El plànol comercial de Torelló, 1883

Entre els anys 1879 i 1890, l'empresari barceloní Joan Calvet i Boix es va dedicar a editar plànols comercials de diferents pobles i ciutats industrials de l'estat espanyol. Es tractava de mapes de ciutats impresos envoltats d'anuncis de les indústries locals que patrocinaven l'edició d'aquesta primera cartografia comercial. El senyor Calvet tenia una empresa de publicitat a Barcelona, i aquestes edicions de mapes ara tant habituals, van suposar tota una novetat en aquell moment. Els mapes editats ajudaven a transmetre una imatge de modernitat de les ciutats, en un moment de gran creixement i canvis socials i econòmics, fruit de la industrialització. 

Actualment es coneixen més d'una trentena d'aquestes edicions fetes per J. Calvet y Comp., la majoria de poblacions catalanes. Entre elles n'hi ha tres de de la comarca d'Osona: el plànol de Vic, de 1881; i els de Manlleu i Torelló, tots dos editats el 1883. En el cas de l'edició de Torelló, portava per títol Plano industrial y comercial de la villa de Sn. Feliu de Torelló, i ens ha arribat als nostres dies gràcies a una reedició feta per l'editorial Seix Barral el 1966 que es va regalar amb el Programa de la Festa Major d'aquell mateix any.

Fotografia en b/n del Plano industrial y comecial de la villa de Sn. Feliu de Torelló. 
Calvet i Cia., 1883. Reeditat per Seix Barral el 1966 [AMT]

Per a l'edició d'aquests plànols comercials l'empresari necessitava disposar de mapes actualitzats de les diferents poblacions, així com d'empresaris disposats a anunciar-s'hi per fer rendible el negoci. Els aixecaments topogràfics originals no els feia l'empresa Calvet, sinó que aquesta es limitaven a sol·licitar permís per copiar algun mapa preexistent, procurant, això sí, que fos el més recent possible. Un cop l'editor tenia la còpia planimètrica, només li calia fer la fotocomposició de l'edició amb la publicitat que havien venut als comerços de la població i de la rodalia. També s'hi incloïa un breu text amb una descripció geogràfica, lloant les virtuts de la vila en qüestió.

En el cas de Torelló l'únic plànol de la vila que existia abans de l'edició comercial era el mapa topogràfic que el 1867 havia aixecat el matemàtic i agrimensor torellonenc Joan Roca i Vilaseca (Torelló 1813- ?), a una escala de 1:200. 

Plano industrial y comercial de Vich, Calvet i Cia 1881.
[Institut Cartogràfic de Catalunya].

LA PUBLICITAT

Les empreses que s'anunciaven en aquestes edicions eren principalment indústries i comerços locals. En alguns dels anuncis només hi havia text, en canvi en d'altres hi havia dibuixos dels edificis de les fàbriques i dels establiments. En el cas del plànol de Torelló podem trobar-hi les principals indústries de l'època: la torneria de Joan Pujol i Fills; les filatures de can Mercadal (can Basses), Cal Feyner, o Espona, Gras i Comp. (can Tarrés); les colònies de Vilaseca i la fàbrica de fundició de coure de Lacambra; el Molí paperer de la Vídua i fills de Joan Fuster (can Blanch); així com la fonda de can Bosch i el balneari de la Fontsanta. També hi trobem un anunci del propi editor i de la seva agència publicitària de Barcelona.

En el plànol que es va editar de Vic, el 1881, hi podem trobar bastants anuncis d'empreses manlleuenques, però cap de Torelló. En canvi, en el plànol de Manlleu, editat el mateix any que el de Torelló, hi trobem un anunci corresponent a una empresa torellonenca que no s'havia anunciat al plànol local. Es Tracta de la fàbrica de teixits mecànics Comella, Bracons i Comp., amb dipòsit al carrer Nou número 40 de Vic, de la que fins al moment en desconeixíem la seva existència.

Plano industrial y comercial de Manlleu, J. Calvet, 1883.
[carrersdemanlleu.blogspot.com].

Detall de l'anunci de la fàbrica de teixits mecànics de Comella, Bracons i Comp. de Torelló,
al Plano industrial y comercial de Manlleu, 1883 [carrersdemanlleu.blogspot.com]

COMELLA BRACONS I COMP.

En el moment de trobar aquest anunci no sabíem de quina indústria es tractava i vam començar un procés de recerca en arxius que ens han donat bon resultat. El primer que varem mirar varen ser les matrícules industrials de l'època, que es troben en bastant malt estat de conservació i no en varem treure l'entrellat. Després, fent una altra cerca en els Acords Municipals de 1883, varem trobar una petició llegida en el ple municipal del 16 d'agost, on el vigatà de 23 anys Lluís Comella i Viñeta, que diu viure al carrer de Gesavall 37 des del novembre de l'any anterior, i posseir la fàbrica que hi ha al final del carrer a tocar del riu, la Quadra, demanava esser inscrit en el registre municipal. 

Imatge de Can Teula. L'edifici de la dreta de la imatghe que fa cantonada amb el carrer Ges Avall seria el què queda de l'antiga fàbrica de la Quadra. [SMC, 2016]

Tot ens fa pensar que es tractaria del propietari de Comella Bracons i Comp. de la que fins el moment no en tenim cap altra referència. Tot i que, segurament, el dibuix de l'anunci està una mica idealitzat, creiem que es tractaria de la fàbrica de la Quadra, a can Teula, entre el carrer de Ges Avall i la Ronda de les Pollancredes. Anteriorment aquesta fàbrica havia estat de Ramon Beneseit i Rafart, documentada des de 1857 i on hi treballaven 15 homes i 8 dones aquell mateix any. Originalment els telers de la fàbrica eren moguts per un vògit de tracció animal, i a partir de 1864 s'hi va instal·lar una petita màquina de vapor de 4 cavalls. A finals de 1882 en Lluís Comella hi va instal·lar la seva fàbrica, no sabem fins quan però en les matrícules industrials de 1905 ja no apareix aquesta indústria. Als anys 30, en aquest mateix emplaçament hi havia la indústria metal·lúrgica de can Cantabrana, on durant la Guerra Civil s'hi fabricaven les carcasses de bombes i obusos.

Text: Santi Molera i Clota

Informació extreta de: 
Arxiu Municipal de Torelló.
Carme Montaner. Mapes publicitaris de ciutats industrials: la iniciativa de Calvet i Boix (1879-1890). (Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 77, juny 2014, p. 133-150).
Fortià Solà. Història de Torelló. Torelló 1946.
*Volem agrair especialment la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Torelló.

L’estació de Borgonyà

En inciar-se la construcció se la colònia industrial de Borgonyà, el 1895, la línia fèrria de Sant Joan de les Abadesses ja estava en funcionament. La connexió ferroviària s'havia inaugurat el 1879, i el traçat de la via va condicionar la futura estructura urbana de la nova colònia. Durant els primers anys de funcionament del complexe industria, no disposava de cap parador, tot el transport de mercaderies destinades a la fàbrica tèxtil, principalment carbó i cotó, era descarregat a l'estació de trens de Torelló. Des d'aquesta població veïna s'havien de transportar les càrregues en carruatges, carros o tartanes, fins al peu de la fàbrica. Els viatgers que volien arribar a la colònia, també havien de caminar a peu la distància que separava l'estació de Torelló i la colònia de Borgonyà.

Pels volts de 1910 es va construir un parador de mercaderies per poder descarregar a peu de la fàbrica de Nuevas Hilaturas del Ter, on hi podien estacionar els vagons de mercaderies per carregar o descarregar els productes. El parador disposava d'una sola via, i no es permetia la baixada de viatgers.

Fotografia de la inauguració de l'estació de Borgonyà, 1932 [Arxiu de Cinta Ferrer]

Tot i l'obertura d'aquest parador de mercaderies a Borgonyà, fins el 1933, no s'hi podien fer facturacions superiores als 100 kg.; si es sobrepassava aquest pes calia dur les mercaderies fins a l'estació de Torelló i novament acabar-les de transportar a la fàbrica a partir d'altres mitjans de transport. Tenim constància que des de l'empresa de filats sovint es sol·licitava poder fer càrregues superiors al pes que hi havia establert legalment. Les feines de càrrega i descarrega dels vagons de mercaderies les feien habitualment els mateixos obrers de la fàbrica.

Horaris de trens del 1933 (La veu del Ter)

El 1931 es va començar a plantejar seriosament la necessitat de que el parador de Borgonyà pogués oferir servei de passatgers. L'empresa tèxtil va elaborar un pressupost amb els costos d'adequació de l'estació, i l'estudi del nombre de passatgers que se'n podrien beneficiar. Aquesta sol·licitud, conjuntament amb amb un document de suport de l'Ajuntament de Sant Vicenç, van ser enviats a la Companyia del Nord perquè es podés tirar endavant el projecte. 

Descarrilament d'un tren al baixador de Borgonyà, 1971 [Foto: Borgonyamemory]

L'empresa de trens Caminos de Hierro del Norte de España, tradicionalment coneguda com a Ferrocarrils del Nord, va enviar uns inspectores fins a la colònia per revisar la proposta, a la que finalment hi donaren el vist-i-plau. El mes de novembre del mateix any es varen iniciar les obres i el 22 de juliol de 1932 s'inaugurava el baixador, finançat per l'empresa tèxtil. Fins aleshores el parador havia portat el nom de l'empresa tèxtil, Nuevas Hilaturas del Ter, però aprofitant la transformació de l'estació en baixador, se li va posar el nom de la colònia, Borgonyà. 

 

Actualment l'estació de Borgonyà continua en funcionament si bé sovint s'ha especulat amb el seu tancament. Hi tenen parada nou trens diàriament, un més que el 1933.


Text: Santi Molera
Extret de: MOLERA i CLOTA, Santi (2004): Apunts d'història del ferrocarril a Torelló en motiu del 125è aniversari de la seva arribada (1879-2004). Programa de Festa Major de Torelló, 2004. pp. 12-41. Torelló.