En inciar-se la construcció se la colònia industrial de Borgonyà,
el 1895, la línia fèrria de Sant Joan de les Abadesses ja estava en funcionament. La connexió ferroviària s'havia inaugurat el 1879, i el traçat de la via va condicionar la futura estructura urbana de la nova colònia. Durant els primers anys de funcionament del complexe industria, no disposava de cap parador, tot el transport de mercaderies destinades a la fàbrica tèxtil, principalment carbó i cotó, era descarregat a l'estació de trens de Torelló. Des d'aquesta població veïna s'havien de transportar les càrregues en carruatges, carros o tartanes, fins al peu de la fàbrica. Els viatgers que volien arribar a la colònia, també havien de caminar a peu la distància que separava l'estació de Torelló i la colònia de Borgonyà.
Pels volts de 1910 es va construir un parador de mercaderies per poder descarregar a peu de la fàbrica de Nuevas Hilaturas del Ter, on hi podien estacionar els vagons de mercaderies per carregar o descarregar els productes. El parador disposava d'una sola via, i no es permetia la baixada de viatgers.
 |
| Fotografia de la inauguració de l'estació de Borgonyà, 1932 [Arxiu de Cinta Ferrer] |
Tot i l'obertura d'aquest parador de mercaderies a Borgonyà, fins el 1933, no s'hi podien fer facturacions superiores als 100 kg.; si es sobrepassava aquest pes calia dur les mercaderies fins a l'estació de Torelló i novament acabar-les de transportar a la fàbrica a partir d'altres mitjans de transport. Tenim constància que des de l'empresa de filats sovint es sol·licitava poder fer càrregues superiors al pes que hi havia establert legalment. Les feines de càrrega i descarrega dels vagons de mercaderies les feien habitualment els mateixos obrers de la fàbrica.
El 1931 es va començar a plantejar seriosament la necessitat de que el parador de Borgonyà pogués oferir servei de passatgers. L'empresa tèxtil va elaborar un pressupost amb els costos d'adequació de l'estació, i l'estudi del nombre de passatgers que se'n podrien beneficiar. Aquesta sol·licitud, conjuntament amb amb un document de suport de l'Ajuntament de Sant Vicenç, van ser enviats a la Companyia del Nord perquè es podés tirar endavant el projecte.
L'empresa de trens Caminos de Hierro del Norte de España, tradicionalment coneguda com a Ferrocarrils del Nord, va enviar uns inspectores fins a la colònia per revisar la proposta, a la que finalment hi donaren el vist-i-plau. El mes de novembre del mateix any es varen iniciar les obres i el 22 de juliol de 1932 s'inaugurava el baixador, finançat per l'empresa tèxtil. Fins aleshores el parador havia portat el nom de l'empresa tèxtil, Nuevas Hilaturas del Ter, però aprofitant la transformació de l'estació en baixador, se li va posar el nom de la colònia, Borgonyà.
 |
| Horaris de trens del 1933 (La veu del Ter) |
 |
| Descarrilament d'un tren al baixador de Borgonyà, 1971 [Foto: Borgonyamemory] |
Actualment l'estació de Borgonyà continua en funcionament si bé sovint s'ha especulat amb el seu tancament. Hi tenen parada nou trens diàriament, un més que el 1933.
Text: Santi Molera
Extret de: MOLERA i CLOTA, Santi (2004): Apunts d'història del ferrocarril a Torelló en motiu del 125è aniversari de la seva arribada (1879-2004). Programa de Festa Major de Torelló, 2004. pp. 12-41. Torelló.
Text: Santi Molera
Extret de: MOLERA i CLOTA, Santi (2004): Apunts d'història del ferrocarril a Torelló en motiu del 125è aniversari de la seva arribada (1879-2004). Programa de Festa Major de Torelló, 2004. pp. 12-41. Torelló.
