L'any
que va morir en Joan Jolis Santjaume era el 1705, any del Setge de
Barcelona i dins del conflicte bèl·lic de la Guerra de Successió
(1700-1714). El 1716 Felip V, monarca absolutista, va implantar el
decret de Nova Planta que suposà la imposició de la legislació
castellana a Catalunya, i va adoptar un sistema que basava la riquesa
de l’estat en les obligacions impositives dels súbdits i una
nova estructuració administrativa.
També
va infligir un càstig a Barcelona per la seva fidelitat a l'altre
pretendent, Carles III d'Àustria, traslladant la Universitat de
Barcelona a Cervera. Aquesta ciutat, a més a més, va rebre el
privilegi d'imprimir i vendre tots els llibres d'ensenyament, des
dels més elementals fins als textos universitaris, mesura que
d'altra banda pretenia condemnar Barcelona a un cert ostracisme
cultural.
Malgrat
aquestes adverses condicions, els impressors van buscar subterfugis
per escapar-se dels rigors borbònics. Així, quan imprimien obres
les venien al·legant que eren romanents d'abans del decret,
declaraven menys premses de les que tenien, ... Un document de la
Confraria de Sant Jeroni reflecteix les condicions de
precarietat de l'època que afectaven el món de la tipografia, cita
com alguns llibreters i impressors volien escapolir-se de pagar el
cadastre, un al·legant que no tenia botiga, o un altre que es
declara pobre de solemnitat, algú inclús diu que no pot pagar el
fisc perquè s'ha fet ermità.
“Parades
d'aviram” fragment del Born, pintura anònima del segle
XVIII que representa el mercat a la zona on ara hi ha el passeig del
Born. Abans havia estat una plaça escenari d'actes públics
diversos. [Font: Història de Barcelona, T. 5, Barcelona,
Enciclopèdia Catalana/Ajuntament de Barcelona, 1993]
Maria
Oliver regenta l'obrador (1705-1733)
A
la mort del seu marit i durant la minoria d'edat del seu fill Joan,
Maria Oliver es va fer càrrec de la impremta del carrer dels
Cotoners tal com
així consta en diferents documents cadastrals. Però, a
diferència d'altres dones
d'impressors del segle XVII o XVIII, no va fer constar mai el
seu propi peu d'impremta, i durant els anys que regentà l'obrador
continuà publicant com a “Impremta de Joan Jolis”.
Aquests
anys van ser particularment durs, primer pel conflicte bèl·lic i
després pels rigors financers de l'administració borbònica. El
document citat
anteriorment de la Confraria
de Sant Jeroni recull que de vídua
només n'hi consta una i
és la
Maria Jolis, que posseïa
una Botiga d'estampa però que no podia
pagar entre altres coses perquè
tenia un fill de poca edat (tenia 'només' 20 anys!).La Maria Oliver
va morir el 1733.
Joan Jolis Oliver, tipògraf
(1733-1759)
En
Joan Jolis Oliver és el
fill i successor d'en
Joan Jolis Santjaume, amb el qual moltes vegades se'l confon. Va
ser el darrer fill després de set noies i va
néixer al cap
de 20 anys del casament dels seus pares. No està
documentat
com a responsable de l'obrador fins a 1730 i
no es té constància que
fos gravador però si que n'imprimia. Va contractar a en
Bernat Pla,
com a
aprenent. El
treball que li va donar una
certa repercussió va ser
l'edició
del primer Quixot
il·lustrat de Miguel
de Cervantes,
el 1755.
Vida
y hechos del ingenioso cavallero D. Quixote de la Mancha, I
de Miguel de Cervantes, editat per Joan Jolis el 1755.
[Font:
Biblioteca de Catalunya, Exposició La Il·lustració gràfica
a llibres i revistes, 2013]
Va
morir sense descendència el
9 de febrer de 1759 als 62 anys i va ser enterrat a Santa Maria del
Mar.
Isabel
Jolis Oliver (1682-1770)
L'Isabel Jolis
Oliver filla d'en Joan Jolis Santjaume era gravadora de prestigi,
professió que havia après del seu pare. Va ser la continuadora de
la impremta del carrer dels Cotoners des del 1759, any del traspàs
del seu germà Joan, fins a la seva mort, l'any 1770. L'Isabel va ser
un dels abundants exemples de dones que es van encarregar, encara que
de forma indirecta, d'un taller tipogràfic. Dins de la història de
la impremta se'n poden documentar molts casos al segle XVII. L'Isabel
Jolis a diferència de les altres no va tenir el seu propi peu
d'impremta i feia servir el d'Hereus de Joan Jolis.
[Font:
Biblioteca Nacional de España]
Va editar
algunes obres remarcables entre les que hi ha la segona edició del
Quixot. L'Isabel va morir el 15 de gener de 1770.
Com
el seu germà, no va tenir
fills, era soltera i va
deixar en herència l'obrador a en Bernat
Pla originari de Rupit que
en aquell moment era l'impressor
i administrador de l'obrador.
A partir d'aquest moment el nom de la impremta va ser 'Hereus
de Joan Jolis' / 'Impremta de Bernat Pla'
. Però
això ja és una altra història...
Fruitera amb papallona i cargol, un
dels motius més utilitzats com a colofó en innombrables edicions
dels Jolis-Pla. [Font: Imma Socias Batet, Els impressors Jolis-Pla i
la cultura gràfica catalana en els segles XVII i XVIII]
Més
informació:
Sobre
Joan Jolis i família:
Socias
i Batet, Imma
Els
impressors Jolis - Pla i la cultura gràfica catalana en els segles
XVII i XVIII, Barcelona,
Curial, 2001, 272
pp.
Diccionari
Biogràfic de Dones
Isabel
Jolis Oliver; Aquí
Mujeres
impresoras en Barcelona
Isabel
Jolis Oliver; Aquí
Sobre
gravats:
Biblioteca
de Catalunya
Exposició
La Il·lustració gràfica a llibres i revistes, àmbits 1 i 2; Aquí
La
Il·lustració gràfica a llibres i revistes 1/6; Aquí
La
Il·lustració gràfica a llibres i revistes 2/6; Aquí
Sobre tipografia:
Unos
tipos duros
On
es pot trobar tota la informació per conèixer l'ofici de tipògraf; Aquí
Autora del text:
Assumpta Verdaguer Autonell
