diumenge, 16 de desembre de 2012

L'Aurora Obrera Torellonense (1912-1939)

D'entre les entitats obreres que han existit a la Vall en destaca principalment l'Aurora Obrera Torellonense 1912-1939, per ser la que va tenir una vida més llarga, més activa, i la que va tenir més socis, a part de la Cooperativa “La Moral” o ”La Casa del Poble”. L'Aurora no va néixer del no res sinó que és l'eclosió d'un ric i complex entramat d'associacions obreres que trobem des de la segona meitat del segle XIX, i té una clara vinculació a entitats anteriors com la Fraternitat Republicana (1904-1909), i l'Ateneu Obrer Torellonense (1910-12). Malauradament, el moviment obrer a la Vall del Ges encara no disposa de l'estudi seriós que es mereixeria i sovint se l'ha volgut amagar o minimitzar en la història oficial.

Els precedents directes de l'entitat els trobem després dels fets de la setmana Tràgica, quan el 10 de setembre de 1909, 22 torellonencs varen ser arrestats acusats de participar en aldarulls. Aquest fet i la dura repressió contra el moviment obrer d'aquells fets provocarà la desaparició de la Fraternitat Republicana a Torelló (entitat cultural vinculada al partit Unió Republicana), i la conseqüent dissolució de l'entitat que donava cobertura a l'associacionisme obrer de la Vall. Poques setmanes després un grup d'obrers que havien format part de la Fraternitat Republicana de Torelló van decidir fundar una nova entitat obrera, desvinculant-se de les relacions amb els partits polítics. Era l'Ateneu Obrer Torellonense, aquesta entitat però, no va durar gaire més de dos anys. A finals de l'any 1912 desapareixen les accions de l'Ateneu a la vida pública torellonenca, però la necessitat d'associar-se no desapareix i novament un nou grup comença a treballar per la legalització d'una altra entitat, l'Aurora Obrera Torellonense. Aquesta nova entitat serà legalitzada el 13 de gener de 1913 i tindrà la seu social al primer pis del Passatge de Barcelona número 2. Més endavant, el 1919, l'Aurora es traslladaria a l'edifici número 10 de la plaça Catalunya (Actual Hotel d'entitats, al número 12 de la plaça Nova).

Fulletó d'una sessió de ball a l'Aurora durant les festes de la Fira de l'Ascenció de 1929 a l'Aurora.
[Font: Arxiu Històric Municipal de Torelló]

L'Aurora Obrera Torellonense era un entitat recreativa de la classe treballadora, un ateneu, una entitat i un lloc de trobada. Els seus objectius eren el de cohesionar la classe obrera, mitjançant el desenvolupament cultural, l'ensenyament i l'esbarjo. L'entitat tenia diverses seccions, una coral, un grup de ball i un grup pro-cultura que fomentava l'ensenyament dels associats. L'entitat disposava d'un cafè, lloc de trobada on es disposava de la premsa obrera de l'època (Solidaritat Obrera, Sembrar, Revista Blanca, Generación Consciente, etc...), també tenien una sala de ball amb un piano de manubri on es celebrava el ball durant les festes més assenyalades. Paralel·lament l'Aurora jugava un paper destacat en les reivindicacions obreres, doncs acollia a la seva seu els diferents sindicats, propers a la Confederació Nacional del Treball (CNT), i els diferents comitès de vaga que s'anaven creant segons les necessitats del moment. El 1919 l'entitat es va traslladat al número 10 de la plaça Catalunya, en un edifici que varen adquirir el 1920 per 11.000 pessetes.

L'Aurora com a entitat, més enllà del treball reivindicatiu, participava plenament de la vida social de la vila, una mostra és que durant el Carnestoltes de 1923 varen organitzar els Balls de Torelló, o organitzava diferents ballades, embalats i obres de teatre per la Festa Major i altres festivitats locals. Dins de l'Aurora era molt important l'educació, i en diferents moments existiren diferents escoles diürnes i nocturnes per a la formació dels seus associats, com l'escola racionalista que va funcionar a partir de 1931 amb el Dr. Raimond Götze al capdavant.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, els sindicats passaren a la clandestinitat, però l'Aurora, com a entitat recreativa va poder continuar amb les portes obertes, si bé els sindicats estaven tancats. El 1924, l'entitat tenia 49 socis, segons una llista que es conserva amb els noms dels associats. Després de la dictadura i amb l'arribada de la República, l'Aurora viuria uns any de molta activitat, tant cultural com sindical. Aquests anys el local de l'Aurora es va omplir de conferències pedagògiques i mítings sindicals, i alguns dels seus socis eren persones molt conegudes a la vila com Domènec Altesa, Batista Bort, Segimon Canudes, Jaume Castellví, Andreu Febrer, Pere Figueres, Pere Gudayol, Carles Palou, Melcior Prat, Josep Rosanes, Jaume Ruches, Pere Salines, Francesc Serrarols, Pere Vila Puig, Rafel Vinyeta o Hipòlit Xuclà entre d'altres. Tots ells molt vinculats al moviment obrer, formant part dels sindicats o d'altres entitats com la Cooperativa i que també enllacen amb altres entitats obreres anteriors com les esmentades Fraternitat Republicana i l'Ateneu Obrer. D'entre els socis de l'Aurora cal destacar-ne en Pere Figueres i Oliveres (1888-1935) i en Jaume Ruches i Feliu (1901-1974) com a primeres espases en la premsa obrera de l'època, i el darrer també conegut per les seves dots d'orador.

Amb l'arribada de la guerra, el juliol de 1936, la majoria de membres de l'Aurora passarien a formar part del nou poder revolucionari, i les activitats a l'entitat quedaria reduïda a la mínima expressió, si bé el local continuava funcionant com a cafè i punt de trobada. El 4 de febrer de 1939, amb l'entrada de les tropes franquistes el local de l'Aurora va ser confiscat i l'entitat dissolta de facto, de tal manera que no tornaria a obrir les seves portes. L'edifici de l'Aurora, però, viurà encara un interessant canvi de titularitats fins avui, i l'Aurora Obrera com a entitat, intentaria renéixer el 1979, però aquestes son històries que es mereixen un capítol a part. 

SANTI MOLERA i CLOTA
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada