Apel·les Mestres a la Fontsanta

Apel·les Mestres, conegut artista de finals del segle XIX i principis del XX, va visitar el balneari de la Fontsanta per tal de prendre les aigües i fer salut. Com a dibuixant que va ser, ens va deixar uns apunts i dibuixos, testimoni del seu pas per la Vall del Ges.

El balneari de la Fontsanta i la seva època

El segle XIX va ser un segle de molts canvis a nivell social. Van començar a crear-se ateneus, orfeons, associacions de tot tipus: obreres, culturals..., teatres, escoles d'adults, ... La preocupació per la salubritat de pobles i ciutats va fer néixer una nova idea de salut coneguda com a 'higienisme'; junt amb el naturisme va portar a redescobrir l'efecte curatiu dels banys d'aigua: banys a rius, aigües termals, sulfuroses i banys de mar que s'utilitzaven com una mena de nou producte farmacològic.

En un primer moment es gestionava a nivell local, de manera que la gent de les diferents contrades afavorides per aquesta riquesa terapèutica la utilitzaven anant a prendre les aigües a peu de font i en festes i també es banyaven al riu o al mar.

És a mitjans del segle XIX quan, aprofitant aquests recursos i de cara a la promoció i comercialització d'aquestes aigües, es construeixen balnearis, llocs de descans i de teràpies d'aigua i de fangs. Hi havia balnearis a l'interior del país, d'aigües termals o sulfuroses; a la costa, a més d'aigües termals i sulfuroses n'hi havia d'aigua marina. Alguns balnearis tenien també un servei de distribució de garrafes d'aigua del balneari als domicilis.

Un segle i mig més tard, molts d'aquells balnearis han desaparegut, sigui per la falta d'aigua o la poca garantia que oferien ja les aigües en zones industrialitzades. Els balnearis que han sobreviscut continuen oferint els mateixos serveis millorats, alhora que ofereixen uns nous serveis d'aigua embotellada o de cosmètics d'origen termal que podem comprar a botigues i supermercats.

El balneari de la Fontsanta va ser un d'aquests balnearis creats al segle XIX: «En vista que cada dia es feia més cas d'aquesta aigua, i que els metges, barcelonins sobretot, no cessaven de recomanar-la, el 1847 el propietari Manuel Parrella construí l'edifici del balneari ajustat a les exigències del temps, junt amb la capella al costat, en honor a Sant Josep, i donà forma de parc natural a les terres immediates» (A. Dalmau. Les essències de Sant Pere de Torelló, citat per A. Camprodon Torelló, vila d'estiueig, p.20).

El 1913 a la revista vigatana «Gazeta Montanyesa» hi podem trobar aquest anunci de promoció del balneari:

Anunci de la «Gazeta Montanyesa» Vic, 1913, 21 juny, nº 911.
[Citat per A. Camprodron. Torelló, vila d'estiueig]

 Balneari de la Fotsanta en ple rendiment.[Font:col·lecció l'Abans]

La «Sociedad de Atracción de Forasteros» constituïda a Barcelona el 1908, va ser la primera entitat de foment del turisme a tot Espanya. Tenia com a objectiu crear una imatge de Barcelona i de Catalunya favorable al mercat turístic ja incipient a alguns països d'Europa, i Torelló en participà. 
Les aigües medicinals de la Fontsanta, sulfuroses (font Pudenta) i ferruginoses (font de Ferro), eren molt apreciades per tothom, inclús pels animals de pastura que al passar-hi paraven a veure'n, segons un escrit del segle divuit reproduït en el llibre «Torelló, vila d'estiueig». 
Barcelona al segle XIX era una ciutat administrada pels militars, bruta i insalubre, amb una gran densitat de població i reclosa dins les seves muralles. A partir de 1854, després de fortes pressions socials i de greus problemes sanitaris, es va aconseguir enderrocar la muralla. Aquell segle, la ciutat va suportar importants pandèmies: cinc epidèmies de còlera, tres de febre groga i una de grip. A més, fou un moment de fortes revoltes polítiques: la «guerra del francès», les guerres entre els carlins i liberals, ..., de retorn dels evacuats de les guerres colonials i de conflictes laborals importants com el de les selfactines.
Per tal de parar les epidèmies s'organitzaven cordons sanitaris que impedien sortir de la ciutat, als seus espantats habitants, malalts o no, i així aconseguir la no propagació de la malaltia (com passa actualment en epidèmies actuals 'llunyanes', com és ara l'ebola).
Les famílies benestants barcelonines que aconseguien en un primer moment saltar-se el cordó sanitari, marxaven a poblacions veïnes algunes de les quals ara formen part de la ciutat de Barcelona: Sarrià, Gràcia, Horta, ... Es de suposar que d'altres ho aprofitaven per anar als balnearis a fer salut.
L'any 1854 va ser un any difícil per Barcelona ja que, a més de l'epidèmia de còlera la més dura de les cinc que hi va haver el segle XIX, es va declarar el 14 de juliol la vaga en contra de les selfactines. Aquest any tant complicat fou el triat per l'Apel·les Mestres per néixer.
Apel·les Mestres i Oñós (1854-1936) era fill d'Elionor Oñós i Salvat i de Josep Oriol Mestres i Esplugues, arquitecte de la catedral de Barcelona i del Gran Teatre del Liceu. Va tenir un germà, Arístides, que morí als 49 anys. La família vivia en una casa ara desapareguda situada molt a prop de la catedral, «La Casa Vella».

La Casa Vella on vivia amb la seva família, dibuixada per Apel·les Mestres l'any 1912 sobre uns apunts de joventut (Llibre «La Casa Vella: reliquiari»). [Font: Internet]

L'Apel·les nen visitava sovint la seva veïna, l'antiga seu de Barcelona, de la que coneixia fins a l'última pedra: corredors, criptes, sepultures, campanars,... i també els dracs i els sers misteriosos de capitells i gàrgoles, amb qui mantenia sovint veritables converses dins d'aquella grandiositat misteriosa. Va ser, segons ell, el complement del seu món; també la seva àvia (la Padrineta) va ser per a ell font imaginativa a través de la narració de contes, llegendes, mites, romanços...

Imatge de la Catedral de Barcelona, cap el 1880, tal com la va conèixer l'Apel·les Mestres a la seva infància. [Font: Internet]

Artista polièdric i original, concebia l'art com un tot i no acceptava la divisió entre gèneres i subgèneres. Amb un gran sentit de l'humor i de la ironia, relativitzava les coses més «serioses» barrejant la sàtira i la tendresa.
Dominava la majoria de les tècniques artístiques, els seus dibuixos expressaven la seva visió mítica i vital del món i la cultura. Va aconseguir donar valor artístic a la il·lustració que fins aquell moment havia estat sols un complement de la part escrita; amb la seva aportació el dibuix va passar a ser considerat un art ple, travat harmònicament amb el text i formant un tot amb ell. 
En molts dels seus dibuixos hi apareixen papallones, libèl·lules, follets, gojes, fades,... Segons ell, les idees eren ''papallones'' com podem llegir en el poema seu La mort de la idea tot parlant dels morts en una guerra.

"¿Qui era? Tant se val: ¡carn de metralla!,
un de tants, un com molts,
¡un soldat de la pàtria!... ¿Ha mort per ella?
¡Doncs, un altre en son lloc!...

I allà dins d'aquell crani hi palpitava
un cervell creador,
i entre els replecs d'aquell cervell, la Idea,
¡el diví papalló!"

                                                  (Apel·les Mestres)

I els follets, per l'Apel·les Mestres sempre han simbolitzat l'esperit del bosc, de la casa, del món, en definitiva, l'esperit de la vida actual, passada i futura.

Follet conduint una papallona del llibre Liliana.

[Font: Internet]

Músic, moltes de les seves cançons són conegudes com a 'populars' al ignorar-se que l'autor és ell. Cançons infantils, d'excursió, ...

Tregueu-me, per Déu, aquesta sorpresa.
Digueu-me què he fet? He cantat, ja ho sé.
Però en fi, cantar no és pas cap proesa,
tot canta en el món i canta més bé.
Canten els ocells, canten les onades,
canten els canyars al bes de l’oreig
i canta el mestral per les serralades
i canten les fonts amb suau remoreig
insectes i flors i fins el silenci,
tot canta com sap, plorant o rient,
tot diu sa cançó, sense que res pensi
en si agrada a algú, ni si ningú el sent. 
Així mateix, doncs, i ja de naixensa,
sens saber perque jo també he cantat.
Per què preteneu dar-me’n recompensa
si no he fet res més que tot lo creat? 
(Apel·les Mestres) 

Poeta, narrador, comediògraf, decorador de llibres, folklorista (aconsellava als excursionistes de recollir costums i rondalles dels diferents llocs visitats). Va ser publicista i dibuixà cromos per incloure'ls a les rajoles de xocolata.

[Font:«Anuncis d'època» a Presència, 2-8 de gener de 2004]

Cromos per les rajoles de xocolata en tres sèries d'Apel·les Mestres. [Font: Internet]

Bon lector i observador atent, fugia de les falses grandiositats, dels actes sorollosos i multitudinaris. Sentia un cert escepticisme davant de la Fama i del Poder, i uns versos seus resumeixen bé aquesta actitud:

«D'aquesta professó que anomenem història

-i en Corpus sempitern repassa la memòria més

m'atrau la ginesta que els gegants»

Excursionista entusiasta i viatger infatigable, al final de la seva vida la seva afició va ser la de floricultor dedicant-se gairebé exclusivament a les hortènsies. Com dèiem abans, l'any 1869 la família Mestres va ser a Torelló per poder gaudir de les aigües de la Fontsanta. És coneguda aquesta seva estada gràcies a uns apunts i dibuixos fets per l'Apel·les, que tenia 15 anys, en una llibreta que sempre portava a sobre i que ara es guarda a la Biblioteca de Catalunya. No sabem si s'estaven al balneari mateix però el més probable és que visquessin a Torelló ja que hi ha molts dibuixos del poble que difícilment hauria pogut fer si haguessin estat instal·lats a la Fontsanta.

Camí de la Fontsanta (l'original és en color) del quadern d'Apel·les Mestres «Torelló, sepbre. 1869». 
[Font: Programa de la Festa Major de Torelló, 1997]

Aquest quadern de dibuix titulat Torelló, sepbre. 1869 conté 40 fulls amb esbossos i apunts amb algunes anotacions manuscrites de l'artista. Hi podem veure dibuixats animals (ases, vaques, porcs, gossos), paisatges (muntanyes, marges de riu, ...), pagesos, un forner, la seva àvia, un soldat de Conanglell, algun apunt de la Fontsanta representat per mare i filles davant d'un pou, les «Alades» (Bellmunt) i les reproduïdes en aquest blog. S'hi poden trobar alguns dibuixos de Vic, com el Pont Vell, un canonge de la Catedral i una monja de la Caritat.

Pujada a Bellmunt: els dibuixos fan la forma del camí, del quadern d'Apel·les Mestres «Torelló, sepbre. 1869». 
[Font: Programa de la Festa Major de Torelló, 1997]

Començament del carrer Nou, del quadern d'Apel·les Mestres «Torelló, sepbre. 1869». 
[Font: Programa de la Festa Major de Torelló, 1997]

Com es pot veure, alguns dels dibuixos són a llapis i d'altres, de color, fets amb aquarel·la:

Placeta de la Rectoria on s'hi pot veure una dona dalt del balcó, del quadern d'Apel·les Mestres «Torelló, sepbre. 1869». [Font: Programa de la Festa Major de Torelló, 1997]

Plaça Vella, del quadern d'Apel·les Mestres «Torelló, sepbre. 1869».

[Font: Programa de la Festa Major de Torelló, 1997]

El rector d'Orís, imatge divertida del dibuixant novell, on ja es pot intuir l'artista consagrat, del quadern d'Apel·les Mestres «Torelló, sepbre. 1869». [Font: Programa de la Festa Major de Torelló, 1997]

Imatge de Torelló el 1869, del quadern d'Apel·les Mestres «Torelló, sepbre. 1869».

[Font: Programa de la Festa Major de Torelló, 1997]

Segons algunes cites, l'Apel·les Mestres hauria tornat a la Fontsanta alguns dies de juny o juliol de 1914; no hem pogut confirmar aquesta estada ni ens en consta cap dibuix. Feia temps que hi veia poc i a l'octubre d'aquell mateix any va quedar pràcticament cec.

Apel·les va néixer en una època convulsa i va morir a Barcelona el 19 de juliol de 1936, quan començava un altre període extremadament convuls i dur. «Vaig néixer entre bullangues, el dia que em mori cauran llamps i trons del cel» (Apel·les Mestres).

Més informació:

Apel·les Mestres, Torelló, sepbre. 1869, 1 quadern d'esbossos (dibuixos, aquarel·les).

Sobre l'autor

Apel·les Mestres. (1854-1936): en el cinquantenari de la seva mort 1936-1986. Barcelona, Fundació Jaume I, 1985, p.19–102.

Boada, Antoni. Apel·les Mestres: franciscà o descregut?, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1980, 60 pp.

Verdaguer Autonell, Mª Assumpta. «Què hi feia l'Apel·les Mestres a Torelló el setembre de 1869?» a Programa de la Festa Major 1997, Torelló, Ajuntament, 1997, p.38–45.

La Fontsanta

Balneari Fontsanta. INDRETS OBLIDATS.

Camprodron i Rovira, Antoni. Torelló, vila d'estiueig. Cròniques 1851-1930, Torelló: edició autor, 2005. 
Molera i Clota, Santi. «El balneari de la Font Santa, tres deus d'aigua apreciades per les qualitats medicinals» a Torelló. Recull gràfic 1879-1965 (L'Abans), El Papiol, Efadós, 2001, p.180-185.

Salut i Balnearis

Asuin i Hervella, Josep Lluís. 105-Hospitalsprovisionals a la Barcelona del segle XIX. Les crisis sanitàries, Barcelona, Seminari Pere Mata. Universitat de Barcelona, 2002.

Molina Villar, Joan Josep. L’activitat balneària dels segles XIX i XX a Catalunya i Espanya, Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, 2010.

Text: Assumpta Verdaguer i Autonell

Tertúlia de Follets. [Font imatge: Internet]

Ramon Vinyeta i Leyes

El senyor Vinyeta (Torelló, 1914-2005) ha estat un dels grans erudits de la Vall del Ges amb una llarga producció principalment escrita, i fotogràfica. Al llarg de la seva vida va escriure diversos llibres i monografies, i va col·laborar en diferents mitjans de comunicació com la Veu del Ter, el Torelló i la Vanguardia entre d'altres. Destaquen les guies muntanyenques i turístiques de Bellmunt (1948), Puigsacalm (1952), Les Gorgues, Collsacabra Occidental (1956), Rupit (1972), L’Estany (1974), Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès (1978), Llegendes de la vall del Ges i els seus contorns (1979), La vall de Torelló (1979), en col·laboració amb Mn. Antoni Pladevall, El Collsacabra. Solcs i cascades (1980), o Cabrera (1984).

Però possiblement, si cal remarcar algun aspecte, aquest seria la fotografia que iniciaria a partir dels anys trenta i que no abandonaria fins a la seva mort. Va deixar un llegat de milers de fotografies i cinema en 16mm dels seus temes predilecte: la vida torellonenca, i la muntanya.

Entrevista a Ramon Vinyeta (El Cosidor Digital 2003)

Entre d'altres coses el senyor Vinyeta va ser el fundador i propietari del Cinema Esplai, al carrer Sant Josep, i va fundar l'editorial Cel Blau, amb la que editava els seus propis llibres. 

Portades de diveros llibres de Ramon Vinyeta

L'any 2003 varem tenir la oportunitat de visitar-lo i fer-li una entrevista, una de les primeres que fèiem. En aquella convers ens va explicar algunes coses de la seva vida, el seu pas per l'escola, la seva afició al dibuix, la Comarcal (empresa familiar de transports), la seva relació amb l'Escola Dominical i el grup de Fejosistes, la fundació de la Colla Muntanyenca, com es va iniciar en la fotografia, la seva relació amb Raimond Götze, el periòdic Torelló, i la seves vivències durant la guerra entre d'altres. Si voleu saber una mica més qui era en Ramon Vinyeta i Leyes, aquí el podeu veure i escoltar.

El Cosidor Digital

Memòria a la xarxa

Després de gairebé un any de treball finalment veu la llum. Des de fa unes hores, tot el material del projecte "Arxiu de la memòria: Torelló (1931 - 1955)" el podeu trobar a la xarxa al portal Trencadís. Fons locals digitalitzats de la Xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona. Aquest fet ha estat fruit de la col·laboració entre el Cosidor Digital, i la biblioteca Dos Rius de Torelló.

A partir d'ara es podrà consultar "Arxiu de la memòria: Torelló (1931 - 1955)" on line. Les 39 entrevistes amb una durada aproximada de 60 hores de gravacions en HD, així com el documental "39" fet a partir de les imatges de l'arxiu. Cada entrevista conté un document adjunt amb el resums temàtics del que es parla durant les entrevistes. Aquest projecte, realitzat entre els anys 2006 i 2008, va comptar amb el patrocini de el Memorial Democràtic, i la col·laboració de l'Ajuntament de Torelló i la biblioteca Dos Rius.

 Portada de l'edició en DVD del documental 39 [El Cosidor Digital 2007]

El Cosidor Digital

Estruendu. Catalunya bombardejada.

Estem al 75è aniversari dels bombardejos de la Vall del Ges (2 de febrer de 1939), les entitats locals de l'Adet, Tilbo i El Cosidor Digital varem portar a la Vall del Ges l'exposició "Catalunya Bombardejada" produïda pel Memorial Democràtic, i que s'ha pogut veure fins el dia 22 de setembre.

Dins de l'exposició hi havia el documental "Estruendu" (El Cosidor Digital, 2014), un recull de testimonis sobre els bombardejos a Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Granollers, i Torelló, fet per l'exposició a partir de les entrevistes recollides al projecte "Arxiu de la Memòria: Torelló (1931 - 1955)" (Torelló 2006-7). Aquí teniu el documental, amb il·lustracions de l'Arnau Solà i el testimoni extra de Maria Teresa Reig, néta de Maria Llorà víctima del bombardeig.

"Estruendu" [El Cosidor Digital]

ANEU A L'EXPOSICIÓ!

En commemoració del 75è aniversari dels bombardejos de la Vall del Ges (2 de febrer de 1939), les entitats locals de l'Adet, Tilbo i El Cosidor Digital han unit esforços per portar a la vila l'exposició "Catalunya Bombardejada" del Memorial Democràtic. L'exposició ha estat adaptada amb els fets històrics de la Vall del Ges, els bombardejos a Torelló i Sant Vicenç de Torelló. Cada una de les entitats organitzadores ha fet diverses aportacions per fer possible aquesta mostra.

L'exposició s'inaugurarà el proper dissabte 13 de setembre a la sala d'exposicions del Museu de la Torneria, i hi intervindran membres de l’organització de l’esdeveniment, representants de l'Ajuntament de Torelló, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos. La mostra es podrà visitar fins el dilluns 22, dia de l'Aplec de Rocaprevera. Els horaris de visita seran de dilluns a divendres de 17 a 22h i els caps de setmana de 11 a 13h i 17 a 20h.

Promoció de Estruendo de l'exposició "Catalunya bombardejada. Aneu al Refugi!" 
[Autor: El Cosidor Digital]

Aquesta exposició, que aborda els bombardeigs aeris que va patir Catalunya durant la Guerra Civil, fa especial atenció als darrers dies del conflicte, dels quals enguany es commemora el 75è aniversari, en què moltes poblacions, com ara Torelló i Sant Vicenç de Torelló, en plena evacuació del Principat i amb els camins atapeïts de refugiats camí de l’exili, van ser objecte d’intensos i brutals atacs per part de les aviacions de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi que donaven suport a l’exèrcit franquista.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) esdevingué el primer conflicte armat on l’aviació tingué un paper decisiu. Els bombardeigs intensius que afectaren l’anomenada zona republicana són un exemple d’un nou model d’enfrontament bèl·lic en què la reraguarda es convertí en front de guerra i la població civil, en blanc per a l’enemic.

Vídeo de la notícia de la inauguració de l'exposició "Catalunya Bombardejada. Aneu al Refugi!" 

[Autor: Isaac Moreno, El9TV]

Aquesta mostra ens parla dels bombardeigs a Catalunya, que causaren milers de morts, ferits i danys materials, parant atenció a les ciutats referents de la massacre i la destrucció com Barcelona, Lleida, Granollers, Tarragona, Reus o Figueres. A més, s’incideix en la resistència ciutadana materialitzada en la construcció de centenars de refugis antiaeris a tot Catalunya per fer front als atacs indiscriminats de l’aviació feixista, principalment italiana i alemanya, que recolzaven l’exèrcit franquista.

La segona part de l'exposició és dedicada a un episodi poc conegut, però de gran transcendència tant per a les poblacions directament afectades com per al conjunt de Catalunya. Un dels primers objectius dels militars sollevats a Catalunya va ser intentar paralitzar la indústria catalana mitjançant els bombardeigs de les centrals hidroelèctriques que les abastien i, a la vegada, minar la moral de la població civil.

L’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 posà fi a cinc anys d’incipient democràcia a l’Estat espanyol. Tot i que el cop fracassà a Catalunya, les tropes rebels mantingueren sota control bona part de la península. La guerra aèria esdevindria decisiva en el conflicte, capítol en què l’exèrcit franquista comptava amb superioritat gràcies a l’ajut de l’aviació italiana i alemanya, que protagonitzà els bombardejos més destacats, tant sobre la població civil com contra les indústries i infraestructures catalanes.

       

Cartell de l'exposició "Catalunya bombardejada" [Memorial Democràtic]
Cartell de l'exposició "Aneu al Refugi!" [Autor: Arnau Solà Vila]

A finals de juliol de 1936 el general Franco ja comptava amb el suport del feixisme europeu, representat per la Itàlia de Mussolini i l’Alemanya de Hitler, el qual esdevingué determinant per assolir la victòria en la Guerra Civil.

L’Estat espanyol es va convertir en camp de proves per a les noves tàctiques militars que es generalitzarien durant la Segona Guerra Mundial, entre elles, el bombardeig aeri sistemàtic i indiscriminat sobre la població civil. L’aviació nazi i feixista fou responsable de terribles bombardejos, com el de Madrid el novembre de 1936 o el de Gernika el 26 d’abril de 1937, immortalitzat en la pintura de Pablo Picasso.

Més de 140 poblacions catalanes foren bombardejades al llarg del conflicte. Molts d’aquests atacs aeris van ser minuciosament planificats per l’aviació franquista i van escollir els objectius en funció de la seva importància estratègica a partir de la informació facilitada pels diferents grups d’espionatge que s’havien constituït a la rereguarda republicana, també coneguts com la Quinta Columna.

Les víctimes ocasionades pels bombardejos aeris i navals sobre la població civil, tant en la zona sota control dels rebels com en la zona republicana, superà la xifra de 12.000. Més del 90% d’aquestes víctimes residia en territori republicà: unes 5.500 a Catalunya (2.500 d’elles a la ciutat de Barcelona), gairebé 2.500 al País Valencià i prop de 1.000 tant a Andalusia, com a Madrid i al País Basc. El nombre de morts a la zona franquista a causa dels bombardejos va ser de 1.088, segons les xifres donades pels mateixos vencedors de la guerra.

L'ara i L'abans de Torelló

Fa més de 12 anys l'editorial Efadós publicava "L'Abans de Torelló" un recull gràfic d'imatges antigues de Torelló. Més d'un any de feina van fer possible l'edició d'aquell llibre, gràcies a la col·laboració de centenars de veïns. En el llibre es recollien un bon grapat de fotografies de la vila fetes entre 1879 i 1965, i les imatges eren agrupades per temes (festes, entitats, carrers, fets històrics, etc). D'aquell treball, a més del llibre editat -originalment en fascicles- n'ha quedat una bona col·lecció d'imatges: la Col·lecció Abans, actualment en dipòsit a l'Arxiu Municipal de Torelló.

 

Portada del Llibre l'Abans. Torelló Recull Gràfic 1879-1965 (Col·lecció l'Abans) Editorial Efadós. 

Editat en fascicles entre els anys 2001 i 2002.

Ara fa poc més d'un any, en Jordi Dorca i Alba va recollir algunes de les imatges dels carrers i places publicades a l'Abans, i es va dedicar a recórrer tot el poble per fer una fotografia actual, buscant el mateix angle de enfoc i així poder veure com el poble havia anat canviant al llarg del temps. De les imatges antigues i de les més recents, en va fer un muntatge audiovisual que aquí podeu veure:

L'ara i l'abans de Torelló. Muntatge audiovisual publicat el 22 de juliol de 2013 per Jordi Dorca i Alba.

Text: El Cosidor Digital.
Muntatge audiovisual: Jordi Dorca i Alba.

Mortalitat de peixos a Sau (1989)

Eren temps de creixement sense límits, d’enriquiment individual i de despreocupació o ignorància del que perd el comú dels humans. De mires curtes i pocs escrúpols. Temps de revolta democràtica, però només de tímida i menystinguda consciència ecològica.

Sau. Aquesta fonda vall que atura el Ter en alta presa, és el resum més fidel del territori. Del seny que no hi governa, dels sucs que s’hi reuneixen, dels fangs que s’hi esllavissen.

Sau és la foto dinàmica més nítida del que s’ha cuit aigües amunt.
 

Logotip del Grup de Defens del Ter, GDT 1989.

Com un embut, recapta el que li ve, i cruel i rigorós ho tradueix en la qualitat de les seves aigües estanques.

A l’estiu de 1989 es varen alinear els planetes per una gran tragèdia. Com en un ample sac de mals endressos, la brutícia, el desordre, la cobdícia i la ignorància, varen reunir-se per deixar al descobert una deficient i inexistent gestió d’aquesta part del món. Sau.

Gravació a Sau (1989). Autors Jordi Campàs i Jordi Ordeig.

En aquest context de profunda indignació i pròpia vergonya, gent de diversos col·lectius, va iniciar una resposta ferma i rigorosa, que sens dubte haurà contribuït a modificar conductes i a incorporar en qualsevol debat el factor ambiental com a indispensable convidat a la taula.

El GDT (Grup de Defensa del Ter) amb optimisme relatiu, - mirant un peix d’entre els cent mil -, ara es demana si haurem après alguna cosa del passat.

Autor del text: Toni Ballús, membre del GDT.