Una de bàsquet

Aprofitant que enguany se celebra el 50 aniversari de la fundació del Club Bàsquet Torelló ens voldríem sumar a la festa amb aquest post; mostrant-vos un vídeo gravat el 1982 per en Gregori Campàs, i escrivint quatre notes sobre la prehistòria del bàsquet a Torelló. El vídeo va ser gravat durant les 24h de Bàsquet que es va celebrar aquell any a Torelló. En les imatges es pot veure un equip de nois de l'Escola Rocaprevera jugant a la pista poliesportiva, avui desapareguda sota el complex de les piscines municipals.

Logo del 50 aniversari del C. B. Torelló

PREHISTÒRIA DEL CLUB

Abans de la fundació formal del Club Bàsquet Torelló, trobem alguns antecedents de la pràctica del bàsquet a la nostra vila. La primera referència que tenim és dels anys 30, referent a la secció esportiva dels Fejocistes a l'Escola Dominical. El jove Zoilo Janés i Novellas provinent de Barcelona va ser l'impulsor i va introduir la pràctica del bàsquet dins de la secció esportiva d'aquesta entitat. En aquest grup es practicaven diferents esports i no sabem del cert l'abast de la introducció del bàsquet, ni tenim constància de que es disputés cap partit. 

Passada la Guerra Civil, durant la Festa Major de 1942, si que tenim novament constància de que es va disputar un partit de demostració entre dos equips locals formats per les Joventuts Catòliques (hereves de l'Escola Dominical) i del Frente de Juventudes (Falange). El partit es va jugar al camp de futbol de Malianta, i només es va utilitzar una de les meitats del camp. Algunes de les persones que van disputar el partit havien estat a l'Escola Dominical abans de la Guerra i possiblement allí l'havien après.

Cap més notícia tenim de la pràctica del bàsquet a la Vall del Ges fins als anys 60, quan es formaria primer un equip de noies, i més tard un equip de nois que acabarien essent l'embrió de l'actual C.B. Torelló, però això ja és la història del club...

PEL RECORD...

Partit del torneig 24h de bàsquet, celebrat a Torelló el 1982. Gravació original:

Equip de l'escola Rocaprevera (de blanc), temporada 1981-82, format per:

Cande i Oli (Entrenadores); Dani Pujol, David Serratosa, Mateu Cutrina, Marià Campàs, Joan Solà, Pere Ayats, Toni Cubí, Jordi Campàs, Xevi Torres, Edu Altimires, Jordi Noguer i Ramon Camprubí. (Jugadors).

Gravat en Súper8 per Gregori Campàs.

Exhumen el soldat mort al Puig

Després de més de 76 anys dels fets, el passat 29 de juliol de 2015 es van desenterrar les restes del soldat mort i enterrat al voltant del Mas del Puig durant la retirada de l'exèrcit republicà. Un fet que era conegut popularment, però que ningú sabia on es trobava exactament la fossa. A excepció de l'antic masover del mas del Puig, el Sr. Josep Bartrina, avui ja mort, que fa uns vuit anys va mostrar on es localitzava la fossa a algunes persones, el rector de la parròquia de Sant Feliu i l'antic president de l'Associació d'Estudis Torellonencs (ADET).

L'antropologa Núria Armentano durant les tasques d'excavació de la fossa del soldat republicà mort.

Ara, el Memòrial Democràtic a petició de l'ADET, va enviar un equip tècnic que va localitzar la fossa i la va excavar. Els treballs s'han dut en secret fins al darrer moment per tal de facilitar la feina. Aquí podeu veure la notícia:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/obren-una-fossa-a-torello-de-la-guerra-civil/video/5542104/

Els treballs forenses continuaran al laboratori on s'establiran les causes de la mort, i s'intentarà extreure mostres d'ADN per tal de comparar-les amb les dades del Banc d'ADN de desapareguts a la Guerra Civil, i així poder identificar la identitat del soldat mort.

Banc d'ADN: https://vimeo.com/95284430

+ Informació dels treballs d'excavació: 
http://fossesirepressio.cat/ca/mas-del-puig
http://www.el9nou.cat/noticies_o_4/43035/troben-torello-l_esquelet-d_un-soldat-republica-afusellat-guerra
http://vic.vilaweb.cat/noticies/exhumen-a-torello-lesquelet-dun-soldat-republica-afusellat-a-les-acaballes-de-la-guerra-civil/
http://www.ara.cat/cultura/Desenterren-republica-poblacio-osonenca-Torello_0_1402659849.html

Declaració de Reus

Alliberem la nostra memòria fílmica

Aquesta declaració sorgeix del diàleg entre membres de la societat civil, d’organitzacions, d’empreses i professionals vinculats al món audiovisual. La voluntat és aconseguir l’accés lliure i gratuït als fons fílmics de NO-DO, de Laya Films i altres de la mateixa naturalesa i característiques històriques en benefici de la societat.

El fons fílmic NO-DO va ser creat per la dictadura de F. Franco l’any 1942. Era un servei de noticiaris cinematogràfics de caràcter monopolític d’obligada exhibició en les sales de cinema d’Espanya i les seves colònies fins al 1975. Es considerava un element primordial de propaganda. És un fons amb documents fílmics, registres sonors i documents textuals imprescindible per conèixer, i explicar críticament un període de la història d’Espanya.

L’entitat Noticiarios y Documentales Cinematográficos, productora del NO-DO, era un òrgan del Ministerio de Educación Nacional, amb règim autònom de funcionament. El patrimoni de l’entitat, tant immobles com pel·lícules, es considerava propietat de l’Estat.

La Filmoteca Española, organisme públic dependent de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, és propietària d’aquest fons i té la finalitat de ser l’arxiu històric que custodia el patrimoni fílmic espanyol, i n’ha de vetllar la conservació i la seva difusió amb finalitats d’interès general.

Laya Films va ser una empresa productora i distribuïdora de la Generalitat de Catalunya durant la II República. Laya Films va dedicar una bona part de la seva activitat al reportatge de guerra. Molt material va ser destruït o manipulat i, al final del conflicte, el fons va ser requisat i dipositat a Filmoteca Española. L’any 2001 es va signar un acord de propietat compartida entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.

Totes dues productores cinematogràfiques eren oficials i ja no existeixen.

Més informació de la declaració de Reus

Formulai d'adhesió 

Mireu el minut 1'53''. No ens mereixem el caràcter públic i l’accés i reproducció gratuïts de les imatges gravades per les productores oficials NO-DO i Laya Films i d’altres fons públics de la mateixa naturalesa i característiques històriques?

NOT N 1430 B

Torelló 1987.

Perpetuar el present és, i ha estat la dèria del molts de nosaltres. Les eines per fer-ho s’han anat perfeccionant. Tot va començar amb la pintura, hi ha milers de quadres que proven de plasmar la realitat que tenia davant seu el pintor de torn. A principis del segle XIX hi ha una incipient fotografia que es va perfeccionant fins als nostres dies. Però al 1895 es filma la primera pel·lícula, imatges en moviment. Sistema que evolucionarà i perdurarà fins a principis dels anys 80 del segle XX com a l’únic mitjà amateur (Super8, Single8 i 16mm) que existeix per eternitzar les nostres accions. Al mateix temps entra amb molta força el "home vídeo"  (Betamax, Video2000 i VHS), que ràpidament desplaça un rudimentari i poc àgil cinema, i en democratitza la funció com reproductor i enterra definitivament el gravador. La gent pot comprar i llogar pel·lícules que mirarà al menjador de casa seva, amb la conseqüent fallida de la majoria de sales de cinema. Els més moderns i tecnològicament avançats adquireixen els primers gravadors domèstics de vídeo (Betamax i VHS-C). Uns equips feixucs, cars i de molt poca qualitat. Però amb els avantatges de la immediatesa, més metratge, i amb la possibilitat d’edició i sonorització. 
Amb els anys s’ha pogut comprovar que han envellit molt millor les filmacions en cinema (cel·luloide) que no les magnètiques (vídeo). Qui ho havia de dir...

A Torelló, com tants altres llocs, uns quants entusiastes de la imatge s’inicien en el vídeo tot buscant noves expressions audiovisuals. I comencen a gravar amb la finalitat d’anar creant un arxiu. Gent com Alfons Ricart, Joan Carrera, Gregori Campàs, Pere Pous i pocs més, enregistren i acumulen filmacions d’actes, paissatges, persones, festes, concerts, inauguracions...

El cor de Rocaprevera cantant a TV2.

Aquí teniu el primer recull en vídeo del que va passar a Torelló durant l’any 1987. Alfons Ricart i Joan Carrera van gravar, editar i sonoritzar el que van creure més representatiu d’aquell Torelló de finals dels anys 80.

S’hi poden veure les nevades del gener, un reeixit carnaval, entrega de premis a l’Osonenc de l’any, obres i  inauguracions varies, mercat del Trasto, la festa Major, eleccions municipals, Cinema de Muntanya...

ING ING (1997)

“Difusions Fantasmes” és la productora de Mingu i Tristram (Xavier Capdevila i Gerard López), sorgida arran del programa de ràdio “Fantasmes” de Ràdio Ona (1989-2002). El primer vídeo és ING-ING, del 1997 i va ser una coproducció amb TVO.

Fotograma del curt ING ING amb (Gerard López i Xavier Capdevila)

ING-ING narra en clau de cinema mut, una cursa esbojarrada amb diferents proves esportives, que adopten el nom amb anglès (sempre acabats amb ING) que s’estructura amb una suma de gags. Mingu i Tristram van concebre la pel.licula per presentar-la al Festival Internacional de Cinema de Muntanya, on es va projectar dins de la categoria amateur.

ING-ING és va coproduir conjuntament amb Televisió d’Osona (TVO) i la majoria d’emplaçaments són de la Vall del Ges, però també n’hi ha al Ripollès, Vallès i Barcelona.  Va tenir un pressupost gegantí: 54 mil pessetes de l’època.

text: Gerard López Fageda

E/CN.4/1996/9 page 27. (1995)

E/CN.4/1996/9 page 27, la nostra última participació al festival Julius. Amb un curt tenyit d’actualitat, molt cru i una mica transcendental.

En l’edició de 1995 es produí finalment una inflexió en la participació i, per primera vegada després de molts anys d’increment constant, baixava el nombre de films a concurs: quinze i tres espots. Aquesta davallada no fou cap sorpresa pels organitzadors ja que, a aquestes alçades, el format cinematogràfic subestàndard pràcticament havia desaparegut. I, si es trobava encara pel·lícula de super-8 a Vic era gràcies als esforços del fotògraf Francesc Jiménez que procurava de tenir-ne un estoc per als romàntics i esforçats participants del «Julius» en la seva botiga de la rambla del Passeig.

L’edició d’aquest any, la novena, es féu també al Teatre Atlàntida en les dues sessions i l’horari de costum, els dies 9 i 10 de desembre. La novetat d’aquest any era l’increment en el nombre de premis, que pujava a tretze després de la creació de dos guardons més: el premi «Saul Bass»,58 als millors títols de crèdit, i el premi «Osborne el toro», dedicat a reconèixer el millor cartell. El jurat estava format per Miquel Bofill, representant d’Ull Cluc; Ferran Blancafort, arquitecte; Manel Gausa, actor; Vicenç Pascual, historiador, i Andreu Roca, representant del Casino de Vic.

Unes cinc-centes persones van assistir a les dues sessions de projecció i al lliurament de premis que es va fer, com de costum, al final de la sessió del diumenge. Aquest darrer acte va ser presentat per les components del grup d’animació vigatà La Serpentina. El popular actor Manel Gausa, actuant com a portaveu del jurat, va remarcar que el descens en la participació havia anat acompanyat també per una minva en la qualitat dels films i va reconèixer que l’elecció del millor film havia estat una tasca difícil «ja que no n’hi havia cap que destaqués dels altres». Malgrat tot, els organitzadors es mostraren satisfets ja que l’assistència de públic es mantenia en un nivell molt alt. Miquel Pérez i Mas. "Text i context. El concurs de cinema amateur "Julius". Ausa (en línea). Vol 22, Núm. 155, p. 39-67.

E/CN.4/1996/9 page 27, vam aconseguir els premis «Lluíiiiis» i «Bis-B».

Fitxa tècnica i artística

E/CN.4/1996/9 PAGE 27

direcció i producció

Jordi Campàs
Ramon Parramon

actor

Gaitetà Serrat

direcció fotografia

Ausió Martín

veus en off

Pere Puig
Antonio Salinas
Silvia Capdevila
Tomàs Quintanilla

càmera Súper 8
Canon 1014 XL-S

Pàgina 27 Produccions 1995

Verano asul. (1994)

"Verano asul" la nostra tercera pel·lícula en Súper 8, aquesta vegada vam canviar de registre. Deixarem de fer produccions complicades i pseudo  transcendentals, passant a fer un cinema més directe i senzill... I sembla que va funcionar; ens van donar el premi «Pitet de Bava» a la pel·lícula més votada pel públic i al millor cartell. Caldria remarcar que era el primer cop, en 7 edicions de festival, que un curt guanyava el premi de la votació popular i alhora no rebia cap reconeixement del "selecte" jurat. Ens van donar el del millor cartell per quedar bé, com ens van acabar confessat en Joan Serrat i en Miquel Bofill, dos dels personatges que manegaven el festival.

L’edició de 1994 va ser la que va enregistrar la major participació de totes: 19 films, un més que en l’edició anterior. El tema d’enguany s’havia de basar en la coneguda història d’amor i rivalitats familiars del Romeu i Julieta de Shakespeare. Les projeccions es feren al Teatre Atlàntida per tercer any consecutiu, el dissabte 10 i el diumenge 11 de desembre del 1994. Cada sessió anava precedida per la projecció dels espots que anunciaven els inevitables «productes Julius». La lectura de l’acta del jurat i el lliurament de premis es feien després de les projeccions del diumenge. En l’habitual roda de premsa que els organitzadors celebraven al Casino de Vic pocs dies abans de les dates del concurs, s’informà del manteniment del preu de l’entrada en dues-centes pessetes per a cada sessió: «un import ridícul, tenint en compte que tots els curtmetratges que es projectaran són de rigorosa estrena mundial». També es va fer públic l’acord amb TVO (Televisió d’Osona) per difondre a través d’aquesta emissora comarcal una selecció de curtmetratges d’edicions anteriors.

El jurat d’aquest any estava format per Miquel Bofill, Toni Carmona, Anna Palomo, Joan Puigdollers, Andreu Roca i Quim Vilarrasa.

La participació va tornar a ser un dels elements més remarcables del concurs, ja que més de 650 espectadors passaren per l’Atlàntida en les dues sessions de projecció. La premsa va destacar, a més de l’increment de participació, la joventut dels autors: «cada vegada són més, i més joves, els realitzadors que hi participen». Els organitzadors, per la seva banda, destacaren «la bona qualitat mitjana de tots els treballs cinematogràfics».
© Patronat d’Estudis Osonencs MIQUEL PÉREZ I MAS. AUSA · XXII · 155 (2005) p. 39-67 EL CONCURS DE CINEMA AMATEUR«JULIUS» (1987-1996)

Cartell del curt, de l'artista JM Pratdesaba.

Fitxa tècnica i artística

Verano asul.

direcció i producció
Jordi Campàs
Enric Casas

actors

Xevi Capdevila

Eli Reixach

Jaume Parramon

Sergi Vizcaino

Jordi Camprodon

Gerard López

Eric Cases

Magda Farré

Eduard Rifà

música 

Xevi Capdevila

disseny cartell

Josep M Pratdesaba

càmera Súper 8
Canon 1014 XL-S


MacGuffin produccions 1994