La vida i el treball de
les persones a través del temps són per a nosaltres del tot
desconeguts. Sabem potser d'aquesta o d'aquella societat o època
però ens és molt difícil imaginar-nos la vida, desitjos i esforços
de les persones anònimes que en formaven part. D'alguna manera ens
queden petrificats en el temps, com restes arqueològiques no materials,
invisibles i tampoc acabem de veure que som beneficiaris dels seus esforços i
vida. Ens els imaginem força diferents, en alguns
aspectes potser sí: condicions
socials, sanitàries, econòmiques i tècniques, però en el
que ésessencial, res no ha canviat. Com ara,les persones es
casaven i tenien fills, com ara, hi havia gent que marxava
del seu lloc d'origen per trobar-ne un altre amb més futur,
com ara, hi havia gent que es movia per defensar els seus drets, també
com ara la gent tenia els seus problemes amb els impostos de l'administració,
com ara ...
Els
estudis realitzats per l'Imma Socias sobre el gravat català a
l'època del Barroc,
i principalment el llibre
"Els impressors Jolis - Pla i la cultura gràfica
catalana en els segles XVII i XVIII"
d'on
hem
tret gran
part de la informació, fan
possible acostar-nos a la
vida i obra
d'un torellonenc, Joan Jolis, que va ser
un dels
impressors i gravadors més representatius del Barroc català. La
impremta fundada per ell i consolidada pels seus fills ha durat, amb
diferents noms, fins a finals del segle XX.
Finalment, també s'inclou aquí -en una segona part- la feina aportada per la seva vídua
i fills perquè, encara que ja no relacionats directament amb
Torelló, ens permeten acostar-nos una
mica al
paper de la dona i a la situació
social a
Barcelona entre
els
anys
1671 i 1770.
En
Joan Jolis i Santjaume va néixer a Torelló
(Sant Feliu de Torelló) el 1650. Els seus pares eren en
Joan Jolis, pagès (es
desconeix el
seu possible parentiu amb els de “El Jolis” de Sant Vicenç, però
és probable que
el tingui, de
fet, en Gerard Verdaguer en un treball que va fer sobre Les
cases pairals de la Vall del Ges
quan parla de El Jolis, cita a diferents Jolis escampats pel món i
entre ells, en Joan Jolis impressor)
i la seva mare Marianna Santjaume filla d'un sastre del poble. Eren
cinc germans: en Pau paraire, en Jacint capellà, en Joan, el futur
impressor i gravador, la Maria casada a Sant Vicenç amb Benet
Estevanell i la Elisabet que es va casar amb l'impressor barceloní
Rafael Figueró, d'origen manlleuenc. La seva mare, que va
quedar vídua quan era força jove, es va tornar a casar amb en Joan
Pau Archs, paraire, i vivia al carrer de les Palanques de Torelló (actual carrer del Pont).
Quan va morir el 1671 va deixar tota la herència a en Pau,
el fill gran que era paraire a Barcelona.
Segurament va ser després de la mort de la seva mare quan en Joan Jolis Santjaume s'instal·là a Barcelona; de fet, quan a l'any 1676 els impressors barcelonins inicien les gestions per constituir-se en confraria, el seu nom ja hi figura, juntament amb en Rafael Figueró i d'altres impressors. És molt probable que en aquests anys, en Joan no tingués un obrador propi i treballés al taller del seu cunyat com a oficial premsista.
Segurament va ser després de la mort de la seva mare quan en Joan Jolis Santjaume s'instal·là a Barcelona; de fet, quan a l'any 1676 els impressors barcelonins inicien les gestions per constituir-se en confraria, el seu nom ja hi figura, juntament amb en Rafael Figueró i d'altres impressors. És molt probable que en aquests anys, en Joan no tingués un obrador propi i treballés al taller del seu cunyat com a oficial premsista.
L'any 1676 en Joan Jolis es casa amb la Maria Oliver, de Barcelona, a la parròquia de Santa Maria del Mar, fet que fa pensar que encara que no tingués obrador propi, al menys gaudia de una certa estabilitat professional. Van tenir set filles: Maria, Francesca, Isabel (1682-1770), Maria Rosa, Gertrudis (monja-organista), Teresa, Flora i un fill, en Joan (1697-1759).
La lluita per una confraria d'impressors
L'establiment professional d'en Joan Jolis va coincidir amb les reivindicacions que pels volts de 1676 van dur a terme els impressors barcelonins per aconseguir la instauració de la seva confraria anomenada Sant Joan ante Portam Latinam, objectiu que finalment van aconseguir. Les disputes entre llibreters e impressors venien de lluny. Les demandes d'aquests darrers pretenien delimitar els respectius camps d'actuació, així com aconseguir la seva independència respecte de la Confraria de Sant Jeroni dels llibreters.
Les
diferències en la producció es reflectien en l'organització, ja
que els llibreters eren considerats un col·legi d'artistes i, en
canvi, els impressors s'aplegaven en la confraria de menestrals, fet
que comportava la creença que els primers exercien un art liberal
superior, mentre que els segons eren considerats uns artesans.
En
aquest gravat es
poden
veure alguns moments de
la impressió d'un
text, encara que no es
feia en aquest ordre:
confecció de
pàgines amb els tipus
de
plom (material
tòxic que els obligava a una estricta higiene personal),
premsar-ho sobre paper i entintar les
matrius.
[Imatge
d'internet feta per Rudolf
Koch (1876-1934),
tipògraf,
cal·lígraf i
artista alemany]
Finalment,
el 20 d'abril del 1684, la corporació municipal de Barcelona va
concedir als impressors el permís per constituir-se en confraria.
Entre els encarregats de facilitar els punts de les noves ordinacions
a la comissió municipal s'hi troba en Joan Jolis.
L'obrador
del carrer dels Cotoners
En
Joan Jolis es devia establir al carrer dels
Cotoners (a prop del carrer Montcada) pels volts de 1679.
El
carrer dels Cotoners en l'actualitat, una part va desaparèixer
a l'obrir-se
el carrer Princesa des
d'on es feta la fotografia.
[Foto d'Assumpta Verdaguer]
No se
sap si va fundar una impremta nova o en va adquirir una de
preexistent però era una època
amb una
conjuntura socioeconòmica favorable, que va propiciar una certa
demanda de béns culturals i
va impulsar un recanvi generacional
en algunes de les
impremtes més antigues de Barcelona
substituïdes progressivament per
generacions joves, entre ells
en Rafael Figueró
i en Joan Jolis.
Cal destacar que entre les
tipografies barcelonines de
l'època
existia una densa xarxa d'interrelacions que les portava no solament
a compartir el mercat i els clients, sinó també a col·laborar
entre elles.
La impremta del carrer dels Cotoners era un negoci fonamentalment familiar, on potser també treballava algun aprenent o oficial. Establir una impremta requeria un cert capital, ja que les premses no eren molt cares però les matrius, tipus, motlles i el metall per fondre els tipus eren cars. També es necessitava un local ampli on tenir els materials necessaris per les impressions.
Se sap que en Joan Jolis tenia dues o tres premses, és a dir, era una impremta petita i com la majoria de les tipografies de l'època a Barcelona, la d'en Joan Jolis realitzava tot el procés: imprimia, enquadernava els llibres, estampava les proves i, finalment, les podia vendre a la mateixa casa del carrer dels Cotoners, tal com consta en alguns dels seus peus d'impremta.
La impremta del carrer dels Cotoners era un negoci fonamentalment familiar, on potser també treballava algun aprenent o oficial. Establir una impremta requeria un cert capital, ja que les premses no eren molt cares però les matrius, tipus, motlles i el metall per fondre els tipus eren cars. També es necessitava un local ampli on tenir els materials necessaris per les impressions.
Se sap que en Joan Jolis tenia dues o tres premses, és a dir, era una impremta petita i com la majoria de les tipografies de l'època a Barcelona, la d'en Joan Jolis realitzava tot el procés: imprimia, enquadernava els llibres, estampava les proves i, finalment, les podia vendre a la mateixa casa del carrer dels Cotoners, tal com consta en alguns dels seus peus d'impremta.
La producció bibliogràfica (1679-1705)
Eren freqüents en aquella època a Catalunya les associacions mixtes entre llibreters, impressors i a vegades mercaders per sufragar una edició, diferentment de com es feia a la resta de la península. A part dels llibres es feien gravats i s'imprimien.
Al llarg d'aquests anys, en Joan Jolis va dur a terme una considerable activitat, si tenim en compte els més de seixanta títols de llibres, no només de caire ascètic o místic sinó també un ampli ventall d'obres de caire històric, literari i jurídic, que es coneixen amb el seu peu d'impremta, a més d'un nombre extraordinari d'estampes, butlles, romanços, auques, ... moltes de les quals dissortadament avui s'han perdut. L'edició més antiga coneguda d'en Jolis és de l'any 1679, encara que també podria haver fet algunes edicions a partir de 1676, any probable del seu establiment en aquest ofici i una de les edicions importants va ser el llibre dels Dessenganys del Apocalipsis d'en Magí Cases, 1694.
Joan
Jolis, gravador
Tot i que de la impremta Jolis se'n conserven nombrosíssims gravats, només se n'han localitzat dos de firmats per aquesta família, un que fa referència a la Mort de la sèrie dels Novíssims signat Iolis i realitzat per en Joan Jolis Santjaume i un altre Sant Cristòfol amb les lletres I.I. que tant poden correspondre a en Joan Jolis Santjaume com a algun del seus fills en Joan Jolis Oliver o la Isabel Jolis Oliver.
També s'imprimien gravats de grans dimensions com es pot llegir en el contracte entre en Jolis i en Magí Cases, autor del llibre Desenganys del Apocalipsis, on també consta que a part d'il·lustrar l'esmentat llibre, en Joan Jolis també imprimiria una sèrie d'estampes sobre els Novíssims (Mort, Judici, Infern i Glòria) de grans dimensions (60 x 60 cm.) En aquella època aquest tipus de gravats eren penjats a l'interior de les esglésies, a la vista de tots els fidels, exemple clar de la importància de la cultura visual en el Barroc, quan gran part de la població era analfabeta i la imatge era un mitjà difusor d'idees i creences.
Tot i que de la impremta Jolis se'n conserven nombrosíssims gravats, només se n'han localitzat dos de firmats per aquesta família, un que fa referència a la Mort de la sèrie dels Novíssims signat Iolis i realitzat per en Joan Jolis Santjaume i un altre Sant Cristòfol amb les lletres I.I. que tant poden correspondre a en Joan Jolis Santjaume com a algun del seus fills en Joan Jolis Oliver o la Isabel Jolis Oliver.
També s'imprimien gravats de grans dimensions com es pot llegir en el contracte entre en Jolis i en Magí Cases, autor del llibre Desenganys del Apocalipsis, on també consta que a part d'il·lustrar l'esmentat llibre, en Joan Jolis també imprimiria una sèrie d'estampes sobre els Novíssims (Mort, Judici, Infern i Glòria) de grans dimensions (60 x 60 cm.) En aquella època aquest tipus de gravats eren penjats a l'interior de les esglésies, a la vista de tots els fidels, exemple clar de la importància de la cultura visual en el Barroc, quan gran part de la població era analfabeta i la imatge era un mitjà difusor d'idees i creences.
Gravat sobre la Mort de la sèrie els Novíssims.
[Desenganys
del Apocalipsis d'en Magí Cases,
1694]
Fins
als darrers dies de la seva vida, en Joan
Jolis va dur a terme una activa contribució al servei de la cultura
gràfica, a més de lluitar, juntament amb els Figueró, per les
reivindicacions dels impressors. El dia 11 de juny de 1705 va morir a
Barcelona, i fou enterrat a Santa Maria del Mar, on encara avui es
pot llegir, a prop del presbiteri, la inscripció de la làpida
familiar: “Vas de Joan Jolis estamper
i dels seus. Any 1745”.
Làpida de la tomba de Joan Jolis
al terra de l'església de Santa Maria del Mar.
[Foto d'Assumpta Verdaguer]
Més informació sobre Joan Jolis:
Socias i Batet, Imma: Alguns apunts biogràfics sobre Joan Jolis Santjaume, impressor i gravador barceloní del s. XVII, Aquí
Autora del text: Assumpta Verdaguer Autonell
