“El blog com a eina de visualització, difusió, i posada en valor del patrimonial local. El cas de El Cosidor Digital 2.0. a la Vall del Ges”.
A MANERA DE CONCLUSIONS
Creiem que el blogés una eina útil per publicar i visualitzar alguns elements de la cultura i el patrimoni a nivell local. Aquest elements però, tenint en compte les característiques de les xarxes socials, han de tenir un format àgil i si tenen elements audiovisuals son més assequibles en un entorn que es caracteritza per la immediatesa i el consum ràpid.
Per optimitzar-ne la seva difusió però creiem que cal que el blog vagi acompanyat d'altres eines de les xarxes socials comTwitter,Facebook,Instagram..., que realment serveixen més per difondre i reforçar-ne la visibilitat a nivell de xarxes socials. Per poder organitzar i mantenir això en el temps cal una estructura àmplia que una entitat com la nostra no pot abraçar.
L'experiència del blog deelcosidordigital.blogspot.comha estat una molt bona a nivell individual per les persones que hi hem treballat, però la repercussió que ha tingut més enllà en el públic a qui es volia dirigir sens fa difícil de valorar. Dels pocs inputs externs que hem rebut, algunes persones han agraït poder trobar tots aquests contingutsonlineque d'altra manera haguessin quedat al fons d'un calaix dels erudits o d'alguna institució dedicada a la preservació tipus biblioteca, arxiu o museu, i que de vegades no presten prou atenció a fer arribar els continguts a la població en general.
El periodista vigatà Toni Coromina va publicar fa algun temps l'article "Ye-yés i rokers a la Plana de Vic. La memòria dels bars musicals i discoteques de Vic i comarca durant els anys setanta i vuitanta" a www.naciodigital.cat/osona/mobil/amplia/37294. A l'article es parlava del mític Celler de la Lliça de Torelló, el primer bar modern de la Vall del Ges i possiblement de la comarca. Ens ha semblat interessant recuperar una part de l'article, i reproduir les seves paraules que hem il·lustrat amb algunes fotografies d'aquella època. "...L’any 68, el Celler de la Lliça,
probablement el que pot ser considerat com el primer bar musical de la
història d’Osona, va obrir les portes al centre de Torelló. Freqüentat
per artistes, hippies , bohemis, kumbaiàs, intel·lectuals
barbuts, catalanistes, lletraferits i àcrates, estava considerat pels
conservadors com la porteria torellonenca de les calderes d’en Pere Botero
. En realitat era un lloc molt agradable on es podia petar la xerrada
tranquil·lament, escoltar les cançons dels cantautors francesos
(Brassens, Brel, Barbara, Ives Montand, Léo Ferré...), jazz i les
últimes novetats de pop-rock. El local, impulsat i regentat per
Aracel·li Plans havia estat el celler d’una casa de pagès, convertit en
una taverna catalana decorada amb bótes de vi; el bar tenia un sostre
baix en forma de volta que permetia escriure-hi poemes, aforismes i
proclames subversives. Obria a les set de la tarda i tancava ben entrada
la matinada. L’ambient era distès i relaxat i la barrera entre clients i
propietaris estava més aviat desdibuixada.
El Celler navegava contracorrent i la gent benpensant de Torelló feia
circular tota mena de falsos rumors i insídies per desacreditar
l’establiment. Alguns deien que era una casa de mala nota, un
niu de drogats i comunistes o una escola de llibertinatge. En alguna
ocasió, fins i tot algun tarat havia apedregat els vidres exteriors. Un
dia, dos números de la guàrdia civil es van presentar amb l’ordre de fer
esborrar de les parets totes les proclames antifranquistes. L’Aracel·li
va complir les ordres de l’autoritat, però va salvar una pintada que
deia Visca Catalunya 400 grams! Com que els guàrdies
desconeixien que 400 grams equivalien a una lliura, mai no van sospitar
que la pintada en realitat proclamava Visca Catalunya lliure!
En un racó molt acollidor hi havia una llar de foc on s’hi asseien
tertulians com Quim Capdevila, Lluís Solà i Sala, l’advocat barceloní
Agustí de Semir, el poeta vilatortí Anton Carrera, el periodista Àngel
Casas i, no podia ser d’altra manera, El Tendre i la Carmina. ..."
*Toni Coromina (Fragment de l'article "Ye-yés i rokers a la Plana de Vic. La memòria dels bars musicals i discoteques de Vic i comarca durant els anys setanta i vuitanta" publicat a www.naciodigital.cat/osona/mobil/amplia/37294 el 22 de juny de 2013)
TEXT DEL COSIDOR DIGITAL PER LES JORNADESDE RECERCA ETOLÒGICA DE CATALUNYA “CULTURA VIVA 2016”, ORGANITZADES PEL MIT A Torelló, 19 de novembre del 2016
“El blog com a eina de
visualització, difusió, i posada en valor del patrimonial local. El cas de El
Cosidor Digital 2.0. a la Vall del Ges”.
ANTECEDENTS
Com diu el títol aquesta
intervenció versarà sobre El blog com a eina de visualització, difusió, i
posada en valor del patrimonial local. I parlarem del nostre cas, el del
Cosidor Digital 2.0. a la Vall del Ges. Abans però voldríem explicar l'origen i
els antecedents de la nostra entitat que ens permetran entendre perquè es va
optar pel blog com a eina de posada en valor del patrimonial local.
El Cosidor Digital va
nàixer informalment el juliol de 2005 amb una proposta molt concret “Arxiu
de la memòria: Torelló (1931 – 1955)”. Es tractava d'un projecte de
banc de memòria, referent als anys al voltant de la Guerra Civil i centrat en
Torelló i la seva gent. Vam intentar buscar aliances amb entitats i
institucions per tal de poder optar a la línia de subvencions que el Memorial
Democràtic havia obert. Davant la manca de suports vàrem optar per
constituir-nos com a entitat uns mesos més tard, i així poder optar a
l'esmentada línia de subvencions durant els anys següents.
Dit i fet, finalment el
projecte “Arxiu de la memòria: Torelló (1931 – 1955)” va ser
subvencionat i per tant el es va desenvolupar al llarg dels anys 2006 i 2007,
amb un total de 39 entrevistes i amb unes 67 hores de gravacions.
Durant el 2008 optarem per
fer un documental a partir d'una part del material de “L'Arxiu de la memòria”
, sota la premissa de fer aparèixer tots els entrevistats vàrem crear “39”,
amb una durada de 38' i 10''. Del documental, que no va comptar amb cap
subvenció, se'n van fer uns 500 DVD's pagats per l'ajuntament de Torelló i que repetírem
conjuntament amb el setmanari Torelló (de forma gratuïta pels subscriptors i a
un preu simbòlic per la resta). “39” va ser emès dues vegades pel Canal
33 dins del programaTallers.doc,
la primera emissió va ser 22 d'octubre de 2009 i va ser vist per més de
42.000 espectadors.
Entre els anys 2009 i 2010
vàrem continuar en la línia de la recuperació de la memòria històrica amb dos
nous projectes subvencionats pel Memorial Democràtic. El primer va ser “Les
filles de l'Aurora” un treball més d'anàlisi fet a partir de les històries
de vida de sis dones filles d'antics membres de l'Aurora Obrera Torellonense.
Aquest treball s'allunyava una mica de l'ús de tecnologia digital
que caracteritza l'entitat, i de moment el treball resta inèdit a l'espera de
poder-se publicar en un futur. El segon projecte va ser “Arxiu de la
memòria: Conesa (1931 – 1955)”, un arxiu de memòria de la vila de Conesa
(Conca de Barberà), seguint la línia del projecte del mateix nom de Torelló.
Aquest però més reduït, nou persones entrevistades amb unes 18 hores de
gravació.
En resum, entre els anys
2006 i 2010 es van desenvolupar diversos treballs de memòria històrica que van
ser possibles gràcies a les subvencions ja esmentades i a la voluntarietat dels
membres de l'entitat. Paral·lelament als grans projectes, els membres de
l'entitat es van dedicar a recopilar i gravar entrevistes i imatges de temàtica
local. El 2011, amb el retall de les línies d'ajut a la memòria històrica, ens
va obligar a un replantejament del què estàvem fent, perquè i per a qui.
L'ENTORN 2.0
El 2012 vàrem creure
convenient que tot allò que havíem anat fent, així com altres materials que els
membres de l'entitat havien estat treballant durant el passat, tenia prou valor
per ser compartit i difós socialment. Després de pensar i repensar quina forma
li podíem donar vàrem decidir obrir un blog per publicar tot aquest material i
posar-lo a l'abast de les persones interessades. Ens vam inspirar en el blog del Dani Cortijoaltresbarcelones.comi vàrem crear el nostre propi espai a
la xarxaelcosidordigital.blogspot.comque vàrem inaugurar el 13 de juliol de
2012 amb un post on es va penjar el documental “39”. Daixò ja en fa poc més de
quatre anys, en concret 50 mesos en els quals s'han publicat 67 posts o
articles que han tingut un total 56.943 visites, amb una mitjana de 1.139
visites mensuals, 31.949 de l'estat espanyol mentre que la resta han estat
d'altres països.
El blog s'estructura a
partir d'una pàgina principal, en la part central hi podem trobar els posts o
articles que donen gruix al contingut del web, i que apareixen en ordre invers
a la seva data de publicació, a manera de diari. Aquests entrades son el
contingut principal que es vol compartir i difondre, i que permet als lectors
fer-hi comentaris. A la part superior de la pàgina principal apareixen unes
pestanyes que enllacen amb pàgines paral·leles (Músics i Músiques, Ficcions,
Arxiu de la Memòria, Vídeoteca, Bibliografia, Tal dia com avui, Agenda),
apartats que han anat canviant amb el temps. En aquestes pàgines en paral·lel
hi podem trobar alguns continguts de la pàgina principal agrupat per
temàtiques, i alguns temes a manera de enciclopèdia temàtica, com pot ser el
cas de Músics i Músiques, dedicada als músics i les músiques de la Vall
del Ges, i que amb molta diferència ha estat la pestanya més visitada (3.576
visites). Destaca també la pestanya de Bibliografia, on hem intentat reunir les
referències bibliogràfiques referents a la Vall del Ges, amb enllaços a les
publicacions que es poden trobaronlinei enpdf.
A la part dreta de les
pàgines i podem trobar diferents apartats que ens permeten veure l'origen de
les visites, buscadors per trobar articles en funció de la temàtica o la data
de publicació, enllaços amb altres blocs de la Vall o pàgines de les entitats culturals,...
Pel què fa a les
publicacions principals, els posts, aquests tenen diferents temàtiques i
diferents formats. Podem trobar-hi articles d'opinió, articles de contingut,
articles de contingut amb vídeos que els complementen, o senzillament vídeos
amb algun article de contextualització. Els posts més visitats han estat els
que contenien vídeo (La colònia del Pelutamb 971 visites, l'entrevista aJoan Font i Fàbregatamb 931 v., l'entrevista aRamon Gabarrósamb 464 v., o Uncamisa viejaamb 453v.). L'article més visitat
sense contingut en vídeo ha estat el deRaimond
Götzeamb 829 v., i que és
l'únic sense vídeo que està entre els 10 posts més clicats del bloc.
Les col·laboracions
externes a l'entitat han estat escasses, tot i el nostre oferiment a diverses
persones. Els comentaris dels posts tampoc han generat gairefeedback, destacaríem el post
de Un camisa viejail'entrevista aRamon Gabarrósamb 12 i 10 comentaris, com els únics
articles amb certa repercussió.
En Paral·lel al bloc, des
de l'entitat s'han oberts canals a Yotube i Vimeo per penjar-hi els continguts
audiovisuals, així com unTwitterper reforçar la difusió dels
continguts des del 2014.
A MANERA
DE CONCLUSIONS
Creiem que el blogés una eina útil per publicar i
visualitzar alguns elements de la cultura i el patrimoni a nivell local. Aquest
elements però, tenint en compte les característiques de les xarxes socials, han
de tenir un format àgil i si tenen elements audiovisuals son més assequibles en
un entorn que es caracteritza per la immediatesa i el consum ràpid.
Per optimitzar-ne la seva
difusió però creiem que cal que el blog vagi acompanyat d'altres eines de les
xarxes socials comTwitter,Facebook,Instagram..., que realment
serveixen més per difondre i reforçar-ne la visibilitat a nivell de xarxes
socials. Per poder organitzar i mantenir això en el temps cal una estructura
àmplia que una entitat com la nostra no pot abraçar.
L'experiència del blog deelcosidordigital.blogspot.comha estat una molt bona a nivell
individual per les persones que hi hem treballat, però la repercussió que ha
tingut més enllà en el públic a qui es volia dirigir sens fa difícil de
valorar. Els números ens ofereixen unes estadístiques que ens costa d'interpretar
ja que no tenim altres referents en aquest entorn. Per altra banda, dels pocs
inputs externs que hem rebut, algunes persones han agraït poder trobar tots
aquests contingutsonlineque d'altra manera haguessin quedat al
fons d'un calaix dels erudits o d'alguna institució dedicada a la preservació
tipus biblioteca, arxiu o museu, i que de vegades no presten prou atenció a fer
arribar els continguts a la població en general.
*Nota: Les dades
estadístiques son amb data del 12 de setembre de 2016, 50 mesos (4 anys i 2
mesos) després d'haver obert el bloc.
Ens ajudeu? L’any passat un torellonenc ens va fer arribar una vella cinta VHS amb programes de TV3, dels anys 80 !!!
Aquesta primera gravació és un "Fes Flash" de l’Oliana Molls, del 1985 !!! Hi van participar el Taller Municipal de Teatre de Torelló, la Colla Gegantera, la Cobla Bofills i veïns del poble. Tots plegats ens expliquen i recreen la llegenda de de filla del senyor de Puigbacó.
Esperem que alguns dels seus protagonistes ens expliquin l’experiència en primera persona, anèctodes i sensacions alhora de ser gravats per una incipient TV3. Una televisió que va nèixer amb vocació de servei públic, cohesió territorial, normalització lingüística i per dignificar la programació infantil i juvenil del nostre país.
El vídeo és un "Fes Flash", la secció "Pobles i llegendes" un personatge de ficció, el professor Oliana Molls, que visitava diversos pobles de Catalunya. Amb la col·laboració de nens i veïns dels pobles descobria i explicava llegendes i costums del poble visitat. Aquest Oliana era un home gran, barbut, amb ulleres, i amb una llibreteta on anava anotant tot allò que li explicaven.
Oliana Molls va ser un personatge que va protagonitzar la seva pròpia telesèrie a Televisió de Catalunya als anys 80, amb el rostre de Pep Parés. Va nèixer co un Indiana Jones a la catalana. Tenia una característica banda sonora de la careta, xiulada i adaptada de la pel·lícula d'animació Robin Hood.
Era una època en que no hi havia tanta gent que estudiés música, o amb coneixements musicals musicals, o que sapuigués tocar algun instrument, ... i en conseqüència ni hi havia tants grups musicals, ni tanta moguda musical com ara. Malgrat això hi havia vida musical, i la gent que formava part dels grups d'aquesta època aconseguien fer i mantenir una activitat, que a més del gaudi personal que els deuria aportar, incorporava també un aspecte social i cultural que no els ha estat mai reconegut. Aquestes persones que ens van fer vibrar amb la seva música es van convertir sense voler-ho i potser perquè eren pocs i quasi sempre els mateixos en els nostres "músics" i "rockers" de referència.
Avikultores Modernos
Els Avikultores Modernos, són un exemple d’això,
amb uns integrants que es van mantenir una llarga trajectòria dins l’activitat
musical, tot i que no van arribar mai a primera línia, sí que es van
convertir en uns músics de referència de tota una generació a Torelló, i comarca d'Osona.
Però, segur que som molts els que pensen que la seva música no va trobar la sort que es mereixis i sempre és un bon moment per tornar-los a escoltar o descobrir-los gràcies al llegat que ens van deixar:
"Fils de Plata" (Single, ACuario, 1984)
"120 Milibares" (LP, Pdi, 1986)
"Con el rabo entre las piernas" (LP,
Sam Records, 1989)
"Spiral" (Cd, Opticdata, 2003), maqueta
del que havia de ser el seu tercer disc, "Spiral". (1990)
Aquí recuperen
3 cançons d'una actuació en directe al pavelló de Roda de Ter a l'hivern del 1989.
Recentment, i gràcies a la col.laboració d'en Raül que ens ha fet
arribar un antic programa emés el 17 de maig del 1984, podem veure un
incipent Mercat del Trasto gravat pel Comarques de TVE Catalunya i que
van passar per la primera cadena de la Televisió Espanyola.
Programa Comarques de TVE Catalunya.
Es tractava de la 4à edició del Mercat, el maig de 1984, una festa organitzada pel grup de Gresca, des dels seus inicis al 1980. Aquell any, a més d'elements clàssics com la Taverna, la subhasta o la xocolatada, hi va haver la novetat del TrastoBus, un autobús apunt de desballestar que durant els dies anteriors al mercat es va dedicar a fer de bus urbà.
Entre els anys 1879 i 1890, l'empresari barceloní Joan Calvet i Boix es va dedicar a editar plànols comercials de diferents pobles i ciutats industrials de l'estat espanyol. Es tractava de mapes de ciutats impresos envoltats d'anuncis de les indústries locals que patrocinaven l'edició d'aquesta primera cartografia comercial. El senyor Calvet tenia una empresa de publicitat a Barcelona, i aquestes edicions de mapes ara tant habituals, van suposar tota una novetat en aquell moment. Els mapes editats ajudaven a transmetre una imatge de modernitat de les ciutats, en un moment de gran creixement i canvis socials i econòmics, fruit de la industrialització. Actualment es coneixen més d'una trentena d'aquestes edicions fetes per J. Calvet y Comp., la majoria de poblacions catalanes. Entre elles n'hi ha tres de de la comarca d'Osona: el plànol de Vic, de 1881; i els de Manlleu i Torelló, tots dos editats el 1883. En el cas de l'edició de Torelló, portava per títol Plano industrial y comercial de la villa de Sn. Feliu de Torelló, i ens ha arribat als nostres dies gràcies a una reedició feta per l'editorial Seix Barral el 1966 que es va regalar amb el Programa de la Festa Major d'aquell mateix any.
Fotografia en b/n del Plano industrial y comecial de la villa de Sn. Feliu de Torelló. Calvet i Cia., 1883. Reeditat per Seix Barral el 1966 [AMT]
Per a l'edició d'aquests plànols comercials l'empresari necessitava disposar de mapes actualitzats de les diferents poblacions, així com d'empresaris disposats a anunciar-s'hi per fer rendible el negoci. Els aixecaments topogràfics originals no els feia l'empresa Calvet, sinó que aquesta es limitaven a sol·licitar permís per copiar algun mapa preexistent, procurant, això sí, que fos el més recent possible. Un cop l'editor tenia la còpia planimètrica, només li calia fer la fotocomposició de l'edició amb la publicitat que havien venut als comerços de la població i de la rodalia. També s'hi incloïa un breu text amb una descripció geogràfica, lloant les virtuts de la vila en qüestió. En el cas de Torelló l'únic plànol de la vila que existia abans de l'edició comercial era el mapa topogràfic que el 1867havia aixecat el matemàtic i agrimensor torellonenc Joan Roca i Vilaseca (Torelló 1813- ?), a una escala de 1:200.
Plano industrial y comercial de Vich, Calvet i Cia 1881. [Institut Cartogràfic de Catalunya].
LA PUBLICITAT
Les empreses que s'anunciaven en aquestes edicions eren principalment indústries i comerços locals. En alguns dels anuncis només hi havia text, en canvi en d'altres hi havia dibuixos dels edificis de les fàbriques i dels establiments. En el cas del plànol de Torelló podem trobar-hi les principals indústries de l'època: la torneria de Joan Pujol i Fills; les filatures de can Mercadal (can Basses), Cal Feyner, o Espona, Gras i Comp. (can Tarrés); les colònies de Vilaseca i la fàbrica de fundició de coure de Lacambra; el Molí paperer de la Vídua i fills de Joan Fuster (can Blanch); així com la fonda de can Bosch i el balneari de la Fontsanta. També hi trobem un anunci del propi editor i de la seva agència publicitària de Barcelona.
En el plànol que es va editar de Vic, el 1881, hi podem trobar bastants anuncis d'empreses manlleuenques, però cap de Torelló. En canvi, en el plànol de Manlleu, editat el mateix any que el de Torelló, hi trobem un anunci corresponent a una empresa torellonenca que no s'havia anunciat al plànol local. Es Tracta de la fàbrica de teixits mecànics Comella, Bracons i Comp., amb dipòsit al carrer Nou número 40 de Vic, de la que fins al moment en desconeixíem la seva existència.
Detall de l'anunci de la fàbrica de teixits mecànics de Comella, Bracons i Comp. de Torelló, al Plano industrial y comercial de Manlleu, 1883 [carrersdemanlleu.blogspot.com]
COMELLA BRACONS I COMP. En el moment de trobar aquest anunci no sabíem de quina indústria es tractava i vam començar un procés de recerca en arxius que ens han donat bon resultat. El primer que varem mirar varen ser les matrícules industrials de l'època, que es troben en bastant malt estat de conservació i no en varem treure l'entrellat. Després, fent una altra cerca en els Acords Municipals de 1883, varem trobar una petició llegida en el ple municipal del 16 d'agost, on el vigatà de 23 anys Lluís Comella i Viñeta, que diu viure al carrer de Gesavall 37 des del novembre de l'any anterior, i posseir la fàbrica que hi ha al final del carrer a tocar del riu, la Quadra, demanava esser inscrit en el registre municipal.
Imatge de Can Teula. L'edifici de la dreta de la imatghe que fa cantonada amb el carrer Ges Avall seria el què queda de l'antiga fàbrica de la Quadra. [SMC, 2016]
Tot ens fa pensar que es tractaria del propietari de Comella Bracons i Comp. de la que fins el moment no en tenim cap altra referència. Tot i que, segurament, el dibuix de l'anunci està una mica idealitzat, creiem que es tractaria de la fàbrica de la Quadra, a can Teula, entre el carrer de Ges Avall i la Ronda de les Pollancredes. Anteriorment aquesta fàbrica havia estat de Ramon Beneseit i Rafart, documentada des de 1857 i on hi treballaven 15 homes i 8 dones aquell mateix any. Originalment els telers de la fàbrica eren moguts per un vògit de tracció animal, i a partir de 1864 s'hi va instal·lar una petita màquina de vapor de 4 cavalls. A finals de 1882 en Lluís Comella hi va instal·lar la seva fàbrica, no sabem fins quan però en les matrícules industrials de 1905 ja no apareix aquesta indústria. Als anys 30, en aquest mateix emplaçament hi havia la indústria metal·lúrgica de can Cantabrana, on durant la Guerra Civil s'hi fabricaven les carcasses de bombes i obusos.
Text: Santi Molera i Clota
Informació extreta de: Arxiu Municipal de Torelló. Carme Montaner. Mapes publicitaris de ciutats industrials: la iniciativa de Calvet i Boix (1879-1890). (Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 77, juny 2014, p. 133-150). Fortià Solà. Història de Torelló. Torelló 1946. *Volem agrair especialment la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Torelló.
En inciar-se la construcció se la colònia industrial de Borgonyà,
el 1895, la línia fèrria de Sant Joan de les Abadesses ja estava en funcionament. La connexió ferroviària s'havia inaugurat el 1879, i el traçat de la via va condicionar la futura estructura urbana de la nova colònia. Durant els primers anys de funcionament del complexe industria, no disposava de cap parador, tot el transport de mercaderies destinades a la fàbrica tèxtil, principalment carbó i cotó, era descarregat a l'estació de trens de Torelló. Des d'aquesta població veïna s'havien de transportar les càrregues en carruatges, carros o tartanes, fins al peu de la fàbrica. Els viatgers que volien arribar a la colònia, també havien de caminar a peu la distància que separava l'estació de Torelló i la colònia de Borgonyà.
Pels volts de 1910 es va construir un parador de mercaderies per poder descarregar a peu de la fàbrica de Nuevas Hilaturas del Ter, on hi podien estacionar els vagons de mercaderies per carregar o descarregar els productes. El parador disposava d'una sola via, i no es permetia la baixada de viatgers.
Fotografia de la inauguració de l'estació de Borgonyà, 1932 [Arxiu de Cinta Ferrer]
Tot i l'obertura d'aquest parador de mercaderies a Borgonyà, fins el 1933, no s'hi podien fer facturacions superiores als 100 kg.; si es sobrepassava aquest pes calia dur les mercaderies fins a l'estació de Torelló i novament acabar-les de transportar a la fàbrica a partir d'altres mitjans de transport. Tenim constància que des de l'empresa de filats sovint es sol·licitava poder fer càrregues superiors al pes que hi havia establert legalment. Les feines de càrrega i descarrega dels vagons de mercaderies les feien habitualment els mateixos obrers de la fàbrica.
Horaris de trens del 1933 (La veu del Ter)
El 1931 es va començar a plantejar seriosament la necessitat de que el parador de Borgonyà pogués oferir servei de passatgers. L'empresa tèxtil va elaborar un pressupost amb els costos d'adequació de l'estació, i l'estudi del nombre de passatgers que se'n podrien beneficiar. Aquesta sol·licitud, conjuntament amb amb un document de suport de l'Ajuntament de Sant Vicenç, van ser enviats a la Companyia del Nord perquè es podés tirar endavant el projecte.
Descarrilament d'un tren al baixador de Borgonyà, 1971 [Foto: Borgonyamemory]
L'empresa de trens Caminos de Hierro del Norte de España, tradicionalment coneguda com a Ferrocarrils del Nord, va enviar uns inspectores fins a la colònia per revisar la proposta, a la que finalment hi donaren el vist-i-plau. El mes de novembre del mateix any es varen iniciar les obres i el 22 de juliol de 1932 s'inaugurava el baixador, finançat per l'empresa tèxtil. Fins aleshores el parador havia portat el nom de l'empresa tèxtil, Nuevas Hilaturas del Ter, però aprofitant la transformació de l'estació en baixador, se li va posar el nom de la colònia, Borgonyà.
Actualment l'estació de Borgonyà continua en funcionament si bé sovint s'ha especulat amb el seu tancament. Hi tenen parada nou trens diàriament, un més que el 1933. Text: Santi Molera Extret de: MOLERA i CLOTA, Santi (2004): Apunts d'història del ferrocarril a Torelló en motiu del 125è aniversari de la seva arribada (1879-2004). Programa de Festa Major de Torelló, 2004. pp. 12-41. Torelló.
PESQUING es va gravar el 2002, juntament amb EVERESTING i
ESPELEOLOGING, totes tres produccions pensades per al Festival internacional de
Cinema de Muntanya de Torelló.
Totes tres segueixen l’estela del primer curtmetratge, INGING, del 1997. Mingu i Tristram (Xevi Capdevila i Gerard López) es proposen
assolir un objectiu esportiu de gran nivell, en aquest cas, pescar un bon peix
al riu Ges. Tot plegat, una seqüència de gags muts i en càmera ràpida.
PESQUING es va produir conjuntament entre DifusionsFantasmes i Moviola Produccions. Es va enregistrar al Castell de Montesquiu,
Torelló i Sant Pere de Torelló (al riu Ges, a l’alçada del Pont de Targarona).
Per cert, si us hi fixeu, hi trobareu un “cameo” del director del Festival de
Cinema de Muntanya, Joan Salarich...
Continuem recuperant més gravacions de TVT (Televisió de Torelló), aquesta vegada hem tret la pols a una vella cinta VHS de l'arxiu Xicoy & Faro, i ens ha aparegut aquesta filmació del grup de rock de Torelló Groom, cantant la cançó "Carol". Possiblement és un dels primers vídeos musicals del nostre país, que es va gravar a principis del 1984 a la desapareguda i recordada discoteca La Coope.
Fotograma de l'actuació per a TVT.
Groom es va formar el 1979 quan l'Ernest Barniol, en Tino Peralbo i en Marcel Carrera "Xena". Primer tocaven la guitarra espanyola, però no en tenien prou i van decidir "electrificar-se", i com van poder es van llençar a fer temes propis amb guitarra, baix i bateria... aconseguint un so molt contundent!
De seguida van començar a fer actuacions, sobretot a Osona i també al Bages. Poc temps després els membres de la banda van passar a formar part dels Avikultores Modernos, amb qui van gravar dos discos amb força èxit local, reconeixement comarcal i malauradament poca repercussió nacional.
"Carol" Groom (TVT) 1984
Al
mateix temps que formaven part dels Avikultores, els diferents membres de Groom
van participar en d'altres experiències musicals. En Xena (baix) va anar a
tocar amb Aurelio y los Vagabundos, en Tino (bateria) amb els Brighton 64, i
l'Ernest (guitarra) també va fer un parell de temporades amb Los Negativos.
Conjuntament també van formar part en diferents projectes: Steve and the
Hooligans, Este o Este.... i algun altre.
A finals del 1991 van decidir aprofitar l'experiència que havien adquirit, per recuperar el grup original i gravar el seu únic disc..."EN BUSCA DE COLOR Y MOVIMIENTO".
"El Cargol" un dels temes clàssics dels Groom, mai gravat en disc. (1991)
La primera emissió de Televisió de Torelló (TVT) va sortir en antena el diumenge 4 de març de 1984, coincidit amb la 7ena edició del Carnaval de Torelló. Es va preparar una treballada graella de més de 3 hores de durada, i avui recuperem una part d'aquell primer programa, la que es va dedicar al carnaval torellonenc, i que ja s'anomenava de Terra Endins.
Carta d'ajust de TVT.
Presentadors i alguns convidats a la primera emissió.
Dins d'aquell primer programa es va poder veure un resum dels carnavals dels anys 1982 i 1983, i una entrevista a gran part dels organitzadors i fundadors del primer Carnaval torellonenc recuperat després de la dictadura. Resulta impressionant la moguda torellonenca, que per aquells temps organitzaven un grup de gent que es feien dir Equip de
Gresca. La presentadora Berta Faro parla amb uns joves Pere Balmes, Joaquim
Sala, Carles Mercader, Josep Bardolet, Carme Cañada i Josep Maria Homs.
Primera emissió de TVT (Televisió de Torelló)
Saps l'origen del logotip del carnaval? Doncs aquesta és una de les qüestions que s'expliquen en el primer programa de TVT. En l'emissió que hem recuperat podem veure un petit reportatge
sobre la construcció de la carrossa de la organització, així com una entranyable entrevista a
Miquel Serra i Montse Arqués, guanyadors durant 3 anys (80, 81 i 82) a millor
carrossa. També s’hi explica el disseny i les col·laboracions del 3er llibret,
dissenyat per l’Oriol Parés i Rafà, amb l'extraordinària salutació a càrrec de l’escriptor
Pere Calders.
Entrevista als components de l'Equip de Gresca. [Setmanari Torelló]
Durant el programa es fa referència al concurs fotogràfic en motiu del
carnaval, que es va exposar al desaparegut local de la Promotora. També apareixen imatges del primer concurs d’aparadors, el veredicte del qual es va fer tot
aprofitant el ball de mascares i el concurs de disfresses que es va fer la sala
del Club Infantil, el divendres 2 de març, al mateix lloc on l’endemà actuarien
el llegendaris Los Burros. Els premis al millor parador van ser: tercer
premi per la Rellotgeria Codina, el segon per la desapareguda bombonera Can Candi i
el primer, la també desapareguda botiga de Tot Esport, que estava ubicada al
baixos de la Lliça.
Programa Carnaval 1984 (Foto JM Callén)
A la segona part del programa s’hi pot veure tota la desfilada de comparses i carrosses d'aquell mateix 1984, que va ser presentat pel periodista Martí Castells i el guionista Lluís
Camprodon.
Desfilada de comparses i carrosses 84.
L’equip que va fer possible aquesta primera emissió de TVT:
Presentadors
Dolors Sala
Lluís Camprodon
Roser Rifà
Raquel Carrera
Guió
Martí Castells
Berta Faro
Filmació
Jordi Tanyà
Josep Carrera
Jaume Ros
Rètols
Celia Arcarons
So
Jordi Terricabres
Joan Colomer
Cap de producció
Eduard Xicoy
Text El Cosidor Digital Imatges TVT (Arxiu Eduard Xicoy i Berta Faro)
