dilluns, 14 de març del 2016

Pesquing (2002)

PESQUING es va gravar el 2002, juntament amb EVERESTING i ESPELEOLOGING, totes tres produccions pensades per al Festival internacional de Cinema de Muntanya de Torelló.

Totes tres segueixen l’estela del primer curtmetratge, INGING, del 1997. Mingu i Tristram (Xevi Capdevila i Gerard López) es proposen assolir un objectiu esportiu de gran nivell, en aquest cas, pescar un bon peix al riu Ges. Tot plegat, una seqüència de gags muts i en càmera ràpida.





PESQUING es va produir conjuntament entre DifusionsFantasmes i Moviola Produccions. Es va enregistrar al Castell de Montesquiu, Torelló i Sant Pere de Torelló (al riu Ges, a l’alçada del Pont de Targarona). Per cert, si us hi fixeu, hi trobareu un “cameo” del director del Festival de Cinema de Muntanya, Joan Salarich...





Text: Gerard López i Xevi Capdevila

dijous, 11 de febrer del 2016

Groom! (1984)

Continuem recuperant més gravacions de TVT (Televisió de Torelló), aquesta vegada hem tret la pols a una vella cinta VHS de l'arxiu Xicoy & Faro, i ens ha aparegut aquesta filmació del grup de rock de Torelló Groom, cantant la cançó "Carol". Possiblement és un dels primers vídeos musicals del nostre país, que es va gravar a principis del 1984 a la desapareguda i recordada discoteca La Coope. 
Fotograma de l'actuació per a TVT.
Groom es va formar el 1979 quan l'Ernest Barniol, en Tino Peralbo i en Marcel Carrera "Xena". Primer tocaven la guitarra espanyola, però no en tenien prou i van decidir "electrificar-se", i com van poder es van llençar a fer temes propis amb guitarra, baix i bateria... aconseguint un so molt contundent!


De seguida van començar a fer actuacions, sobretot a Osona i també al Bages. Poc temps després els membres de la banda van passar a formar part dels Avikultores Modernos, amb qui van gravar dos discos amb força èxit local, reconeixement comarcal i malauradament poca repercussió nacional.



"Carol" Groom (TVT) 1984

Al mateix temps que formaven part dels Avikultores, els diferents membres de Groom van participar en d'altres experiències musicals. En Xena (baix) va anar a tocar amb Aurelio y los Vagabundos, en Tino (bateria) amb els Brighton 64, i l'Ernest (guitarra) també va fer un parell de temporades amb Los Negativos. Conjuntament també van formar part en diferents projectes: Steve and the Hooligans, Este o Este.... i algun altre.

A finals del 1991 van decidir aprofitar l'experiència que havien adquirit, per recuperar el grup original i gravar el seu únic disc..."EN BUSCA DE COLOR Y MOVIMIENTO".

"El Cargol" un dels temes clàssics dels Groom, mai gravat en disc. (1991)

Portada del disc.

Escolta el disc: https://www.youtube.com/watch?v=7_cWnXrE5Jg

Text. El Cosidor Digital i Joan Vilar

divendres, 29 de gener del 2016

Carnaval 1984. TVT (Televisió de Torelló)

La primera emissió de Televisió de Torelló (TVT) va sortir en antena el diumenge 4 de març de 1984, coincidit amb la 7ena edició del Carnaval de Torelló. Es va preparar una treballada graella de més de 3 hores de durada, i avui recuperem una part d'aquell primer programa, la que es va dedicar al carnaval torellonenc, i que ja s'anomenava de Terra Endins.

Carta d'ajust de TVT.
Presentadors i alguns convidats a la primera emissió.
Dins d'aquell primer programa es va poder veure un resum dels carnavals dels anys 1982 i 1983, i una entrevista a gran part dels organitzadors i fundadors del primer Carnaval torellonenc recuperat després de la dictadura. Resulta impressionant la moguda torellonenca, que per aquells temps organitzaven un grup de gent que es feien dir Equip de Gresca. La presentadora Berta Faro parla amb uns joves Pere Balmes, Joaquim Sala, Carles Mercader, Josep Bardolet, Carme Cañada i Josep Maria Homs.

Primera emissió de TVT (Televisió de Torelló)

Saps l'origen del logotip del carnaval? Doncs aquesta és una de les qüestions que s'expliquen en el primer programa de TVT. En l'emissió que hem recuperat podem veure un petit reportatge sobre la construcció de  la carrossa de la organització, així com una entranyable entrevista a Miquel Serra i Montse Arqués, guanyadors durant 3 anys (80, 81 i 82) a millor carrossa. També s’hi explica el disseny i les col·laboracions del 3er llibret, dissenyat per l’Oriol Parés i Rafà, amb l'extraordinària salutació a càrrec de l’escriptor Pere Calders.


Entrevista als components de l'Equip de Gresca.
[Setmanari Torelló]
Durant el programa es fa referència al concurs fotogràfic en motiu del carnaval, que es va exposar al desaparegut local de la Promotora. També apareixen imatges del primer concurs d’aparadors, el veredicte del qual es va fer tot aprofitant el ball de mascares i el concurs de disfresses que es va fer la sala del Club Infantil, el divendres 2 de març, al mateix lloc on l’endemà actuarien el llegendaris Los Burros. Els premis al millor parador van ser: tercer premi per la Rellotgeria Codina, el segon per la desapareguda bombonera Can Candi i el primer, la també desapareguda botiga de Tot Esport, que estava ubicada al baixos de la Lliça.


Programa Carnaval 1984 (Foto JM Callén)
A la segona part del programa s’hi pot veure tota la desfilada de comparses i carrosses d'aquell mateix 1984, que va ser presentat pel periodista Martí Castells i el guionista Lluís Camprodon.

Desfilada de comparses i carrosses 84.

L’equip que va fer possible aquesta primera emissió de TVT:

Presentadors
Dolors Sala
Lluís Camprodon
Roser Rifà
Raquel Carrera

Guió
Martí Castells
Berta Faro

Filmació
Jordi Tanyà
Josep Carrera
Jaume Ros

Rètols
Celia Arcarons

So
Jordi Terricabres
Joan Colomer

Cap de producció
Eduard Xicoy

Text
El Cosidor Digital
Imatges
TVT (Arxiu Eduard Xicoy i Berta Faro)


dissabte, 16 de gener del 2016

Tangana al camp de futbol (1990)

El 3 de juny del 1990, es disputava la darrera jornada de la temporada de futbol de la Segona Regional, el C.F. Torelló i la U.E. Centelles es jugaven l'ascens directa de categoria per pujar a Primera Regional. El Torelló havia de guanyar el partit per ascendir directament, els de Centelles en tenien prou amb l'empat.

Al camp municipal d'esports de Torelló s'hi van aplegar unes 2.500 persones per seguir intensament el matx de màxima rivalitat comarcal. Els dos equips s'ho jugaven tot a cara o creu, i el partit va ser dur, tens i una mica més... Al minut 22 de la segona part ja s'havien ensenyat 15 targetes grogues i s'havia expulsat a sis jugadors, tres de cada equip.

Aquí teniu el vídeo de com va anar:



Hi ha grans discrepàncies sobre l'origen dels fets; la crònica del Setmanari Torelló atribueix l'inici dels aldarulls als seguidors del Centelles i segons el Mundo Deportivo, van ser els de Torelló que van començar la tangana.

Si ho vas viure en directe, ens agradaria molt compartir la teva versió dels fets.


L'àrbitre va decidir suspendre el partit, que es va jugar el següent diumenge a porta tancada. El Centelles va empatar a l'últim minut i aconseguí l'ascens a primera regional. 



Marc Peiron 
El problema de fons és el monstre que s'ha creat entorn del futbol. En tots nivells. Un esport en què part de l'afició s'ha cregut tant el tema de defensar els colors de la samarreta fins al punt en què es començar a insultar per insultar, a agredir per agredir... o arribar a extrems d'organitzar baralles d'ultres on la sang arriba textualment al riu, i on el que menys els importa és el futbol. Que lluny estem d'altres esports on el respecte entre aficions és pràcticament sagrat.

Vas a camps petits de divisions inferiors i et fas creus de la mà d'insults gratuïts que sectors de públic propicia al pobre àrbitre que intenta fer la seva feina. Gent que és allà només per molestar. I al futbol base, on aquest esport encara no està corromput pels diners, on jugadors i àrbitres no cobren una pasta, és on més mal fa veure i sentir a explicar el que de vegades han d'aguantar.
http://www.weloba.cat/article/el-monstre-que-sha-creat-entorn-del-futbol



Article de Jordi Sunyer pel diari ARA del 29 de maig del 2016. Fa referència a la tangana del 1990 i la compara amb uns fets actuals.


 Diari ARA JORDI SUNYER http://www.ara.cat/esports/Primavera-bruta_0_1586241395.html
Text i vídeos:

El Cosidor Digital

dissabte, 14 de novembre del 2015

Pot tornar a passar?

Estem preparats si torna a passar?

El dissabte 17 d'octubre, durant la commemoració dels 75 anys de l’aiguat de Torelló al Cirvianum van confluir sentiments i idees. Entre els sentiments, el record de les víctimes i condol unànime pels familiars i veïns que ho van viure. Per la part de les idees, les explicacions del meteoròleg Francesc Mauri i la geògrafa Dolors Codinachs del perquè va passar i del com es pot evitar. Almenys tres idees van quedar clares: van ser unes condicions de precipitació excepcionals, els efectes van ser devastadors per haver urbanitzat la plana d’inundació del riu i, la més impactant per a tots, pot tornar a passar. 

Pel que fa al primera dada, del 16 al 21 d’octubre de 1940 van ploure 1950 l/m2, mesurats a l’estació de referència de Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir), gaire bé el triple del que plou de mitjana en tot un any. Les condicions meteorològiques van ser doncs excepcionals. Fins al segle XIX Torelló havia crescut a partir del nucli de la sagrera allunyat de la plana d’inundació del riu. Llavors estava a resguard d’una inundació. Amb el creixement demogràfic es va urbanitzar aquesta plana amb construccions de pedra i tàpia. Per tant, uns situació extremadament vulnerable als efectes d’un aiguat excepcional. Les inundacions extraordinàries tenen un període de retorn d’uns 500 anys. Això vol dir que s’esdevenen molt de tan en tant (de mitjana passen centenars d’anys entre un episodi i l’altre). No obstant, hi ha la probabilitat, per remota que sigui, que tornin a succeir en qualsevol moment, aquesta tardor mateixa per exemple.
Imatge de la canalització del Ges en el seu tram final dins del nucli urbà de Torelló. Imatge de Teo Gómez (Wikipedia)
La qüestió és si estem preparats per reduir-ne l’impacte. Avui en dia els sistemes de prevenció meteorològica i de protecció civil estan molt avançats, a anys llum dels que hi havia durant la misèria de la postguerra. Aquest fet junt amb la major solidesa constructiva dels edificis actuals fan preveure uns efectes menys devastadors, sobretot, i el més important, pel que fa a possibles víctimes humanes. Aquesta és la part positiva. La negativa és que no hem après a conviure amb el riu. La saviesa popular dels nostres avantpassats queda reflectida en la dita “vora el riu no hi facis el niu” (on era el poble abans del segle XIX?). Doncs bé, fins i tot desprès d’aquell aiguat hem urbanitzat el que quedava de la plana d’inundació periurbana vora el Ges i el Ter. Per més murs de contenció i esculleres que domestiquen el riu, els danys materials d’una inundació excepcional de centenars d’anys de retorn són previsibles i en la situació actual només podem confiar en els serveis de prevenció i emergència. A part d’això poca cosa podem fer més, a menys que ens plantegem desurbanitzar la plana d’inundació. 

Ara bé, dit això, on si podem actuar és minimitzant els riscos de les inundacions més freqüents, aquelles que passen cada 5-10 anys. Un primer punt juga a favor. Als anys 40 els boscos del conjunt de la conca estaven fortament explotats i pel que fa al riu, quasi no hi havia bosc de ribera, només arbres o grups d’arbres aïllats. Davant la manca de coberta vegetal la gran força de l’aigua va arrossegar enormes quantitats de sediments que van augmentar el calat (alçada) de la riuada, contribuint als efectes devastadors de l’aiguat. Amb les capçaleres reforestades actuals hi tenim part de guanyat. La segona part l’hem de guanyar encara, però ho podem fer: renaturalitzant els rius allà on es pugui. En efecte, la millor prevenció i defensa efectiva és restaurar i mantenir el bosc de ribera amb les espècies vegetals autòctones millor adaptades (com salzes i verns), recuperar els braços interns del riu, així com les basses i llacunes interiors, els meandres i les illes fluvials. Amb un bosc de ribera en condicions i la complexitat hidromorfològica es retenen sediments i s’esmorteeix l’energia de l’aigua i com a conseqüència, es redueixen els efectes de les riuades. Per tant, es tracta de no continuar urbanitzant més la plana d’inundació i recuperar la naturalitat del riu, sobretot fora dels nuclis urbans, però no només. Podem recuperar i de pas dignificar el tram final del riu Ges a Torelló, desendegant part de la canalització i recuperant la vegetació de ribera herbàcia (boga i canyís) i de salzes arbustius, que substitueixi almenys en part la vegetació ruderal (“males herbes”) existent. Això no significa treure els murs de contenció, però si el canalet central que no té cap altra funció que no sigui l’estètica ja tronada dels anys 80. Al centre d’Europa fa temps que s’està retornant la naturalitat als rius, no només perquè així es prevenen els efectes de les inundacions, sinó també perquè es recupera i es dignifica un espai natural, se n’incrementa la biodiversitat i alhora, se’l deixa preparat perquè en podem gaudir, tant la nostra com les properes generacions.        

Text:
Jordi Camprodon
Dr. en Biologia. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Interpretant els silencis

El soldat mort del Puig sembla que cobra vida, i està obrint debat. L'Associació TILBO ens proposa Interpretar aquests silencis amb d'una xerrada pel proper dijous 29 d'octubre a les 21h a la Biblioteca Dos Rius. L'acte s'emmarca en el cicle En Paral·lel del Teatre Cirvianum, en motiu de la representació de la obra teatral "Queda inaugurado este pantano!" de NAIADES Cor de Noies i CORCIA Teatre.

A la xerrada hi intervindran la psicòloga i psicoanalista, especialitzada en qüestions transpersonals Anna Miñarro, i l'historiador i arqueòleg Santi Molera, que intentaran interpretar els silencis que hi ha darrera del "Mort del Puig" i possar-hi una mica de llum. Entrada Gratuïta.



El Cosidor Digital

dijous, 22 d’octubre del 2015

Jordi Cortada i la botiga de "llums"

Entrar a la botiga de llums de can Cortada és (era) com fer un salt quàntic en el temps, fer deu passes enrere a la història de la vila i de cop i volta parar el temps. La botiga d'electricitat va ser oberta als anys 30, al número 19 del carrer de Sant Miquel, pel Sr. Feliu Cortada i  que després continuaria el seu fill, en Jordi Cortada i Dalmau que l'ha regentat fins als nostres dies.

Encara avui (ahir) amb 90 anys, en Jordi obre algunes tardes la botiga i s'asseu darrera el taulell veient passar el temps, algun client que hi entra buscant algun endoll antic, o qualsevol persona que hi entra a fer petar la xerrada, mentre la arràdio sona de fons. 



Façana de la botiga de Can Cortada

Detall de l'expositor del Passatge Barcelona
A l'interior hi podem trobar llums, làmpades i material elèctric de fa més de trenta anys, que s'hi ho busquéssim a qualsevol altre lloc no ho trobaríem. A l'entrada a mà esquerra, a l'alçada dels peus, també hi podem trobar una placa que indica on va arribar el nivell de l'aigua el dia de l'aiguat (17 d'octubre de 1940), un autèntic museu!. En qualsevol país del nord d'Europa, el museu etnogràfic local hagués llogat o comprat la botiga, en faria un estudi i la deixaria a manera de performance, tal i com està de per vida.

Interior de la botiga

Jordi Cortada i Dalmau assegut darrera el taulell
A mig redactar aquestes paraules ens informen que en Jordi Cortada ha mort, d'aquí els parèntesis per canviar el temps verbal. D'acord, d'acord que la vida no és un pessebre però aquest estable és dels que fan època, dels que fan poble, i ens agrada. 

Adéu Jordi, trobarem a faltar veure't a la botiga.




  Entrevista vital (juliol de 2006)


El Cosidor Digital

dimecres, 14 d’octubre del 2015

75è aniversari de l'aiguat

Aquest dissabte 17 d'octubre de 2015 farà setanta-cinc anys del gran aiguat de 1940 que va arrasar mig poble de Torelló en plena postguerra. Es va endur per davant la vida de 61 persones, va destruir 179 edificis completament i va causar danys a 301 edificis més. Un fet que va fer forat en la memòria col·lectiva de la població que des d'aleshores ha mirat sempre de reüll les crescudes del riu.

Cartell dels actes de commemoració del 75è aniversari de l'Aiguat
Per commemorar aquest tràgic esdeveniment es celebraran un seguit d'actes: una exposició al Museu de la Torneria (inauguració a les 13:30h), un acte al Teatre Cirvianum (19:00h) i un acte d'homenatge a les víctimes a la Placeta d'en Pujol (a les 21:45h). Des del Cosidor Digital hem volgut posar-hi un granet de sorra organitzant un acte al Teatre Cirvianum a partir de les 19:00h. on es presentarà el documental "L'aigat" amb testimonis de l'aiguat, una filmació de la vila dies després realitzada per Salvador Rifà (amb música original de Xavier Capdevila), i una xerrada-col·loqui amb la participació de la geògrafa Dolors Codinachs i el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri.

Documental amb testimonis que van viure l'aiguat.

 
Filmació uns dies després de l'aiguat.

L'acte del Teatre Cirvianum va començar puntualment a les 19:00h i l'entrada va ser gratuïta.


Així van anar els actes del Cirvianum, amb un teatre ple fins a la bandera.

Vídeo amb tots els actes del dissabte 17 d'octubre de 2015. Editat per Osona Stream http://www.osonastream.tv/

             
De forma paral·lela es celebraren altres actes a la resta de viles afectades per l'aiguat, Ripoll, Manlleu i Roda de Ter.



El Cosidor Digital

dissabte, 10 d’octubre del 2015

Ona Juvenil, taller de ràdio

L'actual emissora de ràdio municipal Ràdio Ona, va nàixer a principi dels anys 80 com a una activitat dins de l'Escola d'Estiu de la Vall del Ges, que posteriorment es convertiria en un Taller de ràdio que posteriorment va convertir en un Taller de ràdio per a totes les escoles de la vila.



Uns joves locutors de Radio Ona Juvenil 1981. Edu castells i Lluís Sabatés
A l'any 1981, el programa "Quitxalla" de TVE a Catalunya es va emetre un reportatge sobre aquesta experiència que ara podem veure a:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/arxiu/quitxalla-escola-vall-del-ges-robert-saladrigas/3305523

(Del minut 19'58'' fins el 26'58'')

*Agraïm a l'AMPA de l'Escola Vall del Ges, la informació facilitada per a l'elaboració d'aquest post.

dimecres, 7 d’octubre del 2015

El riu Ges a TVT

Al 1984 es va crear la Televisió de Torelló (TVT), i els seus promotors van ser l'Alfons Ricard, l'Eduard Xicoy, Josep Carrera i la Berta Faro, entre d'altres. Les emissions es feien des de l'edifici del Centre a la plaça Nova, i s'emetia durant els caps de setmana.

Un dels molts reportatges que van elaborar i que van ser emessos per TVT va ser aquest sobre el riu Ges que ara, gràcies al seu autor, recuperem i podem veure aquí. Aprofitant que aviat es celebrarà el 75è aniversari de la inundació del riu Ges a Torelló, hem cregut convenient mostrar-lo.

"El riu Ges", direcció Alfons Ricardi Josep Carrera, TVT 1984.



El document ens fa un recorregut pels paissatges del riu Ges des del seu naixement a la Serra de Santa Magdalena (Ripollès), atravessant la Serra de Bellmunt per Forat Micó, fins a la seva desembocadura al riu Ter, havent passat la vila de Torelló.


Promocional del 75è aniversari de l'aiguat.

dimarts, 8 de setembre del 2015

Les baumes del Teixidor

Les baumes del Teixidor, a Santa Maria de Besora, ens serveixen per sumar les investigacions sobre el terreny de l’historiador local en Ramon Vinyeta a l’any 1948, el bloc de l'Antoni Prat i les imatges del realitzador de vídeo en Gregori Campàs, generant una sinergia entre vells historiadors, blocaires i realitzadors de vídeo.

A l'interessant notícia periodística publicada per Ramon Vinyeta en el seu moment, i al seu redescobriment en el bloc de l'Antoni Prat, des del Cosidor Digital ens hi sumem recuperant la gravació que van fer en Gregori Campàs i la M Teresa Reig, el 27 de febrer de 1988. Aquestes imatges mostren dos dels últims habitants d'aquest lloc singular, en Salvador Dot Subirana (1929-2014) i en Pius Dot Subirana (1931). Els germans Dot ens ho expliquen in situ, amb gran passió, sinceritat i sense la recança d'un passat farcit de penúries.



Mapa de la zona extret de: www.nohihaquienspari.com




El pas del temps, l'ús de l'espai com a estable d'animals i l'incivisme d'alguns visitants estan modificant definitivanent aquest bonic espai natural de la Serra de Milany. Sí no s'hi posa remei, en breu, desapareixeran els vestigis d'una forma de vida que va perdurar durant segles... Per reflexionar-hi.


TROGLODITAS EN SIERRA DE MILANY 
Entrada del bloc santuaribellmunt.blogspot.com de l'Antoni Prat.

A vegades no saps el perquè, però les casualitats fan que s'ajuntin informacions i documentacions que trobes i reps per conductes diferents. Això és el que m'ha passat en aquesta ocasió. I m'explico:

- Un dia, buscant per la pàgina web de l'arxiu municipal de Torelló, vaig trobar que els constava un arxiu fotogràfic del Ramon Vinyeta. Em vaig posar en contacte amb l'arxivera municipal, la Gemma Carretero, que molt amablement em va donar totes les facilitats per veure'l. Es tracta d'una colla d'àlbums fotogràfics -crec recordar que entre 12 i 14- que el mateix Ramon Vinyeta va preparar i regalar a l'Ajuntament de Torelló. El seu contingut és un aiguabarreig de fotografies sobre aconteixements, esdeveniments, racons... de Torelló i els seus voltants. Molta diversitat temàtica. De fet, tal com era el Ramon. Davant de qualsevol fet diferenciat que passava al poble i rodalies, el trobaves a n'ell amb la seva inseparable màquina de fotografiar a punt.

El conjunt de documents fotogràfics és d'una qualitat i diversitat extraordinària.

I vaig demanar a la Gemma la còpia d'una selecció concreta d'aquestes fotografies tot pensant que em podrien ser d'utilitat per temes relacionats amb el bloc. Després dels tràmits oficials corresponents, les vaig poder tenir degudament escanejades.

- Un altre dia, em vaig assabentar que l'any 1950 s'havia publicat un interessant relat del Ramon Vinyeta relacionat amb els darrers habitants de la bauma del Teixidor, a prop de Santa Maria de Besora. Concretament en el Butlletí de la Secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, en la seva edició nº 11 del setembre de 1950.
Em vaig posar en contacte amb aquesta important institució relacionada amb el món excursionista i molt amablement em van facilitar aquest article, degudament escanejat.


I la sorpresa va ser que quan el vaig llegir, instantàniament vaig lligar el relat que tenia als dits amb unes fotografies de les que havia seleccionat a l'arxiu de Torelló. Tenia les fotografies que el Ramón Vinyeta va fer el dia 27 de juny de l'any 1949 en la seva visita a la bauma del Teixidor que va servir per fer el relat publicat. 



Aquest és el relat:



TROGLODITAS EN LA SIERRA DE MILANY

Un curioso estudio de Geografía Humana


En el corazón de la Sierra de Milany, en uno de sus lugares más abruptos y poco frecuentados, existe una familia de payeses que habitan en una cueva o "bauma" en las mismas condiciones, en algunos aspectos, que reinaban en los tiempos del hombre primitivo.
En el transcurso de nuestras correrías por la Sierra de Milany, repleta de atractivos de toda especie, nos entretenía, preferentemente, disfrutar de los dilatados panoramas que desde sus cimas se contemplan, gozando de la belleza de sus paisajes, ora armoniosos y placenteros, ora salvajes de tétrica estructura. Las ruinas del castillo, derrumbándose cada vez más, el característico peñasco de Llaers, la grandiosa haya de las Tombes, las cascadas de Tavérnolas y las espesuras que rodean el Barretó, eran los objetivos preferidos. Nunca, sin embargo, a pesar de conocer su existencia, habíamos visitado las "baumes" habitadas existentes entre el Teixidor y la masía de Milany. Y he aquí que, recientemente, concretamente el día 27 del pasado junio, tuvimos la oportunidad de visitar detenidamente la única de las "baumes" habitadas hoy en día. Fruto de aquella visita, son las impresiones que ofrecemos al lector.
Toda la vertiente meridional de la Sierra de Milany, está cruzada por unas fajas de acantilados que, en dirección sensiblemente horizontal y formando escalonamientos en algunos lugares de considerable elevación, se extienden algunos kilómetros, adaptándose a las sinuosidades del terreno y obligando a los caminos a seguir un difícil trazado para salvar algunos puntos, de otro modo inaccesibles.

En muchos lugares de estas fajas de acantilados, se han formado cavidades naturales y "baumes" de gran tamaño, que, orientadas hacia el mediodía y teniendo en su proximidad tierras fácilmente cultivables y grandes espacios ricos en pastos, eran ya en tiempos prehistóricos lugares habitados, escogidos por sus inmejorables condiciones de defensa, tanto de las condiciones atmosféricas como de los animales feroces, muy abundantes en aquella época primitiva. Estas cuevas naturales habitadas, han resistido el paso de los siglos y aun hoy en día son utilizadas, a pesar de que en la misma comarca y no muy lejanas de su emplazamiento existen masías que después de abandonadas se van transformando lentamente en montones de ruinas.

Perspectiva general de la balma dels Teixidors, habitada fins l'any 1952 per una família pagesa. Ramon Reig Crespi al bell mig. Foto de Ramon Vinyeta.
Hablaremos pues, concretamente, de la "Bauma del Burbau o del Teixidor" (término de Llaers) la única habitada y la más accesible del grupo de cuatro que allí existen. Las tres restantes "La Baumassa", "La Baumeta" y "Els Fleus" han sido abandonadas recientemente. Más cercanas, en las proximidades de Besora, se abren las "baumes" llamadas "dels Ferrers", más conocidas y visitadas por su proximidad y haber sido teatro de hallazgos prehistóricos, en el curso de unas excavaciones allí efectuadas. Estas "baumes" fueron abandonadas anteriormente a las otras que hemos referido.
La "Bauma del Burbau" está situada a 995 mts. de altitud, formada por grandes bloques de piedra, por encima de los cuales transcurre una torrentera que nace entre el Castillo de Milany y la Ermita de la Calm. Cuando el torrente baja crecido forma un cortinaje de agua por delante de las edificaciones de la "bauma", creando un espectáculo de singular belleza. En invierno, cuando la temperatura baja algunos grados bajo cero, el agua al caer forma columnas de estalactitas y estalagmitas aumentando la maravilla del espectáculo.
La cavidad o "bauma", tiene una extensión de unos 80 metros, con una profundidad variable de 3 a 20 y una altura de 15 metros en la parte exterior, que va reduciéndose a medida que se acerca a las extremidades. La parte habitada, se halla en el extremo oeste, más resguardado y en la parte opuesta se hallan los apriscos para el ganado lanar, que son de considerable capacidad. En la parte central hay otros cercados para cerdos y vacas y un amplio espacio escalonado para guardar la hierba, la paja, la carreta y otros utensilios de labranza. La habitación humana, está formada por siete departamentos, tres de los cuales tienen ventilación al exterior. Los muros son de piedra y cal, con un espesor de 40 cms. Naturalmente, el pavimento y el techo son de roca viva, con una distancia entre ellos que oscila de 1'80 a 3 mts. lo que permite moverse con comodidad.
Croquis de la vivenda principal. Dibuix de Ramon Vinyeta.
 Contemplada desde cierta distancia, la "bauma" adopta la forma de un gran escenario natural. Aunque de momento, la vivienda humana da la impresión de ser muy reducida, se ha de tener presente que a ambos lados tiene amplios espacios disponibles, completamente a cobijo de lluvia o viento y que, por lo tanto, tiene equivalente utilidad a otras edificaciones de una "masía" corriente. El gráfico y el grabado adjunto, nos ahorrarán una más larga explicación sobre la estructura y distribución de esta curiosa vivienda.

En Moisès Barniol, en Ramon Vilamala i en Ramon Reig Crespi, en amical col·loqui amb els pagesos que fins l'any 1952 habitaven la balma dels Teixidors. Foto de Ramon Vinyeta.
La familia que la habita, está constituida por un matrimonio y dos hijos, un muchacho y su hermana. Esta tiene perturbabas las facultades mentales, grave desgracia que se ha de añadir a otras muchas sufridas por esta familia. El muchacho, por el contrario, es muy despierto. Cuando nosotros llegamos allá, estaba fumando en pipa, costumbre que tiene desde la edad de cuatro años; entonces se lo recomendaron para curarse de "cucs" (lombrices).

Suponíamos que los habitantes de la "bauma" serían gente áspera y de poco trato. Nos habíamos equivocado, ya que todos ellos son de carácter cordial y alegre. El chiquillo nos mostró todas las dependencias y aceptó sin remilgos tabaco para su pipa. El amo nos explicó más tarde su forma de vivir dándanos toda clase de detalles.

La familia posee gran cantidad de aves de corral, y se dedica también a la recría de cerdos. (Tienen también una mula). El ganado lanar está solamente confiado a su custodia, pues pertenece a una "masía" vecina. Las tierras de labor, equivalentes a seis o siete "quarteras", se extienden a cada lado del torrente, formando campos escalonados. Al pie de la casa, cultivan un poco de huerta, fácilmente regable mediante el agua del torrente. También crecen numerosos árboles frutales, perales, manzanos, cerezos, etc. La traída de aguas para las necesidades de la casa, se hace de manera muy curiosa y por tres sistemas diferentes. Cercana a la casa, y en un paraje que semeja una gruta, se recoge el agua que resbala por una piedra y por medio de unos canalillos se la traslada a limpios depósitos. Los otros dos sistemas proporcionan el agua con más abundancia. A pocos metros del portal y desde tiempo remoto, hay un depósito natural de unos 800 litros de capacidad, que se llena con el agua caída del acantilado una vez desviado oportunamente el curso del torrente. Por último, también se coge el agua, directamente de la cascada, por medio de una gran plancha de hoja de lata, en forma de embudo y trasladándola a unos recipientes de cobre, por un tronco de árbol vaciado en forma de canal.

Las condiciones de temperatura en el interior de la "bauma", constituyen una de sus más apreciables ventajas. De igual forma que, en apariencia, el agua de los pozos es fría en verano y tibia en invierno, la temperatura del interior refleja bien poco las variaciones que al paso de las estaciones del año, se observan al aire libre. En verano, el sol no penetra al quedar detenidos sus rayos por el saliente del acantilado. En invierno, al ser la órbita del sol más baja, queda todo el interior soleado durante todo el día, creándose una temperatura muy agradable. Por esta causa, la ropa de cama que utilizan, es igual en una que en otra estación.

La distribución del trabajo se efectúa de la siguiente forma: El colono cuida de la tierra y en los días en que este trabajo no es necesario, actúa de jornalero en alguna casa vecina, especialmente en el Teixidor. En invierno, cuando la actividad de la tierra es nula, por efecto de la nieve y lluvia persistente, sus conocimientos del oficio de carpintero le permiten dedicarse a la reparación de utensilios de trabajo, y construir otros de nuevo. Por ejemplo, la carreta es de construcción propia. Generalmente el sábado acude al mercado de Ripoll, donde vende los productos sobrantes y efectúa compras.

La mujer cuida del trabajo doméstico y de su hija deficiente. 

El muchacho se ocupa del rebaño y su pastoreo, así como actúa de auxiliar de sus padres. 

La mestressa, el fill i la filla deficient al portal de la cova habitada. Foto de Ramon Vinyeta.


Las obligaciones de orden religioso, la familia las observa en la parroquia de Llaers, distante unos 40 minutos.
Hecha esta descripción, hay que convenir con toda evidencia que en una excursión por la sierra de Milany, que tantas bellezas encierra, es siempre interesante incluir una visita a la Bauma del Burbau, en la cual se desarrolla una vida familiar, que en determinados aspectos, poco ha variado de los tiempos primitivos.
La acogida complaciente que dispensan sus moradores, es otro de los recuerdos que se conservan de esta visita y excursión por la sierra de Milany.

Ramón Vinyeta.


Entrada del bloc santuaribellmunt.blogspot.com de l'Antoni Prat.

El Cosidor Digital