Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arxiu d'imatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arxiu d'imatges. Mostrar tots els missatges

dissabte, 24 de setembre del 2016

"Fes Flash" de l’Oliana Molls, 1985 (TV3)


Ens ajudeu? L’any passat un torellonenc ens va fer arribar una vella cinta VHS amb programes de TV3, dels anys 80 !!!
Aquesta primera gravació és un "Fes Flash" de l’Oliana Molls, del 1985 !!! 
Hi van participar el Taller Municipal de Teatre de Torelló, la Colla Gegantera, la Cobla Bofills i veïns del poble. Tots plegats ens expliquen i recreen la llegenda de de filla del senyor de Puigbacó.


Esperem que alguns dels seus protagonistes ens expliquin l’experiència en primera persona, anèctodes i sensacions alhora de ser gravats per una incipient TV3. Una televisió que va nèixer amb vocació de servei públic, cohesió territorial, normalització lingüística i per dignificar la programació infantil i juvenil del nostre país.

El vídeo és un "Fes Flash", la secció "Pobles i llegendes" un personatge de ficció, el professor Oliana Molls, que visitava diversos pobles de Catalunya. Amb la col·laboració de nens i veïns dels pobles descobria i explicava llegendes i costums del poble visitat. Aquest Oliana era un home gran, barbut, amb ulleres, i amb una llibreteta on anava anotant tot allò que li explicaven.

Oliana Molls va ser un personatge que va protagonitzar la seva pròpia telesèrie a Televisió de Catalunya als anys 80, amb el rostre de Pep Parés. Va nèixer co un Indiana Jones a la catalana. Tenia una característica banda sonora de la careta, xiulada i adaptada de la pel·lícula d'animació Robin Hood.

El Cosidor Digital  

diumenge, 26 de juny del 2016

Avikultores Modernos en directe (1989)

Era una època en que no hi havia tanta gent que estudiés música, o amb coneixements musicals musicals, o que sapuigués tocar algun instrument, ... i en conseqüència ni hi havia tants grups musicals, ni tanta moguda musical com ara. Malgrat això hi havia vida musical, i la gent que formava part dels grups d'aquesta època aconseguien fer i mantenir una activitat, que a més del gaudi personal que els deuria aportar, incorporava també un aspecte social i cultural que no els ha estat mai reconegut. Aquestes persones que ens van fer vibrar amb la seva música es van convertir sense voler-ho i potser perquè eren pocs i quasi sempre els mateixos en els nostres "músics" i "rockers" de referència.

Avikultores Modernos
Els Avikultores Modernos, són un exemple d’això, amb uns integrants que es van mantenir una llarga trajectòria dins l’activitat musical, tot i que no van arribar mai a primera línia, sí que es van convertir en uns músics de referència de tota una generació a Torelló, i comarca d'Osona.
Avikultores Modernos, Imatge promocional del disc "120 Milibares" (LP, Pdi, 1986)
Però, segur que som molts els que pensen que la seva música no va trobar la sort que es mereixis i sempre és un bon moment per tornar-los a escoltar o descobrir-los gràcies al llegat que ens van deixar: 


  • "Fils de Plata" (Single, ACuario, 1984)
  • "120 Milibares" (LP, Pdi, 1986)
  • "Con el rabo entre las piernas" (LP, Sam Records, 1989)
  •  "Spiral" (Cd, Opticdata, 2003), maqueta del que havia de ser el seu tercer disc, "Spiral". (1990)

Aquí recuperen 3 cançons d'una actuació en directe al pavelló de Roda de Ter a l'hivern del 1989.
 




Avikultores Modernos van ser:
     Joan Serrarols (veu)
     Tomàs Busoms (guitarra)
     Ernest Barniol (guitarra)
     Marcel Carrera-Xena (baix)
     Tino Peralbo (batería) 
 Pere Galobardes, col·laboració habitual (teclats)


Autor: Obidi Lli, un aficionat de l'època.

dissabte, 11 de juny del 2016

Mercat del Trasto 1984


Recentment, i gràcies a la col.laboració d'en Raül que ens ha fet arribar un antic programa emés el 17 de maig del 1984, podem veure un incipent Mercat del Trasto gravat pel Comarques de TVE Catalunya i que van passar per la primera cadena de la Televisió Espanyola.

Programa Comarques de TVE Catalunya.
Es tractava de la 4à edició del Mercat, el maig de 1984, una festa organitzada pel grup de Gresca, des dels seus inicis al 1980. Aquell any, a més d'elements clàssics com la Taverna, la subhasta o la xocolatada, hi va haver la novetat del TrastoBus, un autobús apunt de desballestar que durant els dies anteriors al mercat es va dedicar a fer de bus urbà.



Enllaç a la web de TVE http://rtve.es/v/2978971

dijous, 11 de febrer del 2016

Groom! (1984)

Continuem recuperant més gravacions de TVT (Televisió de Torelló), aquesta vegada hem tret la pols a una vella cinta VHS de l'arxiu Xicoy & Faro, i ens ha aparegut aquesta filmació del grup de rock de Torelló Groom, cantant la cançó "Carol". Possiblement és un dels primers vídeos musicals del nostre país, que es va gravar a principis del 1984 a la desapareguda i recordada discoteca La Coope. 
Fotograma de l'actuació per a TVT.
Groom es va formar el 1979 quan l'Ernest Barniol, en Tino Peralbo i en Marcel Carrera "Xena". Primer tocaven la guitarra espanyola, però no en tenien prou i van decidir "electrificar-se", i com van poder es van llençar a fer temes propis amb guitarra, baix i bateria... aconseguint un so molt contundent!


De seguida van començar a fer actuacions, sobretot a Osona i també al Bages. Poc temps després els membres de la banda van passar a formar part dels Avikultores Modernos, amb qui van gravar dos discos amb força èxit local, reconeixement comarcal i malauradament poca repercussió nacional.



"Carol" Groom (TVT) 1984

Al mateix temps que formaven part dels Avikultores, els diferents membres de Groom van participar en d'altres experiències musicals. En Xena (baix) va anar a tocar amb Aurelio y los Vagabundos, en Tino (bateria) amb els Brighton 64, i l'Ernest (guitarra) també va fer un parell de temporades amb Los Negativos. Conjuntament també van formar part en diferents projectes: Steve and the Hooligans, Este o Este.... i algun altre.

A finals del 1991 van decidir aprofitar l'experiència que havien adquirit, per recuperar el grup original i gravar el seu únic disc..."EN BUSCA DE COLOR Y MOVIMIENTO".

"El Cargol" un dels temes clàssics dels Groom, mai gravat en disc. (1991)

Portada del disc.

Escolta el disc: https://www.youtube.com/watch?v=7_cWnXrE5Jg

Text. El Cosidor Digital i Joan Vilar

divendres, 29 de gener del 2016

Carnaval 1984. TVT (Televisió de Torelló)

La primera emissió de Televisió de Torelló (TVT) va sortir en antena el diumenge 4 de març de 1984, coincidit amb la 7ena edició del Carnaval de Torelló. Es va preparar una treballada graella de més de 3 hores de durada, i avui recuperem una part d'aquell primer programa, la que es va dedicar al carnaval torellonenc, i que ja s'anomenava de Terra Endins.

Carta d'ajust de TVT.
Presentadors i alguns convidats a la primera emissió.
Dins d'aquell primer programa es va poder veure un resum dels carnavals dels anys 1982 i 1983, i una entrevista a gran part dels organitzadors i fundadors del primer Carnaval torellonenc recuperat després de la dictadura. Resulta impressionant la moguda torellonenca, que per aquells temps organitzaven un grup de gent que es feien dir Equip de Gresca. La presentadora Berta Faro parla amb uns joves Pere Balmes, Joaquim Sala, Carles Mercader, Josep Bardolet, Carme Cañada i Josep Maria Homs.

Primera emissió de TVT (Televisió de Torelló)

Saps l'origen del logotip del carnaval? Doncs aquesta és una de les qüestions que s'expliquen en el primer programa de TVT. En l'emissió que hem recuperat podem veure un petit reportatge sobre la construcció de  la carrossa de la organització, així com una entranyable entrevista a Miquel Serra i Montse Arqués, guanyadors durant 3 anys (80, 81 i 82) a millor carrossa. També s’hi explica el disseny i les col·laboracions del 3er llibret, dissenyat per l’Oriol Parés i Rafà, amb l'extraordinària salutació a càrrec de l’escriptor Pere Calders.


Entrevista als components de l'Equip de Gresca.
[Setmanari Torelló]
Durant el programa es fa referència al concurs fotogràfic en motiu del carnaval, que es va exposar al desaparegut local de la Promotora. També apareixen imatges del primer concurs d’aparadors, el veredicte del qual es va fer tot aprofitant el ball de mascares i el concurs de disfresses que es va fer la sala del Club Infantil, el divendres 2 de març, al mateix lloc on l’endemà actuarien el llegendaris Los Burros. Els premis al millor parador van ser: tercer premi per la Rellotgeria Codina, el segon per la desapareguda bombonera Can Candi i el primer, la també desapareguda botiga de Tot Esport, que estava ubicada al baixos de la Lliça.


Programa Carnaval 1984 (Foto JM Callén)
A la segona part del programa s’hi pot veure tota la desfilada de comparses i carrosses d'aquell mateix 1984, que va ser presentat pel periodista Martí Castells i el guionista Lluís Camprodon.

Desfilada de comparses i carrosses 84.

L’equip que va fer possible aquesta primera emissió de TVT:

Presentadors
Dolors Sala
Lluís Camprodon
Roser Rifà
Raquel Carrera

Guió
Martí Castells
Berta Faro

Filmació
Jordi Tanyà
Josep Carrera
Jaume Ros

Rètols
Celia Arcarons

So
Jordi Terricabres
Joan Colomer

Cap de producció
Eduard Xicoy

Text
El Cosidor Digital
Imatges
TVT (Arxiu Eduard Xicoy i Berta Faro)


dissabte, 16 de gener del 2016

Tangana al camp de futbol (1990)

El 3 de juny del 1990, es disputava la darrera jornada de la temporada de futbol de la Segona Regional, el C.F. Torelló i la U.E. Centelles es jugaven l'ascens directa de categoria per pujar a Primera Regional. El Torelló havia de guanyar el partit per ascendir directament, els de Centelles en tenien prou amb l'empat.

Al camp municipal d'esports de Torelló s'hi van aplegar unes 2.500 persones per seguir intensament el matx de màxima rivalitat comarcal. Els dos equips s'ho jugaven tot a cara o creu, i el partit va ser dur, tens i una mica més... Al minut 22 de la segona part ja s'havien ensenyat 15 targetes grogues i s'havia expulsat a sis jugadors, tres de cada equip.

Aquí teniu el vídeo de com va anar:



Hi ha grans discrepàncies sobre l'origen dels fets; la crònica del Setmanari Torelló atribueix l'inici dels aldarulls als seguidors del Centelles i segons el Mundo Deportivo, van ser els de Torelló que van començar la tangana.

Si ho vas viure en directe, ens agradaria molt compartir la teva versió dels fets.


L'àrbitre va decidir suspendre el partit, que es va jugar el següent diumenge a porta tancada. El Centelles va empatar a l'últim minut i aconseguí l'ascens a primera regional. 



Marc Peiron 
El problema de fons és el monstre que s'ha creat entorn del futbol. En tots nivells. Un esport en què part de l'afició s'ha cregut tant el tema de defensar els colors de la samarreta fins al punt en què es començar a insultar per insultar, a agredir per agredir... o arribar a extrems d'organitzar baralles d'ultres on la sang arriba textualment al riu, i on el que menys els importa és el futbol. Que lluny estem d'altres esports on el respecte entre aficions és pràcticament sagrat.

Vas a camps petits de divisions inferiors i et fas creus de la mà d'insults gratuïts que sectors de públic propicia al pobre àrbitre que intenta fer la seva feina. Gent que és allà només per molestar. I al futbol base, on aquest esport encara no està corromput pels diners, on jugadors i àrbitres no cobren una pasta, és on més mal fa veure i sentir a explicar el que de vegades han d'aguantar.
http://www.weloba.cat/article/el-monstre-que-sha-creat-entorn-del-futbol



Article de Jordi Sunyer pel diari ARA del 29 de maig del 2016. Fa referència a la tangana del 1990 i la compara amb uns fets actuals.


 Diari ARA JORDI SUNYER http://www.ara.cat/esports/Primavera-bruta_0_1586241395.html
Text i vídeos:

El Cosidor Digital

dissabte, 10 d’octubre del 2015

Ona Juvenil, taller de ràdio

L'actual emissora de ràdio municipal Ràdio Ona, va nàixer a principi dels anys 80 com a una activitat dins de l'Escola d'Estiu de la Vall del Ges, que posteriorment es convertiria en un Taller de ràdio que posteriorment va convertir en un Taller de ràdio per a totes les escoles de la vila.



Uns joves locutors de Radio Ona Juvenil 1981. Edu castells i Lluís Sabatés
A l'any 1981, el programa "Quitxalla" de TVE a Catalunya es va emetre un reportatge sobre aquesta experiència que ara podem veure a:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/quitxalla-escola-vall-del-ges-robert-saladrigas/3305523

(Del minut 19'58'' fins el 26'58'')

*Agraïm a l'AMPA de l'Escola Vall del Ges, la informació facilitada per a l'elaboració d'aquest post.

dimecres, 7 d’octubre del 2015

El riu Ges a TVT

Al 1984 es va crear la Televisió de Torelló (TVT), i els seus promotors van ser l'Alfons Ricard, l'Eduard Xicoy, Josep Carrera i la Berta Faro, entre d'altres. Les emissions es feien des de l'edifici del Centre a la plaça Nova, i s'emetia durant els caps de setmana.

Un dels molts reportatges que van elaborar i que van ser emessos per TVT va ser aquest sobre el riu Ges que ara, gràcies al seu autor, recuperem i podem veure aquí. Aprofitant que aviat es celebrarà el 75è aniversari de la inundació del riu Ges a Torelló, hem cregut convenient mostrar-lo.

"El riu Ges", direcció Alfons Ricardi Josep Carrera, TVT 1984.



El document ens fa un recorregut pels paissatges del riu Ges des del seu naixement a la Serra de Santa Magdalena (Ripollès), atravessant la Serra de Bellmunt per Forat Micó, fins a la seva desembocadura al riu Ter, havent passat la vila de Torelló.


Promocional del 75è aniversari de l'aiguat.

dimarts, 8 de setembre del 2015

Les baumes del Teixidor

Les baumes del Teixidor, a Santa Maria de Besora, ens serveixen per sumar les investigacions sobre el terreny de l’historiador local en Ramon Vinyeta a l’any 1948, el bloc de l'Antoni Prat i les imatges del realitzador de vídeo en Gregori Campàs, generant una sinergia entre vells historiadors, blocaires i realitzadors de vídeo.

A l'interessant notícia periodística publicada per Ramon Vinyeta en el seu moment, i al seu redescobriment en el bloc de l'Antoni Prat, des del Cosidor Digital ens hi sumem recuperant la gravació que van fer en Gregori Campàs i la M Teresa Reig, el 27 de febrer de 1988. Aquestes imatges mostren dos dels últims habitants d'aquest lloc singular, en Salvador Dot Subirana (1929-2014) i en Pius Dot Subirana (1931). Els germans Dot ens ho expliquen in situ, amb gran passió, sinceritat i sense la recança d'un passat farcit de penúries.



Mapa de la zona extret de: www.nohihaquienspari.com




El pas del temps, l'ús de l'espai com a estable d'animals i l'incivisme d'alguns visitants estan modificant definitivanent aquest bonic espai natural de la Serra de Milany. Sí no s'hi posa remei, en breu, desapareixeran els vestigis d'una forma de vida que va perdurar durant segles... Per reflexionar-hi.


TROGLODITAS EN SIERRA DE MILANY 
Entrada del bloc santuaribellmunt.blogspot.com de l'Antoni Prat.

A vegades no saps el perquè, però les casualitats fan que s'ajuntin informacions i documentacions que trobes i reps per conductes diferents. Això és el que m'ha passat en aquesta ocasió. I m'explico:

- Un dia, buscant per la pàgina web de l'arxiu municipal de Torelló, vaig trobar que els constava un arxiu fotogràfic del Ramon Vinyeta. Em vaig posar en contacte amb l'arxivera municipal, la Gemma Carretero, que molt amablement em va donar totes les facilitats per veure'l. Es tracta d'una colla d'àlbums fotogràfics -crec recordar que entre 12 i 14- que el mateix Ramon Vinyeta va preparar i regalar a l'Ajuntament de Torelló. El seu contingut és un aiguabarreig de fotografies sobre aconteixements, esdeveniments, racons... de Torelló i els seus voltants. Molta diversitat temàtica. De fet, tal com era el Ramon. Davant de qualsevol fet diferenciat que passava al poble i rodalies, el trobaves a n'ell amb la seva inseparable màquina de fotografiar a punt.

El conjunt de documents fotogràfics és d'una qualitat i diversitat extraordinària.

I vaig demanar a la Gemma la còpia d'una selecció concreta d'aquestes fotografies tot pensant que em podrien ser d'utilitat per temes relacionats amb el bloc. Després dels tràmits oficials corresponents, les vaig poder tenir degudament escanejades.

- Un altre dia, em vaig assabentar que l'any 1950 s'havia publicat un interessant relat del Ramon Vinyeta relacionat amb els darrers habitants de la bauma del Teixidor, a prop de Santa Maria de Besora. Concretament en el Butlletí de la Secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, en la seva edició nº 11 del setembre de 1950.
Em vaig posar en contacte amb aquesta important institució relacionada amb el món excursionista i molt amablement em van facilitar aquest article, degudament escanejat.


I la sorpresa va ser que quan el vaig llegir, instantàniament vaig lligar el relat que tenia als dits amb unes fotografies de les que havia seleccionat a l'arxiu de Torelló. Tenia les fotografies que el Ramón Vinyeta va fer el dia 27 de juny de l'any 1949 en la seva visita a la bauma del Teixidor que va servir per fer el relat publicat. 



Aquest és el relat:



TROGLODITAS EN LA SIERRA DE MILANY

Un curioso estudio de Geografía Humana


En el corazón de la Sierra de Milany, en uno de sus lugares más abruptos y poco frecuentados, existe una familia de payeses que habitan en una cueva o "bauma" en las mismas condiciones, en algunos aspectos, que reinaban en los tiempos del hombre primitivo.
En el transcurso de nuestras correrías por la Sierra de Milany, repleta de atractivos de toda especie, nos entretenía, preferentemente, disfrutar de los dilatados panoramas que desde sus cimas se contemplan, gozando de la belleza de sus paisajes, ora armoniosos y placenteros, ora salvajes de tétrica estructura. Las ruinas del castillo, derrumbándose cada vez más, el característico peñasco de Llaers, la grandiosa haya de las Tombes, las cascadas de Tavérnolas y las espesuras que rodean el Barretó, eran los objetivos preferidos. Nunca, sin embargo, a pesar de conocer su existencia, habíamos visitado las "baumes" habitadas existentes entre el Teixidor y la masía de Milany. Y he aquí que, recientemente, concretamente el día 27 del pasado junio, tuvimos la oportunidad de visitar detenidamente la única de las "baumes" habitadas hoy en día. Fruto de aquella visita, son las impresiones que ofrecemos al lector.
Toda la vertiente meridional de la Sierra de Milany, está cruzada por unas fajas de acantilados que, en dirección sensiblemente horizontal y formando escalonamientos en algunos lugares de considerable elevación, se extienden algunos kilómetros, adaptándose a las sinuosidades del terreno y obligando a los caminos a seguir un difícil trazado para salvar algunos puntos, de otro modo inaccesibles.

En muchos lugares de estas fajas de acantilados, se han formado cavidades naturales y "baumes" de gran tamaño, que, orientadas hacia el mediodía y teniendo en su proximidad tierras fácilmente cultivables y grandes espacios ricos en pastos, eran ya en tiempos prehistóricos lugares habitados, escogidos por sus inmejorables condiciones de defensa, tanto de las condiciones atmosféricas como de los animales feroces, muy abundantes en aquella época primitiva. Estas cuevas naturales habitadas, han resistido el paso de los siglos y aun hoy en día son utilizadas, a pesar de que en la misma comarca y no muy lejanas de su emplazamiento existen masías que después de abandonadas se van transformando lentamente en montones de ruinas.

Perspectiva general de la balma dels Teixidors, habitada fins l'any 1952 per una família pagesa. Ramon Reig Crespi al bell mig. Foto de Ramon Vinyeta.
Hablaremos pues, concretamente, de la "Bauma del Burbau o del Teixidor" (término de Llaers) la única habitada y la más accesible del grupo de cuatro que allí existen. Las tres restantes "La Baumassa", "La Baumeta" y "Els Fleus" han sido abandonadas recientemente. Más cercanas, en las proximidades de Besora, se abren las "baumes" llamadas "dels Ferrers", más conocidas y visitadas por su proximidad y haber sido teatro de hallazgos prehistóricos, en el curso de unas excavaciones allí efectuadas. Estas "baumes" fueron abandonadas anteriormente a las otras que hemos referido.
La "Bauma del Burbau" está situada a 995 mts. de altitud, formada por grandes bloques de piedra, por encima de los cuales transcurre una torrentera que nace entre el Castillo de Milany y la Ermita de la Calm. Cuando el torrente baja crecido forma un cortinaje de agua por delante de las edificaciones de la "bauma", creando un espectáculo de singular belleza. En invierno, cuando la temperatura baja algunos grados bajo cero, el agua al caer forma columnas de estalactitas y estalagmitas aumentando la maravilla del espectáculo.
La cavidad o "bauma", tiene una extensión de unos 80 metros, con una profundidad variable de 3 a 20 y una altura de 15 metros en la parte exterior, que va reduciéndose a medida que se acerca a las extremidades. La parte habitada, se halla en el extremo oeste, más resguardado y en la parte opuesta se hallan los apriscos para el ganado lanar, que son de considerable capacidad. En la parte central hay otros cercados para cerdos y vacas y un amplio espacio escalonado para guardar la hierba, la paja, la carreta y otros utensilios de labranza. La habitación humana, está formada por siete departamentos, tres de los cuales tienen ventilación al exterior. Los muros son de piedra y cal, con un espesor de 40 cms. Naturalmente, el pavimento y el techo son de roca viva, con una distancia entre ellos que oscila de 1'80 a 3 mts. lo que permite moverse con comodidad.
Croquis de la vivenda principal. Dibuix de Ramon Vinyeta.
 Contemplada desde cierta distancia, la "bauma" adopta la forma de un gran escenario natural. Aunque de momento, la vivienda humana da la impresión de ser muy reducida, se ha de tener presente que a ambos lados tiene amplios espacios disponibles, completamente a cobijo de lluvia o viento y que, por lo tanto, tiene equivalente utilidad a otras edificaciones de una "masía" corriente. El gráfico y el grabado adjunto, nos ahorrarán una más larga explicación sobre la estructura y distribución de esta curiosa vivienda.

En Moisès Barniol, en Ramon Vilamala i en Ramon Reig Crespi, en amical col·loqui amb els pagesos que fins l'any 1952 habitaven la balma dels Teixidors. Foto de Ramon Vinyeta.
La familia que la habita, está constituida por un matrimonio y dos hijos, un muchacho y su hermana. Esta tiene perturbabas las facultades mentales, grave desgracia que se ha de añadir a otras muchas sufridas por esta familia. El muchacho, por el contrario, es muy despierto. Cuando nosotros llegamos allá, estaba fumando en pipa, costumbre que tiene desde la edad de cuatro años; entonces se lo recomendaron para curarse de "cucs" (lombrices).

Suponíamos que los habitantes de la "bauma" serían gente áspera y de poco trato. Nos habíamos equivocado, ya que todos ellos son de carácter cordial y alegre. El chiquillo nos mostró todas las dependencias y aceptó sin remilgos tabaco para su pipa. El amo nos explicó más tarde su forma de vivir dándanos toda clase de detalles.

La familia posee gran cantidad de aves de corral, y se dedica también a la recría de cerdos. (Tienen también una mula). El ganado lanar está solamente confiado a su custodia, pues pertenece a una "masía" vecina. Las tierras de labor, equivalentes a seis o siete "quarteras", se extienden a cada lado del torrente, formando campos escalonados. Al pie de la casa, cultivan un poco de huerta, fácilmente regable mediante el agua del torrente. También crecen numerosos árboles frutales, perales, manzanos, cerezos, etc. La traída de aguas para las necesidades de la casa, se hace de manera muy curiosa y por tres sistemas diferentes. Cercana a la casa, y en un paraje que semeja una gruta, se recoge el agua que resbala por una piedra y por medio de unos canalillos se la traslada a limpios depósitos. Los otros dos sistemas proporcionan el agua con más abundancia. A pocos metros del portal y desde tiempo remoto, hay un depósito natural de unos 800 litros de capacidad, que se llena con el agua caída del acantilado una vez desviado oportunamente el curso del torrente. Por último, también se coge el agua, directamente de la cascada, por medio de una gran plancha de hoja de lata, en forma de embudo y trasladándola a unos recipientes de cobre, por un tronco de árbol vaciado en forma de canal.

Las condiciones de temperatura en el interior de la "bauma", constituyen una de sus más apreciables ventajas. De igual forma que, en apariencia, el agua de los pozos es fría en verano y tibia en invierno, la temperatura del interior refleja bien poco las variaciones que al paso de las estaciones del año, se observan al aire libre. En verano, el sol no penetra al quedar detenidos sus rayos por el saliente del acantilado. En invierno, al ser la órbita del sol más baja, queda todo el interior soleado durante todo el día, creándose una temperatura muy agradable. Por esta causa, la ropa de cama que utilizan, es igual en una que en otra estación.

La distribución del trabajo se efectúa de la siguiente forma: El colono cuida de la tierra y en los días en que este trabajo no es necesario, actúa de jornalero en alguna casa vecina, especialmente en el Teixidor. En invierno, cuando la actividad de la tierra es nula, por efecto de la nieve y lluvia persistente, sus conocimientos del oficio de carpintero le permiten dedicarse a la reparación de utensilios de trabajo, y construir otros de nuevo. Por ejemplo, la carreta es de construcción propia. Generalmente el sábado acude al mercado de Ripoll, donde vende los productos sobrantes y efectúa compras.

La mujer cuida del trabajo doméstico y de su hija deficiente. 

El muchacho se ocupa del rebaño y su pastoreo, así como actúa de auxiliar de sus padres. 

La mestressa, el fill i la filla deficient al portal de la cova habitada. Foto de Ramon Vinyeta.


Las obligaciones de orden religioso, la familia las observa en la parroquia de Llaers, distante unos 40 minutos.
Hecha esta descripción, hay que convenir con toda evidencia que en una excursión por la sierra de Milany, que tantas bellezas encierra, es siempre interesante incluir una visita a la Bauma del Burbau, en la cual se desarrolla una vida familiar, que en determinados aspectos, poco ha variado de los tiempos primitivos.
La acogida complaciente que dispensan sus moradores, es otro de los recuerdos que se conservan de esta visita y excursión por la sierra de Milany.

Ramón Vinyeta.


Entrada del bloc santuaribellmunt.blogspot.com de l'Antoni Prat.

El Cosidor Digital


dimarts, 19 de maig del 2015

Declaració de Reus

Alliberem la nostra memòria fílmica

Aquesta declaració sorgeix del diàleg entre membres de la societat civil, d’organitzacions, d’empreses i professionals vinculats al món audiovisual. La voluntat és aconseguir l’accés lliure i gratuït als fons fílmics de NO-DO, de Laya Films i altres de la mateixa naturalesa i característiques històriques en benefici de la societat.



El fons fílmic NO-DO va ser creat per la dictadura de F. Franco l’any 1942. Era un servei de noticiaris cinematogràfics de caràcter monopolític d’obligada exhibició en les sales de cinema d’Espanya i les seves colònies fins al 1975. Es considerava un element primordial de propaganda. És un fons amb documents fílmics, registres sonors i documents textuals imprescindible per conèixer, i explicar críticament un període de la història d’Espanya.
L’entitat Noticiarios y Documentales Cinematográficos, productora del NO-DO, era un òrgan del Ministerio de Educación Nacional, amb règim autònom de funcionament. El patrimoni de l’entitat, tant immobles com pel·lícules, es considerava propietat de l’Estat.
La Filmoteca Española, organisme públic dependent de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, és propietària d’aquest fons i té la finalitat de ser l’arxiu històric que custodia el patrimoni fílmic espanyol, i n’ha de vetllar la conservació i la seva difusió amb finalitats d’interès general.
Laya Films va ser una empresa productora i distribuïdora de la Generalitat de Catalunya durant la II República. Laya Films va dedicar una bona part de la seva activitat al reportatge de guerra. Molt material va ser destruït o manipulat i, al final del conflicte, el fons va ser requisat i dipositat a Filmoteca Española. L’any 2001 es va signar un acord de propietat compartida entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Totes dues productores cinematogràfiques eren oficials i ja no existeixen.

Més informació de la declaració de Reus

Formulai d'adhesió 

Mireu el minut 1'53''. No ens mereixem el caràcter públic i l’accés i reproducció gratuïts de les imatges gravades per les productores oficials NO-DO i Laya Films i d’altres fons públics de la mateixa naturalesa i característiques històriques?


dilluns, 30 de març del 2015

Torelló 1987.

Perpetuar el present és, i ha estat la dèria del molts de nosaltres. Les eines per fer-ho s’han anat perfeccionant. Tot va començar amb la pintura, hi ha milers de quadres que proven de plasmar la realitat que tenia davant seu el pintor de torn. A principis del segle XIX hi ha una incipient fotografia que es va perfeccionant fins als nostres dies. Però al 1895 es filma la primera pel·lícula, imatges en moviment. Sistema que evolucionarà i perdurarà fins a principis dels anys 80 del segle XX com a l’únic mitjà amateur (Super8, Single8 i 16mm) que existeix per eternitzar les nostres accions. Al mateix temps entra amb molta força el "home vídeo"  (Betamax, Video2000 i VHS), que ràpidament desplaça un rudimentari i poc àgil cinema, i en democratitza la funció com reproductor i enterra definitivament el gravador. La gent pot comprar i llogar pel·lícules que mirarà al menjador de casa seva, amb la conseqüent fallida de la majoria de sales de cinema. Els més moderns i tecnològicament avançats adquireixen els primers gravadors domèstics de vídeo (Betamax i VHS-C). Uns equips feixucs, cars i de molt poca qualitat. Però amb els avantatges de la immediatesa, més metratge, i amb la possibilitat d’edició i sonorització. 
Amb els anys s’ha pogut comprovar que han envellit molt millor les filmacions en cinema (cel·luloide) que no les magnètiques (vídeo). Qui ho havia de dir...

A Torelló, com tants altres llocs, uns quants entusiastes de la imatge s’inicien en el vídeo tot buscant noves expressions audiovisuals. I comencen a gravar amb la finalitat d’anar creant un arxiu. Gent com Alfons Ricart, Joan Carrera, Gregori Campàs, Pere Pous i pocs més, enregistren i acumulen filmacions d’actes, paissatges, persones, festes, concerts, inauguracions...

El cor de Rocaprevera cantant a TV2.


Aquí teniu el primer recull en vídeo del que va passar a Torelló durant l’any 1987. Alfons Ricart i Joan Carrera van gravar, editar i sonoritzar el que van creure més representatiu d’aquell Torelló de finals dels anys 80.



S’hi poden veure les nevades del gener, un reeixit carnaval, entrega de premis a l’Osonenc de l’any, obres i  inauguracions varies, mercat del Trasto, la festa Major, eleccions municipals, Cinema de Muntanya...