Bombardejos i defensa antiaèria a Torelló

Durant la guerra civil, davant la por als bombardejos aeris amb que l'aviació franquista castigava la població civil republicana, es construïren nombrosos refugis antiaeris arreu del país. Torelló, tot i quedar lluny de les zones d'enfrontament directe era un centre important de la indústria de guerra. Això la convertia en un possible blanc dels atacs franquistes.

Cartell publicat per la Generalitat republicana.

L'any 1937, el Consell Municipal de Torelló va elaborar un projecte per fer un refugi antiaeri a la plaça Nova en previsió de possibles atacs. El projecte no es va acabar de dur mai a terme, però la previsió va fer que els plànols i els pressupostos de l'obra estiguessin a punt per si es feia necessària la seva construcció. Actualment, els plànols i el projecte es conserven i es poden consultar a l'Arxiu Municipal de Torelló.

Planta subterrània del refugi antiaeri que estava previst fer a la plaça Nova el 1937. [AMT]

L'arquitecte que signava el projecte, era Joan Mas, i l'havia dissenyat segons el mètode austríac de refugis antiaeris. L'estructura del refugi havia de ser construïda amb formigó en massa i armat que podia resistir l'impacte de bombes de cent quilos de pes. El refugi planificat ocupava gairebé tota de plaça, i havia de tenir una superfície útil de 436,38 metres quadrats. Estava pensat per encabir-hi entre mil sis-centes i dues mil persones, a raó de tres o quatre persones per metre quadrat. L'execució del projecte implicava quatre mesos de treball, i tenia un cost de 278.877,03 pessetes, però com hem dit mai es va començar a construir.

La vila de Torelló no va ser bombardejada, però en el 2 de febrer de 1939, dos dies abans de l'entrada de les tropes Nacionals, mentre es produïa la retirada de l'exèrcit Republicà, un avió de l'exercit franquista va tirar tres bombes als afores de la població. Una d'aquestes bombes va caure pels volts de can Jepana (al revolt de l'estació), i va produir la mort de Maria Llorà i Masó de 77 anys. 

Maria Llorà amb el seu marit Pere Subirà i els set fills.

Una besnéta de la Maria Llorà, la Maria Teresa Reig i Subirà narra com la família va viure la mort de l'àvia.

• La meva besàvia Maria Llorà i Masó va néixer l’any 1862 a Sant Sadurní d'Osormort. Amb 19 anys es va casar amb Pere Subirà i Illamola natural de Tavertet. El matrimoni anà a viure a la masia de Comadebó de Sant Vicenç de Torelló on hi van tenir 7 fills. L’any 1936 ja vídua, van fixar la residència al carrer Rafael Casanova de Torelló. El dia 2 de febrer del 1939 van sonar les sirenes d’avís de bombardeig, tothom s’havia de quedar a casa. Va ser un atac aeri breu però contundent, que deixà nombrosos danys a les cases on les bombes hi van caure a prop. El meu avi, fill de la Maria Llorà, va tenir el pressentiment que hi podria haver alguna víctima. Tot evitant les destrosses i els vidres trencats de casa seva, va sortir fora. I quin ensurt no va tenir..., al capdamunt del carrer on vivia, hi havia una persona estirada i mal ferida. La seva sorpresa va ser majúscula al descobrir que la persona tocada per les bombes era la seva mare. Havia rebut dos impactes de metralla que la van deixar ferida de mort. El metge no hi va poder fer res. Explicava el meu avi, que la sang brollava de la seva nafra amb tanta força que no van poder parar l’hemorràgia. Unes hores més tard es certificava la seva mort  a conseqüència d’una hemorràgia pulmonar. (adjuntem el certificat de defunció).

Certificat de defunció.

 

Placa en homenatge a les víctimes dels bombardejos. 
Ubicada al lloc un va ser ferida de mort la Maria Llorà, al revolt de l'estació.