Eren temps de creixement
sense límits, d’enriquiment individual i de despreocupació o
ignorància del que perd el comú dels humans. De mires curtes i pocs
escrúpols. Temps de revolta democràtica, però només de tímida i
menystinguda consciència ecològica.
Sau. Aquesta fonda vall
que atura el Ter en alta presa, és el resum més fidel del
territori. Del seny que no hi governa, dels sucs que s’hi
reuneixen, dels fangs que s’hi esllavissen.
Sau és la foto dinàmica
més nítida del que s’ha cuit aigües amunt.
Logotip del Grup de Defens del Ter, GDT 1989.
A l’estiu de 1989 es
varen alinear els planetes per una gran tragèdia. Com en un ample
sac de mals endressos, la brutícia, el desordre, la cobdícia i la
ignorància, varen reunir-se per deixar al descobert una deficient i
inexistent gestió d’aquesta part del món. Sau.
Gravació a Sau (1989). Autors Jordi Campàs i Jordi Ordeig.
En aquest context de
profunda indignació i pròpia vergonya, gent de diversos
col·lectius, va iniciar una resposta ferma i rigorosa, que sens
dubte haurà contribuït a modificar conductes i a incorporar en
qualsevol debat el factor ambiental com a indispensable convidat a la
taula.
El GDT (Grup de Defensa del Ter) amb optimisme
relatiu, - mirant un peix d’entre els cent mil -, ara es demana
si haurem après alguna cosa del passat.
Autor del text: Toni Ballús, membre del GDT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada