dilluns, 11 de març de 2013

Gaspar Vigué, màrtir obrer

La matinada de l'11 de març de 1901 moria el filador torellonenc Gaspar Vigué (1884-1901), després de rebre l'impacte d'una bala disparada pels mossos d'esquadra en intentar dispersar una manifestació obrera en ple carrer de Sant Josep que intentava assaltar la casa del fabricant Mercadal (can Blanc). Vigué deixava víuda, un fill de 3 anys, i una filla en camí. Aquell fet romandria durant molt de temps en la memòria col·lectiva dels obrers torellonencs com a una data especial, símbol de la lluita de la classe obrera.


Retrat de Gaspar Vigué  
[Font; Setmanari La Campana de Gràcia del dia 23 de març de 1901]

Desde l'any 1900 els obrers es mobilitzaven per fer complir la llei d'11 hores de treball diàries i 48 hores setmanals, que els industrials incomplien reiteradament. El març de 1901 la patronal de les fàbriques del Ter i el Freser havien declarat el locaut (tancament de la fàbrica que implica no deixar treballar als obrers) per pressionar el Senat i evitar que s'aprovés la Llei de Jurats Mixtos per resoldre els conflictes laborals. Arreu de la Plana de Vic, els obrers es posaren en peu de guerra, el 10 de març a Manlleu es varen assaltar les cases de diferents fabricants, el conflicte es va estendre per Roda, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Ripoll i també a Torelló. Per evitar els aldarulls que s'acostaven l'alcalde va demanar la presència dels mossos d'esquadra a la vila. Els 18 agents desplaçats s'enfrontaren amb els obrers que respongueren a cops de roc, amb el resultat final, la mort de Gaspar Vigué i 3 mossos ferits. 

El setmanari La Campana de Gràcia del dia 23 de març relatava així el què sucseií en el funeral de Vigué: 'Acte solemne de dol al qual s'associà tot el poble de Torelló y un gran número de treballadors procedents de tots els pobles de l'encontrada. Més de mil persones formaren en la comitiva, una gran part de les quals portavan llums. L'orquestra de Torelló acompanyà'l corteig tocant fúnebres pessas, y sobre'l fèretre s'hi ostentava una corona present dels companys de treball del difunt. L'acte s'efectuà amb el major ordre y amb una circunspecció, una serietat y un dolor tant sentit que feya venir las llàgrimas als ulls. Per desgràcia coincidí'l pas de la comitiva amb l'arribada de una secció de guàrdies civils que foren rebuts amb vivas mostres de desagrado, prenentse molt lo que tal vegada no era més que una coincidència, com una provocació premeditada. La oportuna intervenció de algunas personas evità'l nou conflicte que anava a estallar inevitablement.'


Setmanari La Campana de Gràcia del dia 23 de març de 1901, on es pot veure una imatge del funeral de Gaspar Vigué al pas pel carrer de Sant Josep 
Font; Joaquim Albareda (1989): La Vall de Torelló en els segles XVIII i XIX

Quatre anys més tard, el dia 11 de març de 1905 es commemorava el quart aniversari de la mort de Gaspar Vigué en un acte al cafè de can Guiu, segons anunciava el diari La Justícia Social del 4 de març; i dos anys més tard, segons informa el mateix diari a data de 23 de març de 1907, es torna a celebrar un nou acte, un sopar d'homenatge a Vigué amb la presència d'una orquestra que va interpretar la Marsellesa i on també es va cantar la cançó de la Comuna, coincidint amb la commemoració del 36è aniversari de la Comuna de París. Amb aquesta coincidència es lligaraven simbòlicament l'assalt a la Bastilla i els fets de la Comuna de París amb l'assalt de la casa d'en Mercadal el 1901. D'aquesta manera el dia de la mort de Vigué esdevendria en una diada referent de la lluita de la classe obrera a Torelló, i la persona es convertia en personatge i màrtir del moviment.





Santi Molera i Clota i Jordi Pérez Borrega.*
*Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà.