturalmente, el pavimento y el
techo son de roca viva, con una distancia entre ellos que oscila de 1'80 a 3
mts. lo que permite moverse con comodidad.
Croquis de la vivenda principal. Dibuix de Ramon Vinyeta.
Contemplada desde cierta distancia, la "bauma" adopta la forma de un
gran escenario natural. Aunque de momento, la vivienda humana da la impresión
de ser muy reducida, se ha de tener presente que a ambos lados tiene amplios
espacios disponibles, completamente a cobijo de lluvia o viento y que, por lo
tanto, tiene equivalente utilidad a otras edificaciones de una
"masía" corriente. El gráfico y el grabado adjunto, nos ahorrarán una
más larga explicación sobre la estructura y distribución de esta curiosa
vivienda.
En Moisès Barniol, en Ramon Vilamala i en Ramon Reig Crespi, en amical col·loqui amb els pagesos que fins l'any 1952 habitaven la balma dels Teixidors. Foto de Ramon Vinyeta.
La familia que la habita, está constituida por un
matrimonio y dos hijos, un muchacho y su hermana. Esta tiene perturbabas las
facultades mentales, grave desgracia que se ha de añadir a otras muchas
sufridas por esta familia. El muchacho, por el contrario, es muy despierto.
Cuando nosotros llegamos allá, estaba fumando en pipa, costumbre que tiene
desde la edad de cuatro años; entonces se lo recomendaron para curarse de
"cucs" (lombrices).
Suponíamos que los habitantes de la "bauma" serían gente áspera y de
poco trato. Nos habíamos equivocado, ya que todos ellos son de carácter cordial
y alegre. El chiquillo nos mostró todas las dependencias y aceptó sin remilgos
tabaco para su pipa. El amo nos explicó más tarde su forma de vivir dándanos
toda clase de detalles.
La familia posee gran cantidad de aves de corral, y se dedica también a la
recría de cerdos. (Tienen también una mula). El ganado lanar está solamente
confiado a su custodia, pues pertenece a una "masía" vecina. Las
tierras de labor, equivalentes a seis o siete "quarteras", se
extienden a cada lado del torrente, formando campos escalonados. Al pie de la
casa, cultivan un poco de huerta, fácilmente regable mediante el agua del
torrente. También crecen numerosos árboles frutales, perales, manzanos, cerezos,
etc. La traída de aguas para las necesidades de la casa, se hace de manera muy
curiosa y por tres sistemas diferentes. Cercana a la casa, y en un paraje que
semeja una gruta, se recoge el agua que resbala por una piedra y por medio de
unos canalillos se la traslada a limpios depósitos. Los otros dos sistemas
proporcionan el agua con más abundancia. A pocos metros del portal y desde
tiempo remoto, hay un depósito natural de unos 800 litros de capacidad, que se
llena con el agua caída del acantilado una vez desviado oportunamente el curso
del torrente. Por último, también se coge el agua, directamente de la cascada,
por medio de una gran plancha de hoja de lata, en forma de embudo y
trasladándola a unos recipientes de cobre, por un tronco de árbol vaciado en
forma de canal.
Las condiciones de temperatura en el interior de la "bauma",
constituyen una de sus más apreciables ventajas. De igual forma que, en
apariencia, el agua de los pozos es fría en verano y tibia en invierno, la
temperatura del interior refleja bien poco las variaciones que al paso de las
estaciones del año, se observan al aire libre. En verano, el sol no penetra al
quedar detenidos sus rayos por el saliente del acantilado. En invierno, al ser
la órbita del sol más baja, queda todo el interior soleado durante todo el día,
creándose una temperatura muy agradable. Por esta causa, la ropa de cama que
utilizan, es igual en una que en otra estación.
La distribución del trabajo se efectúa de la siguiente forma: El colono cuida
de la tierra y en los días en que este trabajo no es necesario, actúa de
jornalero en alguna casa vecina, especialmente en el Teixidor. En invierno,
cuando la actividad de la tierra es nula, por efecto de la nieve y lluvia
persistente, sus conocimientos del oficio de carpintero le permiten dedicarse a
la reparación de utensilios de trabajo, y construir otros de nuevo. Por
ejemplo, la carreta es de construcción propia. Generalmente el sábado acude al
mercado de Ripoll, donde vende los productos sobrantes y efectúa compras. La mujer cuida del trabajo doméstico y de su hija deficiente.
El muchacho se ocupa del rebaño y su pastoreo, así como actúa de auxiliar de
sus padres.
La mestressa, el fill i la filla deficient al portal de la cova habitada. Foto de Ramon Vinyeta.
Las obligaciones de orden religioso, la familia las observa en la parroquia de
Llaers, distante unos 40 minutos.
Hecha esta descripción, hay que convenir con toda
evidencia que en una excursión por la sierra de Milany, que tantas bellezas
encierra, es siempre interesante incluir una visita a la Bauma del Burbau, en
la cual se desarrolla una vida familiar, que en determinados aspectos, poco ha
variado de los tiempos primitivos.
La acogida complaciente que dispensan sus moradores,
es otro de los recuerdos que se conservan de esta visita y excursión por la
sierra de Milany.
Ramón Vinyeta. Entrada del bloc santuaribellmunt.blogspot.com de l'Antoni Prat.
Aquesta declaració sorgeix del
diàleg entre membres de la societat civil, d’organitzacions, d’empreses i
professionals vinculats al món audiovisual. La voluntat és aconseguir l’accés
lliure i gratuït als fons fílmics de NO-DO, de Laya Films i altres de la mateixa
naturalesa i característiques històriques en benefici de la societat.
El fons fílmic NO-DO va ser creat
per la dictadura de F. Franco l’any 1942. Era un servei de noticiaris
cinematogràfics de caràcter monopolític d’obligada exhibició en les sales de
cinema d’Espanya i les seves colònies fins al 1975. Es considerava un element
primordial de propaganda. És un fons amb documents fílmics, registres sonors i
documents textuals imprescindible per conèixer, i explicar críticament un
període de la història d’Espanya.
L’entitat Noticiarios y
Documentales Cinematográficos, productora del NO-DO, era un òrgan del
Ministerio de Educación Nacional, amb règim autònom de funcionament. El
patrimoni de l’entitat, tant immobles com pel·lícules, es considerava propietat
de l’Estat.
La Filmoteca Española, organisme
públic dependent de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes
Audiovisuales, és propietària d’aquest fons i té la finalitat de ser l’arxiu
històric que custodia el patrimoni fílmic espanyol, i n’ha de vetllar la conservació
i la seva difusió amb finalitats d’interès general.
Laya Films va ser una empresa
productora i distribuïdora de la Generalitat de Catalunya durant la II
República. Laya Films va dedicar una bona part de la seva activitat al
reportatge de guerra. Molt material va ser destruït o manipulat i, al final del
conflicte, el fons va ser requisat i dipositat a Filmoteca Española. L’any 2001
es va signar un acord de propietat compartida entre l’Estat espanyol i la
Generalitat de Catalunya.
Totes dues productores
cinematogràfiques eren oficials i ja no existeixen.
Mireu el minut 1'53''. No ens mereixem el caràcter públic i l’accés i
reproducció gratuïts de les imatges gravades per les productores oficials NO-DO
i Laya Films i d’altres fons públics de la mateixa naturalesa i
característiques històriques?
Perpetuar el
present és, i ha estat la dèria del molts de nosaltres. Les eines
per fer-ho s’han anat perfeccionant. Tot va començar amb la pintura, hi ha
milers de quadres que proven de plasmar la realitat que tenia davant seu el pintor
de torn. A principis del segle XIX hi ha una incipient fotografia que es va
perfeccionant fins als nostres dies. Però al 1895 es filma la primera pel·lícula,
imatges en moviment. Sistema que evolucionarà i perdurarà fins a principis dels anys 80 del segle XX com a l’únic mitjà amateur (Super8, Single8 i 16mm) que existeix per eternitzar les nostres accions.
Al mateix temps entra amb molta força el "home vídeo" (Betamax, Video2000 i VHS), que ràpidament desplaça un rudimentari i poc àgil cinema, i en democratitza
la funció com reproductor i enterra definitivament el gravador. La gent pot comprar i llogar pel·lícules que mirarà al
menjador de casa seva, amb la conseqüent fallida de la majoria de sales de cinema. Els
més moderns i tecnològicament avançats adquireixen els primers gravadors domèstics
de vídeo (Betamax i VHS-C). Uns equips feixucs, cars i de molt poca qualitat.
Però amb els avantatges de la immediatesa, més metratge, i amb la possibilitat d’edició
i sonorització. Amb els anys s’ha pogut comprovar que han envellit molt millor
les filmacions en cinema (cel·luloide) que no les magnètiques (vídeo). Qui ho
havia de dir...
A Torelló, com tants altres
llocs, uns quants entusiastes de la imatge s’inicien en el vídeo tot buscant
noves expressions audiovisuals. I comencen a gravar amb la finalitat d’anar
creant un arxiu. Gent com Alfons Ricart, Joan Carrera, Gregori Campàs, Pere
Pous i pocs més, enregistren i acumulen filmacions d’actes, paissatges,
persones, festes, concerts, inauguracions...
El cor de Rocaprevera cantant a TV2.
Aquí teniu el primer recull en
vídeo del que va passar a Torelló durant l’any 1987. Alfons Ricart i Joan
Carrera van gravar, editar i sonoritzar el que van creure més representatiu
d’aquell Torelló de finals dels anys 80.
S’hi poden veure les nevades del
gener, un reeixit carnaval, entrega de premis a l’Osonenc de l’any, obres i inauguracions varies, mercat del Trasto, la
festa Major, eleccions municipals, Cinema de Muntanya...