dilluns, 15 d’abril del 2013

Torelló Recull 1989 4/5

Quarta entrega dels fets més imprtants que van passar a Torelló durant l’any 1989.


Aquesta vegada hi ha un recull dels actes més significatius de la festa major ’89: concerts a la plaça Nova, a la pista del Club i zona esportiva, vall de gegants, missa de festa major, festa d'escuma per a nens, piromusical...


Antiga caserna de la Guàrdia Civil de Torelló.
A remarcar les conseqüències de la càrrega de la Guàrdia Civil contra uns joves de Torelló durant la festa major del 1989 i les declaracions de l’alcalde de l’època Andreu Rifà. D'aquests fets, en sortiria uns anys més tards  La dansa dels verds.



També hi ha els actes de l’11 de setembre, un repàs de les festes de Rocaprevera amb un homenatge a la cobla Bofills i la Cubana amb l’obra “Cómeme el coco negro”.

dimarts, 26 de març del 2013

Torelló Recull 1989 3/5

Tercera entrega del vídeo de l'any 1989, que van realitzar uns joves Toni Galobardes i Jordi Campàs, per recollir els fets més importants que passaven a Torelló a finals dels anys 80, dels segle XX.

Mercat del trasto 1989


S'hi pot veure: més obres de l'Escola taller la Carrera, com es prepara la casa Espona per portar-hi part de l'ajuntament, assaig del grup Teaxoctre de teatre de l'Institut Cirvianum, la 1a volta ciclista a Osona al seu pas per Torelló, eleccions generals del 1989, presentació del llibre 'Ús del català a l'àmbit escrit dels comerços i empreses de Torelló' escrit per Montserrat Adam i Antoni Arisa, obres d'acondicionament dels "cuarterillos" de la policia municipal, i les últimes imatges del teatre Cirvianum abans de ser totalment remodelat.



dilluns, 11 de març del 2013

Gaspar Vigué, màrtir obrer

La matinada de l'11 de març de 1901 moria el filador torellonenc Gaspar Vigué (1884-1901), després de rebre l'impacte d'una bala disparada pels mossos d'esquadra en intentar dispersar una manifestació obrera en ple carrer de Sant Josep que intentava assaltar la casa del fabricant Mercadal (can Blanc). Vigué deixava víuda, un fill de 3 anys, i una filla en camí. Aquell fet romandria durant molt de temps en la memòria col·lectiva dels obrers torellonencs com a una data especial, símbol de la lluita de la classe obrera.


Retrat de Gaspar Vigué  
[Font; Setmanari La Campana de Gràcia del dia 23 de març de 1901]

Desde l'any 1900 els obrers es mobilitzaven per fer complir la llei d'11 hores de treball diàries i 48 hores setmanals, que els industrials incomplien reiteradament. El març de 1901 la patronal de les fàbriques del Ter i el Freser havien declarat el locaut (tancament de la fàbrica que implica no deixar treballar als obrers) per pressionar el Senat i evitar que s'aprovés la Llei de Jurats Mixtos per resoldre els conflictes laborals. Arreu de la Plana de Vic, els obrers es posaren en peu de guerra, el 10 de març a Manlleu es varen assaltar les cases de diferents fabricants, el conflicte es va estendre per Roda, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Ripoll i també a Torelló. Per evitar els aldarulls que s'acostaven l'alcalde va demanar la presència dels mossos d'esquadra a la vila. Els 18 agents desplaçats s'enfrontaren amb els obrers que respongueren a cops de roc, amb el resultat final, la mort de Gaspar Vigué i 3 mossos ferits. 

El setmanari La Campana de Gràcia del dia 23 de març relatava així el què sucseií en el funeral de Vigué: 'Acte solemne de dol al qual s'associà tot el poble de Torelló y un gran número de treballadors procedents de tots els pobles de l'encontrada. Més de mil persones formaren en la comitiva, una gran part de les quals portavan llums. L'orquestra de Torelló acompanyà'l corteig tocant fúnebres pessas, y sobre'l fèretre s'hi ostentava una corona present dels companys de treball del difunt. L'acte s'efectuà amb el major ordre y amb una circunspecció, una serietat y un dolor tant sentit que feya venir las llàgrimas als ulls. Per desgràcia coincidí'l pas de la comitiva amb l'arribada de una secció de guàrdies civils que foren rebuts amb vivas mostres de desagrado, prenentse molt lo que tal vegada no era més que una coincidència, com una provocació premeditada. La oportuna intervenció de algunas personas evità'l nou conflicte que anava a estallar inevitablement.'


Setmanari La Campana de Gràcia del dia 23 de març de 1901, on es pot veure una imatge del funeral de Gaspar Vigué al pas pel carrer de Sant Josep 
Font; Joaquim Albareda (1989): La Vall de Torelló en els segles XVIII i XIX

Quatre anys més tard, el dia 11 de març de 1905 es commemorava el quart aniversari de la mort de Gaspar Vigué en un acte al cafè de can Guiu, segons anunciava el diari La Justícia Social del 4 de març; i dos anys més tard, segons informa el mateix diari a data de 23 de març de 1907, es torna a celebrar un nou acte, un sopar d'homenatge a Vigué amb la presència d'una orquestra que va interpretar la Marsellesa i on també es va cantar la cançó de la Comuna, coincidint amb la commemoració del 36è aniversari de la Comuna de París. Amb aquesta coincidència es lligaraven simbòlicament l'assalt a la Bastilla i els fets de la Comuna de París amb l'assalt de la casa d'en Mercadal el 1901. D'aquesta manera el dia de la mort de Vigué esdevendria en una diada referent de la lluita de la classe obrera a Torelló, i la persona es convertia en personatge i màrtir del moviment.





Santi Molera i Clota i Jordi Pérez Borrega.*
*Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà.

divendres, 1 de març del 2013

Torelló Recull 1989 2/5

Segona part del vídeo recull del que va passar a Torelló per allà el 1989. Els anys han passat i la gent ha canviat, t'hi has vist?


Gemma Nierga i l'alcalde Andreu Rifà, al progrmama Dit i Fet de TV3.

Hi ha la inauguració de l’Escola Taller de la Carrera, un concert "remember" al Club Infantil del grup ‘Els Llops’ que feien versions dels hits dels anys 60’s i 70’s, un recull del programa ‘Dit i Fet’ que TV3 va dedicar a la Societat Ocellaire de Torelló, les festes de barri de Montserrat amb la inauguració del nou campanar, exposicions del alumnes de FP, correfocs, futbol al camp del Montserratí, radio en directe, teatre al carrer...


dilluns, 4 de febrer del 2013

Exilis

Amb la fi de la guerra civil un nombre important d'habitants de la Vall del Ges varen haver de marxar a l'exili, amb la por de que si es quedaven els hi anava la vida. D'això en fa 74 anys i aquells que varen marxar, bona part dels quals no tornaren mai més, son també una part de la nostra història, una part que desconeixem i de la que mai se'ns ha parlat.

El dia 4 de febrer de 1939 s'acabava la Guerra Civil a la Vall del Ges amb l'entrada de l'exèrcit franquista. A Torelló varen entrar pel carrer del Pont, i per això durant tot el franquisme el carrer s'anomenaria calle 4 de febrero. Els dies precedents però, diversos camions havien sortir de Torelló enduent-se a persones i famílies senceres que fugien de l'entrada dels feixistes. Bona part dels que marxaven eren persones significades per les seves postures i activitats polítiques durant la guerra, alguns amb les respectives famílies (dones, avis i nens); principalment es tractava de dirigents i afiliats de la CNT i ERC, en alguns casos amb antecedents en les dues formacions; i també soldats. Els camions portarien als futurs exiliats cap a la frontera per traspassar-la, mentre que altres persones emprendrien el camí de l'exili per mitjans propis. Dos anys i mig de guerra i un fred hivern feren més penós encara el fet d'haver d'abandonar la pròpia terra per por a deixar-hi la pell.
Un cop travessada la frontera de l'estat Francès els homes de més de 15 anys varen ser confinats en camps de concentració a les platges del Rosselló (Argelérs, Sant Cebrià, Ceret, etc..), entre el mar, la sorra i la filferrada. Les dones, els nens i els homes d'edat avançada els varen fer pujar en combois ferroviaris que els traslladaren a diferents albergs repartits arreu de França, lluny dels seus homes i sense que uns sabessin on eren els altres. L'estat Francès estava desbordat per la gran afluència d'exiliats, es parla de més de 480.000 persones.


Fotografia famílies de la Vall en un camp d'acolliment de dones, nens i persones grans a Fort-Mahon-plàge, Picardía, nord-est de França. (Entre d'altres hi trobem: Carme Espona, Fraternitat Ruches, Caterina Prat, Llibert Mils, Carles Palou, (Coneixes algú més?.... elcosidor@gmail.com)) [Foto: Fraternitat Martí]

Mentrestant, als camps de concentració, el fred i les mancances higièniques feien estralls entre els homes recluïts, que esperaven ser identificats i trobar alguna feina per poder sortir dels camps. França però estava a punt d'entrar en guerra amb Alemanya, i això va permetre que alguns homes poguessin sortir allistant-se a la Línia Maginot per fortificar la frontera nord. Aquesta línia de defensa va resultar un fracàs i l'exèrcit alemany enseguida entraria a França en començar la guerra, 1940. A partir d'aquí alguns dels nostres exiliats varen entrar a l'exèrcit francès o a la resistència per combatre l'exèrcit nazi, altres anirien a treballar a la indústria de guerra, o a suplir diferents feines bacants per la manca d'homes francesos que eren cridats a files.


Grup d'exiliats de la Vall del Ges al cafè Palmarium de Perpinyà 1939. (Entre d'altres hi trobem: [A d'alt, esq->drt] 1- ?, 2- ?, 3- Josep Terricabras i Pla?, 4- Leandre Pey i Juvanteny, 5- Adrià Tresserra i Matabosch (1904-66), i 6- Jaume Jordana i Fornols (1900); [A baix, esq->drt] 1- Ricard Mil i Ninot (1900), 2- Jaume Ruches i Feliu (1901-74), 3- Àngel Vila i Vinyes (1895), 4- ?, i 5- ?. (Coneixes algú més?.... elcosidor@gmail.com)) [Font: Fraternitat Martí]

Després de la segona guerra mundial, les famílies que havien estat separades durant quasi tres anys es varen poder reunir, bona part d'ells es quedarien a viure a l'estat Francès, molts a Perpinyà i Touluse, altres repartits per tot França. Alguns acabarien tornant al cap d'un temps, altres ja no tornarien mai més. Aquestes, les seves històries personals, son també part de la nostra història col·lectiva, de la nostre Vall i la nostra gent, encara que no les recordem, i que ens hagin ajudat a que així siguera.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/02/05/pagina-1/33120605/pdf.html

El 2009 Televisió de Catalunya va produïr un documental sobre la vida al camp de concentració d'Argelers. No és un gran documental però les imatges d'arxiu que s'hi poden veure valen molt la pena.



Si la teva és una d'aquestes històries, o la dels teus pares, avis o tiets, i ens la vols fer arribar, la publicarem en aquest espai.

Santi Molera i Clota*

*Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà.

dimarts, 29 de gener del 2013

El NO-DO a Torelló

Aquests darrers dies RTVE i Filmoteca Española estan recuperant i publicant a la seva web tots els noticaris de propaganda franquista coneguts com a NO-DO. Aquestes gravacions que servien per informar i exaltar el "espíritu nacional", eren projectats originalment en sales de cine entre pel·lícula i pel·lícula. Entre aquestes gravacions hi va aparèixer la vila de Torelló en dues ocasions.
El primer dels vídeos trobats, del 19 d'abril de 1943, s'hi veu la festa del lliurament de 300 habitatges protegits de les cases barates de la inundació, que van costar oficialment de 10 milions de pessetes. L'acte va desenvolupar-se durant el dia 25 de març de 1943, i l'andemà, la Vanguardia va publicar una crònica. No té pèrdua la desfilada militar-falangista del carrer de Sant Miquel que es pot veure al vídeo(entre el 1'26'' i 2'02'').

http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-16/1487659/#

En el segon vídeo, de l'1 de juny de 1970, és en motiu d'una exposició industrial i d'artesania, fa un repàs de la producció dels artesans del municipi, on hi podem veure torners treballant i expositors de pipes per fumar mobles, rellotges i figures d'escacs (entre el 1'53'' i 3'49'').

http://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-1430/1486548/

Per saber com funcionava el NO-DO podeu veure el documental "El Cine de Paco" del Sense Ficció de TV3, dirigit per Josep Rovira i produït pel torellonenc Jordi Campàs.

El cine de Paco from navegocapitaca on Vimeo.

El documental “El cine de Paco ha tingut accés a una part de les imatges descartades del NO-DO on es veuen seqüències inèdites de Franco pescant o jugant a golf, que es van censurar en el seu moment perquè no donaven una bona imatge del “caudillo”. Com molta gent recorda, en els noticiaris editats, quan Franco jugava a golf li entraven totes les pilotes i pescava uns peixos formidables, però, com es veurà, la realitat era tota una altra.


El dictador Francisco Franco (foto TVC).

El dictador Franco volia que Espanya fos un país fantàstic i el NO-DO era el millor vehicle per transmetre aquesta imatge de felicitat col•lectiva, de perfecció política i de bravura en la figura del seu líder.

El Cosidor Digital 

dissabte, 12 de gener del 2013

Les Teuleries de la Vall del Ges

L'ofici de tauler, el referent a les persones que fan teules i obra cuita per extensió (maons, cairons, toxanes, rajols, etc..), el tenim documentat al nostre entorn a partir del segle XVI. En altres indrets del nostre país també reben el nom de rajolers. Aquest ofici, i aquesta tipus de fabricació de material constructiu va arribar a la península en època romana, amb un mode productiu que arriba gairebé fins als nostres dies amb molt pocs canvis. A la Vall del Ges hi van haver teuleries o forns d'obra cuita, com a mínim des del segle XVI, fins a principis dels anys seixanta del segle XX. Durant aquests anys les teuleries de la Vall varen treballar sempre seguint el model productiu tradicional, totalment manual, tant sols durant el segle XX es va introduir la mecanització d'alguns dels processos productius, insuficients però per arribar fins avui com a una indústria moderna. Pels volts de 1960 tancarien les darreres explotacions de la Vall, i actualment no es fabrica obra cuita al nostre entorn més immediat.

Vista de Torelló des del Puig de Terrades 1934. A l'angle inferior esquerra es pot veure l'edifici de l'antiga teuleria Benito situada entre els actuals carrers de Sant Bartomeu i Puigdessalit.
[Foto cedida per Eudald Vila i Soldevila]

El primer tauler documentat a Torelló era en Jan de la Borda que entre el 1531 i 1560 fabricava teules per cobrir les teulades de les cases de la vila. Fins a mitjans del segle XIX els taulers fabricaven principalment teules, d'aquí el nom que reben. A partir de la industrialització, es va introduir l'ús del ferro forjat en la construcció, cosa que va permetre aixecar edificis més amples, produint un canvi en la manera tradicional de construir les cases. A partir d'aquest moments es va generalitzar l'ús de maons cuits, o obra vista, per a construir edificis. Aquest fet sumat al creixement demogràfic i del parc immobiliari, va permetre que el nombre de teuleries creixés arreu. Entre finals del segle XIX i inicis del XX, a la Vall va haver-hi un gran creixement d'aquestes industries. A Sant Vicenç hi havia la teuleria d'en Teta (família Puig) i la d'en Minguell (família Pratdesaba). A Torelló hi havia la teuleria d'en Benito (cal Teuler), la Reig, la Morató, la de Sanaiàs, la Padrós i la d'en Codinachs. També hi havia teuleries que van funcionar puntualment, durant la construcció de les colònies industrials o cases de pagès, un cas conegut és el forn de la colònia de Borgonyà a Sant Vicenç o la teuleria del Serrat a Sant Pere de Torelló.

Imatge de la teuleria del mas el Serrat, Sant Pere de Torelló 1905.

Les teularies com espai productiu estaven formades per cinc espais diferenciats. El forn, on es coïen les peces; el banc de terra o cantera, d'on s'extreia la matèria prima; la bassa, on es pastava l'argila; l'obrador on es donava forma a les peces; i l'assecador, on s'assecaven i s'emmagatzemaven les peces abans de coures. El terme teuleria feia referència al conjunt d'aquests espais, i generalment es localitzaven a les afores de les poblacions. Els forns, l'estructura de combustió on es courien les peces, eren excavats en un marge, aprofitant un desnivell o bé eren construïts amb obra, i s'aixecaven a prop dels bancs de terra.

La feina dels teulers començava arrencant la terra amb el pic i la pala. S'extreia l'argila bona del subsòl i es posava dins de la bassa. A la bassa, coberta d'aigua, s'hi tiraven els terrossos d'argila es desfeien i la terra es decantava i quedava llesta per ser treballada. Aquest procés permetia extreure-li les impureses, especialment els nòduls de calç, que podien trencar les peces un cop cuites. La bassa tenia certa inclinació i el fons era enrajolat. Així que l'explotació de la teuleria anava avançant, el punt d'extracció de l'argila cada vegada quedava més lluny de la bassa. Per resoldre aquest fet, a partir del segle XX, algunes teuleries utilitzarien un sistema de vagonetes que es desplaçaven sobre rails per acostar l'argila al punt de manofactura. La feina d'arrencar la terra s'acostumava a fer durant l'hivern.

 Imatge d'un corró de fusta per donar forma a les teules. Eina de la teuleria Benito. Les teules es feien seguint dos passos. Primer s'omplia un motlle de ferro pla amb pasta, i després amb un corró com aquest se li donava la forma en tres dimensions.
[Foto de Santi Molera i Clota, 2005]

El treball d'emmotllar es feia a l'obrador, on els taulers treballaven davant d'una taula de fusta, amb motlles de fusta o ferro amb la forma de la peça que volien aconseguir (teula, toxana, maó o cairó). Posaven el motlle sobre la taula i l'omplien de pasta ben apretada, emmotllar, així quedava la peça en moll. Perquè la pasta no s'enganxés al motlle utilitzaven cendra, extreta de la darrera fornada o aigua. Les peces més grosses com els toxos s'emmotllaven directament al terra. Un cop la peça era feta la deixaven al terra en una plaça o era, l'assecador, perquè s'assequessin. D'aquesta manera les peces s'anaven acumulant fins que eren suficients per omplir una fornada. Per coure les peces calia que estiguessin ben seques perquè no es trenquessin durant el procés de cocció. 

Imatge d'un motllo de ferro per maons de la teuleria Morató.
[Foto de Santi Molera i Clota, 2004]

Per preparar la fornada calia aplegar molta llenya, i carregar el forn de tal manera que les peces no es malmetessin abans de la cocció. Així calia posar les peces de més pes al fons del forn (toxanes), i les peces més delicades a la part superior (teules), perquè no es deformessin amb el pes de les altres peces. Un cop el forn carregat, es tancava i es segellava la cambra de la càrrega o canó (al pis superior), i s'encenia la cambra de combustió (pis inferior o fogaina) amb llenya, que estava separat del pis superior per la graella o solera. Durant tres dies calia anar posant llenya al foc perquè aquest no s'apagués. Passats els tres dies de cocció es deixava apagar el forn i s'esperava que es refredes l'estructura, per no provocar xocs tèrmics que poguessin trencar les peces. Un cop el forn ja s'havia refredat es procedia a descarregar-lo. Se'n treien les peces i si estaven ben cuites ja es podien utilitzar per a la construcció de les cases de l'entorn.


SANTI MOLERA i CLOTA*
*Aquest article ha estat possible gràcies a la informació facilitada per Josep Morató i Ortuño, el darrer tauler de la Vall del Ges (entrevista feta a Torelló, el 4 de desembre de 2004).
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà.

dimarts, 1 de gener del 2013

Torelló Recull 1989 1/5

Any nou entrada nova.
Us passem el primer dels cinc vídeos-recull del 1989. Un any de grans canvis, on Torelló no en va quedar al marge.
A nivell local podem veure el president Jordi Pujol inaugurant l’ambulatori  de la Plaça Nova i actual Hotel d’Entitats, fent una visita a l’antic teatre Cirvianum qüestionant-ne les futures obres, fragment del programa pobles d’Osona fet per una incipient TVO, preparatius del Carnaval amb imatges de la construcció de la carrossa de l’organització, assaig del ball, passarel·la de les Senyoretes i la rua del dia de Carnaval, obres a la Carrera, arribada dels reis i pregó a la Plaça Vella...



En properes entregues hi ha autèntiques perles, com les reaccions a la càrrega de la Guardia Civil contra uns joves de Torelló durant la festa major del 1989... I, un munt de coses més. Un any dóna per molt !

Jordi Pujol qüestionant la inversió de la futura remodelació de teatre Cirvianum.

diumenge, 16 de desembre del 2012

L'Aurora Obrera Torellonense (1912-1939)

D'entre les entitats obreres que han existit a la Vall en destaca principalment l'Aurora Obrera Torellonense 1912-1939, per ser la que va tenir una vida més llarga, més activa, i la que va tenir més socis, a part de la Cooperativa “La Moral” o ”La Casa del Poble”. L'Aurora no va néixer del no res sinó que és l'eclosió d'un ric i complex entramat d'associacions obreres que trobem des de la segona meitat del segle XIX, i té una clara vinculació a entitats anteriors com la Fraternitat Republicana (1904-1909), i l'Ateneu Obrer Torellonense (1910-12). Malauradament, el moviment obrer a la Vall del Ges encara no disposa de l'estudi seriós que es mereixeria i sovint se l'ha volgut amagar o minimitzar en la història oficial.

Els precedents directes de l'entitat els trobem després dels fets de la setmana Tràgica, quan el 10 de setembre de 1909, 22 torellonencs varen ser arrestats acusats de participar en aldarulls. Aquest fet i la dura repressió contra el moviment obrer d'aquells fets provocarà la desaparició de la Fraternitat Republicana a Torelló (entitat cultural vinculada al partit Unió Republicana), i la conseqüent dissolució de l'entitat que donava cobertura a l'associacionisme obrer de la Vall. Poques setmanes després un grup d'obrers que havien format part de la Fraternitat Republicana de Torelló van decidir fundar una nova entitat obrera, desvinculant-se de les relacions amb els partits polítics. Era l'Ateneu Obrer Torellonense, aquesta entitat però, no va durar gaire més de dos anys. A finals de l'any 1912 desapareixen les accions de l'Ateneu a la vida pública torellonenca, però la necessitat d'associar-se no desapareix i novament un nou grup comença a treballar per la legalització d'una altra entitat, l'Aurora Obrera Torellonense. Aquesta nova entitat serà legalitzada el 13 de gener de 1913 i tindrà la seu social al primer pis del Passatge de Barcelona número 2. Més endavant, el 1919, l'Aurora es traslladaria a l'edifici número 10 de la plaça Catalunya (Actual Hotel d'entitats, al número 12 de la plaça Nova).

Fulletó d'una sessió de ball a l'Aurora durant les festes de la Fira de l'Ascenció de 1929 a l'Aurora.
[Font: Arxiu Històric Municipal de Torelló]

L'Aurora Obrera Torellonense era un entitat recreativa de la classe treballadora, un ateneu, una entitat i un lloc de trobada. Els seus objectius eren el de cohesionar la classe obrera, mitjançant el desenvolupament cultural, l'ensenyament i l'esbarjo. L'entitat tenia diverses seccions, una coral, un grup de ball i un grup pro-cultura que fomentava l'ensenyament dels associats. L'entitat disposava d'un cafè, lloc de trobada on es disposava de la premsa obrera de l'època (Solidaritat Obrera, Sembrar, Revista Blanca, Generación Consciente, etc...), també tenien una sala de ball amb un piano de manubri on es celebrava el ball durant les festes més assenyalades. Paralel·lament l'Aurora jugava un paper destacat en les reivindicacions obreres, doncs acollia a la seva seu els diferents sindicats, propers a la Confederació Nacional del Treball (CNT), i els diferents comitès de vaga que s'anaven creant segons les necessitats del moment. El 1919 l'entitat es va traslladat al número 10 de la plaça Catalunya, en un edifici que varen adquirir el 1920 per 11.000 pessetes.

L'Aurora com a entitat, més enllà del treball reivindicatiu, participava plenament de la vida social de la vila, una mostra és que durant el Carnestoltes de 1923 varen organitzar els Balls de Torelló, o organitzava diferents ballades, embalats i obres de teatre per la Festa Major i altres festivitats locals. Dins de l'Aurora era molt important l'educació, i en diferents moments existiren diferents escoles diürnes i nocturnes per a la formació dels seus associats, com l'escola racionalista que va funcionar a partir de 1931 amb el Dr. Raimond Götze al capdavant.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, els sindicats passaren a la clandestinitat, però l'Aurora, com a entitat recreativa va poder continuar amb les portes obertes, si bé els sindicats estaven tancats. El 1924, l'entitat tenia 49 socis, segons una llista que es conserva amb els noms dels associats. Després de la dictadura i amb l'arribada de la República, l'Aurora viuria uns any de molta activitat, tant cultural com sindical. Aquests anys el local de l'Aurora es va omplir de conferències pedagògiques i mítings sindicals, i alguns dels seus socis eren persones molt conegudes a la vila com Domènec Altesa, Batista Bort, Segimon Canudes, Jaume Castellví, Andreu Febrer, Pere Figueres, Pere Gudayol, Carles Palou, Melcior Prat, Josep Rosanes, Jaume Ruches, Pere Salines, Francesc Serrarols, Pere Vila Puig, Rafel Vinyeta o Hipòlit Xuclà entre d'altres. Tots ells molt vinculats al moviment obrer, formant part dels sindicats o d'altres entitats com la Cooperativa i que també enllacen amb altres entitats obreres anteriors com les esmentades Fraternitat Republicana i l'Ateneu Obrer. D'entre els socis de l'Aurora cal destacar-ne en Pere Figueres i Oliveres (1888-1935) i en Jaume Ruches i Feliu (1901-1974) com a primeres espases en la premsa obrera de l'època, i el darrer també conegut per les seves dots d'orador.

Amb l'arribada de la guerra, el juliol de 1936, la majoria de membres de l'Aurora passarien a formar part del nou poder revolucionari, i les activitats a l'entitat quedaria reduïda a la mínima expressió, si bé el local continuava funcionant com a cafè i punt de trobada. El 4 de febrer de 1939, amb l'entrada de les tropes franquistes el local de l'Aurora va ser confiscat i l'entitat dissolta de facto, de tal manera que no tornaria a obrir les seves portes. L'edifici de l'Aurora, però, viurà encara un interessant canvi de titularitats fins avui, i l'Aurora Obrera com a entitat, intentaria renéixer el 1979, però aquestes son històries que es mereixen un capítol a part. 

SANTI MOLERA i CLOTA
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà. 

dimecres, 28 de novembre del 2012

Torelló 1988 vídeo 3/3

Tercera i última part del recull en vídeo dels fets més importants que van passar a Torelló a finals del 1988.
Podeu veure la inauguració dels nous caus dels Escoltes de Torelló on ara hi ha la biblioteca Dos Rius, Radio Ona amb uns joves locutors fent el programa Fantasmes, el 6è Festival de Cinema de Muntanya, obres a la casa Espona a l'actual ajuntament, 4a fira de Sant Andreu a la zona esportiva, festes de Nadal al Barri de Montserrat...


Torelló (1988) 3/3 from El Cosidor Digital on Vimeo.

Entre tots podrem recuperar la memòria col·lectiva de la Vall del Ges!

El Passeig dels Esports sense urbanitzar.
 

dijous, 22 de novembre del 2012

Torelló 1988 vídeo 2/3

Segona part del vídeo recull dels fets més importants que van passar al Torelló del 1988.
Podeu veure les obres de construcció del campanar del Barri de Montserrat, els inicis de l’Avinguda del Castell, urbanització La Carrera, actes de l’11 de Setembre, inauguració de l’escola taller La Carrera, cursa d’Escalextric al Club, festes de Rocaprevera, centenari de l’escola Rocaprevera, tardoral als jardins de l’Espona, trobada de gegants i geganters, accions al carrer del grup La Cubana, concert de Los amantes de Maria a la pista del Club,...

Torelló (1988) 2/3 from El Cosidor Digital on Vimeo.

Animeu-vos a mostrar les gravacions i les fotografies que tingueu i ens permetin reconstruir la societat d’aquells anys. Entre tots podrem recuperar la memòria col·lectiva de la Vall del Ges!

L'Avinguda del Castell es començava a urbanitzar.
 

dijous, 15 de novembre del 2012

Torelló 1988 vídeo 1/3

A finals dels anys 80, dos joves entusiastes dels audiovisuals recullen el testimoni iniciat per Alfons Ricart i Josep Carrera de gravar en vídeo els actes més importants que passaven a Torelló, com un recull d'imatges de la vida d'un poble. Estem parlant del període comprés entre el juliol i el desembre del 1988.

Equipats amb una càmera Sony 8mm, amb pretensions professionals i un rudimentari VHS, van gravar un munt d'hores, totes elles condensades en aquest muntatge de 45 minuts que aquí podeu trobar. De moment en teniu la primera part.
Si bé la cinta de vídeo es podria haver quedat en algun calaix a casa dels pares, cal dir que han decidit fer-ho públic per popularitzant-ne el seu contingut.
Per a la seva realització van anar seguint tots els actes que creien més rellevants, amb un punt de vista potser massa local. Mirat en perspectiva, deixaren passar accions i llocs que desapareixerien amb el pas del temps. Però tot i això, no deixa de ser una bona ocasió per veure i recordar com era la gent i el poble de Torelló a les acaballes dels anys 80.
En aquest primer vídeo es pot veure el seguiment dels actes de la festa major del 1988, la final de futbol sala a la pista poliesportiva, el repic de campanes, la decoració dels carrers, la inauguració del bar dels Joves Calvos, el segon Poliphilo a la plaça Vella, el concert del grup Steve & Hooligans a la pista del Club, la cobla Bofillsuna cursa urbana de karts a la plaça Joanot  Martorell...


Des d’aquí us animem a posar a disposició de tothom les gravacions i les fotografies que hagueu fet i que ens permetin reconstruir la societat d’aquells anys. Entre tots podrem recuperar la memòria col·lectiva de la Vall del Ges, aprofitem-nos de les noves tecnologies!

El bar que van muntar els Joves Calvos a Can Fonso.

dijous, 1 de novembre del 2012

La festa dels difunts

LA MORT A TORELLÓ

El primer dia de novembre és la diada de Tots Sants, la popular castanyada, l'endemà el dia dels difunts (31 d'octubre), dia en què es venera els avantpassats. Com que actualment només és festiu el dia 1, es habitual que en aquesta festivitat les persones visitin els cementiris i portin ofrenes florals a les tombes dels seus avantpassats. Aquest costum és d'origen pagà (precristià), i els romans ja tenien ho celebraven, el dia de la floriato, en el que les famílies romanes visitaven les tombes dels seus avantpassats i hi feien ofrenes florals, així com un seguit de libacions (ritual en què es donava de menjar als difunts). Aquest costum va ser absorbit i reinterpretat per la cultura cristiana, i així ha arribat fins a nosaltres amb les ofrenes florals del dia de Tots Sants.

Des d'època medieval, durant el procés de feudalització el poder eclesiàstic va obligar a enterrar els morts al voltant de les esglésies a la zona anomenada sagrera. Aquesta obligació servia per lligar les persones als centres administratius, les parròquies, esdevenint una nova forma de control social. Així, al voltant de tots els recintes de culte cristians de certa antiguitat hi trobem sempre els cementiris associats, o millor dit els hi trobàvem fins a mitjans del segle XIX.

En aquells moments, els creixement dels nuclis urbans estava colapsant els antics cementiris de sagrera. Coincidint amb aquell moment hi va haver un seguit d'epidèmies assetjaven les poblacions, i en conseqüència el govern de torn va editar un decret on demana als ajuntaments que adeqüessin unes noves instal·lacions per enterrar els morts a les afores dels nuclis habitats.

 
 Façana del Cementiri Municipal de Torelló, E. 1/100.
[Arxiu Municipal de Torelló]

EL CEMENTIRI DEL PUJOLET

A Torelló, la obligació d'enterrar els morts a la Sagrera (en un espai tancat al voltant de l'església parroquial de Sant Feliu) es va mantenir fins a l'any 1854, en què es va produir una important epidèmia de còlera que afectaria a tot el país. En questió d'un any varen morir més d'un centenar torellonencs per aquesta malaltia altament infecciosa. 

Perquè l'epidèmia no s'extengués més es va decidir enterrar els morts fora del nucli habitat de la vila. Cal dir que ja feia uns anys que els veïns de l'entorn de la Sagrera s'havien queixat en nombroses ocasions a l'Ajuntament per la manca de salubritat de a entorn de l'antic cementiri. Per posar remei al probñema, les autoritats varen habilitar un cementiri provisional en una zona anomenada “Els Comuns” (al voltant de la muntanya de Rocaprevera).

El cementiri dels Comuns era provisional i calia trobar un nou indret per establir-hi la nova necròpolis. El 1861, l'Ajuntament va estar buscant uns terrenys on ubicar el nou cementiri. Es varen considerar diferents opcions, uns terrenys a les Serrasses, uns altres als comuns, però es van topar amb la oposició veïnal. Finalment es varen comprar els terrenys del puig del Pujolet propietat de Maria Serra, la vídua Serrabou, on hi havia les runes de l'antic mas del Pujolet.

Per a disposar de diners per a la compra, l'Ajuntament es va haver de vendre en subhasta pública l'Hostal de Baix, al Carrer del Pont. En va treure 24.000 rals, un 80% dels quals destinaria a la compra dels terrenys i a l'edificació de l'espai.

Finalment, el 1863 es va beneir el nou recinte funerari que tenim avui. Des d'aleshores el cementiri ha sofert diverses ampliacions i modificacions. El 1882, es varen traslladar les restes del cementiri provisional dels comuns fins al nou recinte. Es va celebrar una gran professó i les restes es varen sepultar en una fossa comú.


Planta del Cementiri Municipal de Torelló construït al turó del Pujolet a mitjans del segle XIX.
[Font: Arxiu Municipal de Torelló]


SANTI MOLERA i CLOTA
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà.