diumenge, 26 de juny del 2016

Avikultores Modernos en directe (1989)

Era una època en que no hi havia tanta gent que estudiés música, o amb coneixements musicals musicals, o que sapuigués tocar algun instrument, ... i en conseqüència ni hi havia tants grups musicals, ni tanta moguda musical com ara. Malgrat això hi havia vida musical, i la gent que formava part dels grups d'aquesta època aconseguien fer i mantenir una activitat, que a més del gaudi personal que els deuria aportar, incorporava també un aspecte social i cultural que no els ha estat mai reconegut. Aquestes persones que ens van fer vibrar amb la seva música es van convertir sense voler-ho i potser perquè eren pocs i quasi sempre els mateixos en els nostres "músics" i "rockers" de referència.

Avikultores Modernos
Els Avikultores Modernos, són un exemple d’això, amb uns integrants que es van mantenir una llarga trajectòria dins l’activitat musical, tot i que no van arribar mai a primera línia, sí que es van convertir en uns músics de referència de tota una generació a Torelló, i comarca d'Osona.
Avikultores Modernos, Imatge promocional del disc "120 Milibares" (LP, Pdi, 1986)
Però, segur que som molts els que pensen que la seva música no va trobar la sort que es mereixis i sempre és un bon moment per tornar-los a escoltar o descobrir-los gràcies al llegat que ens van deixar: 


  • "Fils de Plata" (Single, ACuario, 1984)
  • "120 Milibares" (LP, Pdi, 1986)
  • "Con el rabo entre las piernas" (LP, Sam Records, 1989)
  •  "Spiral" (Cd, Opticdata, 2003), maqueta del que havia de ser el seu tercer disc, "Spiral". (1990)

Aquí recuperen 3 cançons d'una actuació en directe al pavelló de Roda de Ter a l'hivern del 1989.
 




Avikultores Modernos van ser:
     Joan Serrarols (veu)
     Tomàs Busoms (guitarra)
     Ernest Barniol (guitarra)
     Marcel Carrera-Xena (baix)
     Tino Peralbo (batería) 
 Pere Galobardes, col·laboració habitual (teclats)


Autor: Obidi Lli, un aficionat de l'època.

dissabte, 11 de juny del 2016

Mercat del Trasto 1984


Recentment, i gràcies a la col.laboració d'en Raül que ens ha fet arribar un antic programa emés el 17 de maig del 1984, podem veure un incipent Mercat del Trasto gravat pel Comarques de TVE Catalunya i que van passar per la primera cadena de la Televisió Espanyola.

Programa Comarques de TVE Catalunya.
Es tractava de la 4à edició del Mercat, el maig de 1984, una festa organitzada pel grup de Gresca, des dels seus inicis al 1980. Aquell any, a més d'elements clàssics com la Taverna, la subhasta o la xocolatada, hi va haver la novetat del TrastoBus, un autobús apunt de desballestar que durant els dies anteriors al mercat es va dedicar a fer de bus urbà.



Enllaç a la web de TVE http://rtve.es/v/2978971

dilluns, 16 de maig del 2016

El plànol comercial de Torelló, 1883

Entre els anys 1879 i 1890, l'empresari barceloní Joan Calvet i Boix es va dedicar a editar plànols comercials de diferents pobles i ciutats industrials de l'estat espanyol. Es tractava de mapes de ciutats impresos envoltats d'anuncis de les indústries locals que patrocinaven l'edició d'aquesta primera cartografia comercial. El senyor Calvet tenia una empresa de publicitat a Barcelona, i aquestes edicions de mapes ara tant habituals, van suposar tota una novetat en aquell moment. Els mapes editats ajudaven a transmetre una imatge de modernitat de les ciutats, en un moment de gran creixement i canvis socials i econòmics, fruit de la industrialització. 

Actualment es coneixen més d'una trentena d'aquestes edicions fetes per J. Calvet y Comp., la majoria de poblacions catalanes. Entre elles n'hi ha tres de de la comarca d'Osona: el plànol de Vic, de 1881; i els de Manlleu i Torelló, tots dos editats el 1883. En el cas de l'edició de Torelló, portava per títol Plano industrial y comercial de la villa de Sn. Feliu de Torelló, i ens ha arribat als nostres dies gràcies a una reedició feta per l'editorial Seix Barral el 1966 que es va regalar amb el Programa de la Festa Major d'aquell mateix any.

Fotografia en b/n del Plano industrial y comecial de la villa de Sn. Feliu de Torelló
Calvet i Cia., 1883. Reeditat per Seix Barral el 1966 [AMT]

Per a l'edició d'aquests plànols comercials l'empresari necessitava disposar de mapes actualitzats de les diferents poblacions, així com d'empresaris disposats a anunciar-s'hi per fer rendible el negoci. Els aixecaments topogràfics originals no els feia l'empresa Calvet, sinó que aquesta es limitaven a sol·licitar permís per copiar algun mapa preexistent, procurant, això sí, que fos el més recent possible. Un cop l'editor tenia la còpia planimètrica, només li calia fer la fotocomposició de l'edició amb la publicitat que havien venut als comerços de la població i de la rodalia. També s'hi incloïa un breu text amb una descripció geogràfica, lloant les virtuts de la vila en qüestió.

En el cas de Torelló l'únic plànol de la vila que existia abans de l'edició comercial era el mapa topogràfic que el 1867 havia aixecat el matemàtic i agrimensor torellonenc Joan Roca i Vilaseca (Torelló 1813- ?), a una escala de 1:200. 


Plano industrial y comercial de Vich, Calvet i Cia 1881.
[Institut Cartogràfic de Catalunya].

LA PUBLICITAT

Les empreses que s'anunciaven en aquestes edicions eren principalment indústries i comerços locals. En alguns dels anuncis només hi havia text, en canvi en d'altres hi havia dibuixos dels edificis de les fàbriques i dels establiments. En el cas del plànol de Torelló podem trobar-hi les principals indústries de l'època: la torneria de Joan Pujol i Fills; les filatures de can Mercadal (can Basses), Cal Feyner, o Espona, Gras i Comp. (can Tarrés); les colònies de Vilaseca i la fàbrica de fundició de coure de Lacambra; el Molí paperer de la Vídua i fills de Joan Fuster (can Blanch); així com la fonda de can Bosch i el balneari de la Fontsanta. També hi trobem un anunci del propi editor i de la seva agència publicitària de Barcelona.

En el plànol que es va editar de Vic, el 1881, hi podem trobar bastants anuncis d'empreses manlleuenques, però cap de Torelló. En canvi, en el plànol de Manlleu, editat el mateix any que el de Torelló, hi trobem un anunci corresponent a una empresa torellonenca que no s'havia anunciat al plànol local. Es Tracta de la fàbrica de teixits mecànics Comella, Bracons i Comp., amb dipòsit al carrer Nou número 40 de Vic, de la que fins al moment en desconeixíem la seva existència.


Plano industrial y comercial de Manlleu, J. Calvet, 1883.
[carrersdemanlleu.blogspot.com]
.
Detall de l'anunci de la fàbrica de teixits mecànics de Comella, Bracons i Comp. de Torelló,
al Plano industrial y comercial de Manlleu, 1883 [carrersdemanlleu.blogspot.com]

COMELLA BRACONS I COMP.

En el moment de trobar aquest anunci no sabíem de quina indústria es tractava i vam començar un procés de recerca en arxius que ens han donat bon resultat. El primer que varem mirar varen ser les matrícules industrials de l'època, que es troben en bastant malt estat de conservació i no en varem treure l'entrellat. Després, fent una altra cerca en els Acords Municipals de 1883, varem trobar una petició llegida en el ple municipal del 16 d'agost, on el vigatà de 23 anys Lluís Comella i Viñeta, que diu viure al carrer de Gesavall 37 des del novembre de l'any anterior, i posseir la fàbrica que hi ha al final del carrer a tocar del riu, la Quadra, demanava esser inscrit en el registre municipal. 
Imatge de Can Teula. L'edifici de la dreta de la imatghe que fa cantonada amb el carrer Ges Avall seria el què queda de l'antiga fàbrica de la Quadra. [SMC, 2016]

Tot ens fa pensar que es tractaria del propietari de Comella Bracons i Comp. de la que fins el moment no en tenim cap altra referència. Tot i que, segurament, el dibuix de l'anunci està una mica idealitzat, creiem que es tractaria de la fàbrica de la Quadra, a can Teula, entre el carrer de Ges Avall i la Ronda de les Pollancredes. Anteriorment aquesta fàbrica havia estat de Ramon Beneseit i Rafart, documentada des de 1857 i on hi treballaven 15 homes i 8 dones aquell mateix any. Originalment els telers de la fàbrica eren moguts per un vògit de tracció animal, i a partir de 1864 s'hi va instal·lar una petita màquina de vapor de 4 cavalls. A finals de 1882 en Lluís Comella hi va instal·lar la seva fàbrica, no sabem fins quan però en les matrícules industrials de 1905 ja no apareix aquesta indústria. Als anys 30, en aquest mateix emplaçament hi havia la indústria metal·lúrgica de can Cantabrana, on durant la Guerra Civil s'hi fabricaven les carcasses de bombes i obusos.


Text: Santi Molera i Clota

Informació extreta de: 
Arxiu Municipal de Torelló.
Carme Montaner. Mapes publicitaris de ciutats industrials: la iniciativa de Calvet i Boix (1879-1890). (Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 77, juny 2014, p. 133-150).
Fortià Solà. Història de Torelló. Torelló 1946.
*Volem agrair especialment la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Torelló.

diumenge, 24 d’abril del 2016

L’estació de Borgonyà

En inciar-se la construcció se la colònia industrial de Borgonyà, el 1895, la línia fèrria de Sant Joan de les Abadesses ja estava en funcionament. La connexió ferroviària s'havia inaugurat el 1879, i el traçat de la via va condicionar la futura estructura urbana de la nova colònia. Durant els primers anys de funcionament del complexe industria, no disposava de cap parador, tot el transport de mercaderies destinades a la fàbrica tèxtil, principalment carbó i cotó, era descarregat a l'estació de trens de Torelló. Des d'aquesta població veïna s'havien de transportar les càrregues en carruatges, carros o tartanes, fins al peu de la fàbrica. Els viatgers que volien arribar a la colònia, també havien de caminar a peu la distància que separava l'estació de Torelló i la colònia de Borgonyà.

Pels volts de 1910 es va construir un parador de mercaderies per poder descarregar a peu de la fàbrica de Nuevas Hilaturas del Ter, on hi podien estacionar els vagons de mercaderies per carregar o descarregar els productes. El parador disposava d'una sola via, i no es permetia la baixada de viatgers.

Fotografia de la inauguració de l'estació de Borgonyà, 1932 [Arxiu de Cinta Ferrer]
Tot i l'obertura d'aquest parador de mercaderies a Borgonyà, fins el 1933, no s'hi podien fer facturacions superiores als 100 kg.; si es sobrepassava aquest pes calia dur les mercaderies fins a l'estació de Torelló i novament acabar-les de transportar a la fàbrica a partir d'altres mitjans de transport. Tenim constància que des de l'empresa de filats sovint es sol·licitava poder fer càrregues superiors al pes que hi havia establert legalment. Les feines de càrrega i descarrega dels vagons de mercaderies les feien habitualment els mateixos obrers de la fàbrica.


Horaris de trens del 1933 (La veu del Ter)
El 1931 es va començar a plantejar seriosament la necessitat de que el parador de Borgonyà pogués oferir servei de passatgers. L'empresa tèxtil va elaborar un pressupost amb els costos d'adequació de l'estació, i l'estudi del nombre de passatgers que se'n podrien beneficiar. Aquesta sol·licitud, conjuntament amb amb un document de suport de l'Ajuntament de Sant Vicenç, van ser enviats a la Companyia del Nord perquè es podés tirar endavant el projecte. 


Descarrilament d'un tren al baixador de Borgonyà, 1971 [Foto: Borgonyamemory]
L'empresa de trens Caminos de Hierro del Norte de España, tradicionalment coneguda com a Ferrocarrils del Nord, va enviar uns inspectores fins a la colònia per revisar la proposta, a la que finalment hi donaren el vist-i-plau. El mes de novembre del mateix any es varen iniciar les obres i el 22 de juliol de 1932 s'inaugurava el baixador, finançat per l'empresa tèxtil. Fins aleshores el parador havia portat el nom de l'empresa tèxtil, Nuevas Hilaturas del Ter, però aprofitant la transformació de l'estació en baixador, se li va posar el nom de la colònia, Borgonyà. 
 

Actualment l'estació de Borgonyà continua en funcionament si bé sovint s'ha especulat amb el seu tancament. Hi tenen parada nou trens diàriament, un més que el 1933.


Text: Santi Molera

Extret de: MOLERA i CLOTA, Santi (2004): Apunts d'història del ferrocarril a Torelló en motiu del 125è aniversari de la seva arribada (1879-2004). Programa de Festa Major de Torelló, 2004. pp. 12-41. Torelló.

dilluns, 14 de març del 2016

Pesquing (2002)

PESQUING es va gravar el 2002, juntament amb EVERESTING i ESPELEOLOGING, totes tres produccions pensades per al Festival internacional de Cinema de Muntanya de Torelló.

Totes tres segueixen l’estela del primer curtmetratge, INGING, del 1997. Mingu i Tristram (Xevi Capdevila i Gerard López) es proposen assolir un objectiu esportiu de gran nivell, en aquest cas, pescar un bon peix al riu Ges. Tot plegat, una seqüència de gags muts i en càmera ràpida.





PESQUING es va produir conjuntament entre DifusionsFantasmes i Moviola Produccions. Es va enregistrar al Castell de Montesquiu, Torelló i Sant Pere de Torelló (al riu Ges, a l’alçada del Pont de Targarona). Per cert, si us hi fixeu, hi trobareu un “cameo” del director del Festival de Cinema de Muntanya, Joan Salarich...





Text: Gerard López i Xevi Capdevila

dijous, 11 de febrer del 2016

Groom! (1984)

Continuem recuperant més gravacions de TVT (Televisió de Torelló), aquesta vegada hem tret la pols a una vella cinta VHS de l'arxiu Xicoy & Faro, i ens ha aparegut aquesta filmació del grup de rock de Torelló Groom, cantant la cançó "Carol". Possiblement és un dels primers vídeos musicals del nostre país, que es va gravar a principis del 1984 a la desapareguda i recordada discoteca La Coope. 
Fotograma de l'actuació per a TVT.
Groom es va formar el 1979 quan l'Ernest Barniol, en Tino Peralbo i en Marcel Carrera "Xena". Primer tocaven la guitarra espanyola, però no en tenien prou i van decidir "electrificar-se", i com van poder es van llençar a fer temes propis amb guitarra, baix i bateria... aconseguint un so molt contundent!


De seguida van començar a fer actuacions, sobretot a Osona i també al Bages. Poc temps després els membres de la banda van passar a formar part dels Avikultores Modernos, amb qui van gravar dos discos amb força èxit local, reconeixement comarcal i malauradament poca repercussió nacional.



"Carol" Groom (TVT) 1984

Al mateix temps que formaven part dels Avikultores, els diferents membres de Groom van participar en d'altres experiències musicals. En Xena (baix) va anar a tocar amb Aurelio y los Vagabundos, en Tino (bateria) amb els Brighton 64, i l'Ernest (guitarra) també va fer un parell de temporades amb Los Negativos. Conjuntament també van formar part en diferents projectes: Steve and the Hooligans, Este o Este.... i algun altre.

A finals del 1991 van decidir aprofitar l'experiència que havien adquirit, per recuperar el grup original i gravar el seu únic disc..."EN BUSCA DE COLOR Y MOVIMIENTO".

"El Cargol" un dels temes clàssics dels Groom, mai gravat en disc. (1991)

Portada del disc.

Escolta el disc: https://www.youtube.com/watch?v=7_cWnXrE5Jg

Text. El Cosidor Digital i Joan Vilar

divendres, 29 de gener del 2016

Carnaval 1984. TVT (Televisió de Torelló)

La primera emissió de Televisió de Torelló (TVT) va sortir en antena el diumenge 4 de març de 1984, coincidit amb la 7ena edició del Carnaval de Torelló. Es va preparar una treballada graella de més de 3 hores de durada, i avui recuperem una part d'aquell primer programa, la que es va dedicar al carnaval torellonenc, i que ja s'anomenava de Terra Endins.

Carta d'ajust de TVT.
Presentadors i alguns convidats a la primera emissió.
Dins d'aquell primer programa es va poder veure un resum dels carnavals dels anys 1982 i 1983, i una entrevista a gran part dels organitzadors i fundadors del primer Carnaval torellonenc recuperat després de la dictadura. Resulta impressionant la moguda torellonenca, que per aquells temps organitzaven un grup de gent que es feien dir Equip de Gresca. La presentadora Berta Faro parla amb uns joves Pere Balmes, Joaquim Sala, Carles Mercader, Josep Bardolet, Carme Cañada i Josep Maria Homs.

Primera emissió de TVT (Televisió de Torelló)

Saps l'origen del logotip del carnaval? Doncs aquesta és una de les qüestions que s'expliquen en el primer programa de TVT. En l'emissió que hem recuperat podem veure un petit reportatge sobre la construcció de  la carrossa de la organització, així com una entranyable entrevista a Miquel Serra i Montse Arqués, guanyadors durant 3 anys (80, 81 i 82) a millor carrossa. També s’hi explica el disseny i les col·laboracions del 3er llibret, dissenyat per l’Oriol Parés i Rafà, amb l'extraordinària salutació a càrrec de l’escriptor Pere Calders.


Entrevista als components de l'Equip de Gresca.
[Setmanari Torelló]
Durant el programa es fa referència al concurs fotogràfic en motiu del carnaval, que es va exposar al desaparegut local de la Promotora. També apareixen imatges del primer concurs d’aparadors, el veredicte del qual es va fer tot aprofitant el ball de mascares i el concurs de disfresses que es va fer la sala del Club Infantil, el divendres 2 de març, al mateix lloc on l’endemà actuarien el llegendaris Los Burros. Els premis al millor parador van ser: tercer premi per la Rellotgeria Codina, el segon per la desapareguda bombonera Can Candi i el primer, la també desapareguda botiga de Tot Esport, que estava ubicada al baixos de la Lliça.


Programa Carnaval 1984 (Foto JM Callén)
A la segona part del programa s’hi pot veure tota la desfilada de comparses i carrosses d'aquell mateix 1984, que va ser presentat pel periodista Martí Castells i el guionista Lluís Camprodon.

Desfilada de comparses i carrosses 84.

L’equip que va fer possible aquesta primera emissió de TVT:

Presentadors
Dolors Sala
Lluís Camprodon
Roser Rifà
Raquel Carrera

Guió
Martí Castells
Berta Faro

Filmació
Jordi Tanyà
Josep Carrera
Jaume Ros

Rètols
Celia Arcarons

So
Jordi Terricabres
Joan Colomer

Cap de producció
Eduard Xicoy

Text
El Cosidor Digital
Imatges
TVT (Arxiu Eduard Xicoy i Berta Faro)


dissabte, 16 de gener del 2016

Tangana al camp de futbol (1990)

El 3 de juny del 1990, es disputava la darrera jornada de la temporada de futbol de la Segona Regional, el C.F. Torelló i la U.E. Centelles es jugaven l'ascens directa de categoria per pujar a Primera Regional. El Torelló havia de guanyar el partit per ascendir directament, els de Centelles en tenien prou amb l'empat.

Al camp municipal d'esports de Torelló s'hi van aplegar unes 2.500 persones per seguir intensament el matx de màxima rivalitat comarcal. Els dos equips s'ho jugaven tot a cara o creu, i el partit va ser dur, tens i una mica més... Al minut 22 de la segona part ja s'havien ensenyat 15 targetes grogues i s'havia expulsat a sis jugadors, tres de cada equip.

Aquí teniu el vídeo de com va anar:



Hi ha grans discrepàncies sobre l'origen dels fets; la crònica del Setmanari Torelló atribueix l'inici dels aldarulls als seguidors del Centelles i segons el Mundo Deportivo, van ser els de Torelló que van començar la tangana.

Si ho vas viure en directe, ens agradaria molt compartir la teva versió dels fets.


L'àrbitre va decidir suspendre el partit, que es va jugar el següent diumenge a porta tancada. El Centelles va empatar a l'últim minut i aconseguí l'ascens a primera regional. 



Marc Peiron 
El problema de fons és el monstre que s'ha creat entorn del futbol. En tots nivells. Un esport en què part de l'afició s'ha cregut tant el tema de defensar els colors de la samarreta fins al punt en què es començar a insultar per insultar, a agredir per agredir... o arribar a extrems d'organitzar baralles d'ultres on la sang arriba textualment al riu, i on el que menys els importa és el futbol. Que lluny estem d'altres esports on el respecte entre aficions és pràcticament sagrat.

Vas a camps petits de divisions inferiors i et fas creus de la mà d'insults gratuïts que sectors de públic propicia al pobre àrbitre que intenta fer la seva feina. Gent que és allà només per molestar. I al futbol base, on aquest esport encara no està corromput pels diners, on jugadors i àrbitres no cobren una pasta, és on més mal fa veure i sentir a explicar el que de vegades han d'aguantar.
http://www.weloba.cat/article/el-monstre-que-sha-creat-entorn-del-futbol



Article de Jordi Sunyer pel diari ARA del 29 de maig del 2016. Fa referència a la tangana del 1990 i la compara amb uns fets actuals.


 Diari ARA JORDI SUNYER http://www.ara.cat/esports/Primavera-bruta_0_1586241395.html
Text i vídeos:

El Cosidor Digital

dissabte, 14 de novembre del 2015

Pot tornar a passar?

Estem preparats si torna a passar?

El dissabte 17 d'octubre, durant la commemoració dels 75 anys de l’aiguat de Torelló al Cirvianum van confluir sentiments i idees. Entre els sentiments, el record de les víctimes i condol unànime pels familiars i veïns que ho van viure. Per la part de les idees, les explicacions del meteoròleg Francesc Mauri i la geògrafa Dolors Codinachs del perquè va passar i del com es pot evitar. Almenys tres idees van quedar clares: van ser unes condicions de precipitació excepcionals, els efectes van ser devastadors per haver urbanitzat la plana d’inundació del riu i, la més impactant per a tots, pot tornar a passar. 

Pel que fa al primera dada, del 16 al 21 d’octubre de 1940 van ploure 1950 l/m2, mesurats a l’estació de referència de Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir), gaire bé el triple del que plou de mitjana en tot un any. Les condicions meteorològiques van ser doncs excepcionals. Fins al segle XIX Torelló havia crescut a partir del nucli de la sagrera allunyat de la plana d’inundació del riu. Llavors estava a resguard d’una inundació. Amb el creixement demogràfic es va urbanitzar aquesta plana amb construccions de pedra i tàpia. Per tant, uns situació extremadament vulnerable als efectes d’un aiguat excepcional. Les inundacions extraordinàries tenen un període de retorn d’uns 500 anys. Això vol dir que s’esdevenen molt de tan en tant (de mitjana passen centenars d’anys entre un episodi i l’altre). No obstant, hi ha la probabilitat, per remota que sigui, que tornin a succeir en qualsevol moment, aquesta tardor mateixa per exemple.
Imatge de la canalització del Ges en el seu tram final dins del nucli urbà de Torelló. Imatge de Teo Gómez (Wikipedia)
La qüestió és si estem preparats per reduir-ne l’impacte. Avui en dia els sistemes de prevenció meteorològica i de protecció civil estan molt avançats, a anys llum dels que hi havia durant la misèria de la postguerra. Aquest fet junt amb la major solidesa constructiva dels edificis actuals fan preveure uns efectes menys devastadors, sobretot, i el més important, pel que fa a possibles víctimes humanes. Aquesta és la part positiva. La negativa és que no hem après a conviure amb el riu. La saviesa popular dels nostres avantpassats queda reflectida en la dita “vora el riu no hi facis el niu” (on era el poble abans del segle XIX?). Doncs bé, fins i tot desprès d’aquell aiguat hem urbanitzat el que quedava de la plana d’inundació periurbana vora el Ges i el Ter. Per més murs de contenció i esculleres que domestiquen el riu, els danys materials d’una inundació excepcional de centenars d’anys de retorn són previsibles i en la situació actual només podem confiar en els serveis de prevenció i emergència. A part d’això poca cosa podem fer més, a menys que ens plantegem desurbanitzar la plana d’inundació. 

Ara bé, dit això, on si podem actuar és minimitzant els riscos de les inundacions més freqüents, aquelles que passen cada 5-10 anys. Un primer punt juga a favor. Als anys 40 els boscos del conjunt de la conca estaven fortament explotats i pel que fa al riu, quasi no hi havia bosc de ribera, només arbres o grups d’arbres aïllats. Davant la manca de coberta vegetal la gran força de l’aigua va arrossegar enormes quantitats de sediments que van augmentar el calat (alçada) de la riuada, contribuint als efectes devastadors de l’aiguat. Amb les capçaleres reforestades actuals hi tenim part de guanyat. La segona part l’hem de guanyar encara, però ho podem fer: renaturalitzant els rius allà on es pugui. En efecte, la millor prevenció i defensa efectiva és restaurar i mantenir el bosc de ribera amb les espècies vegetals autòctones millor adaptades (com salzes i verns), recuperar els braços interns del riu, així com les basses i llacunes interiors, els meandres i les illes fluvials. Amb un bosc de ribera en condicions i la complexitat hidromorfològica es retenen sediments i s’esmorteeix l’energia de l’aigua i com a conseqüència, es redueixen els efectes de les riuades. Per tant, es tracta de no continuar urbanitzant més la plana d’inundació i recuperar la naturalitat del riu, sobretot fora dels nuclis urbans, però no només. Podem recuperar i de pas dignificar el tram final del riu Ges a Torelló, desendegant part de la canalització i recuperant la vegetació de ribera herbàcia (boga i canyís) i de salzes arbustius, que substitueixi almenys en part la vegetació ruderal (“males herbes”) existent. Això no significa treure els murs de contenció, però si el canalet central que no té cap altra funció que no sigui l’estètica ja tronada dels anys 80. Al centre d’Europa fa temps que s’està retornant la naturalitat als rius, no només perquè així es prevenen els efectes de les inundacions, sinó també perquè es recupera i es dignifica un espai natural, se n’incrementa la biodiversitat i alhora, se’l deixa preparat perquè en podem gaudir, tant la nostra com les properes generacions.        

Text:
Jordi Camprodon
Dr. en Biologia. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Interpretant els silencis

El soldat mort del Puig sembla que cobra vida, i està obrint debat. L'Associació TILBO ens proposa Interpretar aquests silencis amb d'una xerrada pel proper dijous 29 d'octubre a les 21h a la Biblioteca Dos Rius. L'acte s'emmarca en el cicle En Paral·lel del Teatre Cirvianum, en motiu de la representació de la obra teatral "Queda inaugurado este pantano!" de NAIADES Cor de Noies i CORCIA Teatre.

A la xerrada hi intervindran la psicòloga i psicoanalista, especialitzada en qüestions transpersonals Anna Miñarro, i l'historiador i arqueòleg Santi Molera, que intentaran interpretar els silencis que hi ha darrera del "Mort del Puig" i possar-hi una mica de llum. Entrada Gratuïta.



El Cosidor Digital

dijous, 22 d’octubre del 2015

Jordi Cortada i la botiga de "llums"

Entrar a la botiga de llums de can Cortada és (era) com fer un salt quàntic en el temps, fer deu passes enrere a la història de la vila i de cop i volta parar el temps. La botiga d'electricitat va ser oberta als anys 30, al número 19 del carrer de Sant Miquel, pel Sr. Feliu Cortada i  que després continuaria el seu fill, en Jordi Cortada i Dalmau que l'ha regentat fins als nostres dies.

Encara avui (ahir) amb 90 anys, en Jordi obre algunes tardes la botiga i s'asseu darrera el taulell veient passar el temps, algun client que hi entra buscant algun endoll antic, o qualsevol persona que hi entra a fer petar la xerrada, mentre la arràdio sona de fons. 



Façana de la botiga de Can Cortada

Detall de l'expositor del Passatge Barcelona
A l'interior hi podem trobar llums, làmpades i material elèctric de fa més de trenta anys, que s'hi ho busquéssim a qualsevol altre lloc no ho trobaríem. A l'entrada a mà esquerra, a l'alçada dels peus, també hi podem trobar una placa que indica on va arribar el nivell de l'aigua el dia de l'aiguat (17 d'octubre de 1940), un autèntic museu!. En qualsevol país del nord d'Europa, el museu etnogràfic local hagués llogat o comprat la botiga, en faria un estudi i la deixaria a manera de performance, tal i com està de per vida.

Interior de la botiga

Jordi Cortada i Dalmau assegut darrera el taulell
A mig redactar aquestes paraules ens informen que en Jordi Cortada ha mort, d'aquí els parèntesis per canviar el temps verbal. D'acord, d'acord que la vida no és un pessebre però aquest estable és dels que fan època, dels que fan poble, i ens agrada. 

Adéu Jordi, trobarem a faltar veure't a la botiga.




  Entrevista vital (juliol de 2006)


El Cosidor Digital