divendres, 24 de maig del 2013

Rocaprevera 125 anys 1a part

Aquest any celebrem el 125è aniversari de l'Escola Rocaprevera de Torelló, i amb aquest pretext aprofitem per reciclar algunes coses que havíem escrit fa alguns anys, així com uns fragments d'entrevistes de l'Arxiu de la Memòria: Torelló (1931 -1955). A continuació podeu llegir unes línies sobre l'origen de l'escola durant la etapa dels germans maristes (1888-1940), i veure i escoltar el testimoni de 14 ex-alumes que varen passar per l'escola entre el 1920 i el 1940, que es presentarà el proper diumenge 26 de maig, a les 19h al teatre de l'escola.

14 avis de Torelló parlant del seu pas per l'escola i la seva relació amb els gemans Maristes. Arxiu de la Memòria: Torelló (1931 -1955).

EL COL·LEGI NOSTRA SENYORA DE ROCAPREVERA (1888-1940)

A l'any 1888, el rector mossèn Joan Bou va impulsar la creació d'un nou col·legi elemental a Torelló, amb una educació d'esperit cristià per els nens de la vila. Amb el suport del bisbe de Vic i l'ajuda d'una grup de pares es va fundar el col·legi de Nostra Senyora de Rocaprevera. La direcció de la nova escola es va encomanar a la congregació religiosa dels germans maristes, "Petits Frères de Marie” d'origen francès. Per supervisar el funcionament econòmic es va formar una Junta de pares i socis protectors, encapçalada pel rector de la parròquia, l'alcalde i el jutge de pau, que s'encarregava de les tasques administratives i vetllava pel bon funcionament de l'escola. El lloc escollit per edificar el nou col·legi, va ser un solar propietat de la Rectoria, que no havia estat desamortitzat, i que era conegut com de "el camp de les hòsties", doncs del blat d'aquelles terres se'n feien les hòsties per combregar. El terreny va ser vallat amb una tanca d'obra i en el seu interior s'hi va aixecar el primer edifici-escola, amb tres aules a la planta baixa i les dependències dels germans. La nova obra va ser beneïda amb molta solemnitat pel Bisbe de Vic, el Dr. Josep Morgades i Gili (1882-99, creador de les escoles dominicals) el mateix any.

Durant els primers anys de vida, l'edifici del col·legi va ser utilitzat per una altre entitat vinculada a l'església, l'Escola Dominical que va impulsar la construcció d'un teatre a sobre de les aules existents. Aquesta entitat també va utilitzar les classes per desenvolupar-hi l'ensenyança dominical, fins a principis del segle XX, en què l'entitat es va traslladar en un nou edifici a la Plaça Nova.

El col·legi dels "hermanos", com es coneixia popularment, era una escola de pagament on hi estudiaven els fills de les famílies amb més recursos. Sovint va comptar amb donacions de particulars com la deixa testamental d'Antoni Sauquer, que va permetre que una part del alumnes de l'escola fills de famílies amb menys recursos, poguessin ser escolaritzats gratuïtament. També el 1919 els hereus de l'Antoni Delgar, obsequiaren l'escola amb aparells de física, geografia i geometria. Paral·lelament a l'ensenyament infantil, els germans maristes conjuntament amb l'escola Dominical també es dedicaren a fer classes nocturnes de comerç, tenedoria de llibres, francès i dibuix tècnic per adults.

Els germans Maristes

La congregació dels germans maristes s'havia fet càrrec de la docència de l'escola des de la seva fundació. Al principi eren sis, els germans que s'encarregaven de l'educació dels nens i mica en mica anaren augmentant. Els germans maristes feien vida a l'interior de l'escola i la canalla no els veia mai menjar, ni tenien accés a les seves dependències. Els germans disposaven de dos grans horts, situats a l'interior del recinte escolar, que cultivaven durant tot l'any pel seu consum intern. Vestien amb un hàbit negre i un pitet blanc sobre el pit.

Un dels "hermanos" que més empremta va deixar a la vila va ser el germà Adonin (Donat en català), de nom Albert Monteil i Charmasson, i conegut popularment com l'hermano Teia. Se l'anomenat així perquè li costava ben poc d'enfadar-se i "s'encenia com una teia". Malgrat encendre's amb tanta facilitat, també s'apagava tant ràpidament com s'havia encès i després li sabia greu haver-se enfadat. El germà Donat va passar-se gairebé una trentena d'anys dedicant-se a l'educació dels nens de Torelló. Una de les grans aficions de "l'hermano Teia" era el futbol i sovint a l'hora de l'esbarjo s'arremangava la sotana per jugar a pilota amb els nens al pati de l'escola. També era aficionat a la pesca i al dibuix, ell va ser el qui va dissenyar l'escut del Futbol Club Torelló el 1917.

 Foto: www.escolarocaprevera.blogspot.com

L'educació

Durant l'estada dels germans maristes, l'educació dels nens consistia bàsicament en lliçons d'aritmètica, història d'Espanya, geografia, religió, física, àlgebra, dibuix artístic i lineal, llengua castellana, francesa i català. Setmanalment es repassaven les lliçons. Per Nadal es feien uns exàmens generals, que es repetien a final de curs, a finals de juliol. En finalitzar el curs acadèmic era habitual celebrar una festa a l'escola, amb l'assistència dels alumnes, els respectius pares i el rector. Al llarg de la festa es van otorgar premis als alumnes més aplicats, que consistien en llibres i material escolar divers. Els alumnes van recitar poesia, i la festa es va acabar amb el discurs del rector.

Els dies lectius, a mig matí, els nens tenien una estona d'esbarjo, "el recreo", en què campaven lliurament pel gran pati amb una font central que hi havia. Quan sonava la campana que hi havia al costat de l'entrada de la classe de tercer, s'acabava la festa i calia tornar a les aules. A mig dia els nens anaven a dinar a casa, però no marxaven pel seu compte sinó que el germans feien dos grups de nens que en fila de dos eren acompanyats fins a la plaça de l'església uns, i fins a la placeta d'en Pujol, els altres. Havent dinat la mainada tornava a les aules i en acabar-se les classes es repetia la marxa.

Amb l'arribada de la República, el 1931, la legislació en matèria educativa es va regular i sorgiren problemes amb les escoles religioses, doncs la majoria de germans no disposaven de cap títol que els acredités com a ensenyants. Malgrat aquestes dificultats l'escola va seguir endavant, sota la direcció del germà Serra, però l'arribada de la guerra va fer que els germans haguessin de marxar. En temps de guerra totes els col·legis es varen ajuntar, formant l'Escola Única, amb una educació comú per a tots els infants de la vila.


Els edificis de l'escola de Rocaprevera

El primer edifici escolar construït el 1888, constava de tres aules, que varen ser ampliades el 1896 amb el teatre de l'Escola Dominical i les dependències dels germans maristes a la planta superior. El 1906 es va construir un nou edifici annex a la construcció primitiva. La nova construcció va servir per reubicar-hi els germans maristes, i l'antic teatre es va remodelar per albergar-hi dues noves aules. El 1933, el Patronat del col·legi va crear una nova aula en un xalet que hi havia al carrer del estudis, que serviria d'aula de parvulari, per els més menuts. 


Aspecte actual de l'edifici escolar. A l'esquerra hi ha l'edifici original de 1888, al mig l'ampliació de 1906, i a la dreta la part més moderna construïda als anys seixanta.  
Foto:https://ca-es.facebook.com/esc.rocaprevera
Editatge d'entrevistes.


Avis recordant l'escola Rocaprevera. from El Cosidor Digital on Vimeo.
 
Entrevistes integrals als 14 avis.
Enllaços interessants, que parlen de l'escola Rocaprevera.
 


*Jordi Campàs i Santi Molera.



divendres, 10 de maig del 2013

Santiago Rusiñol a Sant Vicenç de Torelló

Pels volts de 1883, el polifacètic artista Santiago Rusiñol (Barcelona 1861 - Aranjuez 1931) va pintar un quadre a l'oli (73,5x50 cm) amb l'església romànica de Sant Vicenç de Torelló al fons. D'aquest fet que no en teníem cap constància fins al moment. Sembla ser que el quadre pertanyia a la família de l'industrial Josep Bonet Massip, amic de l'artista. 

Santiago Rusiñol
El quadre en qüestió surt ara a subhasta, amb un preu de sortida de 18.000€. Serà el proper 15 de Maig a Barcelona, a través de la casa de subhastes Balclis. Ens hem assabentat de l'assumpte per casualitat gràcies en Pere Colomer.  Ens sembla interessant veure un paisatge tant familiar, en una imatge pintada fa gairebé 140 anys, i potser fora interessant que el quadre no marxés gaire lluny ara que l'hem descobert.

dilluns, 6 de maig del 2013

Setmana Cultural

Hi ha setmanes que sembles aliniar-se els astres i es produeixen un seguit de coincidències. Aquest és el cas de la setmana pasada en referència a temes patrimonials i culturals a la Vall del Ges, on s'han produït quatre notícies, totes a destacar.

Per començar el passat dissabte 27 d'abril, l'ADET celebrava una reunió amb alguns dels seus socis per intentar ressucitar l'entitat que en els darrers 10 o 15 anys que passa per hores baixes, gairebé en somort. Esperem i desitgem que la cosa reviscoli.

Dimarts 30 d'abril el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya declarava l'antiga colònia de Borgonyà com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

També aquesta setmana entre Borgonyà i Torelló, el fotògraf Àngel Marginedes i Picó, fill de Borgonyà i exfotògraf del setmanari Torelló ha fet donació a l'Ajuntament de Torelló de part del seu arxiu que compren els anys 1979-1989 en què Marginedes va fer de reporter gràfic (entre d'altres moltes coses) del setmanari Torelló. Aquesta col·lecció compta amb més de 3.00 imatges que a partir d'ara es socialitzaran entree la Biblioteca Dos Rius i l'Arxiu Municipal de Torelló.

I per acabar, i parlant del Setmanari Independent de la Vall del Ges, divendres 3 de maig s'editava el Torelló número 2.000 (de la IIa època iniciada el 1954).

Bé, doncs aprofitem aquestes bones notícies i felicitem-nos tots plegats, PER MOLTS ANYS.


 Portada del número 2.000 del Setmanari Torelló (IIa època).
Divendres 3 de maig de 2013.


Santi Molera i Clota