Aquest any celebrem el 125è aniversari de l'Escola Rocaprevera de Torelló, i amb aquest pretext aprofitem per reciclar algunes coses que havíem escrit fa alguns anys, així com uns fragments d'entrevistes de l'Arxiu de la Memòria: Torelló (1931 -1955). A continuació podeu llegir unes línies sobre l'origen de l'escola durant la etapa dels germans maristes (1888-1940), i veure i escoltar el testimoni de 14 ex-alumes que varen passar per l'escola entre el 1920 i el 1940, que es presentarà el proper diumenge 26 de maig, a les 19h al teatre de l'escola.
EL COL·LEGI NOSTRA SENYORA DE ROCAPREVERA (1888-1940)
A l'any 1888, el
rector mossèn Joan Bou va impulsar la creació d'un nou col·legi
elemental a Torelló, amb una educació d'esperit cristià per els nens de la
vila. Amb el suport del bisbe de Vic i l'ajuda d'una grup de pares es
va fundar el col·legi de Nostra Senyora de Rocaprevera.
La direcció de la nova escola es va encomanar a la congregació
religiosa dels germans maristes, "Petits Frères de Marie”
d'origen francès. Per supervisar el funcionament econòmic es
va formar una Junta de pares i socis protectors, encapçalada pel
rector de la parròquia, l'alcalde i el jutge de pau, que s'encarregava de
les tasques administratives i vetllava pel bon funcionament de
l'escola. El lloc escollit per edificar el nou col·legi, va ser un
solar propietat de la Rectoria, que no havia estat desamortitzat, i
que era conegut com de "el camp de les hòsties", doncs del blat d'aquelles terres se'n feien les hòsties per combregar. El
terreny va ser vallat amb una tanca d'obra i en el seu interior s'hi
va aixecar el primer edifici-escola, amb tres aules a la planta baixa
i les dependències dels germans. La nova obra va ser beneïda amb
molta solemnitat pel Bisbe de Vic, el Dr. Josep Morgades i Gili
(1882-99, creador de les escoles dominicals) el mateix any.
Durant els
primers anys de vida, l'edifici del col·legi va ser utilitzat per una
altre entitat vinculada a l'església, l'Escola
Dominical que va impulsar la construcció d'un teatre a sobre de les aules existents. Aquesta entitat també va utilitzar les classes per
desenvolupar-hi l'ensenyança dominical, fins a principis del segle
XX, en què l'entitat es va traslladar en un nou edifici a la Plaça Nova.
El col·legi
dels "hermanos", com es coneixia popularment, era una escola de pagament on hi
estudiaven els fills de les famílies amb més recursos.
Sovint va comptar amb donacions de particulars com la deixa testamental d'Antoni Sauquer, que va permetre que una part
del alumnes de l'escola fills de famílies amb menys recursos, poguessin ser escolaritzats gratuïtament. També el 1919 els hereus de l'Antoni
Delgar, obsequiaren l'escola amb aparells de física, geografia i
geometria. Paral·lelament a l'ensenyament infantil, els germans
maristes conjuntament amb l'escola Dominical també es dedicaren a
fer classes nocturnes de comerç, tenedoria de llibres, francès i dibuix tècnic per
adults.
Els germans
Maristes
La
congregació dels germans maristes s'havia fet càrrec de la docència
de l'escola des de la seva fundació. Al principi eren sis, els
germans que s'encarregaven de l'educació dels nens i mica en mica
anaren augmentant. Els germans maristes feien vida a l'interior de
l'escola i la canalla no els veia mai menjar, ni tenien accés a les
seves dependències. Els germans disposaven de dos grans horts, situats a
l'interior del recinte escolar, que cultivaven durant tot l'any
pel seu consum intern. Vestien amb un hàbit negre i un pitet blanc
sobre el pit.
Un dels
"hermanos" que més empremta va deixar a la vila va ser el
germà Adonin (Donat en català), de nom Albert Monteil i Charmasson,
i conegut popularment com l'hermano Teia. Se l'anomenat així perquè
li costava ben poc d'enfadar-se i "s'encenia com una teia".
Malgrat encendre's amb tanta facilitat, també s'apagava tant ràpidament com s'havia encès
i després li sabia greu haver-se enfadat. El germà Donat va
passar-se gairebé una trentena d'anys dedicant-se a l'educació dels
nens de Torelló. Una de les grans aficions de "l'hermano Teia"
era el futbol i sovint a l'hora de l'esbarjo s'arremangava la sotana
per jugar a pilota amb els nens al pati de l'escola. També era
aficionat a la pesca i al dibuix, ell va ser el qui va dissenyar
l'escut del Futbol Club Torelló el 1917.
L'educació
Durant
l'estada dels germans maristes, l'educació dels nens consistia
bàsicament en lliçons d'aritmètica, història d'Espanya,
geografia, religió, física, àlgebra, dibuix artístic i lineal,
llengua castellana, francesa i català. Setmanalment es repassaven
les lliçons. Per Nadal es feien uns exàmens generals, que es
repetien a final de curs, a finals de juliol. En finalitzar el curs
acadèmic era habitual celebrar una festa a l'escola, amb
l'assistència dels alumnes, els respectius pares i el rector. Al
llarg de la festa es van otorgar premis als alumnes més aplicats,
que consistien en llibres i material escolar divers. Els alumnes
van recitar poesia, i la festa es va acabar amb el discurs del
rector.
Els dies
lectius, a mig matí, els nens tenien una estona d'esbarjo, "el
recreo", en què campaven lliurament pel gran pati amb una font
central que hi havia. Quan sonava la campana que hi havia al costat
de l'entrada de la classe de tercer, s'acabava la festa i calia
tornar a les aules. A mig dia els nens anaven a dinar a casa, però
no marxaven pel seu compte sinó que el germans feien dos grups de nens
que en fila de dos eren acompanyats fins a la plaça de l'església
uns, i fins a la placeta d'en Pujol, els altres. Havent dinat la
mainada tornava a les aules i en acabar-se les classes es repetia la
marxa.
Amb
l'arribada de la República, el 1931, la legislació en matèria
educativa es va regular i sorgiren problemes amb les escoles
religioses, doncs la majoria de germans no disposaven de cap títol que
els acredités com a ensenyants. Malgrat aquestes dificultats
l'escola va seguir endavant, sota la direcció del germà Serra, però
l'arribada de la guerra va fer que els germans haguessin de marxar. En
temps de guerra totes els col·legis es varen ajuntar, formant
l'Escola Única, amb una educació comú per a tots els infants de la
vila.
Els
edificis de l'escola de Rocaprevera
El primer
edifici escolar construït el 1888, constava de tres aules, que varen
ser ampliades el 1896 amb el teatre de l'Escola Dominical i les
dependències dels germans maristes a la planta superior. El 1906 es
va construir un nou edifici annex a la construcció primitiva. La
nova construcció va servir per reubicar-hi els germans maristes, i
l'antic teatre es va remodelar per albergar-hi dues noves aules. El
1933, el Patronat del col·legi va crear una nova aula en un xalet
que hi havia al carrer del estudis, que serviria d'aula de parvulari,
per els més menuts.
|
Aspecte actual de l'edifici escolar. A l'esquerra hi ha l'edifici original de 1888, al mig l'ampliació de 1906, i a la dreta la part més moderna construïda als anys seixanta.
Foto:https://ca-es.facebook.com/esc.rocaprevera |
Editatge d'entrevistes.
*Jordi Campàs i Santi Molera.