dilluns, 8 d’octubre de 2012

Raimond Götze

UN ALEMANY A TORELLÓ

Pels volts de 1931 va aparèixer a la vila de Torelló el professor Dr. Raimond Götze per fer-se càrrec de l'escola Racionalista de l'ateneu obrer de l'Aurora Obrera Torellonense. El mes d'octubre d'aquell mateix any trobem un anunci al diari local de La Veu del Ter on el Dr. Götze s’oferia com a professor en diverses matèries. A Torelló, es va instal·lar al segon pis del número sis del carrer Balmes, i ràpidament va començar una etapa prolífica de relacions socials.

Per guanyar-se la vida donava classes particulars als fills de les famílies acomodades, i també als treballadors de la vila, a l'esmentada escola de l'Aurora. Raimond Götze era un home polifacètic, i a les seves classes ensenyava anglès, francès, llatí, matemàtiques i fins i tot dibuix tècnic per aplicar a la indústria local, entre d'altres.

El Dr. Götze durant unes classes particulars d'anglès a la seva casa del C/ Balmes núm 6. de Torelló. 
Amb els alumnes Joan Bofill, Mercè Moles, Victòria Moles i Maria Bofill, 1932-6. 
[Fotografia cedida per Maria Bofill, Col·lecció L'Abans-Torelló]

En dues ocasions, el 1932, i el 1935 va organitzar (conjuntament amb l'Ajuntament) un curs de Gramàtica catalana, on ensenyava a escriure en català als habitants de la vila. D'aquestes classes se'n va editar un petit manual de gramàtica catalana que va aparèixer en forma de suplements editats dins de diferents números del diari local La Veu del Ter (núms. 62-75). Al mateix temps, Götze va exercir de fotògraf professional, ofici heretat del seu avi matern, i va instal·lar un petit estudi i labaoratori de revelat a la seva casa. Es dedicava a fer fotografies per encàrrec, i entre d'altres va ensenyar a revelar a en Ramon Vinyeta i Leyes, (prestigiós fotògraf de Torelló).

Grup del IIon Curset de Gramàtica Catalana organitzat pel Dr. Götze i l'Ajuntament de Torelló a les antigues escoles públiques del C/ Ges Avall núm 6, el 1935. A la fotografia hi apareixen, el doctor Götze i els seus 50 alumnes: Francesc Surribes, Salvador Casanovas, Joan Castells, Zoilo Janés, Josep Solà, Ramon Vinyeta, M. Dolors Vinyeta, Maria Portús, Manel Portús, Josep M. Thomaa, Ramon Gudayol, el Dr. Lluís Thomasa, Josep Rovira, Pilar Català, Antònia Codinach, Cels Viver, Josep Canadell, Josep Domenech, Josep Rossinyol, Luïsa Benet, Joaquim Badal, Teresa Boixeda, Antònia Vives, Carme Espona, Pepeta Cortada, Dolors Canadell, Dolors Ayats, Rosita Quintana, Pepeta Quintana, Carme Puig, Carme Casas, M. Carme Ullastre, Marcel·la Madaula, Feliu Rodelles, Ventura Prat, Maria Camprubí, Teresa Soler, Josep Romans, J.  M. Portabella, Maria Autonell, Llucia Vergés, Montserrat Pous, Antoni Capdevila, Mercè Subirachs, Teresa Riera, M. Dolors Bosch, Francesc Viver, Montserrat Pastallé, Santiago Costa i Lluís Colell.
[Fotografia cedida per , Col·lecció L'Abans-Torelló]

Durant la seva estada a Torelló va participar activament en la vida cultural de la vila. Les seves col·laboracions al diari local la Veu del Ter van ser habituals entre 1931 i 1934, i mitjançant els seus articles difonia de forma didàctica el coneixement científic més actual. A l'any 1933, va organitzar la primera exposició de fotografia artística que es va fer a Torelló.
 

A finals de 1934, amb la desaparició de la Veu del Ter, Götze va formar part de la redacció de la nova publicació Vida enllà, en la que dirigia la secció d’ensenyament, malauradament el nou periòdic només va durar dos números. Després de les seves participació a Vida enllà va abandonar les seves col·laboracions a la premsa local per dedicar-se a la redacció del llibre “Elementos de Física Matemática”, que l'Editorial Labor li havia encarregat i que es publicaria dos anys més tard, just abans de l’esclat de la Guerra Civil. 

Al mateix temps, el Dr. Götze col·lavorava assiduament amb la premsa llibertària de l'època, trobem articles seus a La Revista Blanca dirigida per Federica Montseny, on publicava l'apartat de "Curiosidades y  descubrimientos científicos" a partir de 1931; entre els anys 1933 i 1935, també va publicar tres articles divulgatius sobre ciència a la revista eclèctica Estudios editada a Alcoi.

El 16 de setembre de 1934, Raimond Götze contreia matrimoni, al jutjat de Pau de Torelló, amb la jove d'origen francès Marie Louise Lagrange (Moyeuvre Grande, Lorena). La parella es va instal·lar a la casa de Raimund a Torelló i allí naixerien les seves filles bessones, Rolanda i Yvonne, el 14 d’abril de 1935.

En començar la Guerra Civil, el professor Götze va acceptar treballar a l’escola Nova Unificada de Manlleu, sota la direcció d’Ot Ferrer, un pedagog de tendència racionalista; allí exerciria de subdirector. D’aquesta manera, el mes de setembre de 1936, en Götze i la seva família es traslladaven al carrer d'Enric Delaris de Manlleu. El 1936-7, un cop a Manlleu formarà part del grup “Natura”, conjuntament amb un grup d’anarquistes manlleuencs per practicar el nudisme en una torre requisada.
 
Al finalitzar aquell curs escolar, a l'estiu de 1937, i veient la evolució que seguia la guerra, Raimond va decidir marxar, i es va traslladar provisionalment a França, on viuria amb la família de la seva esposa Maria Lluïsa.

El Dr. Raimond Götze (segon per l'esquerra) a Barcelona acompanyat pel sindicalista Jaume Ruches (a la seva dreta) i dues persones més, Barcelona 1934-35. 
[Fotografia cedida per Fraternitat Ruches]

ELS ORÍGENS DEL DR. GÖTZE
El Dr. Raimond Götze havia nascut en una petita vila anomenada Naunhof a prop de la ciutat de Leipzig, al nord-oest d’Alemanya (estat de Saxsonia/Turíngia), el 8 de octubre de 1899. Era fill d’una família acomodada, el seu pare Rudolf Götze, era metge psiquiatria i dirigia una clínica de malalts mentals; la seva mare, Elsa Römmler, es cuidava de la vida familiar. Raimund era el petit de quatre germans, i també tenia dues germanes.
 

L’avi matern de Raimond, Emile Römmler (1842-1941), va ser un reconegut fotògraf que va treballar retratant als membres de la cort reial de Saxònia (abans de la unificació Alemanya) a la ciutat de Dresden, i tenia una de les empreses pioneres i més importants en l’edició de targetes postals, Römmler-Jonas.
 

Durant els últims anys de la primera guerra mundial, el jove Raimund va anar a estudiar la Universitat de Tübinga (Baden-Württemberg), per cursar els estudis de Ciències on s'especialitzaria en Física. A la Universitat va tenir com a professor el conegut físic Dr. Frederik Paschen (1865-1947, va ser professor de la Universitat de Tübingia entre els anys 1901 i 1924), famós investigador dels espectres de la llum. Un cop acabats els cursos acadèmics obligatoris, Raimond Götze va estudiar l’efecte Zeeman (Paschen-Back-Effect), Física Quàntica, per elaborar la seva tesis doctoral. D’aquesta manera, el 16 de desembre de 1921, va presentar la tesi Liniengruppen und innere Quanten, i va obtindre el títol de “Doctor der Naturwissenschaften”. Temps després, el 1922, Götze va publicar un llibre sobre la seva investigació, editat conjuntament amb el Dr. Paschen, Seriengesetze der Linienspektren.

Durant els anys posteriors al seu doctorat Götze es va relacionar epistolarment amb altres físics quàntics alemanys com el Dr. Samuel Abraham Goudsmit (1902-78), 1922 i el Dr. Arnold Sommerfeld (1864-1951), 1921. Posteriorment el 1923, va treballar a la Universitat de Munich-auf-main, a l'Institut de Teoria Física on va treballar amb el Dr. Albert Einstein, i més tard, el 1926 treballaria d'assistent de l’Institut d'Astrofísica de Potsdam-Berlin, a la torre Einstein fins el 1930. Aquell mateix any, Götze a disgust amb la situació política que es vivia a Alemanya va decidir agafar el camí de l'exili que el portaria a Barcelona. Un cop a Barcelona aprendria el català i el castellà i començaria a treballar com a traductor de l'editorial Labor.

Portada dels llibres Elementos de física matemática (R. Götze), Barcelona: Editorial Labor, 1936; i Seriengesetze der Linienspektren (F. Paschen i R. Götze), Berilin: Julius Springer editor, 1922. 
[Imatge cedida per Santi Molera i Clota]

L'EXILI. TORNAR A COMENÇAR

A finals del 1937, després del seu breu pas per França, el professor Götze se'n va anar a Veneçuela, on va ser contractat per donar classes al Liceo Libertador de la ciutat de Mèrida, on hi estaria durant 12 anys. Poc després de la seva arribada a Veneçuela, 1937-8, entraria a formar part de l'equip docent del Departament de Física a la Universitat de los Andes, on exerciria fins a la seva jubilació el 1970.

Un cop instal·lat a Mèrida, Götze es reuniria de nou amb la seva esposa i les seves filles torellonenques, i amb el temps ampliaria la seva descendència amb el naixement de la seva tercera filla, la Susana.
 

El tarannà del professor alemany continuava intacte amb una forta implicació social i una gran passió per l'ensenyament, el 1941 va fundar la editorial Minerva, amb la que editaria llibres de treball per als seus alumnes. El 1957, va ser membre fundador del Rotary Club de Mérida, Veneçuela, i els anys 1959 i 1963, en seria president. Un club format per les elits locals preocupades per la problemàtica social a la seva ciutat.

Durant el 1962, el Dr. Götze es va prendre un any sabàtic, en què tornaria a Europa i visitaria la seva família a Alemanya i França.

Raimond Götze, cap del Departament de Física i Matemàtiques de la Universitat de los Andes (Mèrida, Veneçuela) al laboratori d'Electricitat, juny de 1967.
[Font: http://ulaelectricistas.blogspot.com.es/]

Finalment, el 1970 li va arribar la jubilació de la seva feina de docent a la Universitat, tot i que continuaria escrivint diversos articles de divulgació científica durant els següents anys.

El 7 de juliol de 1990 moria a la seva casa de Mèrida. 

[
TEXTO EN CASTELLANO]


SANTI MOLERA i CLOTA
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà.