dilluns, 7 de juliol del 2014

Mortalitat de peixos a Sau (1989)

Eren temps de creixement sense límits, d’enriquiment individual i de despreocupació o ignorància del que perd el comú dels humans. De mires curtes i pocs escrúpols. Temps de revolta democràtica, però només de tímida i menystinguda consciència ecològica.

Sau. Aquesta fonda vall que atura el Ter en alta presa, és el resum més fidel del territori. Del seny que no hi governa, dels sucs que s’hi reuneixen, dels fangs que s’hi esllavissen.

Sau és la foto dinàmica més nítida del que s’ha cuit aigües amunt.
 
Logotip del Grup de Defens del Ter, GDT 1989.


Com un embut, recapta el que li ve, i cruel i rigorós ho tradueix en la qualitat de les seves aigües estanques.

A l’estiu de 1989 es varen alinear els planetes per una gran tragèdia. Com en un ample sac de mals endressos, la brutícia, el desordre, la cobdícia i la ignorància, varen reunir-se per deixar al descobert una deficient i inexistent gestió d’aquesta part del món. Sau.

Gravació a Sau (1989). Autors Jordi Campàs i Jordi Ordeig.


En aquest context de profunda indignació i pròpia vergonya, gent de diversos col·lectius, va iniciar una resposta ferma i rigorosa, que sens dubte haurà contribuït a modificar conductes i a incorporar en qualsevol debat el factor ambiental com a indispensable convidat a la taula.
El GDT (Grup de Defensa del Ter) amb optimisme relatiu, - mirant un peix d’entre els cent mil -, ara es demana si haurem après alguna cosa del passat.


Autor del text: Toni Ballús, membre del GDT.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada