PESQUING es va gravar el 2002, juntament amb EVERESTING i
ESPELEOLOGING, totes tres produccions pensades per al Festival internacional de
Cinema de Muntanya de Torelló.
Totes tres segueixen l’estela del primer curtmetratge, INGING, del 1997. Mingu i Tristram (Xevi Capdevila i Gerard López) es proposen
assolir un objectiu esportiu de gran nivell, en aquest cas, pescar un bon peix
al riu Ges. Tot plegat, una seqüència de gags muts i en càmera ràpida.
PESQUING es va produir conjuntament entre DifusionsFantasmes i Moviola Produccions. Es va enregistrar al Castell de Montesquiu,
Torelló i Sant Pere de Torelló (al riu Ges, a l’alçada del Pont de Targarona).
Per cert, si us hi fixeu, hi trobareu un “cameo” del director del Festival de
Cinema de Muntanya, Joan Salarich...
“Difusions Fantasmes” és la
productora de Mingu i Tristram (Xavier Capdevila i Gerard López), sorgida arran
del programa de ràdio “Fantasmes” de Ràdio Ona (1989-2002). El primer vídeo és ING-ING, del 1997 i va ser una
coproducció amb TVO.
ING-ING narra en clau de cinema mut, una cursa esbojarrada
amb diferents proves esportives, que adopten el nom amb anglès (sempre acabats
amb ING) que s’estructura amb una suma de gags. Mingu i Tristram van concebre
la pel.licula per presentar-la al Festival Internacional de Cinema de Muntanya,
on es va projectar dins de la categoria amateur.
ING-ING és va coproduir conjuntament amb Televisió d’Osona
(TVO) i la majoria d’emplaçaments són de la
Vall del Ges, però també n’hi ha al Ripollès, Vallès
i Barcelona. Va tenir un pressupost gegantí: 54 mil pessetes de
l’època.
E/CN.4/1996/9 page 27, la nostra última
participació al festival Julius. Amb un curt tenyit d’actualitat, molt cru i
una mica transcendental.
En l’edició de 1995 es produí
finalment una inflexió en la participació i, per primera vegada després de
molts anys d’increment constant, baixava el nombre de films a concurs: quinze i
tres espots. Aquesta davallada no fou cap sorpresa pels organitzadors ja que, a
aquestes alçades, el format cinematogràfic subestàndard pràcticament havia
desaparegut. I, si es trobava encara pel·lícula de super-8 a Vic era gràcies
als esforços del fotògraf Francesc Jiménez que procurava de tenir-ne un estoc
per als romàntics i esforçats participants del «Julius» en la seva botiga de la
rambla del Passeig.
L’edició d’aquest any, la novena,
es féu també al Teatre Atlàntida en les dues sessions i l’horari de costum, els
dies 9 i 10 de desembre. La novetat d’aquest any era l’increment en el nombre
de premis, que pujava a tretze després de la creació de dos guardons més: el
premi «Saul Bass»,58 als millors títols de crèdit, i el premi «Osborne el
toro», dedicat a reconèixer el millor cartell. El jurat estava format per Miquel
Bofill, representant d’Ull Cluc; Ferran Blancafort, arquitecte; Manel Gausa,
actor; Vicenç Pascual, historiador, i Andreu Roca, representant del Casino de
Vic.
Unes cinc-centes persones van
assistir a les dues sessions de projecció i al lliurament de premis que es va
fer, com de costum, al final de la sessió del diumenge. Aquest darrer acte va
ser presentat per les components del grup d’animació vigatà La Serpentina. El
popular actor Manel Gausa, actuant com a portaveu del jurat, va remarcar que el
descens en la participació havia anat acompanyat també per una minva en la
qualitat dels films i va reconèixer que l’elecció del millor film havia estat
una tasca difícil «ja que no n’hi havia cap que destaqués dels altres». Malgrat
tot, els organitzadors es mostraren satisfets ja que l’assistència de públic es
mantenia en un nivell molt alt. Miquel Pérez i Mas. "Text i context. El
concurs de cinema amateur "Julius". Ausa (en línea). Vol 22, Núm.
155, p. 39-67.
E/CN.4/1996/9 page 27, vam
aconseguir els premis «Lluíiiiis» i «Bis-B».
Fitxa tècnica i artística
E/CN.4/1996/9 PAGE 27
direcció i producció
Jordi Campàs
Ramon Parramon
actor
Gaitetà Serrat
direcció fotografia
Ausió Martín
veus en off
Pere Puig
Antonio Salinas
Silvia Capdevila
Tomàs Quintanilla càmera Súper 8 Canon 1014 XL-S
"Verano asul" la nostra tercera pel·lícula en Súper 8, aquesta vegada vam canviar
de registre. Deixarem de fer produccions complicades i pseudo transcendentals, passant a fer un cinema més directe i senzill... I sembla que va funcionar; ens van donar el premi «Pitet de Bava» a la pel·lícula més votada pel públic i al millor cartell. Caldria
remarcar que era el primer cop, en 7 edicions de festival, que un curt guanyava el premi de la votació popular
i alhora no rebia cap reconeixement del "selecte" jurat. Ens van donar el del millor
cartell per quedar bé, com ens van acabar confessat en Joan Serrat i en Miquel Bofill, dos dels personatges que manegaven el festival.
L’edició de 1994 va ser la que va enregistrar la major
participació de totes: 19 films, un més que en l’edició anterior. El tema d’enguany
s’havia de basar en la coneguda història d’amor i rivalitats familiars del Romeu
i Julieta de Shakespeare. Les projeccions es feren al Teatre Atlàntida per
tercer any consecutiu, el dissabte 10 i el diumenge 11 de desembre del 1994. Cada sessió
anava precedida per la projecció dels espots que anunciaven els inevitables
«productes Julius».
La lectura de l’acta del jurat i el lliurament de premis es feien després de
les projeccions del diumenge. En l’habitual roda de premsa que els
organitzadors celebraven al Casino de Vic pocs dies abans de les dates del
concurs, s’informà del manteniment del preu de l’entrada en dues-centes
pessetes per a cada sessió: «un import ridícul, tenint en compte que tots els
curtmetratges que es projectaran són de rigorosa estrena mundial». També
es va fer públic l’acord amb TVO (Televisió d’Osona) per difondre a través d’aquesta
emissora comarcal una selecció de curtmetratges d’edicions anteriors.
El jurat d’aquest any estava format per Miquel Bofill, Toni
Carmona, Anna Palomo, Joan Puigdollers, Andreu Roca i Quim Vilarrasa.
"Requiescat In Pace" va ser la segona producció en cinema Súper 8, ens compràrem una Canon 1014 XL-S. Aquesta vegada ens vam animar a fer una producció de 18 minuts... Com actor protagonista al gran Joan Bover, i uns fantàstics secundaris. Gran part de la BSO va ser creada pel reconegut compositor i productor musical Enric Carbonell. Es va gravar a la tardor del 1993 al cementiri de la Mambla d'Orís, i a Torelló a Can Benito, a l'ajuntament, discoteca la Coope i l'antiga pista poliesportiva.
Divuit
films i quatre espots participaren en el concurs de 1993 i, com ja preveien els
organitzadors en l’anterior edició, es féu necessari fer dues sessions en les
quals es projectaren nou films en cadascuna, amb una durada aproximada de dues
hores per sessió.Les sessions es van fer totes dues al Teatre Atlàntida, el
dissabte onze de desembre a les deu de la nit i l’endemà, diumenge, a les sis
de la tarda.
El tema d’aquest any, «Mala
hierba nunca muere», era una dita prou genèrica perquè fossin possibles
versions que s’aproximessin al tema de manera molt lliure. Com, de fet, ha
passat sempre en el «Julius», un certamen en el qual la llibertat i el
compliment lax de les normes era l’únic que s’havia de respectar escrupolosament.
Però alguna cosa es devia començar a moure en l’organització del concurs ja
que, per segon any consecutiu, en la roda de premsa prèvia els organitzadors van
rebutjar la possibilitat de limitar la proliferació de films per mitjà de la selecció
prèvia, ja que «la fascinació que té el fet d’estar obert a totes les propostes
és la principal gràcia del Julius».Fins i tot l’organització del certamen, conduïda
pels mateixos que feien els films, devia començar a ressentir-se de la
dedicació que requeria, ja que en la mateixa roda de premsa els organitzadors es
mostraven partidaris de no formalitzar el sistema organitzatiu: «el dia que es trenqui
aquesta mena d’organització desorganitzada, s’haurà perdut l’esperit del Julius».
Requiescat in pace, va aconseguir el premi «Folch i Torres» a la millor versió.
Ad Libitum (1992) va ser la tercera i última
pel.licula d'en Pere Trabal i Toni Galobardes. I també la més agosarada i ”trascendent”. En aquesta ocasió vam
treballar amb en Ferran Vilarrasa que ens va fer el guió literari a partir
d’una idea que ens havia inspirat un conte de Toni Mirabent, que era el tema
d’aquell any del festival Julius.
L’altre repte important de la pel.licula va
ser el rodatge que pràcticament amb la seva totalitat es va fer en el campanar
de l’esglèsia de Sant Feliu de Torelló. En l’escala d’accès i en la petita
habitació on hi ha la maquinària del rellotge del campanar. Un espai petit on
hi vam encabir focos, càmera, trípode, actors, directors i fins i tot mobiliari
per decorar l’estança. Ad libitum és una història marcada pel ritme del temps,
de la simfonia exacte del tic-tac que t’obre a pensar en veu alta. Josep
Colomer i Ramon Trias són els dos actors que intervenen a la pel.licula. Val a dir però que
el jurat va trobar fora de lloc la trascèndencia que potser emana la
pel.licula. Vosaltres mateixos ho podreu jutjar si la visioneu.
Cal remarcar
que la nostra pel.licula s’allunyava molt del conte en que estava inspirada,
doncs aquest parlava d’un gat atropellat a la carretera i que contínuament li
passen els cotxes pel damunt. Premi Lluiiiis a la millor fotografia
L'any 1992 ens vam animar a participar al festival Julius, el concurs de cinema amateur de Vic, que fonamenta la seva singularitat en el fet de partir d'un text literari
prefixat del qual els participants han de fer una adaptació audiovisual.
La
sisena edició del premi «Julius» comptà amb dues importants novetats: d’una
banda, i a causa de la gran afluència de públic de l’edició de 1991, enguany
les projeccions –que es feren el dissabte dotze de desembre– passaren al remodelat
Teatre Atlàntida; de l’altra, les sessions deixaven de ser gratuïtes i els
espectadors havien de pagar una entrada simbòlica de dues-centes pessetes (1,2€)
que incloïa un regal sorpresa: un nas de plàstic amb ulleres de Groucho Marx.
L’èxit de la convocatòria sorprengué novament els organitzadors que feren curt
d’ulleres. Tot i així, la platea de l’Atlàntida s’omplí d’una gernació de Groucho’s,
formant una de les imatges més característiques del concurs. El lliurament de premis
es continuà fent al Casino de Vic en una segona sessió, l’endemà diumenge, en
la qual es tornaren a projectar els films premiats. Amb l’anada a l’Atlàntida
es va guanyar en comoditat i amplitud d’espai però es va perdre l’ambient més
característic del «Julius», amb la sala atapeïda de públic i... de fum, fins al
punt que els organitzadors havien hagut de demanar més d’una vegada que es deixés
de fumar perquè no es veia prou bé la pantalla. Es presentaren a concurs quinze
pel·lícules que adaptaren lliurement una narració curta de Toni Mirabent que va
ser llegida públicament abans de la projecció dels films. El conte, amb el
títol Relat curt d’un gat mort a la carretera, narra la història d’un gat
atropellat per un cotxe en travessar un carrer. Miquel Pérez i Mas. "Text i context. El concurs de cinema amateur "Julius". Ausa (en línea). Vol 22, Núm. 155, p. 39-67.
En Pere Trabal i en Toni Galobardes ens van
deixar la seva càmera de cinema Súper8 i vam començar experimentar amb el curt
de ficció Cul d’ampolla. Els actors, l'equip tècnic i l'artístic van estar
fantàstics, rendint a un gran nivell de professionalitat i complicitat. El guió
i resultat final ja és més discutible...
L'actor protagonista va ser en Pere
Capdevila, secundat per en Gerard López Fageda i en Ramon Trias. La música va
ser composada per la pel.licula, esta creada per en Sergi Gutiérrez, baixista i
compositor del grup heavy Kaiser.
El curt va ser gravat íntegrament el
dissabte 12 d'octubre a la tarda, a la casa de colònies de la Solana a
Montesquiu.
Per acompanyar la pel.licula vam filmar un
sanejat espot, per anunciar paper higiènic Julius, l'actor va ser en Damas
Garcia i un bonic cul.
Fitxa tècnica i artística Cul d'ampolla. direcció i producció Jordi Campàs Enric Casas actors Pere Capdevila Gerard López Ramon Trias direcció fotografia Ausió Martín música Sergi Gutiérrez script Josep Amorós aj fotografia i foto fixe Josep M Noguer disseny cartell Josep M Pratdesaba MacGuffin produccions 1992
Caràtula i cartell del curt, dissenyat per Josep M Pratdesaba.
La segona pel.licula que vam fer va ser Red Note (1991),
basada en el conte de la caputxeta vermella, que era el tema del Julius
d’aquell any.
Aquesta vegada ens va sortir una pel.licula molt conceptual, que
potser costava d’entendre, o no! Està protagonitzada per Dolors
Casacuberta que interpreta una violoncel·lista apassionada pel seu instrument.
La principal discussió que vam tenir quan la vam fer va ser la d’incoporar o no
la “moraleja” final (com tenen els contes infantils). Al final la vam
incorporar i sembla ser que això no va agradar al jurat.
Va ser rodada als jardins de l’Espona (actual ajuntament de Torelló), a l’escenari del Casal i en un bosquet obert i bonic que hi ha anant
cap a Santa Cecília de Voltregà.
Vam aconseguir el premi Folch i Torres a la millor adaptació.
La il·lusió pel cinema i la màgia i artesania del Súper8
ens va portar el cuquet per fer “pel·lícules” i de pas participar al festival
Juliusde Vic. El Julius és un concurs de cinema amateur
que fonamenta la seva singularitat en el fet de partir d’un text literari
prefixat del qual els participants han de fer una adaptació audiovisual.
La nostra pel·licula estava protagonitzada
per Perot Torres i alhora intervenien personatges de Torelló (que ja
descobrireu en el visionat).
Va ser gravada en carrers de la vila, a l’interior
de Can Pietx i en un despatx de Can Puget de Manlleu. Tot i ser la primera pel·licula ens vam posar com a repte fer “nit americana” (gravar de dia com si
fos de nit amb un filtre i tancant diafragma), el resultat va ser que quan van
arribar els carrets de revelar n'hi havia que havien sortit massa fosc o
directament negres i vam haver d’improvitzar un final, ja que
no teníem temps de tornar a gravar i esperar el revelat (tardaven un mes) si
ens volíem presentar al festival. La pel.licula la vam projectar fins i tot
sense títols de crèdits (el carret negre), amb el temps els hi vam incorporar, i
almenys la cosa quedava ben presentada. Text: Antoni Galobardes i Pere Trabal Fitxa tècnica i artística ...Caram quin conte! direcció Toni Galobardes Montse Farran Pere Trabal actors Perot Torres Jaume Ordeig Lluís Capdevila col.laboració LaVola Bar Can Pietx Lluís Moreno Pere Llach Ramon Ferran TVO 1989 KET FILMU produccions