Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ensenyament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ensenyament. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de setembre del 2013

Ramon Gabarrós i Cardona, Històries silenciades I

En aquest bloc, tot sovint, i com a filosofia de la nostra entitat, hem donat veu als sense veu, als mal anomenats perdedors de la HISTÒRIA que, com a tals, no han pogut escriure la seva versió. Nosaltres no els sentim com a perdedors, sinó com a oblidats, i creiem molt necessari escoltar la seva veu, perquè ens doni el contrapunt a la història oficial. Només així podem entendre la HISTÒRIA en la seva forma més completa i fer-nos una versió pròpia i crítica. El poble som tots i totes, per tant totes les versions de la història ens pertanyen com a part de la memòria col·lectiva. Tots i totes som iguals i diferents alhora, no hi ha guanyadors ni perdedors, més enllà del nostre ego. TOTS junts som alguna cosa més que la suma de tots i cada un de nosaltres, l'altre és només una part de nosaltres que ens fa de mirall. Només si som capaços d'establir relacions horitzontals, tractant-nos de tu a tu, amb respecte mutu i permetent l'espai que necessita cadascú, aconseguirem teixir complicitats i esdevenir un veritable POBLE.

Els oblidats de la Guerra Civil (Moviment obrer, exiliats, etc..) han estat sovint els protagonistes de la web i del bloc El Cosidor Digital. Ara que comença un nou curs escolar volem aprofitar l'ocasió per parlar d'uns fets que van succeir fa tan sols trenta-quatre anys a l'Escola Rocaprevera, i que han estat silenciats durant tot aquest temps. L'aleshores director Ramon Gabarrós i Cardona i la professora Teresa Terricabras van ser convidats a plegar per l'assemblea de l'escola rebutjant l'innovador projecte pedagògic que pretenien implantar, i que alguns creien utòpic i revolucionari. La decisió es va prendre en una escalfada assemblea extraordinària el 22 de juny de 1979, després que els primers intentessin introduir la nova pedagogia en el pla d'estudis, assessorats per la cooperativa Ágora (Centro de Análisis de la Producción Social de la Realidad). Darrerament, una versió d'aquests fets ha estat explicada per una part dels seus protagonistes al bloc www.colrocaprevera.blogspot.com.

Àgora (Centro de Análisis de la Producción Social de la Realidad).

Val a dir que aquests fets van suposar un trencament traumàtic i l'obertura d'una ferida col·lectiva, no només per els membres de l'escola, sinó per tota la vila. Alguns dels protagonistes van patir en silenci l'ostracisme, i d'altres van escollir no parlar del tema per no fer més mala sang. El resultat però, ha estat un silenci col·lectiu que ens hem hagut d'empassar els que hem vingut al darrere, negant-nos la possibilitat de construir la nostra pròpia història. Ara que fa trenta-quatre anys d'aquells fets, coincidint amb el 125è aniversari de l'Escola Rocaprevera, creiem que seria un bon moment per sanar aquesta ferida i treure algun profit d'aquella experiència. La millor manera que nosaltres coneixem és donar veu als protagonistes que, durant molts anys, no l'han pogut utilitzar, amb la única intenció d'ampliar els nostres coneixements. Després, toca a cadascú construir la seva cartografia històrica particular.

Des del Cosidor Digital hem decidit posar-hi un granet de sorra a la nostra manera. En volíem saber més, així que vam agafar la càmera i el micro, i vam entrevistar en Ramon Gabarrós, protagonista principal d'aquells fets. Aquí podeu veure l'entrevista en dues parts, on ens explica la seva trajectòria a l'escola Rocaprevara i la seva traumàtica sortida.

*Les opinions expressades lliurament a l'entrevista són responsabilitat d'en Ramon Gabarrós. El Cosidor Digital és responsable de les paraules fins aquí escrites, així com les institucions (públiques o privades), i en especial les persones que n'ocupen els seus càrrecs, són responsables (per activa o per passiva) de les polítiques de memòria pública col·lectiva, d'allò que es transmet oficialment des de les institucions.






**Com "..., en [Walter] Benjamin la nostra relació amb el passat no es tradueix en una simple rememoració apologètica de les víctimes de l’ahir, sinó en una responsabilitat política del nostre present: és com si la consciència política saltés per sobre dels segles per captar un moment del passat en què es reconeix, no tant per commemorar-lo, sinó per reanimar-lo, donar-li una vida nova i tractar de realitzar el que ens manca avui. D’aquesta manera, el passat il·luminat esdevé una força en el present i, per tant, història i política, rememoració i redempció esdevenen inseparables. El passat exigeix, parla directament, a través de les ruïnes desestimades en els marges, d’allò que fou possible; dit en altres termes: la memòria és vinculada a la responsabilitat de comprendre i lluitar políticament el present. 
A la Tesi II, hi ha una mena de lloc d’encontre secret entre les generacions passades i la nostra i afegeix: «A nosaltres, com a tots els llinatges que foren abans que nosaltres, ens ha estat atorgada una “dèbil” força messiànica [...] El materialista històric ho sap». Així, doncs, la utopia és una funció de la memòria, les esperances perdudes de les generacions són el terreny sobre el qual estem construint els nostres somnis." (Fina Birulés, Nedar contra les ones. Memòria i política en Walter Benjamin)


Portada d'un informe elaborat per la gent d'Àgora.

*El Cosidor Digital

divendres, 24 de maig del 2013

Rocaprevera 125 anys 1a part

Aquest any celebrem el 125è aniversari de l'Escola Rocaprevera de Torelló, i amb aquest pretext aprofitem per reciclar algunes coses que havíem escrit fa alguns anys, així com uns fragments d'entrevistes de l'Arxiu de la Memòria: Torelló (1931 -1955). A continuació podeu llegir unes línies sobre l'origen de l'escola durant la etapa dels germans maristes (1888-1940), i veure i escoltar el testimoni de 14 ex-alumes que varen passar per l'escola entre el 1920 i el 1940, que es presentarà el proper diumenge 26 de maig, a les 19h al teatre de l'escola.

14 avis de Torelló parlant del seu pas per l'escola i la seva relació amb els gemans Maristes. Arxiu de la Memòria: Torelló (1931 -1955).

EL COL·LEGI NOSTRA SENYORA DE ROCAPREVERA (1888-1940)

A l'any 1888, el rector mossèn Joan Bou va impulsar la creació d'un nou col·legi elemental a Torelló, amb una educació d'esperit cristià per els nens de la vila. Amb el suport del bisbe de Vic i l'ajuda d'una grup de pares es va fundar el col·legi de Nostra Senyora de Rocaprevera. La direcció de la nova escola es va encomanar a la congregació religiosa dels germans maristes, "Petits Frères de Marie” d'origen francès. Per supervisar el funcionament econòmic es va formar una Junta de pares i socis protectors, encapçalada pel rector de la parròquia, l'alcalde i el jutge de pau, que s'encarregava de les tasques administratives i vetllava pel bon funcionament de l'escola. El lloc escollit per edificar el nou col·legi, va ser un solar propietat de la Rectoria, que no havia estat desamortitzat, i que era conegut com de "el camp de les hòsties", doncs del blat d'aquelles terres se'n feien les hòsties per combregar. El terreny va ser vallat amb una tanca d'obra i en el seu interior s'hi va aixecar el primer edifici-escola, amb tres aules a la planta baixa i les dependències dels germans. La nova obra va ser beneïda amb molta solemnitat pel Bisbe de Vic, el Dr. Josep Morgades i Gili (1882-99, creador de les escoles dominicals) el mateix any.

Durant els primers anys de vida, l'edifici del col·legi va ser utilitzat per una altre entitat vinculada a l'església, l'Escola Dominical que va impulsar la construcció d'un teatre a sobre de les aules existents. Aquesta entitat també va utilitzar les classes per desenvolupar-hi l'ensenyança dominical, fins a principis del segle XX, en què l'entitat es va traslladar en un nou edifici a la Plaça Nova.

El col·legi dels "hermanos", com es coneixia popularment, era una escola de pagament on hi estudiaven els fills de les famílies amb més recursos. Sovint va comptar amb donacions de particulars com la deixa testamental d'Antoni Sauquer, que va permetre que una part del alumnes de l'escola fills de famílies amb menys recursos, poguessin ser escolaritzats gratuïtament. També el 1919 els hereus de l'Antoni Delgar, obsequiaren l'escola amb aparells de física, geografia i geometria. Paral·lelament a l'ensenyament infantil, els germans maristes conjuntament amb l'escola Dominical també es dedicaren a fer classes nocturnes de comerç, tenedoria de llibres, francès i dibuix tècnic per adults.

Els germans Maristes

La congregació dels germans maristes s'havia fet càrrec de la docència de l'escola des de la seva fundació. Al principi eren sis, els germans que s'encarregaven de l'educació dels nens i mica en mica anaren augmentant. Els germans maristes feien vida a l'interior de l'escola i la canalla no els veia mai menjar, ni tenien accés a les seves dependències. Els germans disposaven de dos grans horts, situats a l'interior del recinte escolar, que cultivaven durant tot l'any pel seu consum intern. Vestien amb un hàbit negre i un pitet blanc sobre el pit.

Un dels "hermanos" que més empremta va deixar a la vila va ser el germà Adonin (Donat en català), de nom Albert Monteil i Charmasson, i conegut popularment com l'hermano Teia. Se l'anomenat així perquè li costava ben poc d'enfadar-se i "s'encenia com una teia". Malgrat encendre's amb tanta facilitat, també s'apagava tant ràpidament com s'havia encès i després li sabia greu haver-se enfadat. El germà Donat va passar-se gairebé una trentena d'anys dedicant-se a l'educació dels nens de Torelló. Una de les grans aficions de "l'hermano Teia" era el futbol i sovint a l'hora de l'esbarjo s'arremangava la sotana per jugar a pilota amb els nens al pati de l'escola. També era aficionat a la pesca i al dibuix, ell va ser el qui va dissenyar l'escut del Futbol Club Torelló el 1917.

 Foto: www.escolarocaprevera.blogspot.com

L'educació

Durant l'estada dels germans maristes, l'educació dels nens consistia bàsicament en lliçons d'aritmètica, història d'Espanya, geografia, religió, física, àlgebra, dibuix artístic i lineal, llengua castellana, francesa i català. Setmanalment es repassaven les lliçons. Per Nadal es feien uns exàmens generals, que es repetien a final de curs, a finals de juliol. En finalitzar el curs acadèmic era habitual celebrar una festa a l'escola, amb l'assistència dels alumnes, els respectius pares i el rector. Al llarg de la festa es van otorgar premis als alumnes més aplicats, que consistien en llibres i material escolar divers. Els alumnes van recitar poesia, i la festa es va acabar amb el discurs del rector.

Els dies lectius, a mig matí, els nens tenien una estona d'esbarjo, "el recreo", en què campaven lliurament pel gran pati amb una font central que hi havia. Quan sonava la campana que hi havia al costat de l'entrada de la classe de tercer, s'acabava la festa i calia tornar a les aules. A mig dia els nens anaven a dinar a casa, però no marxaven pel seu compte sinó que el germans feien dos grups de nens que en fila de dos eren acompanyats fins a la plaça de l'església uns, i fins a la placeta d'en Pujol, els altres. Havent dinat la mainada tornava a les aules i en acabar-se les classes es repetia la marxa.

Amb l'arribada de la República, el 1931, la legislació en matèria educativa es va regular i sorgiren problemes amb les escoles religioses, doncs la majoria de germans no disposaven de cap títol que els acredités com a ensenyants. Malgrat aquestes dificultats l'escola va seguir endavant, sota la direcció del germà Serra, però l'arribada de la guerra va fer que els germans haguessin de marxar. En temps de guerra totes els col·legis es varen ajuntar, formant l'Escola Única, amb una educació comú per a tots els infants de la vila.


Els edificis de l'escola de Rocaprevera

El primer edifici escolar construït el 1888, constava de tres aules, que varen ser ampliades el 1896 amb el teatre de l'Escola Dominical i les dependències dels germans maristes a la planta superior. El 1906 es va construir un nou edifici annex a la construcció primitiva. La nova construcció va servir per reubicar-hi els germans maristes, i l'antic teatre es va remodelar per albergar-hi dues noves aules. El 1933, el Patronat del col·legi va crear una nova aula en un xalet que hi havia al carrer del estudis, que serviria d'aula de parvulari, per els més menuts. 


Aspecte actual de l'edifici escolar. A l'esquerra hi ha l'edifici original de 1888, al mig l'ampliació de 1906, i a la dreta la part més moderna construïda als anys seixanta.  
Foto:https://ca-es.facebook.com/esc.rocaprevera
Editatge d'entrevistes.


Avis recordant l'escola Rocaprevera. from El Cosidor Digital on Vimeo.
 
Entrevistes integrals als 14 avis.
Enllaços interessants, que parlen de l'escola Rocaprevera.
 


*Jordi Campàs i Santi Molera.



diumenge, 28 d’octubre del 2012

Ket Filmu

KET FILMU va néixer a mitjans del 1984 al Col·legi Municipal Cirviànum, pel que sembla no érem ni institut. Tot va començar amb l'arribada d'una càmera de vídeo betamax a l'escola i l’ímpetu del professor de ciències naturals en Pere Pous per aplicar les noves tecnologies al lleure escolar i a l'educació.
Així es van gravar festes, fi de curs, actes, concerts...
Col·legi Municipal Cirviànum la productora dels documentals.
  

Una de les aplicacions que en va fer en Pere Pous va ser la producció d'aquests documentals per estudiar el cos humà.
Els millors moments dels reportatges.
El grup de ciències de 3er de BUP del curs 1984-85 enlloc dels tradicionals treballs de ciències, quina feinada! Aquell any el repte va ser fer un guió-treball i realitzar aquests vídeos. Encara més feinada...
Es van gravar al Molí de la Riera de Sant Pere de Torelló durant 3 dies del mes d'abril del 1985.
Els alumnes del curs 1984-85, grup de ciències de 3er de BUP. Col.legi Municipal Cirvianum.
El recull d'aquets documentals i el seu posterior anàlisi, van aconseguir un premi "CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent", de l'any 1985-86. 





Portada del VHS, autor Pere Trabal.