dissabte, 12 d’octubre del 2013

Un camisa vieja a Torelló, Albert Galicia.

A l'entrevista que us presentem, coneixerem a l'Albert Galicia i Orcajo (1918-2014). Ens explicarà les seves vivències, la seva manera d'entendre la vida i la política. La seva ideologia falangista pot generar-nos rebuig, però, aquí no la volem jutjar, sinó escoltar-lo i entendre com algú pot arribar a aquests paràmetres ideològics aparentment tan allunyats dels nostres. Tot i no estar gens d'acord amb algunes de les afirmacions que el msenyor Galicia fa en la gravació, ens sembla interessant compartir les seves vivències i escoltar a l'ALTRE. Especialment interessants són les seves experiències a la fàbrica de Calella (amb l'anarquista Germinal Esgleas), el seu pas per les presons republicanes, les contradiccions per parlar en català dins de l'estructura de l'estat franquista, la reivindicació que fa dels camisas viejas (falangistes antics) enfront del arribistes del movimiento (els que es fan falangistes després de la guerra), o la descripció d'algú que arriba a Torelló el 1947 sense conèixer res prèviament, així com la seva visió del movimiento local.

Bandera de la Falange Española.

Fill d'un carrabiner andalús, Albert Galicia i Orcajo va néixer al País Basc el 1918. Als 10 anys es va traslladar a Calella de la Costa (Maresme), on va viure durant un temps. Als anys trenta es va fer falangista, seguidor de José Antonio Primo de Rivera. Durant la guerra civil va ser arrestat per la policia de la república i va passar bona part del conflicte bèl·lic a presons i camps de treball. Després es va fer voluntari a una Bandera de la Falange en els darrers mesos de la guerra. Finalment, el 1947 va venir a Torelló per treballar en una sucursal bancària, on es va quedar fins avui.



L'entrevista es va realitzar a casa del Sr. Galicia, a Torelló a la primavera del 2003.






El pas dels anys no ha acabat de resoldre molts dels interrogants que encara existeixen sobre el falangisme a Espanya i Catalunya.  "Entre el jou i l'espasa", és un documental que Televisió de Catalunya va estrenar el 2007, on hi surt entrevistat l'Albert Galícia. Dirigit per Dolors Genovès i produït per un dels impulsors d'aquest bloc, en Jordi Campàs.
El documental se centra en la tenalla a què van sotmetre la República els partits d'extrema dreta i els generals colpistes fins que la van vèncer per la força de les armes. És un repàs de la història del feixisme a Catalunya i a Espanya entre els anys 1922 i 1942. Una aproximació a la Falange teòrica amb figures com Rafael Sánchez Mazas i les cròniques d'exaltació mussoliniana des de Roma per al diari "ABC"; la creació del primer partit feixista espanyol, les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), i l'eclosió de la figura de José Antonio Primo de Rivera i la seva evolució des del monarquisme conservador al feixisme totalitari i catòlic.


"Entre el jou i l'espasa" Televisió de Catalunya 2007

5 comentaris:

  1. M'agrada sentir la veu de l'ALTRE, tingui el color que tingui.

    ResponElimina
  2. Bona entrevista. Podem compartir-ho o no, però és un impagable document gràfic. Sincerament té molt de valor que algú d'aquesta ideologia sigui capç de parlar-ne tan obertament i en català. Ens agradi o no l'Altre també existeix i també forma part de la nostra història. Som on som i som qui som també "gràcies" a ells. Tant de bo a les espanyes també practiquessin aquest sa exercici de memòria.

    Apa, molt bona feina.

    Salut.

    ResponElimina
  3. Albert, gràcies pel teu comentari. Els que, com tu, ens agrada l'arqueologia de vivències personals hem d'estar obert a TOTS els pensaments.

    ResponElimina
  4. Volem més ALTRES, en teniu més?

    ResponElimina
  5. Tinc problemes per posar comentaris, he fracassat ja dues vegades. Ho torno a probar. Deia que comparteixo molt el criteri de posar al blog aquesta entrevista i de donar la veu a l'ALTRE, però que penso que hauríem d'anar més enllà: no quedar-nos en comentaris genèrics de si ens agrada i ho trobem bé o no i entrar directament a plantejar-nos qüestions concretes que ens hagin interessat d'aquella entrevista, escrit, etc., desenrotllant-les, valorant-les positivament o negativa amb arguments propis, entrar directament en debat, fer exercicis seriosos de pensar...

    ResponElimina