Apunts sobre la configuració urbana de la vila de Torelló I

La trama urbana actual de la vila amb les seves places i carrers ha canviat constantment al llarg del temps com a reflex de la societat en la qual està inserida. Torelló ha passat de ser un petit nucli amb unes poques cases al voltant de l'església parroquial fins al poble que coneixem avui. I el Torelló d'avui encara continua canviant mica en mica i en ritmes diferents. A continuació veurem com ha estat aquesta evolució al llarg de la història a partir del què varem explicar en l'article "Les places de la vila" extret del programa de Festa Major de 2013, en dues parts. Aquí va la primera...

Vista panoràmica de Torelló a inicis del segle XX des de les Serrasses. [Col·lecció Abans AMT]

El primer poblament (s. X-XV)

L'antiga vila de Sant Feliu, el nucli original de l'actual Torelló, va néixer pels volts dels segles IX i X entorn a l'església parroquial de Sant Feliu. El document més antic que fa referència a l'església és d'època carolíngia, concretament de l'any 881, tot i que possiblement el temple existís alguns segles abans. Malgrat no poder concretar amb més exactitud el naixement de la primera església parroquial, cal tenir en compte que Sant Feliu era un sant de gran devoció en època tardoromana (s. V-VIII), i els temples que tenen aquesta advocació acostumen a tenir un origen en aquesta època. Un altre element que ens fa sospitar que el seu origen és més antic és el fet que unes obres fetes a l'altar de l'església parroquial el 1914 van posar al descobert unes teules d'origen romà. D'això se'n feia ressò Fortià Solà a la seva Història de Torelló (1947). Aquestes restes no s'han conservat, i ara mateix se'ns fa difícil certificar aquesta informació sense cap intervenció arqueològica moderna que ho avali. De totes maneres, és molt plausible que sota l'església romànica hi hagi vestigis de presència humana més antiga, i qui sap si d'un temple també més antic.

Pels volts del segle X, la població, fins aleshores dispersa en masies per tot el terme, es va començar a concentrar al voltant de l'església i de la seva Sagrera, gràcies a la protecció que aquest espai oferia durant el període inestable de feudalització. A partir d'aquest moment, podríem començar a parlar pròpiament de la vila de Sant Feliu. Ens hem d'imaginar, en els seus inicis, una petita vila amb algunes cases al voltant de l'espai sacre, configurant així el primer espai urbà sense massa planificació, i ocupant tan sols una part del que coneixem avui com a nucli antic. Possiblement en aquest moment varen aparèixer els primers carrers, així com les primeres places, que trobem citats en la documentació dels segles XI i XII. Algunes encara existents com la plaça de la Vila (abans del Joc de la Pilot o de la casa Delmera), la Coll i Dorca (d'en Dorca), la Mn. Fortià Solà (de la Rectoria); d'altres quedaran absorbides per un espai més gran com la plaça de la Sarment (part en forma d'embut de la plaça Vella); i una darrera que no podem situar amb exactitud com la plaça d'en Tortadès, més tard plaça d'en Calveria, situada entre el cementiri i el portal d'en Carrera i que bé podria tractar-se de la plaça de la Vila o la Coll i Dorca. Aquesta darrera, segurament fa referència a alguna plaça ja esmentada, que en determinat moment prenia el nom d'una casa veïna en la documentació escrita, ja que en aquells temps no hi havia nomenclàtor oficial que fixés la toponímia urbana. En aquesta època, també trobem citada la plaça de l'Església o bé el carrer de la Rectoria; per tant, sembla evident que no estava molt ben definit què era una cosa i què era una altra.

Postal de la plaça Vella, amb la part corresponent a l'antiga plaça de la Sarment. 

Fotògraf Àngel Toldrà Viazo (1905-1907) [Col·lecció Abans AMT]

Entrats al segle XIII ja tindríem el nucli antic ben configurat, amb la plaça del Mercadal (actual plaça Vella), als afores del nucli aleshores existent. De fet no sabem exactament quan es va construir, però els primers documents que en fan esment són de la segona meitat del segle XIII, i a mitjan segle XIV encara s'hi construeixen les darreres cases que la delimiten pel costat de migdia. Si ens fixem en l'alineació de l'actual plaça Vella, de seguida es veu que s'escapa de l'alineació de la resta de carrers i places que s'han esmentat fins al moment, i és possible que sigui un pèl més tardana que la resta del nucli antic.

El creixement en estrella (finals s. XVI-XVIII)

Des de finals del segle XVI i fins ben entrat el segle XVIII, la vila tindrà una nova etapa de creixement. En aquesta etapa, la vila sortirà dels límits del primer nucli medieval, emmurallat o no, i s'estendrà pels antics camins d'entrada a la població. D'aquesta manera, s'urbanitzarà el carrer de les Palanques (camí del Ges), Ges Avall (camí d'Orís), d'en Carrera (camí de Rocaprevera i Vic), carrer de Sant Feliu (camí al voltant de la parròquia), Capsavila (camí de Sant Pere), carrer de Nou (camí de Vic) i posteriorment ho faria el carrer de Sant Bartomeu. Aquest creixement urbanístic, amb les típiques cases de parcel·lació gòtica, i seguint els camins d'entrada, es coneix amb el nom de creixement en estrella (SURINYACH, 1983). En aquest període d'expansió urbana apareixeran aquests nous carrers i tres noves places: la plaça d'en Pujol (plaça enrajolada, per la part de l'era del mas Pujol), la de la Fàbrega (part de l'actual plaça Mn. Jacint Verdaguer) i la plaça d'en Pere de l'Ombra (a l'inici del carrer del Pont).

 Imatge del carrer del pont a inicis del segle XX, amb la font de la bomba al centre. 

[Col·lecció Abans AMT]

*Santi Molera i Clota

**Extracte de l'article "Les places de la vila" extret del monogràfic de Festa Major de 2013.