U-Zona Reggae 2003

El programa musical de TV3 i C33 "No n'hi ha prou!". Presentat per Lorena Castell i l'Uri va venir a gravar un reportatge de 25 minuts sobre el festival U-Zona Reggae de l'any 2003.

U-Zona Reggae 2003 from El Cosidor Digital on Vimeo.

La filosofia del "Viu i deixa viure", emblema de l'U-Zona Reggae 2003. I és que la festa rastafari més popular no va voler oblidar de les circumstàncies polítiques internacionals, marcades per la guerra a l'Iraq. 

Fins a 20 formacions van passar pels escenaris de l'U-Zona Reggae els dies 8, 9 i 10 d'agost, entre els quals, artistes jamaicans de primer nivell.

Entre els principals caps de cartell del Festival U-Zona Reggae 2003 hi havia músics procedents del bressol del "reggae", com ara Sly and Robbie, acompanyats de Michael Rose, Barrington Levy, Ijahman Levi, LMS i Abijah.

Lorena Castell presentadora del NNP entrevistant a un membre de la organització.

L'escola Taller de La Carrera

A l'octubre de 1988 es va inaugurar l'Escola Taller La Carrera, un projecte de l'Ajuntament de Torelló amb finançament de l'INEM i els Fons Social Europeu.
El projecte consistia en rehabilitar l'antiga casa pairal de La Carrera, propietat del consistori municipal de la vila de Torelló i ja documentada al segle XII, mentre els alumnes aprenien diferents oficis.

La Carrera from El Cosidor Digital on Vimeo.

Dins de l'Escola Taller hi havien mòduls on s'ensenyava l'ofici de paleta, fuster, jardiner i arxiver, amb la intenció que els alumnes aprenguessin un ofici i es poguessin integrar en el mercat laboral després de l'aprenentatge.

L'experiència va tenir una vida de poc més de dos anys, durant els quals es va provar de rehabilitar una part de la casa de La Carrera i es va començar a reorganitzar l'Arxiu Municipal.
El vídeo va ser realitzat al març de 1989 per Toni Galobardes i Jordi Campàs.

La Carrera en estat d'abandonament.

El Cosidor Digital

La colònia del "Pelut"

La colònia industrial que trobem situada al terme municipal d'Orís, a la vora del Ter tocant el terme de Torelló, es coneix popularment amb el nom de "El Pelut". Els seus orígens els trobem a l'any 1859, quan el sr. Joan Camps va construir una fàbrica de pells en aquell indret, i d'aquí el nom de “Pelut”. Posteriorment, cap el 1870, l'adoberia es va transformar en una fàbrica tèxtil de la mà de la família Calvet. El 1880, la fàbrica rebria l'estatus de colònia, la primera a la zona, tot i que encara tardaria a construir-se un colònia industrial propiament. Anys més tard, el 1889, un incendi va destruir tot el complex industrial, aleshores la fàbrica seria reconstruïda i al seu voltant s'hi aixecaria la colònia industrial.
 
L'industrial Eduard Calvet i Pintó (1875-1917) va ser l'impulsor de la colònia industrial que coneixem, aquesta disposaria de gairebé tots els serveis d'un complex d'aquestes característiques, això passava a partir del 1905. Poc després, abans de culminar tot el projecte, Calvet es va arruïnar desenvolupant el projecte. 

El 1930, el Pelut va passar a mans dels industrials Ymbern de Mataró que varen mantenir l'activitat tèxtil fins el 2006. Durant aquest període es va modernitzar la producció, i s'hi va instal·lar un alternador acoblat a la turbina per produir energia elèctrica que completava els serveis de la colònia. 

El Pelut és una de les colònies industrials més importants que es conserven al tram mitjà de la conca del Ter i de les més interessants del país. La importància d'aquesta colònia ve donada per dos factors: d'una banda forma part del conjunt de grans colònies que trobem en aquesta zona del Ter (conjuntament amb les colònies de la Mambla, Borgonyà, Vila-seca i la Coromina) situades totes elles en un tram molt curt del riu; per altra part, en destaca la seva singularitat arquitectònica, on els edificis estan construïts amb còdols de riu corejats d'estil modernista, així com pels seus majestuosos jardins, possiblement dissenyats per l'urbaniste i arquitecte Rubió i Tudurí. 

En el moment del seu major esplendor, la colònia disposava, a part dels edificis industrials, de 18 habitatges amb safareigs, pati i horts; una fonda (ocasionalment botiga de queviures); una sala de ball; pistes poliesportives (tenis, basquet i futbol); una església (el disseny de la qual es va encarregar a Antoni Gaudí); i els grans jardins ja esmentats. El projecte original dels Calvet era molt més ambiciós del que es va acabar construïnt i contemplava la construcció d'un nombre major d'habitatges, un economat, un cafè-casino, i una escola, que mai es van aixecar.

Els jardins de la colònia són l'element més destacable del Pelut per les seves característiques: es tracta d'un model de jardí a cavall entre la l'escola de jardineria francesa i la seva derivació mediterrània que hom podria definir com a llatí i que envolta i dignifica un espai que conjuga l'explotació industrial i l'àmbit residencial. 

La colònia, com a tal, va ser abandonada a mitjans dels anys 70 del segle passat, si bé la producció tèxtil hi va continuar fins el 2006. 

Pista de tenis de la colònia de "El Pelut". 
[Foto: Jordi Campàs i Reig, 2004]

Actualment les naus industrials del complex estan ocupades per l'empresa metal·lúrgica TESEM, mentre que les instal·lacions de la colònia estan en desús i força malmeses com es pot veure en el vídeo realitzat pel periodista Daniel Lorenzo.

El mes de juliol de 2008 la colònia va ser declarada Bé d'Interès Local pel Consell Comarcal d'Osona a petició de l'Ajuntament d'Orís. A partir d'aleshores la colònia del Pelut està inclosa dins del Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

 

Colònia Ymbern from Dani Lorenzo on Vimeo.

Equip: Canon 550D, Tamron 17-50 2.8 VC i travelling Igus
Música: La delgada línea roja, de Hans Zimmer

-----------------------------------------------------------------

Ymbern industrial colony, located in Catalonia, was founded in 1859 as a leather factory. Later on, since 1870, it produced textile goods. The colony was abandoned around 1975.

Equipment: Canon 550D, Tamron 17-50 2.8 VC and Igus slider
Music: The thin red line, by Hans Zimmer

 *Text de El Cosidor Digital

Bloc obert

Benvolguts amics i amigues,

Des de l'associació El Cosidor Digital hem posat en marxa aquest nou bloc, amb la intenció que sigui una eina per la difusió del patrimoni cultural de la Vall del Ges (història, folklore, geografia, biologia, antropologia, música, audiovisuals, etc...).
 

Volem aprofitar la ocasió per oferir-vos aquesta plataforma per difondre el treballs de recerca que estigueu fent, hagueu fet, o vulgueu fer en el futur. Així com per demanar-vos la col·loboració per fer d'aquest bloc una eina útil de difusió del nostre patrimoni, i punt de trobada per a la discussió.
 

Tot i que hem engegat el bloc amb un cop de rauxa, voldríem que es tractés d'una plataforma col·lectiva, perquè només així tindrà sentit, i per tant estem oberts a tot tipus de propostes. Per això escrivim aquest text obert a totes aquelles persones que estigueu interessades amb el patrimoni del nostre entorn.
 

Per a qualsevol dubte, consulta o proposta estem a la vostra disposició. Si voleu enviar algun article per publicar-lo al bloc ho podeu fer escrivint a elcosidor@gmail.com.

Imatge de La web del Cosidor Digital

El Cosidor Digital 

Exposició "La lluita per la oportunitat de viure"

Des d'avui 6 agost fins al 4 de setembre de 2012 es pot veure a la Biblioteca Dos Rius de Torelló l'Exposició itinerant "La lluita per la oportunitat de viure"

al vestíbul de la Biblioteca Dos Rius, plaça Vella de Torelló. Aquesta exposició, produïda de forma conjunta per l'Institut Català de les Dones i el Memorial Democràtic, fa un recorregut de la situació de la dona a Catalunya entre els anys 1931 i el 1978.

La temàtica de l'exposició es reparteix en quatre grans blocs:

- La Segona República: una oportunitat

- Quan la vida perd valor. La Guerra Civil

- Quan viure és sobreviure. Franquisme

- Construint la democràcia

La podeu venir a veure fins el dia 4 de setembre.

http://bibliotecatorello.blogspot.com.es/

Què us ha semblat l'exposició?...envia'ns el teu comentari i comparteix la teva opinió. 
*El Cosidor Digital

Els Cafres

Els Cafres eren una colla de joves que la seva il·lusió era fer música, i varen muntar un grup de música pop rock a mitjans de l'any 1990. Van tocar una desena de vegades en directe entre els estius de 1991 i 1992. 

Les lletres eren divertides i surrealista que parlaven de les dificultats vitals d'una colla d'adolescents del moment; la música, clarament pop, tenia molta influència del rock dels 70 i 80. Després de la seva dissolució a l'estiu de 1992 es van tornar a reunir per fer un concert a la festa organitzada pel fanzinne El FOrat a la sala BacArt de Roda de Ter, el mes de febrer de 2001.

Les quatre cançons que varen interpretar varen ser arranjades de nou durant l'hivern de 2000-2001, en què varen poder assajar a la masia del Puig de Sora, a can Paparazzi.

Passa de mi. (Els Cafres) from El Cosidor Digital on Vimeo.
 

En Santi, en Miquel i en Dani. Festa del fanzine El Forat, a la sala Bac Art de Roda de Ter, febrer del 2001.

Els Cafres van ser:
Miquel Pratdesaba, veu i guitarra; Dani Pastor, guitarra; Santi Molera, baix; Josep Maria Pratdesaba, bateria; Eduard Rifà, saxo soprà i tenor; Ester Ballana, saxo alt.

*El dissabte 28 de juliol, dins de la Festa Major de Torelló, els ex-components dels Cafres varen pujar a l'escenari amb la Deixeble's Band per tocar la "Cançó de l'esperança" en record d'en Miquel Pratdesaba.

*El Cosidor Digital

Memòria selectiva

Aquest passat 6 de juliol ha fet 75 anys de l'assassinat de Josep Rosanes i Reig (Torelló 1881-1937). Aquell dia, en Josep va ser tirotejat a les afores del poble pel Mosso d'Esquadra Rovira, mentre era el president del Consell Municipal de Torelló, l'Ajuntament durant la guerra. Abans de ser alcalde, en Rosanes havia estat un destacat militant sindicalista; membre de l'Aurora Obrera Torellonense, de la que  en va ocupar  diversos càrrecs a la junta i també en va ser porter, doncs vivia al mateix edifici; va ser regidor municipal el 1911; i va formar part de diferents comitès obrers i sindicats, adherits a la CNT. Com dèiem, també va ser alcalde des del mes de juny de 1937, després dels fets de maig quan el Consell Municipal va substituir el Comitè Revolucionari, tot i ser militant de la CNT, cosa que ens indica que es tractava d'un home de prestigi dins de la vida social de la vila.

Retrat de Josep Rosanes i Reig [Fotografia extreta del llibre: "Torelló 1931-1975. Estudi històrico-sociologic d'un poble de la Catalunya interior" (1993) de Ramon Pujol i Basco.]

Bé, el nostre propòsit no és fer aquí una hagiografia del personatge, per això podeu llegir els llibres d'en Ramon Pujol, com "Torelló 1931-1975. Estudi històrico-sociològic d'un poble de la Catalunya interior" (1993, p139), on es parla més detalladament del personatge. La qüestió que volíem posar sobre la taula és el fet que després d'uns quants anys de suposada democràcia, i uns quants menys que ens pengem les medalletes i ens omplim la boca parlant de la recuperació de la memòria històrica, ningú s'ha recordat d'en Josep Rosanes i Reig que va morir assassinat mentre era alcalde de la vila. 

Torelló té uns quants carrers, places, jardins i hotels d'entitats amb noms de persones destacades de la vila, però d'en Rosanes no se li ha fet ni un trist homenatge institucional. No demanem que li posin el seu nom a res (si-us-plau que a ningú se li ocorreixi!!!), només reclamem que se'l recordi com a part de la nostra història local, com a alcalde que va morir exercint les seves funcions.

Santi Molera i Clota

"39" Arxiu de la Memòria: Torelló 1931-1955

El documental "39" (Jordi Campàs i Santi Molera, 2008) és la culminació del projecte "Arxiu de la memòria: Torelló (1931 - 1955)", que hem desenvolupat durant els anys 2006 i 2007. Es tracta d'un projecte de recuperació de la memòria oral i històrica que ens ha permès compartir les experiències vitals de 39 torellonencs i torellonenques, i gravar-los en vídeo d'alta definició (HD) amb la finalitat de crear un arxiu audiovisual de testimonis on s'expliqui com la nostra gent va viure els períodes de la IIa República, la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura franquista.

 

"39" és només un botó de mostra d'una llarga recerca que ha consistit a escoltar i gravar -més de 67 hores- aquest grup de persones, dignificar les seves vivències i deixar-ne un testimoni que es pugui conservar al llarg del temps. Han estat gairebé dos anys de treball que han resultat molt enriquidors i ara, per tancar el cercle i acabar de donar sentit a tot el projecte, volem compartir aquesta feina amb tothom a qui pugui interessar.

Aquest projecta ha estat produït i realitzat per El Cosidor Digital, ha comptat amb el finançament de El Cosidor Digital, una subvenció de El Memorial Democràtic, i també ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Torelló. 

La totalitat de les entrevistes es poden consultar a l'Arxiu Històric Municipal de Torelló i a l'Arxiu del Memorial Democràtic.

"39" Arxiu de la memòria: Torelló de 1931 a 1955. from El Cosidor Digital on Vimeo.

*El Cosidor Digital