La trama urbana actual de
la vila amb les seves places i carrers ha canviat constantment al
llarg del temps com a reflex de la societat en la qual està
inserida. Torelló ha passat de ser un petit nucli amb unes poques
cases al voltant de l'església parroquial fins al poble que coneixem
avui. I el Torelló d'avui encara continua canviant mica en mica i en
ritmes diferents. A continuació veurem com ha estat aquesta evolució al
llarg de la història a partir del què varem explicar en l'article "Les
places de la vila" extret del programa de Festa Major de 2013, en dues
parts. Aquí va la segona i darrera...
La industrialització (s. XIX-1940)
La industrialització (s. XIX-1940)
Amb l'arribada del
ferrocarril, la industrialització, i el fenomen migratori que va
comportar, es donarà un nou impuls al creixement urbà de la vila.
Aquesta vegada, però, apareixerà la intenció, per part de les
autoritats locals, de fer aquest creixement de forma ordenada i
programada, donant peu a l'aparició dels carrers rectes i seguint la
lògica cartesiana del moment. En aquest període cal destacar la
figura del matemàtic i agrimensor torellonenc Joan Roca i Vilaseca
que el 1867 va aixecar el primer plànol topogràfic modern del terme
municipal de San Felio de Torelló, amb una acurada memòria
descriptiva dels conreus, així com de les mesures exactes de les
cases, els carrers i les places de la vila. En aquest plànol es
dibuixaran els carrers ja existents, així com la proposta de creació
de nous carrers encara per urbanitzar (CAMPRODON, 2005a).
Plànol comercial de Torelló editat el 1883 a partir del planol fet per en Joan Roca i Vilaseca uns anys abans. [Col·lecció Abans, AMT]
En aquesta època es
planificarà i es començaran a construir els carrers de Sant Miquel,
Sant Antoni i Sant Josep, així com els de l'altre costat del riu,
carrer de la Pau, Ges Amunt, Balmes (antiga carretera de Sant
Vicenç), la pujada del cementiri i l'avinguda de la Generalitat
(antiga carretera de Sant Quirze). Amb aquests carrers també
arribaran noves places: la de Sant Fortià, la de l'Estació (que en
un principi no era cap plaça i es coneixia amb el nom de Pla de
l'Estació) i la plaça Catalunya (Nova) cridada a ser el nou centre
social de la vila.
La vila postindustrial
d'avui (1940-2013)
Des de l'aiguat de 1940
fins ara, la vila ha experimentat nous creixements urbanístics,
fruit en bona part de l'augment de població que va suposar l'onada
migratòria entre els anys cinquanta i setanta, i del creixement
constant fins a l'actualitat. Aquestes crescudes s'han produït en
diferents moments i en diferents àrees del terme, d'una manera a
vegades desordenada. A partir del 1980, amb la restauració de la
Generalitat de Catalunya i la creació del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, amb la Direcció General d'Urbanisme,
el creixement urbà es començaria a racionalitzar arreu del país
(SURINYACH, 2002).
Aquesta crescuda urbana
s'ha plasmat sobre el terreny amb l'ocupació de dues grans àrees
dins del terme municipal i la urbanització de petites zones
perifèriques. A la zona sud, hi trobem l'actual barri de la Joanot
Martorell - La Cabanya, aixecat en els terrenys dels antics masos de
Martorell, el Colomer, la Cabanya i la Creu. A la zona nord, a
l'altre costat del riu Ges, hi trobem la urbanització del barri de
Montserrat als terrenys de les cases de l'Espona i del Pujolet, així
com la urbanització de l'altra banda de la via del tren, als
terrenys de la Riba i dels Jolis. També s'han urbanitzat altres
petites zones a la perifèria del nucli antic com la zona de la
Carrera i la pujada a Rocaprevera; o d'altres que han canviat el seu
ús industrial pel de residencial com la zona esportiva, als terrenys
de l'antiga fàbrica de cal Feiner; o els terrenys de les antigues
torneries Vidal i Pujol.
La primer crescuda en
aquesta etapa va ser la construcció de cases d'habitatge protegit,
fruït del desastre de l'aiguat. El poble es va ampliar pel costat de
migdia iniciant el nou barri que avui coneixem de la Joanot Martorell
-La Cabanya. Aleshores, apareixeria la nova plaça del Germà Donat a
l'antic Firal. Aquest barri tornaria a créixer a finals dels anys
vuitanta i es construiria la plaça Joanot Martorell, que esdevindria
el centre del nou barri. Novament, durant el canvi de segle i fins a
l'actualitat, el barri continuaria expandint-se, entre la via del
tren i la carretera de Manlleu, a la zona de la Cabanya; i a l'altra
costat de la carretera, en els terrenys de la Creu. En aquesta zona
s'urbanitzarien les places de l'Abat Oliva (delimitada sobre el
terreny, però sense construir), la del Mil·lenari i la d'en Segimon
Serrallonga.
Una segona crescuda la
trobaríem a principis dels anys seixanta amb el naixement d'un altre
nou barri, a l'altre extrem del terme, gràcies a la Cooperativa
de Viviendas de la Vall del Ges, que urbanitzaria el que ara
coneixem com el barri de Montserrat. En aquest nou barri es crearien
les places del Doctor Fleming, la de Joan Maragall, la de la Sardana
(centre del nou veïnat), la Josep Vidal, la de l'Alzinar, i molt més
recentment la de la Curanya, a les acaballes del segle. En una altra
fase, a partir dels anys vuitanta, es començaria a urbanitzar un nou
barri a l'altre costat de l'estació de tren, en els terrenys de
l'antic mas de la Riba i els Jolis. En aquest barri hi podem trobar la plaça
dels Països Catalans, la del Compte Guifré el Pelós, la Narcís de
Montoriol i la plaça de l'Institut.
Acte d'inauguració de les primers habitatges de la plaça de la Sardana, 1969.
[Col·lecció Abans, AMT]
A mig camí del nucli
antic i del barri de Montserrat, als anys setanta es va urbanitzar el
racó que quedava entre el carrer de la Pau i les Serrasses, a
l'antiga Torneria Vidal. Fruït de la requalificació d'aquesta zona es construiria la plaça dels Torners. També als anys
setanta, en el procés d'esponjament del nucli antic es va construir
la nova plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, als antics horts de la
Rectoria. La darrera zona urbanitzada, a partir dels anys noranta del
segle XX, ha estat la zona de la Carrera, el carrer de Rocaprevera i
la zona esportiva a cal Feiner.
Plànol actual de Torelló editat per l'Ajuntament de Torelló recentment.
*Santi Molera i Clota
**Extracte de l'article "Les places de la vila" extret del monogràfic de Festa Major de 2013.
