En commemoració del 75è aniversari dels bombardejos de la Vall del Ges (2 de febrer de 1939), les entitats locals de l'Adet, Tilbo i El Cosidor Digital han unit esforços per portar a la vila l'exposició "Catalunya Bombardejada" del Memorial Democràtic. L'exposició ha estat adaptada amb els fets històrics de la Vall del Ges, els bombardejos a Torelló i Sant Vicenç de Torelló. Cada una de les entitats organitzadores ha fet diverses aportacions per fer possible aquesta mostra.
L'exposició s'inaugurarà el proper dissabte 13 de setembre a la sala d'exposicions del Museu de la Torneria, i hi intervindran membres de l’organització
de l’esdeveniment, representants de l'Ajuntament de Torelló, i el director
del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos. La mostra es podrà visitar fins el dilluns 22, dia de l'Aplec de Rocaprevera. Els horaris de visita seran de dilluns a divendres de 17 a 22h i els caps de setmana de 11 a 13h i 17 a 20h.
Promoció de Estruendo de l'exposició "Catalunya bombardejada. Aneu al Refugi!"
[Autor: El Cosidor Digital]
[Autor: El Cosidor Digital]
Aquesta exposició, que aborda els bombardeigs aeris que va patir Catalunya durant la Guerra Civil, fa especial atenció als darrers dies del conflicte, dels quals enguany es commemora el 75è aniversari, en què moltes poblacions, com ara Torelló i Sant Vicenç de Torelló, en plena evacuació del Principat i amb els camins atapeïts de refugiats camí de l’exili, van ser objecte d’intensos i brutals atacs per part de les aviacions de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi que donaven suport a l’exèrcit franquista.
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) esdevingué el primer conflicte
armat on l’aviació tingué un paper decisiu. Els bombardeigs intensius
que afectaren l’anomenada zona republicana són un exemple d’un nou model
d’enfrontament bèl·lic en què la reraguarda es convertí en front de
guerra i la població civil, en blanc per a l’enemic.
Vídeo de la notícia de la inauguració de l'exposició "Catalunya Bombardejada. Aneu al Refugi!"
Vídeo de la notícia de la inauguració de l'exposició "Catalunya Bombardejada. Aneu al Refugi!"
[Autor: Isaac Moreno, El9TV]
La segona part de l'exposició és dedicada a un episodi poc conegut, però de gran
transcendència tant per a les poblacions directament afectades com per
al conjunt de Catalunya. Un dels primers objectius dels militars
sollevats a Catalunya va ser intentar paralitzar la indústria catalana
mitjançant els bombardeigs de les centrals hidroelèctriques que les
abastien i, a la vegada, minar la moral de la població civil.
L’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 posà fi a cinc anys
d’incipient democràcia a l’Estat espanyol. Tot i que el cop fracassà a
Catalunya, les tropes rebels mantingueren sota control bona part de la
península. La guerra aèria esdevindria decisiva en el conflicte, capítol
en què l’exèrcit franquista comptava amb superioritat gràcies a l’ajut
de l’aviació italiana i alemanya, que protagonitzà els bombardejos més
destacats, tant sobre la població civil com contra les indústries i
infraestructures catalanes.
  |
| Cartell de l'exposició "Catalunya bombardejada" [Memorial Democràtic] Cartell de l'exposició "Aneu al Refugi!" [Autor: Arnau Solà Vila] |
A finals de juliol de 1936 el general Franco ja comptava amb el
suport del feixisme europeu, representat per la Itàlia de Mussolini i
l’Alemanya de Hitler, el qual esdevingué determinant per assolir la
victòria en la Guerra Civil.
L’Estat espanyol es va convertir en camp de proves per a les noves
tàctiques militars que es generalitzarien durant la Segona Guerra
Mundial, entre elles, el bombardeig aeri sistemàtic i indiscriminat
sobre la població civil. L’aviació nazi i feixista fou responsable
de terribles bombardejos, com el de Madrid el novembre de 1936 o el
de Gernika el 26 d’abril de 1937, immortalitzat en la pintura de Pablo
Picasso.
Més de 140 poblacions catalanes foren bombardejades al llarg del
conflicte. Molts d’aquests atacs aeris van ser minuciosament planificats
per l’aviació franquista i van escollir els objectius en funció de la
seva importància estratègica a partir de la informació facilitada pels
diferents grups d’espionatge que s’havien constituït a la rereguarda
republicana, també coneguts com la Quinta Columna.
Les víctimes ocasionades pels bombardejos aeris i navals sobre la
població civil, tant en la zona sota control dels rebels com en la zona
republicana, superà la xifra de 12.000. Més del 90% d’aquestes víctimes
residia en territori republicà: unes 5.500 a Catalunya (2.500 d’elles a
la ciutat de Barcelona), gairebé 2.500 al País Valencià i prop de 1.000
tant a Andalusia, com a Madrid i al País Basc. El nombre de morts a la
zona franquista a causa dels bombardejos va ser de 1.088, segons les
xifres donades pels mateixos vencedors de la guerra.
