Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exili. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exili. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de febrer del 2013

Exilis

Amb la fi de la guerra civil un nombre important d'habitants de la Vall del Ges varen haver de marxar a l'exili, amb la por de que si es quedaven els hi anava la vida. D'això en fa 74 anys i aquells que varen marxar, bona part dels quals no tornaren mai més, son també una part de la nostra història, una part que desconeixem i de la que mai se'ns ha parlat.

El dia 4 de febrer de 1939 s'acabava la Guerra Civil a la Vall del Ges amb l'entrada de l'exèrcit franquista. A Torelló varen entrar pel carrer del Pont, i per això durant tot el franquisme el carrer s'anomenaria calle 4 de febrero. Els dies precedents però, diversos camions havien sortir de Torelló enduent-se a persones i famílies senceres que fugien de l'entrada dels feixistes. Bona part dels que marxaven eren persones significades per les seves postures i activitats polítiques durant la guerra, alguns amb les respectives famílies (dones, avis i nens); principalment es tractava de dirigents i afiliats de la CNT i ERC, en alguns casos amb antecedents en les dues formacions; i també soldats. Els camions portarien als futurs exiliats cap a la frontera per traspassar-la, mentre que altres persones emprendrien el camí de l'exili per mitjans propis. Dos anys i mig de guerra i un fred hivern feren més penós encara el fet d'haver d'abandonar la pròpia terra per por a deixar-hi la pell.
Un cop travessada la frontera de l'estat Francès els homes de més de 15 anys varen ser confinats en camps de concentració a les platges del Rosselló (Argelérs, Sant Cebrià, Ceret, etc..), entre el mar, la sorra i la filferrada. Les dones, els nens i els homes d'edat avançada els varen fer pujar en combois ferroviaris que els traslladaren a diferents albergs repartits arreu de França, lluny dels seus homes i sense que uns sabessin on eren els altres. L'estat Francès estava desbordat per la gran afluència d'exiliats, es parla de més de 480.000 persones.


Fotografia famílies de la Vall en un camp d'acolliment de dones, nens i persones grans a Fort-Mahon-plàge, Picardía, nord-est de França. (Entre d'altres hi trobem: Carme Espona, Fraternitat Ruches, Caterina Prat, Llibert Mils, Carles Palou, (Coneixes algú més?.... elcosidor@gmail.com)) [Foto: Fraternitat Martí]

Mentrestant, als camps de concentració, el fred i les mancances higièniques feien estralls entre els homes recluïts, que esperaven ser identificats i trobar alguna feina per poder sortir dels camps. França però estava a punt d'entrar en guerra amb Alemanya, i això va permetre que alguns homes poguessin sortir allistant-se a la Línia Maginot per fortificar la frontera nord. Aquesta línia de defensa va resultar un fracàs i l'exèrcit alemany enseguida entraria a França en començar la guerra, 1940. A partir d'aquí alguns dels nostres exiliats varen entrar a l'exèrcit francès o a la resistència per combatre l'exèrcit nazi, altres anirien a treballar a la indústria de guerra, o a suplir diferents feines bacants per la manca d'homes francesos que eren cridats a files.


Grup d'exiliats de la Vall del Ges al cafè Palmarium de Perpinyà 1939. (Entre d'altres hi trobem: [A d'alt, esq->drt] 1- ?, 2- ?, 3- Josep Terricabras i Pla?, 4- Leandre Pey i Juvanteny, 5- Adrià Tresserra i Matabosch (1904-66), i 6- Jaume Jordana i Fornols (1900); [A baix, esq->drt] 1- Ricard Mil i Ninot (1900), 2- Jaume Ruches i Feliu (1901-74), 3- Àngel Vila i Vinyes (1895), 4- ?, i 5- ?. (Coneixes algú més?.... elcosidor@gmail.com)) [Font: Fraternitat Martí]

Després de la segona guerra mundial, les famílies que havien estat separades durant quasi tres anys es varen poder reunir, bona part d'ells es quedarien a viure a l'estat Francès, molts a Perpinyà i Touluse, altres repartits per tot França. Alguns acabarien tornant al cap d'un temps, altres ja no tornarien mai més. Aquestes, les seves històries personals, son també part de la nostra història col·lectiva, de la nostre Vall i la nostra gent, encara que no les recordem, i que ens hagin ajudat a que així siguera.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/02/05/pagina-1/33120605/pdf.html

El 2009 Televisió de Catalunya va produïr un documental sobre la vida al camp de concentració d'Argelers. No és un gran documental però les imatges d'arxiu que s'hi poden veure valen molt la pena.



Si la teva és una d'aquestes històries, o la dels teus pares, avis o tiets, i ens la vols fer arribar, la publicarem en aquest espai.

Santi Molera i Clota*

*Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà.