PERSONATGES

(Espai dedicat a personatges singulars de la Vall del Ges)


Ramon Vinyeta i Leyes (Torelló, 1914-2005)
En Ramon Vinyeta ha estat un dels grans erudits de la Vall del Ges amb una llarga producció principalment escrita, i fotogràfica. Al llarg de la seva vida va escriure diversos llibres i monografies, i va col·laborar en diferents mitjans de comunicació com la Veu del Terel Torelló i la Vanguardia entre d'altres. Destaquen les guies muntanyenques i turístiques de Bellmunt (1948), Puigsacalm (1952), Les Gorgues, Collsacabra Occidental (1956), Rupit (1972), L’Estany (1974), Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès (1978), Llegendes de la vall del Ges i els seus contorns (1979), La vall de Torelló (1979), en col·laboració amb Mn. Antoni Pladevall, El Collsacabra. Solcs i cascades (1980), Cabrera (1984).

Però possiblement, si cal remarcar algun aspecte, aquest seria la fotografia que iniciaria a partir dels anys trenta i que no abandonaria fins a la seva mort. Va deixar un llegat de milers de fotografies i cinema en 16mm dels seus temes predilecte: la vida torellonenca, i la muntanya.


Entrevista a Ramon Vinyeta (El Cosidor Digital 2003)

Entre d'altres coses el senyor Vinyeta va ser el fundador i propietari del Cinema Esplai, al carrer Sant Josep, i va fundar l'editorial Cel Blau, amb la que editava els seus propis llibres. 

L'any 2003 varem tenir la oportunitat de visitar-lo i fer-li una entrevista, una de les primeres que fèiem. En aquella convers ens va explicar algunes coses de la seva vida, el seu pas per l'escola, la seva afició al dibuix, la Comarcal (empresa familiar de transports), la seva relació amb l'Escola Dominical i el grup de Fejosistes, la fundació de la Colla Muntanyenca, com es va iniciar en la fotografia, la seva relació amb Raimond Götze, el periòdic Torelló, i la seves vivències durant la guerra entre d'altres. Si voleu saber una mica més qui era en Ramon Vinyeta i Leyes, aquí el podeu veure i escoltar.

--------------------------------------------------

Joan Font i Fabregó (Torelló 1951)
Creador i propietari del grup alimentari Bon Preu. Ens narra algunes coses de la seva vida, des del seu pas per l'escola Rocaprevera, com era el Torelló dels anys 50 i 60 o el treball a la bacallaneria familiar del carrer del Pont, que amb només nou anys s’aixecava de matinada per ajudar el seu pare a muntar la parada de bacallà i pesca salada als mercats d’Osona. També ens explica els seus viatges per l'Europa dels 70, que el varen inspirar a obrir el seu primer supermercat, que seria la llavor de l'actual grup Bon Preu.

L'entrevista es va realitzar a Malla, el novembre del 2013.

Joan Font és l’únic empresari que forma part del Consell Assessor per a la Transició Nacional, per tal d'assessorar a la Generalitat en el procés de transició nacional i assoliment del referèndum per la independència. 
També és president d'Ausa Futur i membre del Consell Assessor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF. El 2008 va rebre el Premi d'Honor Lluís Carulla per haver desenvolupat un model econòmic pensat i dirigit des del territori i arrelat al país.


--------------------------------------------------





Albert Galicia i Orcajo (Zumarraga 1918- Torelló 2014)
A l'entrevista que us presentem, coneixerem a l'Albert Galicia i Orcajo. Ens explicarà les seves vivències, la seva manera d'entendre la vida i la política. La seva ideologia falangista pot generar-nos rebuig, però, aquí no la volem jutjar, sinó escoltar-lo i entendre com algú pot arribar a aquests paràmetres ideològics aparentment tan allunyats dels nostres. Tot i no estar gens d'acord amb algunes de les afirmacions que el msenyor Galicia fa en la gravació, ens sembla interessant compartir les seves vivències i escoltar a l'ALTRE. Especialment interessants són les seves experiències a la fàbrica de Calella (amb l'anarquista Germinal Esgleas), el seu pas per les presons republicanes, les contradiccions per parlar en català dins de l'estructura de l'estat franquista, la reivindicació que fa dels camisas viejas (falangistes antics) enfront del arribistes del movimiento (els que es fan falangistes després de la guerra), o la descripció d'algú que arriba a Torelló el 1947 sense conèixer res prèviament, així com la seva visió del movimiento local.

Bandera de la Falange Española.

Fill d'un carrabiner andalús, Albert Galicia i Orcajo va néixer al País Basc el 1918. Als 10 anys es va traslladar a Calella de la Costa (Maresme), on va viure durant un temps. Als anys trenta es va fer falangista, seguidor de José Antonio Primo de Rivera. Durant la guerra civil va ser arrestat per la policia de la república i va passar bona part del conflicte bèl·lic a presons i camps de treball. Després es va fer voluntari a una Bandera de la Falange en els darrers mesos de la guerra. Finalment, el 1947 va venir a Torelló per treballar en una sucursal bancària, on es va quedar fins avui.

L'entrevista a casa d'Albert Galicia, a Torelló a la primavera del 2003.

--------------------------------------------------

Ramon Gabarrós i Cardona (Perafita 1941)
Els oblidats de la Guerra Civil (Moviment obrer, exiliats, etc..) han estat sovint els protagonistes de la web i del bloc El Cosidor Digital. Ara que comença un nou curs escolar volem aprofitar l'ocasió per parlar d'uns fets que van succeir fa tan sols trenta-quatre anys a l'Escola Rocaprevera, i que han estat silenciats durant tot aquest temps. L'aleshores director Ramon Gabarrós i la professora Teresa Terricabras van ser convidats a plegar per l'Assemblea de l'escola i es va rebutjar l'innovador projecte pedagògic que pretenien implantar, i que alguns creien utòpic i revolucionari. La decisió es va prendre en una escalfada Assemblea extraordinària el 22 de juny de 1979, després de que els primers intentessin introduir la nova pedagogia en el pla d'estudis, assessorats per la cooperativa Ágora (Centro de Análisis de la Producción Social de la Realidad). Darrerament, una versió d'aquests fets ha estat explicada per una part dels seus protagonistes al bloc www.colrocaprevera.blogspot.com.

Val a dir que aquests fets van suposar un trencament traumàtic i l'obertura d'una ferida col·lectiva, no només per els membres de l'escola, sinó per tota la vila. Alguns dels protagonistes van patir en silenci l'ostracisme, i d'altres van escollir no parlar del tema per no fer més mala sang. El resultat però, ha estat un silenci col·lectiu que ens hem hagut d'empassar els que hem vingut el darrere, negant-nos la possibilitat de construir la nostra pròpia història. Ara que fa trenta-quatre anys d'aquells fets, coincidint amb el 125è aniversari de l'Escola Rocaprevera, creiem que seria un bon moment per sanar aquesta ferida i treure algun profit d'aquella experiència. La millor manera que coneixem és la de donar veu als protagonistes que, durant molts anys, no l'han pogut utilitzar, amb la única intenció d'ampliar els nostres coneixements. Després, toca a cadascú construir la seva cartografia històrica particular.

Des del Cosidor Digital hem decidit posar-hi el nostre granet de sorra a la nostra manera. En volíem saber més, així que vam agafar la càmera i el micro i vam entrevistar en Ramon Gabarrós, protagonista principal d'aquells fets. Aquí podeu veure l'entrevista en dues parts, on ens explica la seva trajectòria a l'escola Rocaprevara i la seva traumàtica sortida.

Entrevista a Ramon Gabarrós a l'agost del 2013 (part I)

Entrevista a Ramon Gabarrós a l'agost del 2013 (part II)


--------------------------------------------------

Raimond Götze Römmler (Naunhof, AL, 1899; Mèrida, VÇ, 1990)
Físic quàntic, fotògraf i pedagog que va dedicar la seva vida a l'ensenyament de les ciències.

El Dr. Raïmond Götze va néixer en una petita vila anomenada Naunhof a prop de la ciutat de Leipzig, al nord-oest d’Alemanya (estat de Saxsonia/Turíngia), el 8 de octubre de 1899. Era fill d’una família acomodada, el seu pare Rudolf Götze, era metge psiquiatria i dirigia una clínica de malalts mentals; la seva mare, Elsa Römmler, es cuidava de la vida familiar. Raimund era el petit de quatre germans, i també tenia dues germanes.
 

L’avi matern de Raimond, Emile Römmler (1842-1941), va ser un reconegut fotògraf que va treballar retratant als membres de la cort reial de Saxònia (abans de la unificació Alemanya) a la ciutat de Dresden, i tenia una de les empreses pioneres i més importants en l’edició de targetes postals, Römmler-Jonas.
 

Durant els últims anys de la primera guerra mundial, el jove Raimond va anar a estudiar la Universitat de Tübinga (Baden-Württemberg), per cursar els estudis de Ciències on s'especialitzaria en Física. A la Universitat va tenir com a professor el conegut físic Dr. Frederik Paschen (1865-1947, va ser professor de la Universitat de Tübingia entre els anys 1901 i 1924), famós investigador dels espectres de la llum. Un cop acabats els cursos acadèmics obligatoris, Raimond Götze va estudiar l’efecte Zeeman (Paschen-Back-Effect), Física Quàntica, per elaborar la seva tesis doctoral. D’aquesta manera, el 16 de desembre de 1921, va presentar la tesi Liniengruppen und innere Quanten, i va obtindre el títol de “Doctor der Naturwissenschaften”. Temps després, el 1922, Götze va publicar un llibre sobre la seva investigació, editat conjuntament amb el Dr. Paschen, Seriengesetze der Linienspektren.

Durant els anys posteriors al seu doctorat Götze es va relacionar epistolarment amb altres físics quàntics alemanys com el Dr. Samuel Abraham Goudsmit (1902-78), 1922 i el Dr. Arnold Sommerfeld (1864-1951), 1921. Posteriorment el 1923, va treballar a la Universitat de Munich-auf-main, a l'Institut de Teoria Física amb el Dr. Albert Einstein, i més tard, el 1926 treballaria d'assistent de l’Institut d'Astrofísica de Potsdam-Berlin, a la torre Einstein fins el 1930. Aquell mateix any, Götze a disgust amb la situació política que es vivia a Alemanya va decidir agafar el camí de l'exili que el portaria a Barcelona. Un cop a Barcelona aprendria el català i el castellà i començaria a treballar com a traductor de l'editorial Labor.
Raimond Götze amb un grup d'alumnes, el dia 5 de maig de 1932 durant la visita del president Francesc Macià a Torelló. 
[Fons fotogràfic l'Abans-Torelló]

Pels volts de 1931 va aparèixer per la vila de Torelló , el mes d'octubre d'aquell mateix any trobem un anunci al diari local de La Veu del Ter on s’oferia com a professor en diverses matèries. A Torelló, el Dr. Götze es va instal·lar al segon pis del número sis del carrer Balmes, i ràpidament va començar una etapa prolífica de relacions socials. Per guanyar-se la vida donava classes particulars als fills de les famílies acomodades, i també als treballadors de la vila, a l'escola racionalista de l'ateneu obrer l'Aurora Obrera. Raimond Götze era un home polifacètic, i a les seves classes ensenyava anglès, francès, llatí, matemàtiques i fins i tot dibuix tècnic per aplicar a la indústria local, entre d'altres. 

En dues ocasions, el 1932, i el 1935 va organitzar (conjuntament amb l'Ajuntament) un curs de Gramàtica catalana, on ensenyava a escriure en català als habitants de la vila. D'aquestes classes se'n va editar un petit manual de gramàtica catalana que va aparèixer en forma de suplements editats dins de diferents números del diari local La Veu del Ter (núms. 62-75). Al mateix temps, Götze va exercir de fotògraf professional, i va instal·lar un petit estudi-labaoratori de revelat a casa seva. Es dedicava a fer fotografies per encàrrec, i entre d'altres va ensenyar a revelar a en Ramon Vinyeta i Leyes, (prestigiós fotògraf de Torelló) .

Durant la seva estada a Torelló va participar activament en la vida cultural de la vila. Les seves col·laboracions al diari local la Veu del Ter van ser habituals entre 1931 i 1934, i mitjançant els seus articles difonia de forma didàctica el coneixement científic més actual. El 1933, també va organitzar la primera exposició de fotografia artística que es va fer a Torelló.
 

A finals de 1934, amb la desaparició de la Veu del Ter, Götze va formar part de la redacció de la nova publicació Vida enllà, en la que dirigia la secció d’ensenyament, malauradament el nou periòdic només va durar dos números. El 1931 escrivia a la Revista Blanca dirigida per Frederica Montseny, i entre els anys 1933 i 1935, també va publicar tres articles divulgatius sobre ciència a la revista eclèctica Estudios editada a Alcoi i distribuïda dins dels ambients obreristes de l'època.
 

Després de les seves participació a Vida enllà va abandonar les seves col·laboracions a la premsa local per dedicar-se a la redacció del llibre “Elementos de Física Matemática”, que l'Editorial Labor li havia encarregat i que es publicaria dos anys més tard, just abans de l’esclat de la Guerra Civil. 
El 16 de setembre de 1934, Raimond Götze contreia matrimoni, al jutjat de Pau de Torelló, amb la jove d'origen francès Marie Louise Lagrange (Moyeuvre Grande, Lorena). La parella es va instal·lar a la casa de Raimond a Torelló i allí naixerien les seves filles bessones, Rolanda i Yvonne, el 14 d’abril de 1935.

En començar la Guerra Civil, el professor Götze va acceptar treballar a l’escola Nova Unificada de Manlleu, sota la direcció d’Ot Ferrer, un pedagog de tendència racionalista; allí exerciria de subdirector. D’aquesta manera, el mes de setembre de 1936, en Götze i la seva família es traslladaven al carrer d'Enric Delaris de Manlleu. El 1936-7, un cop a Manlleu formarà part del grup “Natura”, conjuntament amb un grup d’anarquistes manlleuencs per practicar el nudisme en una torre requisada.
 

Al finalitzar aquell curs escolar, a l'estiu de 1937, i veient la evolució que seguia la guerra, Raimond va decidir marxar, i es va traslladar provisionalment a França, on viuria amb la família de la seva esposa Maria Lluïsa.

A finals del 1937, després del seu breu pas per França, el professor Götze se'n va anar a Veneçuela, on va ser contractat per donar classes al Liceo Libertador de la ciutat de Mèrida, on hi estaria durant 12 anys. Poc després de la seva arribada a Veneçuela, 1937-8, entraria a formar part de l'equip docent del Departament de Física a la Universitat de los Andes, on exerciria fins a la seva jubilació el 1970.

Un cop instal·lat a Mèrida, Götze es reuniria de nou amb la seva esposa i les seves filles torellonenques, i amb el temps ampliaria la seva descendència amb el naixement d'una nova filla, la Susana.
 

El tarannà del professor alemany continuava intacte amb una forta implicació social i una gran passió per l'ensenyament, el 1941 va fundar la editorial Minerva, amb la que editaria llibres de treball per als seus alumnes. El 1957, va ser membre fundador del Rotary Club de Mérida, Veneçuela, i els anys 1959 i 1963, en seria president. Un club format per les elits locals preocupades per la problemàtica social a la seva ciutat.

Durant el 1962, el Dr. Götze es va prendre un any sabàtic, en què tornaria a Europa i visitaria la seva família a Alemanya i França.

Finalment, el 1970 li va arribar la jubilació de la seva feina de docent a la Universitat, tot i que continuaria escrivint diversos articles de divulgació científica durant els següents anys. El 7 de juliol de 1990 moria a la seva casa de Mèrida.


Autoretrat de Raimond Götze (1934) amb la dedicatoria manuscrita: "A la Veu del Ter, molt agraït. Raimond Götze
[Font: Col·lecció Joan Subirats, ADET]


--------------------------------------------------


Josep Rosanes i Reig (Torelló 1881-1937)
Va ser un membre destacat del moviment obrer de la Vall del Ges. Formà part de l'Aurora Obrera Torellonense (1912-1939), també en va ser porter d'aquesta entitat, vivia en el mateix edifici de la plaça Catalunya (Nova). 

El 1911 fou escollit com a regidor municipal per una candidatura obrera. El 1914 el trobem com a delegat de Sant Vicenç a la vaga del mes de març, un any més tard presidia el Sindicat de l'Art Fabril. El 1916 signa, entre d'altres, un manifest explicant les raons per l'escridassada pública a Francesc d'Assís Cambó en un acte públic a la Sala Guiu de Torelló. D'aquí en endavant el trobarem assíduament formant part de sindicats i comitès de vaga vinculats a la CNT, i participant en diversos mítings obrers per les rodalies. Cal destacar que el 1928 va ser empresonat, conjuntament amb Pere Figueres i Oliveres (Portbou 1880 - Sant Vicenç de Torelló 1935) per encobrir a l'assassí de Joan Gurria, un taxista de Barcelona confident de la policia, en els anys de la lluita obrera clandestina durant la dictadura de Primo de Rivera.

El 12 de juny de 1937 va ser nomenat alcalde, o més concretament president del Consell Municipal de Torelló, després dels fets de maig quan el Consell va substituir el Comitè Revolucionari. Aquest nomenament es va fer tot i que Rosanes era militant de la CNT, cosa que ens indica que es tractava d'un home de prestigi dins de la vida social de la vila i de la gran força que tenien els membres de l'Aurora. Poques setmanes després, el 6 de juny de 1937, Rosanes va ser tirotejat a les afores de la vila pel mosso d'Esquadra Antonio Rovira, quan visitava l'escola de Cal Cònsol.
[Fotografia extreta del llibre "Torelló 1931-1975. Estudi històrico-sociològic d'un poble de la Catalunya interior" (1993) de Ramon Pujol i Basco]