El NO-DO a Torelló

Aquests darrers dies RTVE i Filmoteca Española estan recuperant i publicant a la seva web tots els noticaris de propaganda franquista coneguts com a NO-DO. Aquestes gravacions que servien per informar i exaltar el "espíritu nacional", eren projectats originalment en sales de cine entre pel·lícula i pel·lícula. Entre aquestes gravacions hi va aparèixer la vila de Torelló en dues ocasions.

El primer dels vídeos trobats, del 19 d'abril de 1943, s'hi veu la festa del lliurament de 300 habitatges protegits de les cases barates de la inundació, que van costar oficialment de 10 milions de pessetes. L'acte va desenvolupar-se durant el dia 25 de març de 1943, i l'andemà, la Vanguardia va publicar una crònica. No té pèrdua la desfilada militar-falangista del carrer de Sant Miquel que es pot veure al vídeo(entre el 1'26'' i 2'02'').

http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-16/1487659/#

NOT N 16

• NOT N 16

En el segon vídeo, de l'1 de juny de 1970, és en motiu d'una exposició industrial i d'artesania, fa un repàs de la producció dels artesans del municipi, on hi podem veure torners treballant i expositors de pipes per fumar mobles, rellotges i figures d'escacs (entre el 1'53'' i 3'49'').

http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-1430/1486548/

NOT N 1430 B

• NOT N 1430 B

Per saber com funcionava el NO-DO podeu veure el documental "El Cine de Paco" del Sense Ficció de TV3, dirigit per Josep Rovira i produït pel torellonenc Jordi Campàs.

El cine de Paco from navegocapitaca on Vimeo.

El documental “El cine de Paco” ha tingut accés a una part de les imatges descartades del NO-DO on es veuen seqüències inèdites de Franco pescant o jugant a golf, que es van censurar en el seu moment perquè no donaven una bona imatge del “caudillo”. Com molta gent recorda, en els noticiaris editats, quan Franco jugava a golf li entraven totes les pilotes i pescava uns peixos formidables, però, com es veurà, la realitat era tota una altra.

El dictador Francisco Franco (foto TVC).

El dictador Franco volia que Espanya fos un país fantàstic i el NO-DO era el millor vehicle per transmetre aquesta imatge de felicitat col•lectiva, de perfecció política i de bravura en la figura del seu líder.

El Cosidor Digital 

Les Teuleries de la Vall del Ges

L'ofici de tauler, el referent a les persones que fan teules i obra cuita per extensió (maons, cairons, toxanes, rajols, etc..), el tenim documentat al nostre entorn a partir del segle XVI. En altres indrets del nostre país també reben el nom de rajolers. Aquest ofici, i aquesta tipus de fabricació de material constructiu va arribar a la península en època romana, amb un mode productiu que arriba gairebé fins als nostres dies amb molt pocs canvis. A la Vall del Ges hi van haver teuleries o forns d'obra cuita, com a mínim des del segle XVI, fins a principis dels anys seixanta del segle XX. Durant aquests anys les teuleries de la Vall varen treballar sempre seguint el model productiu tradicional, totalment manual, tant sols durant el segle XX es va introduir la mecanització d'alguns dels processos productius, insuficients però per arribar fins avui com a una indústria moderna. Pels volts de 1960 tancarien les darreres explotacions de la Vall, i actualment no es fabrica obra cuita al nostre entorn més immediat.

Vista de Torelló des del Puig de Terrades 1934. A l'angle inferior esquerra es pot veure l'edifici de l'antiga teuleria Benito situada entre els actuals carrers de Sant Bartomeu i Puigdessalit.
[Foto cedida per Eudald Vila i Soldevila]

El primer tauler documentat a Torelló era en Jan de la Borda que entre el 1531 i 1560 fabricava teules per cobrir les teulades de les cases de la vila. Fins a mitjans del segle XIX els taulers fabricaven principalment teules, d'aquí el nom que reben. A partir de la industrialització, es va introduir l'ús del ferro forjat en la construcció, cosa que va permetre aixecar edificis més amples, produint un canvi en la manera tradicional de construir les cases. A partir d'aquest moments es va generalitzar l'ús de maons cuits, o obra vista, per a construir edificis. Aquest fet sumat al creixement demogràfic i del parc immobiliari, va permetre que el nombre de teuleries creixés arreu. Entre finals del segle XIX i inicis del XX, a la Vall va haver-hi un gran creixement d'aquestes industries. A Sant Vicenç hi havia la teuleria d'en Teta (família Puig) i la d'en Minguell (família Pratdesaba). A Torelló hi havia la teuleria d'en Benito (cal Teuler), la Reig, la Morató, la de Sanaiàs, la Padrós i la d'en Codinachs. També hi havia teuleries que van funcionar puntualment, durant la construcció de les colònies industrials o cases de pagès, un cas conegut és el forn de la colònia de Borgonyà a Sant Vicenç o la teuleria del Serrat a Sant Pere de Torelló.

Imatge de la teuleria del mas el Serrat, Sant Pere de Torelló 1905.

Les teularies com espai productiu estaven formades per cinc espais diferenciats. El forn, on es coïen les peces; el banc de terra o cantera, d'on s'extreia la matèria prima; la bassa, on es pastava l'argila; l'obrador on es donava forma a les peces; i l'assecador, on s'assecaven i s'emmagatzemaven les peces abans de coures. El terme teuleria feia referència al conjunt d'aquests espais, i generalment es localitzaven a les afores de les poblacions. Els forns, l'estructura de combustió on es courien les peces, eren excavats en un marge, aprofitant un desnivell o bé eren construïts amb obra, i s'aixecaven a prop dels bancs de terra.

La feina dels teulers començava arrencant la terra amb el pic i la pala. S'extreia l'argila bona del subsòl i es posava dins de la bassa. A la bassa, coberta d'aigua, s'hi tiraven els terrossos d'argila es desfeien i la terra es decantava i quedava llesta per ser treballada. Aquest procés permetia extreure-li les impureses, especialment els nòduls de calç, que podien trencar les peces un cop cuites. La bassa tenia certa inclinació i el fons era enrajolat. Així que l'explotació de la teuleria anava avançant, el punt d'extracció de l'argila cada vegada quedava més lluny de la bassa. Per resoldre aquest fet, a partir del segle XX, algunes teuleries utilitzarien un sistema de vagonetes que es desplaçaven sobre rails per acostar l'argila al punt de manofactura. La feina d'arrencar la terra s'acostumava a fer durant l'hivern.

 Imatge d'un corró de fusta per donar forma a les teules. Eina de la teuleria Benito. Les teules es feien seguint dos passos. Primer s'omplia un motlle de ferro pla amb pasta, i després amb un corró com aquest se li donava la forma en tres dimensions.

[Foto de Santi Molera i Clota, 2005]

El treball d'emmotllar es feia a l'obrador, on els taulers treballaven davant d'una taula de fusta, amb motlles de fusta o ferro amb la forma de la peça que volien aconseguir (teula, toxana, maó o cairó). Posaven el motlle sobre la taula i l'omplien de pasta ben apretada, emmotllar, així quedava la peça en moll. Perquè la pasta no s'enganxés al motlle utilitzaven cendra, extreta de la darrera fornada o aigua. Les peces més grosses com els toxos s'emmotllaven directament al terra. Un cop la peça era feta la deixaven al terra en una plaça o era, l'assecador, perquè s'assequessin. D'aquesta manera les peces s'anaven acumulant fins que eren suficients per omplir una fornada. Per coure les peces calia que estiguessin ben seques perquè no es trenquessin durant el procés de cocció. 

Imatge d'un motllo de ferro per maons de la teuleria Morató.
[Foto de Santi Molera i Clota, 2004]

Per preparar la fornada calia aplegar molta llenya, i carregar el forn de tal manera que les peces no es malmetessin abans de la cocció. Així calia posar les peces de més pes al fons del forn (toxanes), i les peces més delicades a la part superior (teules), perquè no es deformessin amb el pes de les altres peces. Un cop el forn carregat, es tancava i es segellava la cambra de la càrrega o canó (al pis superior), i s'encenia la cambra de combustió (pis inferior o fogaina) amb llenya, que estava separat del pis superior per la graella o solera. Durant tres dies calia anar posant llenya al foc perquè aquest no s'apagués. Passats els tres dies de cocció es deixava apagar el forn i s'esperava que es refredes l'estructura, per no provocar xocs tèrmics que poguessin trencar les peces. Un cop el forn ja s'havia refredat es procedia a descarregar-lo. Se'n treien les peces i si estaven ben cuites ja es podien utilitzar per a la construcció de les cases de l'entorn.

SANTI MOLERA i CLOTA*

*Aquest article ha estat possible gràcies a la informació facilitada per Josep Morató i Ortuño, el darrer tauler de la Vall del Ges (entrevista feta a Torelló, el 4 de desembre de 2004).
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà.

Torelló Recull 1989 1/5

Any nou entrada nova.

Us passem el primer dels cinc vídeos-recull del 1989. Un any de grans canvis, on Torelló no en va quedar al marge.

A nivell local podem veure el president Jordi Pujol inaugurant l’ambulatori  de la Plaça Nova i actual Hotel d’Entitats, fent una visita a l’antic teatre Cirvianum qüestionant-ne les futures obres, fragment del programa pobles d’Osona fet per una incipient TVO, preparatius del Carnaval amb imatges de la construcció de la carrossa de l’organització, assaig del ball, passarel·la de les Senyoretes i la rua del dia de Carnaval, obres a la Carrera, arribada dels reis i pregó a la Plaça Vella...

Torelló 1989 1/5 from El Cosidor Digital on Vimeo.

En properes entregues hi ha autèntiques perles, com les reaccions a la càrrega de la Guardia Civil contra uns joves de Torelló durant la festa major del 1989... I, un munt de coses més. Un any dóna per molt !

Jordi Pujol qüestionant la inversió de la futura remodelació de teatre Cirvianum.

L'Aurora Obrera Torellonense (1912-1939)

D'entre les entitats obreres que han existit a la Vall en destaca principalment l'Aurora Obrera Torellonense 1912-1939, per ser la que va tenir una vida més llarga, més activa, i la que va tenir més socis, a part de la Cooperativa “La Moral” o ”La Casa del Poble”. L'Aurora no va néixer del no res sinó que és l'eclosió d'un ric i complex entramat d'associacions obreres que trobem des de la segona meitat del segle XIX, i té una clara vinculació a entitats anteriors com la Fraternitat Republicana (1904-1909), i l'Ateneu Obrer Torellonense (1910-12). Malauradament, el moviment obrer a la Vall del Ges encara no disposa de l'estudi seriós que es mereixeria i sovint se l'ha volgut amagar o minimitzar en la història oficial.

Els precedents directes de l'entitat els trobem després dels fets de la setmana Tràgica, quan el 10 de setembre de 1909, 22 torellonencs varen ser arrestats acusats de participar en aldarulls. Aquest fet i la dura repressió contra el moviment obrer d'aquells fets provocarà la desaparició de la Fraternitat Republicana a Torelló (entitat cultural vinculada al partit Unió Republicana), i la conseqüent dissolució de l'entitat que donava cobertura a l'associacionisme obrer de la Vall. Poques setmanes després un grup d'obrers que havien format part de la Fraternitat Republicana de Torelló van decidir fundar una nova entitat obrera, desvinculant-se de les relacions amb els partits polítics. Era l'Ateneu Obrer Torellonense, aquesta entitat però, no va durar gaire més de dos anys. A finals de l'any 1912 desapareixen les accions de l'Ateneu a la vida pública torellonenca, però la necessitat d'associar-se no desapareix i novament un nou grup comença a treballar per la legalització d'una altra entitat, l'Aurora Obrera Torellonense. Aquesta nova entitat serà legalitzada el 13 de gener de 1913 i tindrà la seu social al primer pis del Passatge de Barcelona número 2. Més endavant, el 1919, l'Aurora es traslladaria a l'edifici número 10 de la plaça Catalunya (Actual Hotel d'entitats, al número 12 de la plaça Nova).

Fulletó d'una sessió de ball a l'Aurora durant les festes de la Fira de l'Ascenció de 1929 a l'Aurora.
[Font: Arxiu Històric Municipal de Torelló]

L'Aurora Obrera Torellonense era un entitat recreativa de la classe treballadora, un ateneu, una entitat i un lloc de trobada. Els seus objectius eren el de cohesionar la classe obrera, mitjançant el desenvolupament cultural, l'ensenyament i l'esbarjo. L'entitat tenia diverses seccions, una coral, un grup de ball i un grup pro-cultura que fomentava l'ensenyament dels associats. L'entitat disposava d'un cafè, lloc de trobada on es disposava de la premsa obrera de l'època (Solidaritat Obrera, Sembrar, Revista Blanca, Generación Consciente, etc...), també tenien una sala de ball amb un piano de manubri on es celebrava el ball durant les festes més assenyalades. Paralel·lament l'Aurora jugava un paper destacat en les reivindicacions obreres, doncs acollia a la seva seu els diferents sindicats, propers a la Confederació Nacional del Treball (CNT), i els diferents comitès de vaga que s'anaven creant segons les necessitats del moment. El 1919 l'entitat es va traslladat al número 10 de la plaça Catalunya, en un edifici que varen adquirir el 1920 per 11.000 pessetes.

L'Aurora com a entitat, més enllà del treball reivindicatiu, participava plenament de la vida social de la vila, una mostra és que durant el Carnestoltes de 1923 varen organitzar els Balls de Torelló, o organitzava diferents ballades, embalats i obres de teatre per la Festa Major i altres festivitats locals. Dins de l'Aurora era molt important l'educació, i en diferents moments existiren diferents escoles diürnes i nocturnes per a la formació dels seus associats, com l'escola racionalista que va funcionar a partir de 1931 amb el Dr. Raimond Götze al capdavant.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, els sindicats passaren a la clandestinitat, però l'Aurora, com a entitat recreativa va poder continuar amb les portes obertes, si bé els sindicats estaven tancats. El 1924, l'entitat tenia 49 socis, segons una llista que es conserva amb els noms dels associats. Després de la dictadura i amb l'arribada de la República, l'Aurora viuria uns any de molta activitat, tant cultural com sindical. Aquests anys el local de l'Aurora es va omplir de conferències pedagògiques i mítings sindicals, i alguns dels seus socis eren persones molt conegudes a la vila com Domènec Altesa, Batista Bort, Segimon Canudes, Jaume Castellví, Andreu Febrer, Pere Figueres, Pere Gudayol, Carles Palou, Melcior Prat, Josep Rosanes, Jaume Ruches, Pere Salines, Francesc Serrarols, Pere Vila Puig, Rafel Vinyeta o Hipòlit Xuclà entre d'altres. Tots ells molt vinculats al moviment obrer, formant part dels sindicats o d'altres entitats com la Cooperativa i que també enllacen amb altres entitats obreres anteriors com les esmentades Fraternitat Republicana i l'Ateneu Obrer. D'entre els socis de l'Aurora cal destacar-ne en Pere Figueres i Oliveres (1888-1935) i en Jaume Ruches i Feliu (1901-1974) com a primeres espases en la premsa obrera de l'època, i el darrer també conegut per les seves dots d'orador.

Amb l'arribada de la guerra, el juliol de 1936, la majoria de membres de l'Aurora passarien a formar part del nou poder revolucionari, i les activitats a l'entitat quedaria reduïda a la mínima expressió, si bé el local continuava funcionant com a cafè i punt de trobada. El 4 de febrer de 1939, amb l'entrada de les tropes franquistes el local de l'Aurora va ser confiscat i l'entitat dissolta de facto, de tal manera que no tornaria a obrir les seves portes. L'edifici de l'Aurora, però, viurà encara un interessant canvi de titularitats fins avui, i l'Aurora Obrera com a entitat, intentaria renéixer el 1979, però aquestes son històries que es mereixen un capítol a part. 

SANTI MOLERA i CLOTA
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà. 

Torelló 1988 vídeo 3/3

Tercera i última part del recull en vídeo dels fets més importants que van passar a Torelló a finals del 1988.

Podeu veure la inauguració dels nous caus dels Escoltes de Torelló on ara hi ha la biblioteca Dos Rius, Radio Ona amb uns joves locutors fent el programa Fantasmes, el 6è Festival de Cinema de Muntanya, obres a la casa Espona a l'actual ajuntament, 4a fira de Sant Andreu a la zona esportiva, festes de Nadal al Barri de Montserrat...

Torelló (1988) 3/3 from El Cosidor Digital on Vimeo.

Entre tots podrem recuperar la memòria col·lectiva de la Vall del Ges!

El Passeig dels Esports sense urbanitzar.

 

Torelló 1988 vídeo 2/3

Segona part del vídeo recull dels fets més importants que van passar al Torelló del 1988.

Podeu veure les obres de construcció del campanar del Barri de Montserrat, els inicis de l’Avinguda del Castell, urbanització La Carrera, actes de l’11 de Setembre, inauguració de l’escola taller La Carrera, cursa d’Escalextric al Club, festes de Rocaprevera, centenari de l’escola Rocaprevera, tardoral als jardins de l’Espona, trobada de gegants i geganters, accions al carrer del grup La Cubana, concert de Los amantes de Maria a la pista del Club,...

Torelló (1988) 2/3 from El Cosidor Digital on Vimeo.

Animeu-vos a mostrar les gravacions i les fotografies que tingueu i ens permetin reconstruir la societat d’aquells anys. Entre tots podrem recuperar la memòria col·lectiva de la Vall del Ges!

L'Avinguda del Castell es començava a urbanitzar.

 

Torelló 1988 vídeo 1/3

A finals dels anys 80, dos joves entusiastes dels audiovisuals recullen el testimoni iniciat per Alfons Ricart i Josep Carrera de gravar en vídeo els actes més importants que passaven a Torelló, com un recull d'imatges de la vida d'un poble. Estem parlant del període comprés entre el juliol i el desembre del 1988.

Equipats amb una càmera Sony 8mm, amb pretensions professionals i un rudimentari VHS, van gravar un munt d'hores, totes elles condensades en aquest muntatge de 45 minuts que aquí podeu trobar. De moment en teniu la primera part.

Si bé la cinta de vídeo es podria haver quedat en algun calaix a casa dels pares, cal dir que han decidit fer-ho públic per popularitzant-ne el seu contingut.

Per a la seva realització van anar seguint tots els actes que creien més rellevants, amb un punt de vista potser massa local. Mirat en perspectiva, deixaren passar accions i llocs que desapareixerien amb el pas del temps. Però tot i això, no deixa de ser una bona ocasió per veure i recordar com era la gent i el poble de Torelló a les acaballes dels anys 80.

En aquest primer vídeo es pot veure el seguiment dels actes de la festa major del 1988, la final de futbol sala a la pista poliesportiva, el repic de campanes, la decoració dels carrers, la inauguració del bar dels Joves Calvos, el segon Poliphilo a la plaça Vella, el concert del grup Steve & Hooligans a la pista del Club, la cobla Bofills, una cursa urbana de karts a la plaça Joanot  Martorell...

Torelló (1988) 1/3 from El Cosidor Digital on Vimeo.

Des d’aquí us animem a posar a disposició de tothom les gravacions i les fotografies que hagueu fet i que ens permetin reconstruir la societat d’aquells anys. Entre tots podrem recuperar la memòria col·lectiva de la Vall del Ges, aprofitem-nos de les noves tecnologies!

El bar que van muntar els Joves Calvos a Can Fonso.

La festa dels difunts

LA MORT A TORELLÓ

El primer dia de novembre és la diada de Tots Sants, la popular castanyada, l'endemà el dia dels difunts (31 d'octubre), dia en què es venera els avantpassats. Com que actualment només és festiu el dia 1, es habitual que en aquesta festivitat les persones visitin els cementiris i portin ofrenes florals a les tombes dels seus avantpassats. Aquest costum és d'origen pagà (precristià), i els romans ja tenien ho celebraven, el dia de la floriato, en el que les famílies romanes visitaven les tombes dels seus avantpassats i hi feien ofrenes florals, així com un seguit de libacions (ritual en què es donava de menjar als difunts). Aquest costum va ser absorbit i reinterpretat per la cultura cristiana, i així ha arribat fins a nosaltres amb les ofrenes florals del dia de Tots Sants.

Des d'època medieval, durant el procés de feudalització el poder eclesiàstic va obligar a enterrar els morts al voltant de les esglésies a la zona anomenada sagrera. Aquesta obligació servia per lligar les persones als centres administratius, les parròquies, esdevenint una nova forma de control social. Així, al voltant de tots els recintes de culte cristians de certa antiguitat hi trobem sempre els cementiris associats, o millor dit els hi trobàvem fins a mitjans del segle XIX.

En aquells moments, els creixement dels nuclis urbans estava colapsant els antics cementiris de sagrera. Coincidint amb aquell moment hi va haver un seguit d'epidèmies assetjaven les poblacions, i en conseqüència el govern de torn va editar un decret on demana als ajuntaments que adeqüessin unes noves instal·lacions per enterrar els morts a les afores dels nuclis habitats.

 

 Façana del Cementiri Municipal de Torelló, E. 1/100.

[Arxiu Municipal de Torelló]

EL CEMENTIRI DEL PUJOLET

A Torelló, la obligació d'enterrar els morts a la Sagrera (en un espai tancat al voltant de l'església parroquial de Sant Feliu) es va mantenir fins a l'any 1854, en què es va produir una important epidèmia de còlera que afectaria a tot el país. En questió d'un any varen morir més d'un centenar torellonencs per aquesta malaltia altament infecciosa. 

Perquè l'epidèmia no s'extengués més es va decidir enterrar els morts fora del nucli habitat de la vila. Cal dir que ja feia uns anys que els veïns de l'entorn de la Sagrera s'havien queixat en nombroses ocasions a l'Ajuntament per la manca de salubritat de a entorn de l'antic cementiri. Per posar remei al probñema, les autoritats varen habilitar un cementiri provisional en una zona anomenada “Els Comuns” (al voltant de la muntanya de Rocaprevera).

El cementiri dels Comuns era provisional i calia trobar un nou indret per establir-hi la nova necròpolis. El 1861, l'Ajuntament va estar buscant uns terrenys on ubicar el nou cementiri. Es varen considerar diferents opcions, uns terrenys a les Serrasses, uns altres als comuns, però es van topar amb la oposició veïnal. Finalment es varen comprar els terrenys del puig del Pujolet propietat de Maria Serra, la vídua Serrabou, on hi havia les runes de l'antic mas del Pujolet.

Per a disposar de diners per a la compra, l'Ajuntament es va haver de vendre en subhasta pública l'Hostal de Baix, al Carrer del Pont. En va treure 24.000 rals, un 80% dels quals destinaria a la compra dels terrenys i a l'edificació de l'espai.

Finalment, el 1863 es va beneir el nou recinte funerari que tenim avui. Des d'aleshores el cementiri ha sofert diverses ampliacions i modificacions. El 1882, es varen traslladar les restes del cementiri provisional dels comuns fins al nou recinte. Es va celebrar una gran professó i les restes es varen sepultar en una fossa comú.

Planta del Cementiri Municipal de Torelló construït al turó del Pujolet a mitjans del segle XIX.

[Font: Arxiu Municipal de Torelló]

SANTI MOLERA i CLOTA
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà. 

Ket Filmu

KET FILMU va néixer a mitjans del 1984 al Col·legi Municipal Cirviànum, pel que sembla no érem ni institut. Tot va començar amb l'arribada d'una càmera de vídeo betamax a l'escola i l’ímpetu del professor de ciències naturals en Pere Pous per aplicar les noves tecnologies al lleure escolar i a l'educació.

Així es van gravar festes, fi de curs, actes, concerts...

Col·legi Municipal Cirviànum la productora dels documentals.
  

Una de les aplicacions que en va fer en Pere Pous va ser la producció d'aquests documentals per estudiar el cos humà.

Els millors moments dels reportatges.

El grup de ciències de 3er de BUP del curs 1984-85 enlloc dels tradicionals treballs de ciències, quina feinada! Aquell any el repte va ser fer un guió-treball i realitzar aquests vídeos. Encara més feinada...
Es van gravar al Molí de la Riera de Sant Pere de Torelló durant 3 dies del mes d'abril del 1985.

Els alumnes del curs 1984-85, grup de ciències de 3er de BUP. Col.legi Municipal Cirvianum.

El recull d'aquets documentals i el seu posterior anàlisi, van aconseguir un premi "CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent", de l'any 1985-86. 

Portada del VHS, autor Pere Trabal.

 

Raimond Götze

UN ALEMANY A TORELLÓ

Pels volts de 1931 va aparèixer a la vila de Torelló el professor Dr. Raimond Götze per fer-se càrrec de l'escola Racionalista de l'ateneu obrer de l'Aurora Obrera Torellonense. El mes d'octubre d'aquell mateix any trobem un anunci al diari local de La Veu del Ter on el Dr. Götze s’oferia com a professor en diverses matèries. A Torelló, es va instal·lar al segon pis del número sis del carrer Balmes, i ràpidament va començar una etapa prolífica de relacions socials.

Per guanyar-se la vida donava classes particulars als fills de les famílies acomodades, i també als treballadors de la vila, a l'esmentada escola de l'Aurora. Raimond Götze era un home polifacètic, i a les seves classes ensenyava anglès, francès, llatí, matemàtiques i fins i tot dibuix tècnic per aplicar a la indústria local, entre d'altres.

El Dr. Götze durant unes classes particulars d'anglès a la seva casa del C/ Balmes núm 6. de Torelló. 
Amb els alumnes Joan Bofill, Mercè Moles, Victòria Moles i Maria Bofill, 1932-6. 
[Fotografia cedida per Maria Bofill, Col·lecció L'Abans-Torelló]

En dues ocasions, el 1932, i el 1935 va organitzar (conjuntament amb l'Ajuntament) un curs de Gramàtica catalana, on ensenyava a escriure en català als habitants de la vila. D'aquestes classes se'n va editar un petit manual de gramàtica catalana que va aparèixer en forma de suplements editats dins de diferents números del diari local La Veu del Ter (núms. 62-75). Al mateix temps, Götze va exercir de fotògraf professional, ofici heretat del seu avi matern, i va instal·lar un petit estudi i labaoratori de revelat a la seva casa. Es dedicava a fer fotografies per encàrrec, i entre d'altres va ensenyar a revelar a en Ramon Vinyeta i Leyes, (prestigiós fotògraf de Torelló).

Grup del IIon Curset de Gramàtica Catalana organitzat pel Dr. Götze i l'Ajuntament de Torelló a les antigues escoles públiques del C/ Ges Avall núm 6, el 1935. A la fotografia hi apareixen, el doctor Götze i els seus 50 alumnes: Francesc Surribes, Salvador Casanovas, Joan Castells, Zoilo Janés, Josep Solà, Ramon Vinyeta, M. Dolors Vinyeta, Maria Portús, Manel Portús, Josep M. Thomaa, Ramon Gudayol, el Dr. Lluís Thomasa, Josep Rovira, Pilar Català, Antònia Codinach, Cels Viver, Josep Canadell, Josep Domenech, Josep Rossinyol, Luïsa Benet, Joaquim Badal, Teresa Boixeda, Antònia Vives, Carme Espona, Pepeta Cortada, Dolors Canadell, Dolors Ayats, Rosita Quintana, Pepeta Quintana, Carme Puig, Carme Casas, M. Carme Ullastre, Marcel·la Madaula, Feliu Rodelles, Ventura Prat, Maria Camprubí, Teresa Soler, Josep Romans, J.  M. Portabella, Maria Autonell, Llucia Vergés, Montserrat Pous, Antoni Capdevila, Mercè Subirachs, Teresa Riera, M. Dolors Bosch, Francesc Viver, Montserrat Pastallé, Santiago Costa i Lluís Colell.
[Fotografia cedida per , Col·lecció L'Abans-Torelló]

Durant la seva estada a Torelló va participar activament en la vida cultural de la vila. Les seves col·laboracions al diari local la Veu del Ter van ser habituals entre 1931 i 1934, i mitjançant els seus articles difonia de forma didàctica el coneixement científic més actual. A l'any 1933, va organitzar la primera exposició de fotografia artística que es va fer a Torelló.
 
A finals de 1934, amb la desaparició de la Veu del Ter, Götze va formar part de la redacció de la nova publicació Vida enllà, en la que dirigia la secció d’ensenyament, malauradament el nou periòdic només va durar dos números. Després de les seves participació a Vida enllà va abandonar les seves col·laboracions a la premsa local per dedicar-se a la redacció del llibre “Elementos de Física Matemática”, que l'Editorial Labor li havia encarregat i que es publicaria dos anys més tard, just abans de l’esclat de la Guerra Civil. 

Al mateix temps, el Dr. Götze col·lavorava assiduament amb la premsa llibertària de l'època, trobem articles seus a La Revista Blanca dirigida per Federica Montseny, on publicava l'apartat de "Curiosidades y  descubrimientos científicos" a partir de 1931; entre els anys 1933 i 1935, també va publicar tres articles divulgatius sobre ciència a la revista eclèctica Estudios editada a Alcoi.

El 16 de setembre de 1934, Raimond Götze contreia matrimoni, al jutjat de Pau de Torelló, amb la jove d'origen francès Marie Louise Lagrange (Moyeuvre Grande, Lorena). La parella es va instal·lar a la casa de Raimund a Torelló i allí naixerien les seves filles bessones, Rolanda i Yvonne, el 14 d’abril de 1935.

En començar la Guerra Civil, el professor Götze va acceptar treballar a l’escola Nova Unificada de Manlleu, sota la direcció d’Ot Ferrer, un pedagog de tendència racionalista; allí exerciria de subdirector. D’aquesta manera, el mes de setembre de 1936, en Götze i la seva família es traslladaven al carrer d'Enric Delaris de Manlleu. El 1936-7, un cop a Manlleu formarà part del grup “Natura”, conjuntament amb un grup d’anarquistes manlleuencs per practicar el nudisme en una torre requisada.
 

Al finalitzar aquell curs escolar, a l'estiu de 1937, i veient la evolució que seguia la guerra, Raimond va decidir marxar, i es va traslladar provisionalment a França, on viuria amb la família de la seva esposa Maria Lluïsa.

El Dr. Raimond Götze (segon per l'esquerra) a Barcelona acompanyat pel sindicalista Jaume Ruches (a la seva dreta) i dues persones més, Barcelona 1934-35. 
[Fotografia cedida per Fraternitat Ruches]

ELS ORÍGENS DEL DR. GÖTZE

El Dr. Raimond Götze havia nascut en una petita vila anomenada Naunhof a prop de la ciutat de Leipzig, al nord-oest d’Alemanya (estat de Saxsonia/Turíngia), el 8 de octubre de 1899. Era fill d’una família acomodada, el seu pare Rudolf Götze, era metge psiquiatria i dirigia una clínica de malalts mentals; la seva mare, Elsa Römmler, es cuidava de la vida familiar. Raimund era el petit de quatre germans, i també tenia dues germanes.
 
L’avi matern de Raimond, Emile Römmler (1842-1941), va ser un reconegut fotògraf que va treballar retratant als membres de la cort reial de Saxònia (abans de la unificació Alemanya) a la ciutat de Dresden, i tenia una de les empreses pioneres i més importants en l’edició de targetes postals, Römmler-Jonas.
 
Durant els últims anys de la primera guerra mundial, el jove Raimund va anar a estudiar la Universitat de Tübinga (Baden-Württemberg), per cursar els estudis de Ciències on s'especialitzaria en Física. A la Universitat va tenir com a professor el conegut físic Dr. Frederik Paschen (1865-1947, va ser professor de la Universitat de Tübingia entre els anys 1901 i 1924), famós investigador dels espectres de la llum. Un cop acabats els cursos acadèmics obligatoris, Raimond Götze va estudiar l’efecte Zeeman (Paschen-Back-Effect), Física Quàntica, per elaborar la seva tesis doctoral. D’aquesta manera, el 16 de desembre de 1921, va presentar la tesi Liniengruppen und innere Quanten, i va obtindre el títol de “Doctor der Naturwissenschaften”. Temps després, el 1922, Götze va publicar un llibre sobre la seva investigació, editat conjuntament amb el Dr. Paschen, Seriengesetze der Linienspektren.

Durant els anys posteriors al seu doctorat Götze es va relacionar epistolarment amb altres físics quàntics alemanys com el Dr. Samuel Abraham Goudsmit (1902-78), 1922 i el Dr. Arnold Sommerfeld (1864-1951), 1921. Posteriorment el 1923, va treballar a la Universitat de Munich-auf-main, a l'Institut de Teoria Física on va treballar amb el Dr. Albert Einstein, i més tard, el 1926 treballaria d'assistent de l’Institut d'Astrofísica de Potsdam-Berlin, a la torre Einstein fins el 1930. Aquell mateix any, Götze a disgust amb la situació política que es vivia a Alemanya va decidir agafar el camí de l'exili que el portaria a Barcelona. Un cop a Barcelona aprendria el català i el castellà i començaria a treballar com a traductor de l'editorial Labor.

Portada dels llibres Elementos de física matemática (R. Götze), Barcelona: Editorial Labor, 1936; i Seriengesetze der Linienspektren (F. Paschen i R. Götze), Berilin: Julius Springer editor, 1922. 
[Imatge cedida per Santi Molera i Clota]

L'EXILI. TORNAR A COMENÇAR

A finals del 1937, després del seu breu pas per França, el professor Götze se'n va anar a Veneçuela, on va ser contractat per donar classes al Liceo Libertador de la ciutat de Mèrida, on hi estaria durant 12 anys. Poc després de la seva arribada a Veneçuela, 1937-8, entraria a formar part de l'equip docent del Departament de Física a la Universitat de los Andes, on exerciria fins a la seva jubilació el 1970.

Un cop instal·lat a Mèrida, Götze es reuniria de nou amb la seva esposa i les seves filles torellonenques, i amb el temps ampliaria la seva descendència amb el naixement de la seva tercera filla, la Susana.
 
El tarannà del professor alemany continuava intacte amb una forta implicació social i una gran passió per l'ensenyament, el 1941 va fundar la editorial Minerva, amb la que editaria llibres de treball per als seus alumnes. El 1957, va ser membre fundador del Rotary Club de Mérida, Veneçuela, i els anys 1959 i 1963, en seria president. Un club format per les elits locals preocupades per la problemàtica social a la seva ciutat.

Durant el 1962, el Dr. Götze es va prendre un any sabàtic, en què tornaria a Europa i visitaria la seva família a Alemanya i França.

Raimond Götze, cap del Departament de Física i Matemàtiques de la Universitat de los Andes (Mèrida, Veneçuela) al laboratori d'Electricitat, juny de 1967.
[Font: http://ulaelectricistas.blogspot.com.es/]

Finalment, el 1970 li va arribar la jubilació de la seva feina de docent a la Universitat, tot i que continuaria escrivint diversos articles de divulgació científica durant els següents anys.

El 7 de juliol de 1990 moria a la seva casa de Mèrida. 

[ TEXTO EN CASTELLANO]

SANTI MOLERA i CLOTA
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà.