diumenge, 16 de desembre del 2012

L'Aurora Obrera Torellonense (1912-1939)

D'entre les entitats obreres que han existit a la Vall en destaca principalment l'Aurora Obrera Torellonense 1912-1939, per ser la que va tenir una vida més llarga, més activa, i la que va tenir més socis, a part de la Cooperativa “La Moral” o ”La Casa del Poble”. L'Aurora no va néixer del no res sinó que és l'eclosió d'un ric i complex entramat d'associacions obreres que trobem des de la segona meitat del segle XIX, i té una clara vinculació a entitats anteriors com la Fraternitat Republicana (1904-1909), i l'Ateneu Obrer Torellonense (1910-12). Malauradament, el moviment obrer a la Vall del Ges encara no disposa de l'estudi seriós que es mereixeria i sovint se l'ha volgut amagar o minimitzar en la història oficial.

Els precedents directes de l'entitat els trobem després dels fets de la setmana Tràgica, quan el 10 de setembre de 1909, 22 torellonencs varen ser arrestats acusats de participar en aldarulls. Aquest fet i la dura repressió contra el moviment obrer d'aquells fets provocarà la desaparició de la Fraternitat Republicana a Torelló (entitat cultural vinculada al partit Unió Republicana), i la conseqüent dissolució de l'entitat que donava cobertura a l'associacionisme obrer de la Vall. Poques setmanes després un grup d'obrers que havien format part de la Fraternitat Republicana de Torelló van decidir fundar una nova entitat obrera, desvinculant-se de les relacions amb els partits polítics. Era l'Ateneu Obrer Torellonense, aquesta entitat però, no va durar gaire més de dos anys. A finals de l'any 1912 desapareixen les accions de l'Ateneu a la vida pública torellonenca, però la necessitat d'associar-se no desapareix i novament un nou grup comença a treballar per la legalització d'una altra entitat, l'Aurora Obrera Torellonense. Aquesta nova entitat serà legalitzada el 13 de gener de 1913 i tindrà la seu social al primer pis del Passatge de Barcelona número 2. Més endavant, el 1919, l'Aurora es traslladaria a l'edifici número 10 de la plaça Catalunya (Actual Hotel d'entitats, al número 12 de la plaça Nova).

Fulletó d'una sessió de ball a l'Aurora durant les festes de la Fira de l'Ascenció de 1929 a l'Aurora.
[Font: Arxiu Històric Municipal de Torelló]

L'Aurora Obrera Torellonense era un entitat recreativa de la classe treballadora, un ateneu, una entitat i un lloc de trobada. Els seus objectius eren el de cohesionar la classe obrera, mitjançant el desenvolupament cultural, l'ensenyament i l'esbarjo. L'entitat tenia diverses seccions, una coral, un grup de ball i un grup pro-cultura que fomentava l'ensenyament dels associats. L'entitat disposava d'un cafè, lloc de trobada on es disposava de la premsa obrera de l'època (Solidaritat Obrera, Sembrar, Revista Blanca, Generación Consciente, etc...), també tenien una sala de ball amb un piano de manubri on es celebrava el ball durant les festes més assenyalades. Paralel·lament l'Aurora jugava un paper destacat en les reivindicacions obreres, doncs acollia a la seva seu els diferents sindicats, propers a la Confederació Nacional del Treball (CNT), i els diferents comitès de vaga que s'anaven creant segons les necessitats del moment. El 1919 l'entitat es va traslladat al número 10 de la plaça Catalunya, en un edifici que varen adquirir el 1920 per 11.000 pessetes.

L'Aurora com a entitat, més enllà del treball reivindicatiu, participava plenament de la vida social de la vila, una mostra és que durant el Carnestoltes de 1923 varen organitzar els Balls de Torelló, o organitzava diferents ballades, embalats i obres de teatre per la Festa Major i altres festivitats locals. Dins de l'Aurora era molt important l'educació, i en diferents moments existiren diferents escoles diürnes i nocturnes per a la formació dels seus associats, com l'escola racionalista que va funcionar a partir de 1931 amb el Dr. Raimond Götze al capdavant.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, els sindicats passaren a la clandestinitat, però l'Aurora, com a entitat recreativa va poder continuar amb les portes obertes, si bé els sindicats estaven tancats. El 1924, l'entitat tenia 49 socis, segons una llista que es conserva amb els noms dels associats. Després de la dictadura i amb l'arribada de la República, l'Aurora viuria uns any de molta activitat, tant cultural com sindical. Aquests anys el local de l'Aurora es va omplir de conferències pedagògiques i mítings sindicals, i alguns dels seus socis eren persones molt conegudes a la vila com Domènec Altesa, Batista Bort, Segimon Canudes, Jaume Castellví, Andreu Febrer, Pere Figueres, Pere Gudayol, Carles Palou, Melcior Prat, Josep Rosanes, Jaume Ruches, Pere Salines, Francesc Serrarols, Pere Vila Puig, Rafel Vinyeta o Hipòlit Xuclà entre d'altres. Tots ells molt vinculats al moviment obrer, formant part dels sindicats o d'altres entitats com la Cooperativa i que també enllacen amb altres entitats obreres anteriors com les esmentades Fraternitat Republicana i l'Ateneu Obrer. D'entre els socis de l'Aurora cal destacar-ne en Pere Figueres i Oliveres (1888-1935) i en Jaume Ruches i Feliu (1901-1974) com a primeres espases en la premsa obrera de l'època, i el darrer també conegut per les seves dots d'orador.

Amb l'arribada de la guerra, el juliol de 1936, la majoria de membres de l'Aurora passarien a formar part del nou poder revolucionari, i les activitats a l'entitat quedaria reduïda a la mínima expressió, si bé el local continuava funcionant com a cafè i punt de trobada. El 4 de febrer de 1939, amb l'entrada de les tropes franquistes el local de l'Aurora va ser confiscat i l'entitat dissolta de facto, de tal manera que no tornaria a obrir les seves portes. L'edifici de l'Aurora, però, viurà encara un interessant canvi de titularitats fins avui, i l'Aurora Obrera com a entitat, intentaria renéixer el 1979, però aquestes son històries que es mereixen un capítol a part. 

SANTI MOLERA i CLOTA
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà. 

dimecres, 28 de novembre del 2012

Torelló 1988 vídeo 3/3

Tercera i última part del recull en vídeo dels fets més importants que van passar a Torelló a finals del 1988.
Podeu veure la inauguració dels nous caus dels Escoltes de Torelló on ara hi ha la biblioteca Dos Rius, Radio Ona amb uns joves locutors fent el programa Fantasmes, el 6è Festival de Cinema de Muntanya, obres a la casa Espona a l'actual ajuntament, 4a fira de Sant Andreu a la zona esportiva, festes de Nadal al Barri de Montserrat...


Torelló (1988) 3/3 from El Cosidor Digital on Vimeo.

Entre tots podrem recuperar la memòria col·lectiva de la Vall del Ges!

El Passeig dels Esports sense urbanitzar.
 

dijous, 22 de novembre del 2012

Torelló 1988 vídeo 2/3

Segona part del vídeo recull dels fets més importants que van passar al Torelló del 1988.
Podeu veure les obres de construcció del campanar del Barri de Montserrat, els inicis de l’Avinguda del Castell, urbanització La Carrera, actes de l’11 de Setembre, inauguració de l’escola taller La Carrera, cursa d’Escalextric al Club, festes de Rocaprevera, centenari de l’escola Rocaprevera, tardoral als jardins de l’Espona, trobada de gegants i geganters, accions al carrer del grup La Cubana, concert de Los amantes de Maria a la pista del Club,...

Torelló (1988) 2/3 from El Cosidor Digital on Vimeo.

Animeu-vos a mostrar les gravacions i les fotografies que tingueu i ens permetin reconstruir la societat d’aquells anys. Entre tots podrem recuperar la memòria col·lectiva de la Vall del Ges!

L'Avinguda del Castell es començava a urbanitzar.
 

dijous, 15 de novembre del 2012

Torelló 1988 vídeo 1/3

A finals dels anys 80, dos joves entusiastes dels audiovisuals recullen el testimoni iniciat per Alfons Ricart i Josep Carrera de gravar en vídeo els actes més importants que passaven a Torelló, com un recull d'imatges de la vida d'un poble. Estem parlant del període comprés entre el juliol i el desembre del 1988.

Equipats amb una càmera Sony 8mm, amb pretensions professionals i un rudimentari VHS, van gravar un munt d'hores, totes elles condensades en aquest muntatge de 45 minuts que aquí podeu trobar. De moment en teniu la primera part.
Si bé la cinta de vídeo es podria haver quedat en algun calaix a casa dels pares, cal dir que han decidit fer-ho públic per popularitzant-ne el seu contingut.
Per a la seva realització van anar seguint tots els actes que creien més rellevants, amb un punt de vista potser massa local. Mirat en perspectiva, deixaren passar accions i llocs que desapareixerien amb el pas del temps. Però tot i això, no deixa de ser una bona ocasió per veure i recordar com era la gent i el poble de Torelló a les acaballes dels anys 80.
En aquest primer vídeo es pot veure el seguiment dels actes de la festa major del 1988, la final de futbol sala a la pista poliesportiva, el repic de campanes, la decoració dels carrers, la inauguració del bar dels Joves Calvos, el segon Poliphilo a la plaça Vella, el concert del grup Steve & Hooligans a la pista del Club, la cobla Bofillsuna cursa urbana de karts a la plaça Joanot  Martorell...


Des d’aquí us animem a posar a disposició de tothom les gravacions i les fotografies que hagueu fet i que ens permetin reconstruir la societat d’aquells anys. Entre tots podrem recuperar la memòria col·lectiva de la Vall del Ges, aprofitem-nos de les noves tecnologies!

El bar que van muntar els Joves Calvos a Can Fonso.

dijous, 1 de novembre del 2012

La festa dels difunts

LA MORT A TORELLÓ

El primer dia de novembre és la diada de Tots Sants, la popular castanyada, l'endemà el dia dels difunts (31 d'octubre), dia en què es venera els avantpassats. Com que actualment només és festiu el dia 1, es habitual que en aquesta festivitat les persones visitin els cementiris i portin ofrenes florals a les tombes dels seus avantpassats. Aquest costum és d'origen pagà (precristià), i els romans ja tenien ho celebraven, el dia de la floriato, en el que les famílies romanes visitaven les tombes dels seus avantpassats i hi feien ofrenes florals, així com un seguit de libacions (ritual en què es donava de menjar als difunts). Aquest costum va ser absorbit i reinterpretat per la cultura cristiana, i així ha arribat fins a nosaltres amb les ofrenes florals del dia de Tots Sants.

Des d'època medieval, durant el procés de feudalització el poder eclesiàstic va obligar a enterrar els morts al voltant de les esglésies a la zona anomenada sagrera. Aquesta obligació servia per lligar les persones als centres administratius, les parròquies, esdevenint una nova forma de control social. Així, al voltant de tots els recintes de culte cristians de certa antiguitat hi trobem sempre els cementiris associats, o millor dit els hi trobàvem fins a mitjans del segle XIX.

En aquells moments, els creixement dels nuclis urbans estava colapsant els antics cementiris de sagrera. Coincidint amb aquell moment hi va haver un seguit d'epidèmies assetjaven les poblacions, i en conseqüència el govern de torn va editar un decret on demana als ajuntaments que adeqüessin unes noves instal·lacions per enterrar els morts a les afores dels nuclis habitats.

 
 Façana del Cementiri Municipal de Torelló, E. 1/100.
[Arxiu Municipal de Torelló]

EL CEMENTIRI DEL PUJOLET

A Torelló, la obligació d'enterrar els morts a la Sagrera (en un espai tancat al voltant de l'església parroquial de Sant Feliu) es va mantenir fins a l'any 1854, en què es va produir una important epidèmia de còlera que afectaria a tot el país. En questió d'un any varen morir més d'un centenar torellonencs per aquesta malaltia altament infecciosa. 

Perquè l'epidèmia no s'extengués més es va decidir enterrar els morts fora del nucli habitat de la vila. Cal dir que ja feia uns anys que els veïns de l'entorn de la Sagrera s'havien queixat en nombroses ocasions a l'Ajuntament per la manca de salubritat de a entorn de l'antic cementiri. Per posar remei al probñema, les autoritats varen habilitar un cementiri provisional en una zona anomenada “Els Comuns” (al voltant de la muntanya de Rocaprevera).

El cementiri dels Comuns era provisional i calia trobar un nou indret per establir-hi la nova necròpolis. El 1861, l'Ajuntament va estar buscant uns terrenys on ubicar el nou cementiri. Es varen considerar diferents opcions, uns terrenys a les Serrasses, uns altres als comuns, però es van topar amb la oposició veïnal. Finalment es varen comprar els terrenys del puig del Pujolet propietat de Maria Serra, la vídua Serrabou, on hi havia les runes de l'antic mas del Pujolet.

Per a disposar de diners per a la compra, l'Ajuntament es va haver de vendre en subhasta pública l'Hostal de Baix, al Carrer del Pont. En va treure 24.000 rals, un 80% dels quals destinaria a la compra dels terrenys i a l'edificació de l'espai.

Finalment, el 1863 es va beneir el nou recinte funerari que tenim avui. Des d'aleshores el cementiri ha sofert diverses ampliacions i modificacions. El 1882, es varen traslladar les restes del cementiri provisional dels comuns fins al nou recinte. Es va celebrar una gran professó i les restes es varen sepultar en una fossa comú.


Planta del Cementiri Municipal de Torelló construït al turó del Pujolet a mitjans del segle XIX.
[Font: Arxiu Municipal de Torelló]


SANTI MOLERA i CLOTA
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà. 

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Ket Filmu

KET FILMU va néixer a mitjans del 1984 al Col·legi Municipal Cirviànum, pel que sembla no érem ni institut. Tot va començar amb l'arribada d'una càmera de vídeo betamax a l'escola i l’ímpetu del professor de ciències naturals en Pere Pous per aplicar les noves tecnologies al lleure escolar i a l'educació.
Així es van gravar festes, fi de curs, actes, concerts...
Col·legi Municipal Cirviànum la productora dels documentals.
  

Una de les aplicacions que en va fer en Pere Pous va ser la producció d'aquests documentals per estudiar el cos humà.
Els millors moments dels reportatges.
El grup de ciències de 3er de BUP del curs 1984-85 enlloc dels tradicionals treballs de ciències, quina feinada! Aquell any el repte va ser fer un guió-treball i realitzar aquests vídeos. Encara més feinada...
Es van gravar al Molí de la Riera de Sant Pere de Torelló durant 3 dies del mes d'abril del 1985.
Els alumnes del curs 1984-85, grup de ciències de 3er de BUP. Col.legi Municipal Cirvianum.
El recull d'aquets documentals i el seu posterior anàlisi, van aconseguir un premi "CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent", de l'any 1985-86. 





Portada del VHS, autor Pere Trabal.


 

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Raimond Götze

UN ALEMANY A TORELLÓ

Pels volts de 1931 va aparèixer a la vila de Torelló el professor Dr. Raimond Götze per fer-se càrrec de l'escola Racionalista de l'ateneu obrer de l'Aurora Obrera Torellonense. El mes d'octubre d'aquell mateix any trobem un anunci al diari local de La Veu del Ter on el Dr. Götze s’oferia com a professor en diverses matèries. A Torelló, es va instal·lar al segon pis del número sis del carrer Balmes, i ràpidament va començar una etapa prolífica de relacions socials.

Per guanyar-se la vida donava classes particulars als fills de les famílies acomodades, i també als treballadors de la vila, a l'esmentada escola de l'Aurora. Raimond Götze era un home polifacètic, i a les seves classes ensenyava anglès, francès, llatí, matemàtiques i fins i tot dibuix tècnic per aplicar a la indústria local, entre d'altres.

El Dr. Götze durant unes classes particulars d'anglès a la seva casa del C/ Balmes núm 6. de Torelló. 
Amb els alumnes Joan Bofill, Mercè Moles, Victòria Moles i Maria Bofill, 1932-6. 
[Fotografia cedida per Maria Bofill, Col·lecció L'Abans-Torelló]

En dues ocasions, el 1932, i el 1935 va organitzar (conjuntament amb l'Ajuntament) un curs de Gramàtica catalana, on ensenyava a escriure en català als habitants de la vila. D'aquestes classes se'n va editar un petit manual de gramàtica catalana que va aparèixer en forma de suplements editats dins de diferents números del diari local La Veu del Ter (núms. 62-75). Al mateix temps, Götze va exercir de fotògraf professional, ofici heretat del seu avi matern, i va instal·lar un petit estudi i labaoratori de revelat a la seva casa. Es dedicava a fer fotografies per encàrrec, i entre d'altres va ensenyar a revelar a en Ramon Vinyeta i Leyes, (prestigiós fotògraf de Torelló).

Grup del IIon Curset de Gramàtica Catalana organitzat pel Dr. Götze i l'Ajuntament de Torelló a les antigues escoles públiques del C/ Ges Avall núm 6, el 1935. A la fotografia hi apareixen, el doctor Götze i els seus 50 alumnes: Francesc Surribes, Salvador Casanovas, Joan Castells, Zoilo Janés, Josep Solà, Ramon Vinyeta, M. Dolors Vinyeta, Maria Portús, Manel Portús, Josep M. Thomaa, Ramon Gudayol, el Dr. Lluís Thomasa, Josep Rovira, Pilar Català, Antònia Codinach, Cels Viver, Josep Canadell, Josep Domenech, Josep Rossinyol, Luïsa Benet, Joaquim Badal, Teresa Boixeda, Antònia Vives, Carme Espona, Pepeta Cortada, Dolors Canadell, Dolors Ayats, Rosita Quintana, Pepeta Quintana, Carme Puig, Carme Casas, M. Carme Ullastre, Marcel·la Madaula, Feliu Rodelles, Ventura Prat, Maria Camprubí, Teresa Soler, Josep Romans, J.  M. Portabella, Maria Autonell, Llucia Vergés, Montserrat Pous, Antoni Capdevila, Mercè Subirachs, Teresa Riera, M. Dolors Bosch, Francesc Viver, Montserrat Pastallé, Santiago Costa i Lluís Colell.
[Fotografia cedida per , Col·lecció L'Abans-Torelló]

Durant la seva estada a Torelló va participar activament en la vida cultural de la vila. Les seves col·laboracions al diari local la Veu del Ter van ser habituals entre 1931 i 1934, i mitjançant els seus articles difonia de forma didàctica el coneixement científic més actual. A l'any 1933, va organitzar la primera exposició de fotografia artística que es va fer a Torelló.
 

A finals de 1934, amb la desaparició de la Veu del Ter, Götze va formar part de la redacció de la nova publicació Vida enllà, en la que dirigia la secció d’ensenyament, malauradament el nou periòdic només va durar dos números. Després de les seves participació a Vida enllà va abandonar les seves col·laboracions a la premsa local per dedicar-se a la redacció del llibre “Elementos de Física Matemática”, que l'Editorial Labor li havia encarregat i que es publicaria dos anys més tard, just abans de l’esclat de la Guerra Civil. 

Al mateix temps, el Dr. Götze col·lavorava assiduament amb la premsa llibertària de l'època, trobem articles seus a La Revista Blanca dirigida per Federica Montseny, on publicava l'apartat de "Curiosidades y  descubrimientos científicos" a partir de 1931; entre els anys 1933 i 1935, també va publicar tres articles divulgatius sobre ciència a la revista eclèctica Estudios editada a Alcoi.

El 16 de setembre de 1934, Raimond Götze contreia matrimoni, al jutjat de Pau de Torelló, amb la jove d'origen francès Marie Louise Lagrange (Moyeuvre Grande, Lorena). La parella es va instal·lar a la casa de Raimund a Torelló i allí naixerien les seves filles bessones, Rolanda i Yvonne, el 14 d’abril de 1935.

En començar la Guerra Civil, el professor Götze va acceptar treballar a l’escola Nova Unificada de Manlleu, sota la direcció d’Ot Ferrer, un pedagog de tendència racionalista; allí exerciria de subdirector. D’aquesta manera, el mes de setembre de 1936, en Götze i la seva família es traslladaven al carrer d'Enric Delaris de Manlleu. El 1936-7, un cop a Manlleu formarà part del grup “Natura”, conjuntament amb un grup d’anarquistes manlleuencs per practicar el nudisme en una torre requisada.
 
Al finalitzar aquell curs escolar, a l'estiu de 1937, i veient la evolució que seguia la guerra, Raimond va decidir marxar, i es va traslladar provisionalment a França, on viuria amb la família de la seva esposa Maria Lluïsa.

El Dr. Raimond Götze (segon per l'esquerra) a Barcelona acompanyat pel sindicalista Jaume Ruches (a la seva dreta) i dues persones més, Barcelona 1934-35. 
[Fotografia cedida per Fraternitat Ruches]

ELS ORÍGENS DEL DR. GÖTZE
El Dr. Raimond Götze havia nascut en una petita vila anomenada Naunhof a prop de la ciutat de Leipzig, al nord-oest d’Alemanya (estat de Saxsonia/Turíngia), el 8 de octubre de 1899. Era fill d’una família acomodada, el seu pare Rudolf Götze, era metge psiquiatria i dirigia una clínica de malalts mentals; la seva mare, Elsa Römmler, es cuidava de la vida familiar. Raimund era el petit de quatre germans, i també tenia dues germanes.
 

L’avi matern de Raimond, Emile Römmler (1842-1941), va ser un reconegut fotògraf que va treballar retratant als membres de la cort reial de Saxònia (abans de la unificació Alemanya) a la ciutat de Dresden, i tenia una de les empreses pioneres i més importants en l’edició de targetes postals, Römmler-Jonas.
 

Durant els últims anys de la primera guerra mundial, el jove Raimund va anar a estudiar la Universitat de Tübinga (Baden-Württemberg), per cursar els estudis de Ciències on s'especialitzaria en Física. A la Universitat va tenir com a professor el conegut físic Dr. Frederik Paschen (1865-1947, va ser professor de la Universitat de Tübingia entre els anys 1901 i 1924), famós investigador dels espectres de la llum. Un cop acabats els cursos acadèmics obligatoris, Raimond Götze va estudiar l’efecte Zeeman (Paschen-Back-Effect), Física Quàntica, per elaborar la seva tesis doctoral. D’aquesta manera, el 16 de desembre de 1921, va presentar la tesi Liniengruppen und innere Quanten, i va obtindre el títol de “Doctor der Naturwissenschaften”. Temps després, el 1922, Götze va publicar un llibre sobre la seva investigació, editat conjuntament amb el Dr. Paschen, Seriengesetze der Linienspektren.

Durant els anys posteriors al seu doctorat Götze es va relacionar epistolarment amb altres físics quàntics alemanys com el Dr. Samuel Abraham Goudsmit (1902-78), 1922 i el Dr. Arnold Sommerfeld (1864-1951), 1921. Posteriorment el 1923, va treballar a la Universitat de Munich-auf-main, a l'Institut de Teoria Física on va treballar amb el Dr. Albert Einstein, i més tard, el 1926 treballaria d'assistent de l’Institut d'Astrofísica de Potsdam-Berlin, a la torre Einstein fins el 1930. Aquell mateix any, Götze a disgust amb la situació política que es vivia a Alemanya va decidir agafar el camí de l'exili que el portaria a Barcelona. Un cop a Barcelona aprendria el català i el castellà i començaria a treballar com a traductor de l'editorial Labor.

Portada dels llibres Elementos de física matemática (R. Götze), Barcelona: Editorial Labor, 1936; i Seriengesetze der Linienspektren (F. Paschen i R. Götze), Berilin: Julius Springer editor, 1922. 
[Imatge cedida per Santi Molera i Clota]

L'EXILI. TORNAR A COMENÇAR

A finals del 1937, després del seu breu pas per França, el professor Götze se'n va anar a Veneçuela, on va ser contractat per donar classes al Liceo Libertador de la ciutat de Mèrida, on hi estaria durant 12 anys. Poc després de la seva arribada a Veneçuela, 1937-8, entraria a formar part de l'equip docent del Departament de Física a la Universitat de los Andes, on exerciria fins a la seva jubilació el 1970.

Un cop instal·lat a Mèrida, Götze es reuniria de nou amb la seva esposa i les seves filles torellonenques, i amb el temps ampliaria la seva descendència amb el naixement de la seva tercera filla, la Susana.
 

El tarannà del professor alemany continuava intacte amb una forta implicació social i una gran passió per l'ensenyament, el 1941 va fundar la editorial Minerva, amb la que editaria llibres de treball per als seus alumnes. El 1957, va ser membre fundador del Rotary Club de Mérida, Veneçuela, i els anys 1959 i 1963, en seria president. Un club format per les elits locals preocupades per la problemàtica social a la seva ciutat.

Durant el 1962, el Dr. Götze es va prendre un any sabàtic, en què tornaria a Europa i visitaria la seva família a Alemanya i França.

Raimond Götze, cap del Departament de Física i Matemàtiques de la Universitat de los Andes (Mèrida, Veneçuela) al laboratori d'Electricitat, juny de 1967.
[Font: http://ulaelectricistas.blogspot.com.es/]

Finalment, el 1970 li va arribar la jubilació de la seva feina de docent a la Universitat, tot i que continuaria escrivint diversos articles de divulgació científica durant els següents anys.

El 7 de juliol de 1990 moria a la seva casa de Mèrida. 

[
TEXTO EN CASTELLANO]


SANTI MOLERA i CLOTA
**Una versió radiofònica d'aquest article ha estat emès dins de la secció "Històries de la Vall" del programa Petit Comitè de Ràdio Ona de Torelló i Ràdio Voltregà.

divendres, 28 de setembre del 2012

U-Zona Reggae 2003

El programa musical de TV3 i C33 "No n'hi ha prou!". Presentat per Lorena Castell i l'Uri va venir a gravar un reportatge de 25 minuts sobre el festival U-Zona Reggae de l'any 2003.



La filosofia del "Viu i deixa viure", emblema de l'U-Zona Reggae 2003. I és que la festa rastafari més popular no va voler oblidar de les circumstàncies polítiques internacionals, marcades per la guerra a l'Iraq. 

Fins a 20 formacions van passar pels escenaris de l'U-Zona Reggae els dies 8, 9 i 10 d'agost, entre els quals, artistes jamaicans de primer nivell.
Entre els principals caps de cartell del Festival U-Zona Reggae 2003 hi havia músics procedents del bressol del "reggae", com ara Sly and Robbie, acompanyats de Michael Rose, Barrington Levy, Ijahman Levi, LMS i Abijah.

Lorena Castell presentadora del NNP entrevistant a un membre de la organització.

dimarts, 25 de setembre del 2012

L'escola Taller de La Carrera

A l'octubre de 1988 es va inaugurar l'Escola Taller La Carrera, un projecte de l'Ajuntament de Torelló amb finançament de l'INEM i els Fons Social Europeu.
El projecte consistia en rehabilitar l'antiga casa pairal de La Carrera, propietat del consistori municipal de la vila de Torelló i ja documentada al segle XII, mentre els alumnes aprenien diferents oficis.


Dins de l'Escola Taller hi havien mòduls on s'ensenyava l'ofici de paleta, fuster, jardiner i arxiver, amb la intenció que els alumnes aprenguessin un ofici i es poguessin integrar en el mercat laboral després de l'aprenentatge.
L'experiència va tenir una vida de poc més de dos anys, durant els quals es va provar de rehabilitar una part de la casa de La Carrera i es va començar a reorganitzar l'Arxiu Municipal.
El vídeo va ser realitzat al març de 1989 per Toni Galobardes i Jordi Campàs.


La Carrera en estat d'abandonament.

El Cosidor Digital

dimecres, 29 d’agost del 2012

La colònia del "Pelut"

La colònia industrial que trobem situada al terme municipal d'Orís, a la vora del Ter tocant el terme de Torelló, es coneix popularment amb el nom de "El Pelut". Els seus orígens els trobem a l'any 1859, quan el sr. Joan Camps va construir una fàbrica de pells en aquell indret, i d'aquí el nom de “Pelut”. Posteriorment, cap el 1870, l'adoberia es va transformar en una fàbrica tèxtil de la mà de la família Calvet. El 1880, la fàbrica rebria l'estatus de colònia, la primera a la zona, tot i que encara tardaria a construir-se un colònia industrial propiament. Anys més tard, el 1889, un incendi va destruir tot el complex industrial, aleshores la fàbrica seria reconstruïda i al seu voltant s'hi aixecaria la colònia industrial.
 

L'industrial Eduard Calvet i Pintó (1875-1917) va ser l'impulsor de la colònia industrial que coneixem, aquesta disposaria de gairebé tots els serveis d'un complex d'aquestes característiques, això passava a partir del 1905. Poc després, abans de culminar tot el projecte, Calvet es va arruïnar desenvolupant el projecte. 

El 1930, el Pelut va passar a mans dels industrials Ymbern de Mataró que varen mantenir l'activitat tèxtil fins el 2006. Durant aquest període es va modernitzar la producció, i s'hi va instal·lar un alternador acoblat a la turbina per produir energia elèctrica que completava els serveis de la colònia. 


El Pelut és una de les colònies industrials més importants que es conserven al tram mitjà de la conca del Ter i de les més interessants del país. La importància d'aquesta colònia ve donada per dos factors: d'una banda forma part del conjunt de grans colònies que trobem en aquesta zona del Ter (conjuntament amb les colònies de la Mambla, Borgonyà, Vila-seca i la Coromina) situades totes elles en un tram molt curt del riu; per altra part, en destaca la seva singularitat arquitectònica, on els edificis estan construïts amb còdols de riu corejats d'estil modernista, així com pels seus majestuosos jardins, possiblement dissenyats per l'urbaniste i arquitecte Rubió i Tudurí. 


En el moment del seu major esplendor, la colònia disposava, a part dels edificis industrials, de 18 habitatges amb safareigs, pati i horts; una fonda (ocasionalment botiga de queviures); una sala de ball; pistes poliesportives (tenis, basquet i futbol); una església (el disseny de la qual es va encarregar a Antoni Gaudí); i els grans jardins ja esmentats. El projecte original dels Calvet era molt més ambiciós del que es va acabar construïnt i contemplava la construcció d'un nombre major d'habitatges, un economat, un cafè-casino, i una escola, que mai es van aixecar.


Els jardins de la colònia són l'element més destacable del Pelut per les seves característiques: es tracta d'un model de jardí a cavall entre la l'escola de jardineria francesa i la seva derivació mediterrània que hom podria definir com a llatí i que envolta i dignifica un espai que conjuga l'explotació industrial i l'àmbit residencial. 


La colònia, com a tal, va ser abandonada a mitjans dels anys 70 del segle passat, si bé la producció tèxtil hi va continuar fins el 2006. 

Pista de tenis de la colònia de "El Pelut". 
[Foto: Jordi Campàs i Reig, 2004]

Actualment les naus industrials del complex estan ocupades per l'empresa metal·lúrgica TESEM, mentre que les instal·lacions de la colònia estan en desús i força malmeses com es pot veure en el vídeo realitzat pel periodista Daniel Lorenzo.


El mes de juliol de 2008 la colònia va ser declarada Bé d'Interès Local pel Consell Comarcal d'Osona a petició de l'Ajuntament d'Orís. A partir d'aleshores la colònia del Pelut està inclosa dins del Catàleg del Patrimoni Cultural Català.
 



Equip: Canon 550D, Tamron 17-50 2.8 VC i travelling Igus
Música: La delgada línea roja, de Hans Zimmer

-----------------------------------------------------------------

Ymbern industrial colony, located in Catalonia, was founded in 1859 as a leather factory. Later on, since 1870, it produced textile goods. The colony was abandoned around 1975.

Equipment: Canon 550D, Tamron 17-50 2.8 VC and Igus slider
Music: The thin red line, by Hans Zimmer



 *Text de El Cosidor Digital

dissabte, 18 d’agost del 2012

Bloc obert

Benvolguts amics i amigues,

Des de l'associació El Cosidor Digital hem posat en marxa aquest nou bloc, amb la intenció que sigui una eina per la difusió del patrimoni cultural de la Vall del Ges (història, folklore, geografia, biologia, antropologia, música, audiovisuals, etc...).
 
Volem aprofitar la ocasió per oferir-vos aquesta plataforma per difondre el treballs de recerca que estigueu fent, hagueu fet, o vulgueu fer en el futur. Així com per demanar-vos la col·loboració per fer d'aquest bloc una eina útil de difusió del nostre patrimoni, i punt de trobada per a la discussió.
 
Tot i que hem engegat el bloc amb un cop de rauxa, voldríem que es tractés d'una plataforma col·lectiva, perquè només així tindrà sentit, i per tant estem oberts a tot tipus de propostes. Per això escrivim aquest text obert a totes aquelles persones que estigueu interessades amb el patrimoni del nostre entorn.
 
Per a qualsevol dubte, consulta o proposta estem a la vostra disposició. Si voleu enviar algun article per publicar-lo al bloc ho podeu fer escrivint a elcosidor@gmail.com.

Imatge de La web del Cosidor Digital

El Cosidor Digital 

dilluns, 6 d’agost del 2012

Exposició "La lluita per la oportunitat de viure"

Des d'avui 6 agost fins al 4 de setembre de 2012 es pot veure a la Biblioteca Dos Rius de Torelló l'Exposició itinerant "La lluita per la oportunitat de viure"

al vestíbul de la Biblioteca Dos Rius, plaça Vella de Torelló. Aquesta exposició, produïda de forma conjunta per l'Institut Català de les Dones i el Memorial Democràtic, fa un recorregut de la situació de la dona a Catalunya entre els anys 1931 i el 1978.
La temàtica de l'exposició es reparteix en quatre grans blocs:
- La Segona República: una oportunitat
- Quan la vida perd valor. La Guerra Civil
- Quan viure és sobreviure. Franquisme
- Construint la democràcia
La podeu venir a veure fins el dia 4 de setembre.
http://bibliotecatorello.blogspot.com.es/

Què us ha semblat l'exposició?...envia'ns el teu comentari i comparteix la teva opinió. 
*El Cosidor Digital

dimecres, 25 de juliol del 2012

Els Cafres

Els Cafres eren una colla de joves que la seva il·lusió era fer música, i varen muntar un grup de música pop rock a mitjans de l'any 1990. Van tocar una desena de vegades en directe entre els estius de 1991 i 1992. 

Les lletres eren divertides i surrealista que parlaven de les dificultats vitals d'una colla d'adolescents del moment; la música, clarament pop, tenia molta influència del rock dels 70 i 80. Després de la seva dissolució a l'estiu de 1992 es van tornar a reunir per fer un concert a la festa organitzada pel fanzinne El FOrat a la sala BacArt de Roda de Ter, el mes de febrer de 2001.

Les quatre cançons que varen interpretar varen ser arranjades de nou durant l'hivern de 2000-2001, en què varen poder assajar a la masia del Puig de Sora, a can Paparazzi.
En Santi, en Miquel i en Dani. Festa del fanzine El Forat, a la sala Bac Art de Roda de Ter, febrer del 2001.

Els Cafres van ser:
Miquel Pratdesaba, veu i guitarra; Dani Pastor, guitarra; Santi Molera, baix; Josep Maria Pratdesaba, bateria; Eduard Rifà, saxo soprà i tenor; Ester Ballana, saxo alt.


*El dissabte 28 de juliol, dins de la Festa Major de Torelló, els ex-components dels Cafres varen pujar a l'escenari amb la Deixeble's Band per tocar la "Cançó de l'esperança" en record d'en Miquel Pratdesaba.
*El Cosidor Digital