Aquesta declaració sorgeix del
diàleg entre membres de la societat civil, d’organitzacions, d’empreses i
professionals vinculats al món audiovisual. La voluntat és aconseguir l’accés
lliure i gratuït als fons fílmics de NO-DO, de Laya Films i altres de la mateixa
naturalesa i característiques històriques en benefici de la societat.
El fons fílmic NO-DO va ser creat
per la dictadura de F. Franco l’any 1942. Era un servei de noticiaris
cinematogràfics de caràcter monopolític d’obligada exhibició en les sales de
cinema d’Espanya i les seves colònies fins al 1975. Es considerava un element
primordial de propaganda. És un fons amb documents fílmics, registres sonors i
documents textuals imprescindible per conèixer, i explicar críticament un
període de la història d’Espanya.
L’entitat Noticiarios y
Documentales Cinematográficos, productora del NO-DO, era un òrgan del
Ministerio de Educación Nacional, amb règim autònom de funcionament. El
patrimoni de l’entitat, tant immobles com pel·lícules, es considerava propietat
de l’Estat.
La Filmoteca Española, organisme
públic dependent de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes
Audiovisuales, és propietària d’aquest fons i té la finalitat de ser l’arxiu
històric que custodia el patrimoni fílmic espanyol, i n’ha de vetllar la conservació
i la seva difusió amb finalitats d’interès general.
Laya Films va ser una empresa
productora i distribuïdora de la Generalitat de Catalunya durant la II
República. Laya Films va dedicar una bona part de la seva activitat al
reportatge de guerra. Molt material va ser destruït o manipulat i, al final del
conflicte, el fons va ser requisat i dipositat a Filmoteca Española. L’any 2001
es va signar un acord de propietat compartida entre l’Estat espanyol i la
Generalitat de Catalunya.
Totes dues productores
cinematogràfiques eren oficials i ja no existeixen.
Més informació de la declaració de Reus
Formulai d'adhesió
Mireu el minut 1'53''. No ens mereixem el caràcter públic i l’accés i reproducció gratuïts de les imatges gravades per les productores oficials NO-DO i Laya Films i d’altres fons públics de la mateixa naturalesa i característiques històriques?
Mireu el minut 1'53''. No ens mereixem el caràcter públic i l’accés i reproducció gratuïts de les imatges gravades per les productores oficials NO-DO i Laya Films i d’altres fons públics de la mateixa naturalesa i característiques històriques?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada