dilluns, 8 de setembre de 2014

ANEU A L'EXPOSICIÓ!

En commemoració del 75è aniversari dels bombardejos de la Vall del Ges (2 de febrer de 1939), les entitats locals de l'Adet, Tilbo i El Cosidor Digital han unit esforços per portar a la vila l'exposició "Catalunya Bombardejada" del Memorial Democràtic. L'exposició ha estat adaptada amb els fets històrics de la Vall del Ges, els bombardejos a Torelló i Sant Vicenç de Torelló. Cada una de les entitats organitzadores ha fet diverses aportacions per fer possible aquesta mostra.

L'exposició s'inaugurarà el proper dissabte 13 de setembre a la sala d'exposicions del Museu de la Torneria, i hi intervindran membres de l’organització de l’esdeveniment, representants de l'Ajuntament de Torelló, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos. La mostra es podrà visitar fins el dilluns 22, dia de l'Aplec de Rocaprevera. Els horaris de visita seran de dilluns a divendres de 17 a 22h i els caps de setmana de 11 a 13h i 17 a 20h.

Promoció de Estruendo de l'exposició "Catalunya bombardejada. Aneu al Refugi!" 
[Autor: El Cosidor Digital]

Aquesta exposició, que aborda els bombardeigs aeris que va patir Catalunya durant la Guerra Civil, fa especial atenció als darrers dies del conflicte, dels quals enguany es commemora el 75è aniversari, en què moltes poblacions, com ara Torelló i Sant Vicenç de Torelló, en plena evacuació del Principat i amb els camins atapeïts de refugiats camí de l’exili, van ser objecte d’intensos i brutals atacs per part de les aviacions de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi que donaven suport a l’exèrcit franquista.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) esdevingué el primer conflicte armat on l’aviació tingué un paper decisiu. Els bombardeigs intensius que afectaren l’anomenada zona republicana són un exemple d’un nou model d’enfrontament bèl·lic en què la reraguarda es convertí en front de guerra i la població civil, en blanc per a l’enemic.




Vídeo de la notícia de la inauguració de l'exposició "Catalunya Bombardejada. Aneu al Refugi!" 
[Autor: Isaac Moreno, El9TV]

Aquesta mostra ens parla dels bombardeigs a Catalunya, que causaren milers de morts, ferits i danys materials, parant atenció a les ciutats referents de la massacre i la destrucció com Barcelona, Lleida, Granollers, Tarragona, Reus o Figueres. A més, s’incideix en la resistència ciutadana materialitzada en la construcció de centenars de refugis antiaeris a tot Catalunya per fer front als atacs indiscriminats de l’aviació feixista, principalment italiana i alemanya, que recolzaven l’exèrcit franquista.

La segona part de l'exposició és dedicada a un episodi poc conegut, però de gran transcendència tant per a les poblacions directament afectades com per al conjunt de Catalunya. Un dels primers objectius dels militars sollevats a Catalunya va ser intentar paralitzar la indústria catalana mitjançant els bombardeigs de les centrals hidroelèctriques que les abastien i, a la vegada, minar la moral de la població civil.

L’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 posà fi a cinc anys d’incipient democràcia a l’Estat espanyol. Tot i que el cop fracassà a Catalunya, les tropes rebels mantingueren sota control bona part de la península. La guerra aèria esdevindria decisiva en el conflicte, capítol en què l’exèrcit franquista comptava amb superioritat gràcies a l’ajut de l’aviació italiana i alemanya, que protagonitzà els bombardejos més destacats, tant sobre la població civil com contra les indústries i infraestructures catalanes.





A finals de juliol de 1936 el general Franco ja comptava amb el suport del feixisme europeu, representat per la Itàlia de Mussolini i l’Alemanya de Hitler, el qual esdevingué determinant per assolir la victòria en la Guerra Civil.

L’Estat espanyol es va convertir en camp de proves per a les noves tàctiques militars que es generalitzarien durant la Segona Guerra Mundial, entre elles, el bombardeig aeri sistemàtic i indiscriminat sobre la població civil. L’aviació nazi i feixista fou responsable de terribles bombardejos, com el de Madrid el novembre de 1936 o el de Gernika el 26 d’abril de 1937, immortalitzat en la pintura de Pablo Picasso.

Més de 140 poblacions catalanes foren bombardejades al llarg del conflicte. Molts d’aquests atacs aeris van ser minuciosament planificats per l’aviació franquista i van escollir els objectius en funció de la seva importància estratègica a partir de la informació facilitada pels diferents grups d’espionatge que s’havien constituït a la rereguarda republicana, també coneguts com la Quinta Columna.

Les víctimes ocasionades pels bombardejos aeris i navals sobre la població civil, tant en la zona sota control dels rebels com en la zona republicana, superà la xifra de 12.000. Més del 90% d’aquestes víctimes residia en territori republicà: unes 5.500 a Catalunya (2.500 d’elles a la ciutat de Barcelona), gairebé 2.500 al País Valencià i prop de 1.000 tant a Andalusia, com a Madrid i al País Basc. El nombre de morts a la zona franquista a causa dels bombardejos va ser de 1.088, segons les xifres donades pels mateixos vencedors de la guerra.