Entrada publicada al bloc colrocaprevera.blogspot.com i escrita per l'antic director de l'Escola Rocaprevera en Ramon Gabarrós.
Una jornada per a mi gens memorable: estic al costat del Sr. Albert Arbós i Sra. durant el sopar del Premio Literario Cuatro de Febrero, any 1967, als locals de la Cooperativa La Moral. Un parell de mesos abans havia sabut que per ser capellà mestre del Col·legi em corresponia ser membre del jurat d'aquell Premio. No tenia ni temps per negar-m'hi d'una manera mínimament elegant i per companyerisme amb el Sr. Arbós ho vaig acceptar. En col·laboració dies abans ens vam llegir les obres presentades i ben d'acord vam decidir el nostre vot, el Sr. Arbós era realment un entès en escrits literaris, jo ho era ben poc però confiava en ell.
Una jornada per a mi gens memorable: estic al costat del Sr. Albert Arbós i Sra. durant el sopar del Premio Literario Cuatro de Febrero, any 1967, als locals de la Cooperativa La Moral. Un parell de mesos abans havia sabut que per ser capellà mestre del Col·legi em corresponia ser membre del jurat d'aquell Premio. No tenia ni temps per negar-m'hi d'una manera mínimament elegant i per companyerisme amb el Sr. Arbós ho vaig acceptar. En col·laboració dies abans ens vam llegir les obres presentades i ben d'acord vam decidir el nostre vot, el Sr. Arbós era realment un entès en escrits literaris, jo ho era ben poc però confiava en ell.
 |
| Ramon Gabarrós amb el Sr. Albert Arbós i Sra. |
Jo l'any següent ja no vaig tenir el problema de decidir si continuava o
no com a membre d'aquell jurat, ja no m'hi van convidar, i amb molta
raó: al final d'aquell sopar tothom es va posar dret per cantar
solemnement el Cara al Sol, la majoria fent amb el braç dret el signe
feixista, però es veu que aquest ja no era ben obligatori del tot; jo,
només jo en tota la sala, vaig continuar assegut i amb la boca molt ben
tancada fins que va amainar el temporal. Lògicament allò era
imperdonable i ja no em van molestar més per aquelles falòrnies de tan
mal gust. El Sr. Arbós es fonia de ràbia però estava acostumat a
aguantar-se i va haver de
fer veure que cantava i crec que encara va haver de cantar alguns anys
més...
Es tracta de fer memòria d'un període concret dels 125 anys que
ara celebrem: de l'època en que jo hi vaig ser (1966-1979) i us convido a
parlar-ne. Una rememoració social, més enllà de l'àmbit purament local.
Autor: Ramon Gabarrós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada