El periodista vigatà Toni Coromina va publicar fa algun temps l'article "Ye-yés i rokers a la Plana de Vic. La memòria dels bars musicals i discoteques de Vic i comarca durant els anys setanta i vuitanta" a www.naciodigital.cat/osona/mobil/amplia/37294. A l'article es parlava del mític Celler de la Lliça de Torelló, el primer bar modern de la Vall del Ges i possiblement de la comarca. Ens ha semblat interessant recuperar una part de l'article, i reproduir les seves paraules que hem il·lustrat amb algunes fotografies d'aquella època.
"...L’any 68, el Celler de la Lliça,
probablement el que pot ser considerat com el primer bar musical de la
història d’Osona, va obrir les portes al centre de Torelló. Freqüentat
per artistes, hippies , bohemis, kumbaiàs, intel·lectuals
barbuts, catalanistes, lletraferits i àcrates, estava considerat pels
conservadors com la porteria torellonenca de les calderes d’en Pere Botero
. En realitat era un lloc molt agradable on es podia petar la xerrada
tranquil·lament, escoltar les cançons dels cantautors francesos
(Brassens, Brel, Barbara, Ives Montand, Léo Ferré...), jazz i les
últimes novetats de pop-rock. El local, impulsat i regentat per
Aracel·li Plans havia estat el celler d’una casa de pagès, convertit en
una taverna catalana decorada amb bótes de vi; el bar tenia un sostre
baix en forma de volta que permetia escriure-hi poemes, aforismes i
proclames subversives. Obria a les set de la tarda i tancava ben entrada
la matinada. L’ambient era distès i relaxat i la barrera entre clients i
propietaris estava més aviat desdibuixada.
El Celler navegava contracorrent i la gent benpensant de Torelló feia
circular tota mena de falsos rumors i insídies per desacreditar
l’establiment. Alguns deien que era una casa de mala nota, un
niu de drogats i comunistes o una escola de llibertinatge. En alguna
ocasió, fins i tot algun tarat havia apedregat els vidres exteriors. Un
dia, dos números de la guàrdia civil es van presentar amb l’ordre de fer
esborrar de les parets totes les proclames antifranquistes. L’Aracel·li
va complir les ordres de l’autoritat, però va salvar una pintada que
deia Visca Catalunya 400 grams! Com que els guàrdies
desconeixien que 400 grams equivalien a una lliura, mai no van sospitar
que la pintada en realitat proclamava Visca Catalunya lliure!
En un racó molt acollidor hi havia una llar de foc on s’hi asseien
tertulians com Quim Capdevila, Lluís Solà i Sala, l’advocat barceloní
Agustí de Semir, el poeta vilatortí Anton Carrera, el periodista Àngel
Casas i, no podia ser d’altra manera, El Tendre i la Carmina. ..."
*Toni Coromina (Fragment de l'article "Ye-yés i rokers a la Plana de Vic. La memòria dels bars musicals i discoteques de Vic i comarca durant els anys setanta i vuitanta" publicat a www.naciodigital.cat/osona/mobil/amplia/37294 el 22 de juny de 2013)
